Isac Nunes da Luz Cordeiro
***
Tradutor Público e
Intérprete do Comércio
***
Idiomas: francês, espanhol, catalão e galego ***
Matriculado na Junta Comercial do Estado do Paraná
*** Curitiba ***
República Federativa do Brasil
L’occitan fa partida
de las dotze lengas protegidas per aquel fons, dont la dotacion demesís annada
après annada
Escrich per Jòrdi Ràfols
Itàlia
destinarà 2,6 milions d’èuros
al fons nacional de proteccion de las minoritats lingüisticas istoricas. Los
fonzes seràn destinats als oficis lingüistics, a la formacion de foncionaris e
d’ensenhaires, a las activitats culturalas e la toponimia. La lei protegís
dotze minoritats dichas istoricas: los albaneses, los catalans, los croats, los
franceses, los arpitans, los friolans, los germanics, los grècs, los ladins,
los sardes, los eslovèns e los occitans.
Aquelas ajudas
s’inscrivon dins l’encastre de la Lei 482/1999,
adoptada fa mai de vint e cinc ans per desvolopar l’article 6 de la
Constitucion italiana, que prevei la proteccion de las minoritats lingüisticas.
Lo fons finança de projèctes portats per las administracions e los organismes
dels territòris ont vivon aquelas comunautats, sustot dins los domenis de
l’ensenhament, dels servicis publics, de la cultura e la toponimia.
La dotacion prevista
per 2026 s’auça a 2 622 506 èuros, çò es un montant inferior al dels dos
exercicis precedents. En 2025, lo fons dispausava de 2 760 533 èuros, e 2 905
823 èuros en 2024. En dos ans, las ressorsas previstas an donc desmesit de près
d’un 10%.
L’occitan es una de
las dotze lengas susceptiblas de beneficiar d’aquel fons. En Itàlia, la màger
part de la comunautat occitana viu dins las Valadas, en Piemont e Ligúria.
Existís tanben la comunautat occitana de La Gàrdia, en Calàbria. La demanda
supèra pasmens la moneda disponibla. En 2024, los projèctes presentats per
l’occitan despassèron d’efièch lo montant que li èra atribuit dins la
reparticion iniciala, e lo montant final foguèt reduch a solament 91 475
èuros. Aquel an, las comunautats albanesa, francesa, arpitana, friolana e grèga
avián tanben presentat de projèctes per un montant superior a las ressorsas que
lor èran atribuidas
Mai de
20 000 personas aprenon ja la lenga e un milion e mièg ne voldrián far
aitant, segon l’Ofici Public de la Lenga Bretona
Lo director de l’ofici, Fulup Jakez, e son
president, lo deputat Paul Molac, ne presentèron lo visual lo 15 de setembre.
Escrich
perFerriòl Macip
L’Ofici
Public de la Lenga Bretona (OPLB) a aviada una
campanha novèla de promocion per encoratjar los adultes a aprene lo breton.
Ongan, l’organisme presenta l’aprendissatge de la lenga coma un biais de crear
de ligams. Lo director de l’ofici, Fulup Jakez, e son president, lo deputat
Paul Molac, ne presentèron lo visual lo 15 de setembre al Club de la Premsa de
Roazhon pendent una conferéncia de premsa que tanben raportèt las darrièras
chifras de l’aprendissatge del breton a l’edat adulta.
La demanda
es fòrta: segon l’enquista
sociolingüistica realizada en 2024, un milion e mièg de personas
voldrián aprene lo breton. Uèi, mai de 20 000 personas l’aprenon ja,
gràcias a las formacions longas, als corses setmanièrs e a la plataforma en
linha Desketa.
La
campanha foguèt concebuda en collaboracion amb l’escòla MJM Graphic Design e es
portada per mai de 200 collectivitats. Pendent uèch setmanas, espandiguèron un
milièr d’afichas dins los abrics de bus de tota Bretanha, e 4000 de mai jos
d’autres formats. Tanben i a 10 000 fulhetons als ponches d’aculhença dels
luòcs publics e associatius, e 5000 papieròts dins los comèrcis. Totes indican
ont e cossí aprene lo breton.
L’ofèrta
es variada. De
formacions longas de sièis o nòu meses se fan dins quinze vilas
bretonas. A la fin del percors, los aprenents pòdon passar lo diplòma de
competéncia en lenga (DCL). Los corses setmanièrs,
eles, se fan dins gaireben 150 luòcs e forman en mejana 3200 personas per an.
