Mostrar mensagens com a etiqueta Llengües Minoritàries. Mostrar todas as mensagens
Mostrar mensagens com a etiqueta Llengües Minoritàries. Mostrar todas as mensagens

sábado, 5 de setembro de 2026

Necessitem la immigració

Escrit per José Miguel Gràcia    

En aquest moment quan hi ha encara a Ceuta milers de joves, diguem-ne immigrants, vinguts del Marroc o de altres terres subsaharianes, seria bo tenir present la situació d’Europa o d’Espanya en particular sobre el decreixement brutal de la població autòctona. La taxa de natalitat a Espanya és de 1,1 fills per dona, pràcticament la meitat d’allò que seria necessari per acomplir la taxa que denominem de relleu generacional, 2,1 fills per dona. La qual cosa vol dir que s’hauria de duplicar la taxa de natalitat per poder mantenir-hi el nombre d’habitants. Sense l’arribada dels fluxos immigratoris la població autòctona disminuiria permanentment, patint un fortíssim envelliment. A grans trets, la caiguda poblacional seria de unes 300.000 persones per any aproximadament. En deu anys serien uns 3.000.000. I en 100 anys uns 30.000.000 o tal vegada més. Espanya esdevindria un país tan envellit com impossible o inviable. Altrament vist el problema: necessitem de la immigració inevitablement si volem restar al mateix nivell actual dels 49,8 milions. A més a més, si volem arribar a la xifra que sembla òptima per un desenvolupament econòmic i social recomanable, hauríem de ser, en un termini no massa llarg, uns 53 milions, el que vol dir que hauran de venir 3 milions més de immigrants. Resumint: en uns 10 anys necessitem 6 milions de nouvinguts, com ara anomenem amb “bonisme” als immigrants. Però el problema no el té només Espanya, el problema s’estén en general per tota Europa i els altres països desenvolupats del món. Les conseqüències dels grans moviments poblacionals al món occidental seran d’un abast no pas fàcilment imaginable. Com es produirà la integració social, si es que es produeix, de tantíssimes persones, vingudes de països tan diferents? Quins seran els efectes sobre les creences religioses i les llengües minoritàries d’Espanya? I què pensar de la cultura en general i de la identitat nacional? Tot el que dic sobre Espanya ben bé es pot aplicar a la majoria dels països europeus. Tot i que, tot és massa llunyà perquè sigui motiu de reflexió i estudi pels governs i, inclús, pels estudiosos de la sociologia, la economia, la política i les altres ciències socials. Ara, preocupem-nos de Ceuta i de tot allò que ha de passar a curt termini que no és poca cosa.

 

[Font: finestro.wordpress.com]

sexta-feira, 24 de julho de 2026

Ser atès en la llengua pròpia redueix la mortalitat

Un estudi del Canadà revela que els francòfons atesos en el seu idioma tenen un 11% menys de risc de morir i els al·lòfons un 27% 


Rebre atenció en la pròpia llengua és un factor clau per tenir una millor salut a llarg termini, segons un estudi de la Universitat d’Ottawa i de la Universitat de Manitoba fet sobre població francòfona i de comunitats lingüístiques minoritàries del Canadà. L’estudi, dut a terme amb 50.375 pacients durant un període de quinze anys i publicat a la revista AJE Advances: Research in Epidemiology, revela que els francòfons i els al·lòfons (persones que no tenen ni el francès ni l’anglès com a llengua materna) presenten un risc de mortalitat significativament menor quan el seu metge s’expressa en la seva llengua. 

“Els resultats del nostre estudi assenyalen que els sistemes de salut haurien de fer de la concordança lingüística entre una persona i el seu metge una prioritat. Aquesta estratègia podria contribuir a fer augmentar l’esperança de vida d’una població canadenca cada vegada més diversificada lingüísticament”, assenyala l’autor principal, Michael Reaume. 

Els treballs anteriors fets pel mateix equip, que es referien únicament a pacients al·lòfons, ja havien demostrat que parlar el mateix idioma que el metge reduïa el risc de tenir una afecció cardiovascular. Per a aquest estudi, l’equip de recerca ha utilitzat una mostra molt més àmplia i, en lloc de centrar-se només en persones amb hipertensió, s’ha centrat en l’esperança de vida global.

Basant-se en les dades de l’Enquesta sobre la salut en col·lectius canadencs i en altres dades relacionades, els investigadors han trobat que el fet que el metge i el pacient parlin la mateixa llengua comporta una reducció de l’11% del risc de mort entre els francòfons que viuen fora del Quebec i reben cures en la seva llengua. La reducció del risc de mort entre els al·lòfons tractats en la seva llengua és del 27%.

Estudi de la UPF

L’estudi de la Universitat d’Ottawa i de la Universitat de Manitoba va en la mateixa línia que el que va presentar el maig passat la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que constatava que no garantir l’atenció sanitària en la llengua dels pacients pot anar en detriment de la precisió dels diagnòstics, de la confiança entre metge i pacient i de la qualitat assistencial. Aquesta situació no només afecta les persones nouvingudes, sinó també la població autòctona amb una llengua minoritària o minoritzada en diferents països del món.

 

[Foto: Unsplash - font: www.diaridelallengua.cat]

quinta-feira, 16 de julho de 2026

L’asturià fa un pas històric i tindrà una especialitat docent pròpia

L’Acadèmia de la Llingua Asturiana celebra “el fet més rellevant en quaranta anys de política lingüística al Principat” 

La ministra d'Educació, Milagros Tolón, amb el president d'Astúries, Adrián Barbón 

La ministra d’Educació, Formació Professional i Esports, Milagros Tolón, ha anunciat aquest dijous una modificació normativa que permetrà que l’asturià compti, per primera vegada, amb una especialitat docent pròpia. Es tracta d’un avenç històric per a l’estatus de la llengua asturiana després que els darrers anys no s’hagi aconseguit sumar prou suports per declarar l’oficialitat de la llengua.