Ongan, i a nòu ofèrtas d’aprendissatge novèlas.
En mai
d’aquò, la plataforma gratuita en linha Desketa,
aviadada per l’OPLB fa dos ans, ten ara unes 26 000 comptes actius. Pel
75% d’aqueles utilizaires, es lor primièr contacte amb l’aprendissatge del
breton.
Quant a
l’occitan, i a una demanda importanta
Per çò
qu’es de l’occitan, l’Ofici Public de la Lenga Occitana (OPLO) publica pas de
chifras globala equivalenta suls adultes qu’aprenon la lenga. Pasmens, si
que publica una analisi de l’enquista sociolingüistica qu’aquel
organisme menèt en 2020 dins las doas regions occidentalas del país e Val
d’Aran, e que mòstra una demanda
importanta. Lo percentatge d’abitants que vòlon aprene o perfeccionar
l’occitan oscilla del 8% en Bordalés al 17% dins las Lanas e en Roergue, e de
las 8679 personas en Losera fins a 79 941 en Erau. Las donadas suls
aprendisses reals son espargidas entre los organismes que fan de corses, coma
l’Institut d’Estudis Occitans (IEO) o los Centres de Formacion Professionala
Occitans (CFPO).
De
soslinhar qu’aquela
enquista mostrava que mai del 90% d’abitants de l’oèst d’Occitània
volián de politicas lingüisticas per l’occitan e l’81% dels sondats volián
l’ensenhament e la lenga a l’escòla, de la mairala al licèu. L’enquista
pertocava pas las regions de Provença e d’Auvèrnhe-Ròse-Alps ni las Valadas.
Lo libre, paregut
a l’ocasion de la Diada,
es illustrat amb de fotografias de l’autor e rend omenatge al pòble catalan e
al referendum d’independéncia
Escrich per Ferriòl Macip
Lo poèta Franc Bardòu ven de publicar Catalonha, t’ai somniada, una rejoncha bilingua occitan-francés dins la
colleccion Votz de Trobar de las edicions Tròba Vox, jol numèro 74. Lo libre,
format de poèmas escriches entre setembre e decembre de 2023 e illustrat amb de fotografias de l’autor sul
patrimòni pirenenc, rend omenatge al pòble catalan e al referendum
d’independéncia del 1r d’octòbre de 2017.
Dins lo tèxt d’introduccion que dobrís la rejoncha, jol títol «Omenatge
a Catalonha?», Bardòu explica que renóncia a bastir un omenatge exaustiu a
Catalonha pr’amor qu’aquò o faguèt ja George Orwell. Çò que lo mena a escriure
aqueste libre es mai que mai l’admiracion pel civisme democratic del pòble
catalan lo 1r d’octòbre de 2017, qu’el considèra sense equivalent dins
l’Occitània contemporanèa. L’autor opausa dirèctament aquela mobilizacion a çò
qu’apèla la «disparicion gaireben certana» del pòble occitan, promés a
l’esfaçament tant per la politica oficiala de l’estat francés coma per çò qu’el
jutja èsser l’indoléncia dels quites occitans.
Lo libre es dedicat a un grop de personas catalanas presentadas coma
testimònis o actors d’aquela «gèsta civica e eroïca» del 2017, e tanben al
musician Jordi Savall e a la cantatritz desapareguda Montserrat Figueras.
Los poèmas de la rejoncha, escriches en occitan e traduches en francés
per l’autor, tornan mai d’un còp sul subjècte «Ieu, t’ai somniada, Catalonha»,
coma un leitmotiv qu’a l’encòp invòca e interpèla lo país fraire. Evòcan lo
pòble catalan «fait de pèiras vièlhas», las jornadas del Primièr d’Octòbre e la
memòria dels que preparèron aquela consulta malgrat la repression policièra. Cèrts
poèmas son precedits de citacions de l’ensagista Pau Valèri, extrachas de Regards sur le monde actuel et autres essais,
sus la violéncia, lo drech e la politica.
Segon lo tèxt de presentacion del libre, cada poèma evòca un pòble
catalan «bastidor, insomés e, coma en 1936, organizat e autodisciplinat»,
mentre que las fotografias, totas de l’autor, remandan al patrimòni
arquitectural catalan, en particular pirenenc. Lo tèxt precisa que las paraulas
e los imatges vòlon bastir «un passatge assegurat sus la via de la fraternitat
entre los pòbles sens estat», çò qu’es presentat non coma un gèst nèutre mas
coma «l’arma de la paraula, l’arma de la volontat collectiva».