Tolón ha fet l’anunci després d’una reunió mantinguda en la seu del Ministeri amb el president d’Astúries, Adrián Barbón. La ministra ha explicat que el govern espanyol impulsarà la modificació de la normativa estatal que regula les especialitats del professorat i s’eliminarà una limitació que fins ara impedia reconèixer les llengües amb protecció legal que no són oficials.

“Aquesta reforma obrirà la porta al fet que l’asturià, i si és el cas altres llengües amb protecció legal, puguin tenir aquesta especialitat docent, tal com passa amb les llengües cooficials”, ha di Tolón. A partir d’aquí, ha afegit la ministra, correspondrà al Principat d’Astúries i a la resta de comunitats autònomes que així ho desitgin, crear aquesta especialitat, incorporar-la al currículum i a la docència en els centres, i convocar els procediments per a cobrir aquestes places.

El president d’Astúries, Adrián Barbón, ha destacat que aquesta modificació vetlla per la protecció i promoció de les llengües autòctones, l’asturià i l’eonaviego (o gallec-asturià) –recollida tant en la llei d’ús de 1998 com en la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELROM)–, i resol la “situació de prolongada interinitat del professorat que les imparteix, un fet que contravé els criteris de l’Estatut bàsic de l’empleat públic”. Barbón ha explicat que actualment el personal docent està “mancat de mitjans de promoció i, fins ara, estava privat de les condicions d’estabilitat de què gaudeix la resta del professorat”. Barbón ha confirmat que, amb aquesta modificació, l’assignatura d’Asturià continuarà sent una optativa i no una matèria obligatòria, perquè “per a això caldria que la llengua fos oficial”.

Compromís del president

El reconeixement de la llengua i tenir una especialitat docent era un dels compromisos que havia assumit Barbón en reeditar la presidència. Els darrers mesos hi ha hagut manifestacions dels professors per reclamar l’especialitat i, de fet, n’hi havia una de convocada per al 7 de juliol, que es va ajornar per a després de la reunió de Barbón amb Tolón.

L’Acadèmia de la Llingua Asturiana considera l’anunci d’aquest dijous com “el fet més rellevant en quaranta anys de política lingüística al Principat”. “Han hagut de passar 42 anys –cal no oblidar que l’ensenyament de l’asturià comença en 1984–  per fer justícia a un professorat que, tenint les mateixes exigències de formació universitària que la resta de docents, no podia fins ara accedir a la condició de funcionari en els concursos d’oposició en igualtat de condicions que la resta de docents.” 

 

[Foto: Ministeri d'Educació - font: www.diaridelallengua.cat]

segunda-feira, 6 de julho de 2026

El gal·lès guanya parlants a la capital de Gal·les

Un 26,4% dels ciutadans de Cardiff saben parlar la llengua i ha augmentat de forma notable el nombre de treballadors municipals que la coneixen 


El nombre de ciutadans que saben parlar gal·lès a Cardiff ha augmentat de forma significativa els darrers anys, segons ha dit el líder del consell municipal de la ciutat, Chris Weaver. Segons les dades del Consell, ell nombre de persones a la capital de Gal·les que saben parlar la llengua ha crescut del 23,8% al juny de 2023 al 26,4% al desembre de 2025. D’aquesta manera, la ciutat ha complert amb els objectius que s’havia fixat sobre l’ús de la llengua gal·lesa abans del previst. Segons Weaver, aquesta és “la xifra més alta de totes les corporacions locals de Gal·les”.

L’informe del 2025-2026 mostra un progrés significatiu en el creixement tant del nombre de parlants de gal·lès a la ciutat com de la proporció de personal del Consell capaç de treballar en aquesta llengua, fet que deixa més a prop els objectius bàsics de l’estratègia de Cardiff bilingüe del Consell de principis d’any. 

També s’han fet avenços importants en l’objectiu de disposar de personal municipal bilingüe. El percentatge de tota la plantilla del Consell que acredita coneixements de llengua gal·lesa ha passat del 14,5% el 2022 al 21,3% el 2026.

Escola en gal·lès

L’augment del nombre de parlants de gal·lès a Cardiff és conseqüència també de l’increment del nombre de nens escolaritzats en gal·lès, que representan ja un de cada cinc a Cardiff. El  govern municipal s’ha proposat ara que el Consell de Cardiff sigui totalment bilingüe i que tant el gal·lès com l’anglès es facin servir amb naturalitat a l’administració. Tot i els avenços, els representants del grup liberal demòcrata han recordat que el nombre d’escoles en gal·lès és encara insuficient i que hi ha molta feina a fer.

Gal·les ha fet passos importants els darrers temps per revitalitza la llengua gal·lesa. El nou govern del país, liderat pel partit nacionalista Plaid Cymru, va protagonitzar el maig passat una fita històrica en dur a terme la primera reunió en llengua gal·lesa que mai ha fet un executiu gal·lès. Les institucions de Gal·les es van fixar fa uns anys l’objectiu d’arribar al milió de parlants de la llengua d’aquí al 2050. 

 

[Imatge: Cyngor Caerdydd - font: www.diaridelallengua.cat] 


sábado, 6 de junho de 2026

Elena Ferrante: «Dos anys abans de marxar de casa, el meu pare va dir a la meva mare que jo era molt lletja…»

Així ens ho “engalta” Elena Ferrante a una novel.la, que va aparéixer en català el 2020, amb una magnífica traducció de Pau Vidal, desprès d’haver escombrat el panorama editorial, des de 2011 en italià, en català el 2016, amb 30.000.000 d’exemplars venuts de la tetralogia de L’amiga Genial El penúltim llibre d’Elena Ferrante, del 2019 […] 


Escrit per Mercè Bausili

El penúltim llibre d’Elena Ferrante, del 2019 (El 2022 va publicar En los márgenes un llibre sobre teoria literària), retorna als escenaris que ens són coneguts, els barris populars de Nàpols, i a un dels grans temes literaris de sempre, les famílies i les seves complexes relacions. És el que se’n diu una novel·la de maduració: la història de la protagonista, en primera persona, en els seus anys d’adolescència.

Els secrets de família no són massa rellevants, ni argumentalment exagerats, no va per aquí, el que sí que ho serà és que en aquesta etapa de creixement i canvi la protagonista, com passa a tantes adolescents, s’adona d’això que dona nom a la novel·la, les mentides dels adults, que tant aconsellen la sinceritat als infants, i que sovint no són com diuen ser, ni fan allò que prediquen. La família de la noia, que sembla ideal, tolerant, ben avinguda, acabarà per esdevenir fràgil. Hi ha una certa claustrofòbia en les relacions, tot gira a l’entorn de la família i dels coneguts de la família. L’amor i el sexe tenen un gran pes a la vida i la protagonista n’és ben conscient. Hi ha un gran nombre d’impagables reflexions, al llarg del llibre, sobre el capteniment de la gent i el de la mateixa noia, que observa, es rebel·la i acaba fent coses que potser no desitja fer.

Una protagonista punyent, que parla en primera persona, que ens recorda que l’educació és l’única manera de sortir d’un ambient pobre i fregant la marginalitat, però, al capdavall, això comporta també deixar enrere les arrels. El napolità, amb les seves particularitats, és la llengua dels pobres, de la gent sense formació acadèmica. I insisteix que la idealització dels homes: valents, ben plantats, amb carisma, intel·ligents, vanitosos, brillants, seductors, fins i tot, en aparença, bones persones, pot ser un miratge, les bones intencions tenen rerefons no esperats i la vida no és senzilla.

Un cop més l’autora ha aconseguit bastir un estil propi i té la grapa necessària per poder jugar amb els seus lectors, i fer que un argument el qual, explicat d’una altra manera, podria semblar fins i tot banal, assoleixi una grandesa inexplicable. 

 

[Font: www.gaudirlacultura.com]

segunda-feira, 25 de maio de 2026

La Xina es proposa «esborrar la llengua tibetana» des de les llars d’infants

 

Un estudi de Human Rights Watch denuncia el Pla d’Harmonització de Pequín per “adoctinar” els tibetans i forçar l’assimilació cultural   

Tibetans en un carrer del Tibet
El govern xinès està imposant l’educació en llengua xinesa i l’adoctrinament ideològic als nens de la llar d’infants per dur a terme l’assimilació cultural dels tibetans i esborrar la seva llengua, segons un informe de Human Rights Watch. El document, de 72 pàgines, denunciar que “la Xina utilitza els centres d’educació infantil per “integrar” els tibetans”, tal com diu una directiva del Ministeri d’Educació de 2021 –el pla d’harmonització de la llengua dels nens– que obliga l’ús del xinès mandarí estàndard en tot l’ensenyament preescolar a les zones de minories ètniques, la qual cosa, segons denuncia HRW, provoca que “s’esborri de forma accelerada la llengua i la cultura tibetana”.  

«El govern xinès, en actuar a les llars d’infants està accelerant la campanya per privar els nens tibetans de la seva llengua materna i la seva cultura i identitat», ha dit Maya Wang, directora adjunta d’Àsia de Human Rights Watch. «Aquesta política no va sobre la qualitat de l’educació, sinó sobre l’assimilació forçosa dels tibetans en una edat primerenca en una identitat nacional centrada en la cultura Han.»   

Segons Human Rights Watch, molts nens tibetans surten de l’educació infantil sense saber o voler parlar tibetà, fins i tot amb membres de la família. Els pares enquestats en l’estudi afirmen que al cap de setmanes o mesos d’anar a la llar d’infants, els nens canvien gairebé completament al xinès.  

El Pla d’Harmonització 2021 és el resultat d’un pla de repressió contra les llengües minoritzades de la Xina. Des de la Llei d’Autonomia Nacional Regional de 1984, el règim ha anat prohibint el tibetà en les diferents etapes educatives fins arribar a l’etapa preescolar. El 2021, el Ministeri d’Educació va ordenar a totes les llars d’infants de les regions amb una llengua diferent del mandarí que utilitzessin la “llengua comuna nacional” o el xinès estàndard en totes les activitats d’ensenyament. Les referències oficials a l’“educació bilingüe” van desaparèixer de les directrius polítiques i diferents sentències, lleis d’educació i polítiques governamentals van eliminar la resta d’espai legal i polític per a l’educació en llengües minoritàries, alhora que incorporaven l’adoctrinament polític i cultural a tot el sistema escolar, fins i tot a nivell preescolar. Tot això va culminar amb la Llei de Promoció de la Unitat i el Progrés Ètnic de 2026, que imposa sancions a tothom qui es consideri que “obstrueix” l’aprenentatge i l’ús del xinès.   

Tot i que l’educació infantil no és obligatòria a la Xina, Human Rights Watch ha descobert que a les zones tibetanes s’ha convertit en obligatòria en la pràctica. Les escoles de primària de les zones urbanes demanen, cada cop més, que s’acrediti que s’ha anat a la llar d’infants per a la inscripció, fet que obliga els pares a portar els nens a centres en llengua xinesa. Les autoritats també demanen a les llars d’infants que que pressionin els pares i els nens perquè parlin xinès a casa i que presentin vídeos fent-ho. Els examinadors del govern avaluen el nivell de mandarí dels alumnes a través d’entrevistes i observació, tot i les normes que prohibeixen els exàmens i altres pressions acadèmiques a les llars d’infants.   