Franc Bardòu es un dels
autors mai publicats de la colleccion Votz de Trobar, ont ja avián paregut
d’autres títols sieus coma Fòc als uèlhs
ai set de brasas, Lenga o Portals. Catalonha, t’ai somniada
pòrta lo numèro ISBN 979-10-93692-82-1 e es disponible a las edicions Tròba Vox.
Los ueitanta liceans qui redigín l’espròva de matematicas
en basco qu’an vist las lors copias corregidas, mès rèsta enqüèra a obtiéner la
reconeishença oficiau d’aqueth dret
Los environ ueitanta escolans deu licèu
Bernat Etxepare de Baiona qui avèvan causit de redigir
en basco la lor espròva de matematicas deu bachelierat francés qu’an
fin finau plan capitat, çò rapòrta Vilaweb.
Maugrat las consignas de l’Acadèmia de Bordèu qui impausavan responsas
exclusivament en francés, las lors copias que son estadas corregidas e presas
en compte pendent la publicacion deus resultats.
Aquera decision que
met fin a mantua setmana de tensions e incertitud. Abans las espròvas, lo
ministre de l’educacion, Édouard Geffray, qu’avèva deishat enténer que los
correctors examinarén las copias redigidas en basco, shens qu’estèsse pas
balhada nada garentida oficiau. L’associacion Seaska, qui fedèra las ikastolas
deu Bascoat Nòrd, que s’ei felicitada d’aquera sortida, saludant lo coratge
deus escolans qui avèvan acceptat de córrer lo risc de véder los lors examens
anullats. Pr’aquò, mantun candidat, cranhent de consequéncias entaus lors
estudis superiors, qu’avèva totun preferit redigir en francés. Fins a la
reforma Blanquer de 2019, las espròvas de matematicas e d’istòria-geografia
podèvan estar corregidas en basco.
Aquera victòria que
demora totun provisòria. La correccion de las copias en basco qu’ei estada
acordada a títol excepcionau, mentre que la reglamentacion contunha d’impausar
lo francés entà las espròvas. Seaska que demanda d’ara enlà que lo decret
esperat aqueth estiu autorize oficiaument los examens en lengas minorizadas, dont l’occitan, e que las
reformas previstas entà 2028 que sian avançadas a 2027 entad ua
experimentacion. Aquera revendicacion que benefícia d’un larg sostien
institucionau au Bascoat Nòrd, on de nombrosas collectivitats e elegits que
reclaman un bachelierat pleament accessible en lenga vasca.
🔴 AZKEN ORENEKOA | Euskaraz erantzundako matematikako baxoko azterketak zuzenduak izan dira
11:00etan jaso dituzte Etxepare lizeoko leheneko ikasleek baxoko azterketa aitzinatuen emaitzak. Seaskak pozarren hartu du berria, eta heldu diren urteetarako finkatu dadila eskatu du. pic.twitter.com/J26ipiZWUD
La nova edició de la campanya de Política Lingüística aposta per consolidar l’interès pel grau
en un context de demanda creixent i jubilacions imminents
El conseller de Política
Lingüística, Francesc Xavier Vila, en la trobada amb els primers becats de la
beca de Filologia Catalana / Política Lingüística
Golfes
La necessitat de
professionals especialitzats en llengua i literatura catalanes s’ha convertit
en un repte urgent per al país. Tot i que els estudis de Filologia Catalana han
experimentat un creixement sostingut en els darrers anys, el mercat laboral
continua reclamant més graduats capaços de cobrir les vacants que ja s’estan
generant i les que arribaran amb les jubilacions massives previstes en el
sector públic i educatiu.
En aquest
context, el Departament de Política Lingüística impulsa la tercera edició de la
campanya “Tria Filologia Catalana”,
que aquest any amplia presència a xarxes i reforça col·laboracions amb
l’objectiu de consolidar la tendència a l’alça en les matriculacions. El
conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, ha presentat la nova fase de
la iniciativa i ha anunciat la continuïtat del programa de beques, que es manté
després dels bons resultats del pilot amb 25 estudiants beneficiats.
Les beques,
dotades amb 500 euros mensuals, volen facilitar l’accés al primer curs del grau
tant en Filologia Catalana com en Estudis Occitans, i contribuir així a
garantir el relleu generacional en un àmbit on la demanda supera
l’oferta.