La política lingüística es combina, a més, amb l’adoctrinament polític i cultural. Els plans d’estudis preescolars a les zones tibetanes posen cada cop més èmfasi en l’“educació patòtica”, la lleialtat al Partit Comunista Xinès i la identificació com a membres de la “nació xinesa.” S’ensenya els nens a celebrar les festes xineses Han, recitar els clàssics xinesos, cantar cançons patriòtiques i participar en activitats que glorifiquen la història militar i revolucionària. El budisme tibetà i les pràctiques culturals tibetanes no estan incloses al currículum.   

Vulneració de la llei internacional   

L’acceleració de la pèrdua de la llengua tibetana a edats cada cop més primerenques té profundes conseqüències culturals, segons Human Rights Watch, que posa com a exemple afeblir la comunicació entre nens i gent gran, alterar la dinàmica familiar, reduir la transmissió del coneixement religiós i cultural, i la creixent percepció entre la canalla que la llengua i la identitat tibetanes són inferiors. Les polítiques de la Xina vulneren, a més el dret internacional, els drets humans i lleis com la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets del Nen, que garanteix als nens pertanyents de minories el dret d’utilitzar la seva pròpia llengua i obliga els estats a garantir que l’educació en respecta la identitat cultural.   

Human Rights Watch assenyala que el govern xinès hauria de revertir les polítiques que forcen l’educació en llengua xinesa a les escoles infantils, recuperar les opcions d’educació bilingüe i posar fi a l’adoctrinament polític en la primera infància. Els governs estrangers i les Nacions Unides també haurien de pressionar al govern xinès perquè compleixi amb les seves obligacions internacionals i permeti l’accés independent a les zones i escoles tibetanes.   

«La pèrdua de llengües amb l’abast que hi ha al Tibet no és accidental, és un política del govern xinès», avisa Wang. “Si no es canvien les pràctiques de la Xina, tota una generació de nens tibetans creixerà aïllada de la seva pròpia llengua, cultura i patrimoni.”

 

[Imatge: Dúnia Garcia i Aranzueque - font: www.diaridelallengua.cat]

sábado, 25 de abril de 2026

Lost in translation: l'impatto dei modelli di intelligenza artificiale sulle comunità linguistiche con scarse risorse

Questo articolo fa parte della rubrica “Spotlight” di aprile 2026 promossa da Global Voices, a tema “” [en, come i link seguenti salvo diversa indicazione]. La serie offre informazioni sugli usi dell'IA nei paesi della maggioranza mondiale, su come la sua implementazione influenzi le comunità umane, sulle future implicazioni per le generazioni a venire e tanto altro. Potete supportare la rubrica donando qui [it].

Immagine di Zhendong Wang. Libero utilizzo tramite licenza Unsplash.

scritto da Aaron Spitler

tradotto da Giulia Scolozzi

Le aziende tech hanno impacchettato e venduto sul mercato i prodotti basati su sistemi di Intelligenza Artificiale (IA) [it] come strumenti di progresso per i consumatori. La realtà è che innumerevoli consumatori potenziali fuori dal Nord Globale vengono lasciati indietro in questo.

Un articolo del 2025, pubblicato dallo Stanford Institute for Human-Centered Artificial Intelligence (HAI), ha evidenziato che molti popolari Modelli Linguistici di Grandi Dimensioni (Large Language Models, o LLMs) spesso falliscono nell'operare in lingue diverse dall'inglese. I ricercatori hanno portato l'attenzione sul fatto che i LLM fruibili al pubblico — inclusi quelli sviluppati per conto di Google e Meta — generano risposte che sono inadatte agli utenti della maggioranza globale. Di conseguenza, in tali casi gli utenti devono arrangiarsi con strumenti di IA considerati faziosi e inaffidabili, dando credito alla tesi secondo cui aziende blasonate considerino i loro bisogni solo trasversalmente.

I parlanti delle lingue a bassa disponibilità di risorse, ossia di quelle lingue per le quali non si ha sufficiente disponibilità di dati per addestrare adeguatamente i modelli di IA, non hanno potuto trarre benefici da quest'innovazione. La prevalenza online di contenuti in lingua inglese ha influenzato enormemente lo sviluppo degli strumenti tecnologici attualmente sul mercato, aspetto che ha ostacolato a propria volta la fruizione dell'IA ai non parlanti in tutto il mondo.

Inoltre, le applicazioni basate sull'IA producono risultati che riflettono le norme e i valori di una cerchia ristretta nella più ampia comunità internazionale. Tentativi di affrontare la questione generando più dati in lingue a bassa densità hanno creato più danni che altro. Se lo status quo resta immutato, le comunità di parlanti non-anglofoni continueranno a perdere terreno nella corsa allo sfruttamento del massimo potenziale dell'IA.

Perpetuare l'esclusione digitale

La mancanza di dati codificati in lingue a bassa densità non è motivo di preoccupazione esclusiva per gli ingegneri di IA. La gente comune, parte della comunità globale, si perderà la miriade di benefici derivanti da questa tecnologia a causa del clamoroso gap linguistico. Il New York Times ha evidenziato che la localizzazione dell'industria dell'IA nelle nazioni più ricche, come gli Stati Uniti, ha esacerbato il problema. Le infrastrutture esistenti in centri come la Silicon Valley, di pari passo all'enorme disponibilità di dati per le aziende ivi presenti, hanno fatto pendere la bilancia a favore del nord globale. Di rimando, i milioni di persone che parlano lingue tipo il curdo o swahili sono di fatto marginalizzati, insieme ai ragguardevoli mercati che essi rappresentano. In mancanza di risorse, i parlanti non-anglofoni potrebbero continuare a essere dimenticati dai grandi colossi del mercato di IA persino in futuro.

Le implicazioni derivanti da tale disparità linguistica sono di ampia portata. Mentre i membri del mondo anglofono si sono abituati a utilizzare l'IA per svolgere un'ampia varietà di attività, ai membri delle comunità linguistiche a bassa densità non è stata concessa la stessa opportunità. Come evidenziato dalla rivista Wired, gli utenti nella maggioranza globale potrebbero ritenere che rivolgersi ai LLMs come ChatGPT per ottenere aiuto sia inutile o, alla peggio, controproducente. Chiedere a questi modelli di scrivere un'email in tamil, per esempio, potrebbe portare a una bozza farraginosa e piena di errori in inglese. Utenti simili potrebbero arrivare a conclusione che l'utilizzo di strumenti di IA fallaci arrechi più problemi che giovamenti. Mentre l'IA diventa sempre più trasversale in vari settori e discipline, i parlanti non-anglofoni potrebbero essere obbligati a navigare in un'economia sempre più interconnessa ma linguisticamente monolitica.

Emarginare le diverse culture

La propensione dell'IA verso la lingua inglese si ripercuote anche sulle comunità linguistiche a basso impatto in modi che vanno oltre la mera questione economica. In particolare, la visione del mondo che emerge dalle risposte prodotte in serie dagli strumenti di IA riflette quella dei parlanti anglofoni del nord globale. La rivista The Atlantic ha richiamato l'attenzione su questa tendenza, esemplificando come il sistema di valori proprio delle nazioni ad alta disponibilità di risorse venga percepito come universalmente valido. Le prospettive non anglofone vengono escluse a causa della loro scarsa rappresentanza nei dati di addestramento somministrati ai modelli di IA. Soggetti provenienti da queste comunità potrebbero essere frodati da noti sviluppatori di IA, specie alla luce delle loro promesse secondo cui la tecnologia sarebbe una risorsa per l'umanità. Sebbene gli strumenti creati da questi colossi dell'industria tecnologica saranno sempre più sofisticati, l'orientamento riflesso nei loro output rimarrà verosimilmente lo stesso di oggi.

Specialisti del settore hanno provato a correggere questo squilibrio creando più materiale digitale codificato in lingue a bassa disponibilità. I risultati derivanti da tali tentativi sono stati ben lontani dall'essere ideali. La rivista MIT Technology Review ha stimato quanto di questi contenuti raccolti dal web per migliorare la resa di prodotti come i Modelli Linguistici di Grandi Dimensioni sia pieno zeppo di errori. Ciò si deve al fatto che alcuni siti utilizzati per potenziare le capacità multilingue dell'IA siano a loro volta pieni di errori di traduzione automatica. In alcuni casi, dietro ci sono individui ben intenzionati che tentano di ridurre il gap linguistico. Eppure molti di questi mancano dell'esperienza necessaria a stimare l'accuratezza del proprio lavoro. I loro contenuti restano intoccati sul web, diventando dati che le Intelligenze Artificiali usano per migliorare la loro “fluenza.” In questo passaggio, sono le comunità linguistiche a bassa densità che potrebbero determinare il danno fatto.

Cambiare prospettiva

Nonostante le preoccupazioni, aziende specializzate nello sviluppo di IA nel nord globale stanno procedendo a tutta velocità verso il dominio di quest'industria tanto profittevole. Sarebbe opportuno rallentare il ritmo, così da considerare le conseguenze più ampie derivanti dalle loro azioni. Per esempio, le comunità linguistiche a bassa disponibilità di risorse parrebbero essere state trascurate dagli sviluppatori di questi prodotti, il che le ha poste in una posizione di svantaggio rispetto ai parlanti di lingua inglese. Report del settore mostrano l'ascesa di una gerarchia culturale che privilegia gli abitanti del mondo anglofono e come lo smantellamento di questo sistema in espansione debba essere perseguito con giudizio e fermezza. Prese assieme, queste tendenze sottolineano come l'etica del “sii veloce, rompi gli schemi”, nel quale il settore tecnologico si è identificato per anni, è vivo e vegeto nell'era dell'IA. Ora come allora, sarà la popolazione non-anglofona a doverne affrontare con le conseguenze.

Misure possono essere adottate per garantire maggiore equità, a cominciare dal collaborare con le comunità marginalizzate nella corsa all'implementazione dell'IA. I principali sviluppatori devono ricercare partnership collaborative con le comunità a bassa disponibilità di risorse così da affrontare la crescente disparità. Integrare gli input provenienti da queste popolazioni nel processo di sviluppo di modelli come i LLMs, supervisionandone allo stesso tempo gli output per assicurarne l'accuratezza e l'autenticità, dovrebbe costituire una priorità nell'agenda delle aziende che vogliono fare la differenza. Inoltre, potrebbero unire le forze con i leader locali dell'IA  determinati a creare strumenti tecnologici più in sintonia con i bisogni dei parlanti di lingue a basse risorse. Adottando questo approccio sensibile alle diversità culturali, l'IA può essere sviluppata e perfezionata in modi che giovino a tutti, non a pochi.

 

[Fonte: www.globalvoices.org]

domingo, 5 de abril de 2026

La protección de las lenguas minoritarias es una obligación en materia de derechos humanos

 

Escrito por  

Open Global Rights 

Crecí hablando galés. Al igual que muchas personas que hablan lenguas minoritarias, aprendí desde muy temprano que la lengua no es solo una forma de comunicarse, sino que también determina cómo aprendes, cómo entiendes tus derechos y cómo participas en la vida pública.

Cuando un Estado no reconoce tu idioma, cada interacción se vuelve más difícil. Esto complica tareas que, de otro modo, serían sencillas, como rellenar formularios, entender documentos legales o acceder a la asistencia sanitaria. Incluso participar en la democracia puede convertirse en un reto. Lo que a menudo se presenta como una «cuestión cultural» es, en realidad, una cuestión de igualdad, dignidad y acceso a la vida pública.

Sin embargo, los Estados tratan con demasiada frecuencia la protección de las lenguas minoritarias como algo simbólico u opcional, en lugar de como una obligación legal. Esta lógica es profundamente errónea. La lengua es la vía principal a través de la cual las personas acceden a sus derechos, interactúan con las instituciones y participan plenamente en la sociedad. Si los ciudadanos no pueden utilizar su lengua materna en la educación, la atención sanitaria, los sistemas jurídicos o los servicios públicos, se les niega de hecho el acceso en igualdad de condiciones a los derechos garantizados por el derecho internacional.

El reto de hacer cumplir la protección de los derechos lingüísticos

Las normas internacionales de derechos humanos son claras. La Declaración de las Naciones Unidas sobre los Derechos de las Personas Pertenecientes a Minorías Nacionales o Étnicas, Religiosas y Lingüísticas afirma que los Estados deben permitir a las minorías utilizar su propia lengua en la vida privada y pública, y el Convenio Marco para la Protección de las Minorías Nacionales exige a los Estados que protejan y promuevan activamente las lenguas minoritarias en los servicios públicos, la educación, los sistemas judiciales y los medios de comunicación. Los derechos lingüísticos no tienen que ver con el folclore o el patrimonio cultural; garantizan la igualdad sustantiva.

Sin embargo, el reconocimiento legal a menudo no se traduce en la realidad cotidiana. Irlanda del Norte ofrece un claro ejemplo. La Ley de Identidad y Lengua (Irlanda del Norte) de 2022 debería haber sido un hito para el reconocimiento de la lengua irlandesa. Reconoce formalmente el irlandés como lengua de Irlanda del Norte, establece un Comisionado de la Lengua Irlandesa y obliga a las autoridades públicas a considerar la provisión de servicios en irlandés. Sin embargo, la Ley no confiere un derecho justiciable a acceder a los servicios públicos, la educación o los procesos jurídicos y sanitarios en irlandés. En la práctica, los hablantes de irlandés siguen enfrentándose a barreras estructurales, como el acceso limitado a la educación en irlandés, la disponibilidad irregular de servicios públicos en irlandés y la exclusión habitual del irlandés de las interacciones jurídicas y sanitarias. El reconocimiento existe sobre el papel, pero los mecanismos de aplicación siguen siendo débiles o inexistentes.

Esto crea un «déficit de igualdad sustantiva», es decir, el reconocimiento formal no garantiza un acceso significativo. Los datos del censo de la Agencia de Estadística e Investigación de Irlanda del Norte muestran que el 16 % de los adultos declaró tener algún conocimiento del irlandés en 2024-25, con porcentajes más elevados entre los católicos (35 %), los adultos de entre 16 y 34 años (19 %) y las personas que viven en zonas rurales (21 %). Sin embargo, una proporción mucho menor de la población posee habilidades funcionales reales. Solo el 14 % de los adultos entiende el irlandés, mientras que el 10 % lo habla, el 8 % lo lee y el 6 % lo escribe. Además, el uso cotidiano de la lengua sigue siendo extremadamente limitado, ya que solo el 1 % de los encuestados utiliza el irlandés a diario en casa y prácticamente ninguno lo emplea en el ámbito social.

En conjunto, estas cifras revelan un ciclo que se refuerza a sí mismo. Las limitadas oportunidades de utilizar el irlandés en la vida pública reducen los incentivos para adquirir y mantener habilidades funcionales, mientras que los bajos niveles de fluidez y uso se citan a su vez para justificar la ausencia de servicios en lengua irlandesa. En última instancia, cuando la brecha entre el reconocimiento oficial y la accesibilidad real no solo persiste, sino que además desalienta activamente el estudio y el uso de la lengua, se socavan los mismos derechos que el reconocimiento formal debería proteger.

Para los hablantes de irlandés en Irlanda del Norte, los derechos lingüísticos no son algo abstracto. Determinan si los pacientes pueden describir sus síntomas con precisión, comprender el consentimiento o interactuar con los servicios públicos directos. Cuando el acceso al idioma depende de la discrecionalidad en lugar de derechos exigibles, la exclusión se convierte en una barrera práctica, no simbólica.

Una historia de éxito

Contrastemos la situación en Irlanda del Norte con la de Gales. Durante las últimas tres décadas, el galés ha pasado de ser una lengua minoritaria vulnerable a una protegida mediante derechos legales exigibles. La Ley de la Lengua Galesa (Gales) de 2011 estableció normas lingüísticas vinculantes para todos los organismos públicos y creó la figura del Comisionado de la Lengua Galesa como regulador independiente con poderes de ejecución. Las instituciones públicas deben prestar servicios en galés y cumplir con la supervisión oficial o afrontar las consecuencias del incumplimiento.

Esta infraestructura basada en los derechos ha cambiado radicalmente el estatus del galés. La lengua se ha normalizado en la educación, la administración pública, la sanidad y la vida cultural. Las autoridades públicas, los proveedores de servicios y las instituciones gubernamentales tratan cada vez más el galés como una lengua legítima de gobernanza, en lugar de un mero indicador de patrimonio. Y los informes de cumplimiento publicados por el Comisionado de la Lengua Galesa muestran un aumento en la prestación de servicios y un cambio cultural más amplio. Es fundamental señalar que estos cambios se lograron mediante la ley, la rendición de cuentas y el compromiso institucional, no solo con buena voluntad.

El activismo y el reconocimiento simbólico no son suficientes. Las lenguas minoritarias requieren financiación sostenible, supervisión independiente, obligaciones legales exigibles y una fuerte voluntad política. Sin estas estructuras, la protección sigue siendo frágil y reversible.

Los derechos lingüísticos son un imperativo de derechos humanos

El trato que reciben las lenguas minoritarias tiene implicaciones globales en materia de derechos humanos. La exclusión lingüística está estrechamente vinculada a la marginación política, la reducción de la participación ciudadana y la desigualdad cultural. Académicos como Tove Skutnabb-Kangas sostienen que la supresión lingüística funciona como una discriminación estructural, limitando el acceso a la educación, el empleo y la participación democrática. Skutnabb-Kangas, lingüista finlandesa y experta en educación de minorías que fue pionera en el estudio de la supresión lingüística, acuñó el término «linguicismo» para describir la discriminación basada en el idioma. Sostuvo que restringir las lenguas minoritarias —especialmente en las escuelas— constituye un genocidio lingüístico y una violación de los derechos humanos.

Cuando las personas no pueden acceder a la administración pública en su propio idioma, quedan efectivamente excluidas del contrato social. Reformular la protección de las lenguas minoritarias como una obligación de derechos humanos desplaza el debate de la política identitaria hacia la responsabilidad jurídica. La lengua no es una elección de estilo de vida. En todo el mundo, es un componente fundamental de la dignidad, la autonomía y la ciudadanía en igualdad de condiciones.

Para Irlanda del Norte, esto significa ir más allá del reconocimiento simbólico y adoptar una aplicación plena basada en los derechos. Requiere el establecimiento de normas lingüísticas exigibles, una supervisión reguladora independiente, una prestación coherente de servicios públicos y una inversión institucional a largo plazo. Sin estas medidas, la promesa de la igualdad lingüística sigue sin cumplirse.

A nivel mundial, la lección es sencilla pero contundente: los derechos lingüísticos no se refieren a preservar el pasado, sino a permitir la participación en igualdad de condiciones en el presente. Para que los derechos humanos tengan sentido, deben ser accesibles en las lenguas que las personas utilizan realmente en su vida cotidiana.

La lengua no es un accesorio cultural de los derechos; es la infraestructura a través de la cual los derechos existen en primer lugar.


Elliw Siân Williams está cursando un máster en Derecho de los Derechos Humanos y es investigadora en políticas basadas en los derechos, especializada en los derechos lingüísticos de las minorías, la legislación en materia de igualdad y el análisis legislativo. Ha realizado trabajos de investigación sobre políticas para ONG y organismos oficiales de Irlanda del Norte y ha publicado un blog académico con la Asociación de Política Social (SPA).

[Fuente: www.openglobalrights.org]

terça-feira, 17 de março de 2026

Lo govèrn de Galas demanda una “revolucion” educativa per reviudar lo galés

Las autoritats vòlon sustot aumentar lo nombre d’escòlas ont la lenga del país es la de l’educacion

Lo govèrn de Galas demanda una “revolucion” educativa per reviudar lo galé.

Lo govèrn de Galas a reclamadas de mesuras “transformadoiras” dins l’educacion per reviudar la lenga galesa e avançar devèrs la tòca d’un milion de parlants en 2050. L’avertiment ven del rapòrt quinquennal presentat per la missionada per la lenga galesa, Efa Gruffudd Jones. 

Segon lo document, cal una «revolucion dins lo biais d’ensenhar lo galés». Lo recensament de 2021 mòstra que sonque lo 17,8% dels abitants de Galas sabon parlar la lenga, una davalada en comparason amb lo 19% enregistrat en 2011.  

Per inversar la tendéncia, las autoritats vòlon sustot aumentar lo nombre d’escòlas ont l’educacion se fa en galés. Lo parlament galés a ja aprovada una lei que vòl garentir que totes los escolans acaben l’escòla coma «parlants independents». 

En parallèl, cèrtas comunas ensajan de protegir la lenga dins las zònas ont es encara fòrça presenta. A Gwynedd, per exemple, la comuna voliá reservar quinze ostals socials del vilatge de Trefor a de parlants de galés, mas la mesura foguèt considerada illegala. La crompa d’ostals per de novèls residents anglofòns contribuís, d’efièch, a la reculada de la lenga dins qualques territòris ont lo galés es la lenga tradicionala.


[Imatge: Dave Noonan - sorsa: www.jornalet.com]

sexta-feira, 13 de março de 2026

El nahuat ja té edició pròpia a la Viquipèdia

Els parlants de nahuat editen la Viquipèdia per a compartir-hi coneixement i enfortir-ne la presència digital

Acte d'inauguració de la Viquipèdia en nahuat. Foto; Timumachtikan Nawat 

Escrit per Eduardo Avila

Traduït per Bruno Fernández

El gener del 2026, després de 16 anys a la incubadora, Wikimedia va reconèixer oficialment Wikiamachti o la Viquipèdia en nahuat, una llengua parlada principalment a El Salvador, emparentada amb el nàhuatl i coneguda també com a «pipil». Ha hagut de passar bastant de temps perquè, fins que un projecte no es considera apte per a estrenar-se amb el vistiplau del Comitè Lingüístic de la Fundació Wikimedia, ha de seguir un procés de desenvolupament que n'asseguri la viabilitat i faci palesa la voluntat d'aquella comunitat lingüística de tenir-lo.

El projecte havia estat inactiu durant molts anys, però fa poc un grup va reprendre'l i va decidir mobilitzar la comunitat de parlants i formar-la en els aspectes tècnics de la iniciativa. D'aquesta manera, l'equip de treball reconeixia que l'autonomia digital és imprescindible per a la difusió del coneixement en llengües indígenes.

Així doncs, Wikiamachti s'afegeix a altres versions oficials de la Viquipèdia en llengües indígenes d'Amèrica, com ara el quítxua, l’aimara, el guaraní, el nàhuatl i el wayuunaiki. S'està treballant amb parlants natius, parlants d'herència i nouparlants per a generar coneixement lliure en nahuat, llengua en perill crític segons la classificació de l'UNESCO. Un dels factors que ha conduït a la pèrdua de l'idioma a El Salvador és la resposta de l'Estat davant l'alçament camperol i indígena de La Matanza, ja que el Govern va reprimir durament els parlants de nahuat i, de retruc, els va encoratjar a abandonar la seva llengua per tal d'evitar la persecució política.

Històricament, el nahuat s'havia parlat en parts de Mesoamèrica, però actualment es concentra sobretot a la regió occidental d'El Salvador. Malgrat que només té 1.135 parlants natius —d'acord amb el que indica el cens salvadoreny del 2024—, ha tingut una revifada relativa gràcies a materials en línia que n'han reforçat la presència digital, com ara un diccionarillibresvídeos, etc.

Una de les iniciatives clau per a la revitalització d'aquesta llengua és Timumachtikan Nawat («Aprenem nahuat»), un col·lectiu popular de parlants natius amb especial participació de persones grans, parlants d'herència, activistes i nouparlants. Per tal de fer reviscolar el projecte de Viquipèdia, els darrers anys aquest col·lectiu s'ha dedicat a organitzar tallers en persona i en línia sobre com crear neologismes, sobre com utilitzar l'eina de traducció de la plataforma wiki i sobre com elaborar guies perquè els nous usuaris puguin adquirir les habilitats necessàries per a contribuir-hi.

Cartell per a una sessió de traducció pensat per a la Viquipèdia en nahuat. Foto: Timumachtikan Nawat

Una part del camí a recórrer perquè un projecte es «graduï» i passi d'estar a la incubadora a obtenir estatus oficial és assegurar-se que la interfície estigui disponible en l'idioma corresponent i que hi hagi previsió de relleu a través d'un grup motor de voluntaris. Aquest escenari s'assoleix generant una comunitat d'editors que es vagi trobant en persona i en línia, que acabarà contribuint periòdicament al wiki.

Un dels reptes que afronten moltes edicions de la Viquipèdia en llengües minoritàries o minoritzades és que hi ha poques fonts bibliogràfiques disponibles en aquestes llengües i cal disposar-ne per a verificar la informació que donen els articles. Com que tradicionalment la majoria del coneixement dels pipils s'ha transmès per via oral, no hi ha gaires documents escrits en el seu idioma.

Per contra, el fet que el nahuat disposi d'una Viquipèdia pròpia atribueix molta més autonomia als parlants de nahuat per a documentar coneixement significatiu de la comunitat. Això obre la porta a escriure sobre persones possiblement infrarrepresentades, les contribucions de les quals són significatives en les comunitats locals, però desconegudes més enllà d'aquestes.

Un exemple que ho il·lustra és un dels primers 1.000 articles que inclou actualment Wikiamachti, el de Nantzin Sixta Pérez García, un habitant de Santo Domingo de Guzmán (Sonsonate) que va confeccionar el primer diccionari de nahuat de la història.

Per a commemorar la inauguració de la Viquipèdia en nahuat, es va organitzar un esdeveniment a la ciutat de Soyapango, a prop de la capital d'El Salvador. Coincidint amb el Dia Internacional de la Llengua Materna, la trobada va comptar amb discursos i música i va constituir una celebració de la fita aconseguida per la comunitat pipil.

Tatiana Vanessa Flores de Constante
Rising Voices va entrevistar tres participants del programa, inclosa Tatiana Vanessa Flores de Constante, qui va compartir la seva motivació per a treballar en Wikiamachti:

Ho faig per l'amor que tinc a la nostra llengua materna, ja que la família del meu marit és originària de Cuisnahuat (Sonsonate) i vaig tenir l'honor de conèixer els seus besavis, que eren parlants de nahuat. Aquella experiència va fer créixer el meu desig de poder aprendre i honrar la seva memòria i de mantenir-la viva. Espero que altres persones i que futures generacions s'interessin com jo en aprendre aquesta llengua tan bonica i tan nostra, i formar part d'aquest fet històric al nostre país.

El nahuat sovint s'aprèn com a segona o fins i tot com a tercera llengua. També hi ha cert interès fora d'El Salvador, que se satisfà amb classes virtuals. De fet, una estudiant marroquina va posar-se a aprendre aquest idioma perquè entén el potencial d'aquesta empresa.

Meryem Benzemroun

Aquesta estudiant, que també contribueix al projecte de Wikiamachti, es diu Meryem Benzemroun, prové de la capital del Marroc, Rabat, i havia estat assistint a classes virtuals ofertes per Timumachtikan Nawat. Es va adonar que incorporar el nahuat a una plataforma com la Viquipèdia podria enviar un missatge a aquells que creuen que les llengües mesoamericanes «estan destinades a la mort» i que «no permeten de discutir temes complexos com la geologia, la tecnologia o la literatura». I va afegir-hi:

L'impacte més important que pot tenir seria que les persones vegin que la seva llengua continua viva i forta i que pot utilitzar-se en un entorn del segle XXI amb orgull i facilitat, i adaptar-se a una nova era. Espero sincerament que ofereixi als nous parlants, i als parlants avançats i tot, noves eines per a llegir en nahuat i, d'aquesta manera, millorar ràpidament les seves habilitats lectores.

José Antonio Guillen Landaverdes comparteix la seva visió. Com a professor de matemàtiques a San Salvador, diu que espera que el projecte «inciti moltes persones a aprendre sobre les seves arrels i n'ompli d'altres amb coneixement ancestral de la nostra cultura nahuat i la nostra llengua nahuat».

[Font: www.globalvoices.org]