Les dades avalen
aquesta necessitat. Segons l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari
de Catalunya (AQU), el 96,7% dels graduats en Filologia Catalana de la
Universitat de Barcelona treballen, majoritàriament en feines directament
vinculades amb la seva formació. A més, el 83% van trobar feina en els tres
mesos posteriors a finalitzar els estudis, una xifra que situa el grau entre
els de més alta inserció del sistema universitari català.
Les sortides
professionals són diverses i abasten camps com la docència, els serveis
lingüístics, l’edició, la comunicació, la planificació lingüística o les
tecnologies del llenguatge. A això s’hi suma l’interès creixent del sector
privat, que busca perfils polivalents capaços de treballar en entorns editorials,
comunicatius o tecnològics.
Amb aquesta nova
edició de la campanya, Política Lingüística vol assegurar que el país disposi
dels especialistes necessaris per afrontar els reptes lingüístics de la pròxima
dècada i evitar que la manca de professionals esdevingui un fre per al
desenvolupament del sector.
Acte
d'obertura de la campanya "Tria Filologia Catalana", on el conseller
va conversar amb els estudiants becats l'any passat.
Los liceans que fagan una especialitat en occitan poiràn far l’examen correspondent en aquela lenga a partir de la session de bachelierat de 2028
Escrich per Jòrdi Ràfols
Lo bachelierat francés evoluirà a partir de 2028 per tal de prene melhor en compte los trajèctes bilingües en lengas dichas regionalas. Segon Le Monde, lo ministre de l’educacion, Édouard Geffray, a anonciat que los liceans qu’aurián seguit una especialitat en d’autras lengas de l’estat francés poirián d’ara enlà passar l’espròva correspondenta en aquela meteissa lenga.
Cossí foncionaràn las espròvas?
Concretament, un escolan qu’a estudiat una matèria d’especialitat – coma las matematicas o l’istòria-geografia – pendent las annadas de primièra e de terminala en una lenga coma l’occitan poirà passar l’espròva en aquela lenga al moment de l’examen. Lo subjècte demorarà identic a aquel prepausat en francés, mas serà traduch. Aquela mesura s’aplicarà pasmens a una sola de las especialitats finalas, ja que l’autra aurà obligatòriament d’èsser preparada e avalorada en francés. Per exemple, «un escolan qu’aja seguit l’especialitat de matematicas en breton la poirà passar en breton, e l’especialitat fisica-quimia en francés», çò diguèt Geffray.
Lo grand oral seguirà la meteissa logica, la partida que pòrta sus l’especialitat concernida poirà èsser presentada en la lenga causida.
Fins ara, los escolans escolarizats dins de filièras bilinguas devián passar lors espròvas en francés, levat quand la lenga dicha regionala constituissiá ela meteissa l’especialitat. Lo ministèri presenta aquela reforma coma una reconeissença dels trajèctes bilingües e assegura que remet pas en causa la plaça centrala del francés dins lo sistèma educatiu.
Jos pression de mobilizacions creissentas
Aquela nòva disposicion arriba dins un contèxt de mobilizacion creissenta en sosten a las lengas pròprias non oficialas. Dempuèi la reforma menada per Jean-Michel Blanquer en 2019, divèrses grops e associacions an denonciat l’espaci limitat balhat a aquelas lengas dins l’examen del bachelierat. Aquelas demandas an recentament ganhat de vam, particularament amb las mobilizacions dels liceans bascos de Baiona pel drech de far lors examens en basco.Davant aquela pression sociala e associativa, lo Ministèri de l’Educacion a pauc a cha pauc dobèrt lo camin a una tièra de mesuras que permetràn fin finala d’administrar los examens de bachelierat dins las divèrsas lengas autoctònas de l’Estat, dont l’occitan.
Après l’enregistrament d’una votz novèla, lo Congrès prepara l’integracion del provençal a «Votz», contunhant lo desvolopament dels espleches numerics en occitan
L’escrivan e professor Joan-Ives
Casanova, especialista del provençal, prestèt sa votz pendent tres jorns
d’enregistrament intensiu
Escrich per Jòrdi Ràfols
Lo Congrès Permanent de la Lenga Occitana perseguís lo desvolopament de sos espleches numerics amb l’integracion del provençal dins «Votz», sa plataforma de sintèsi vocala en occitan. Après lo lengadocian e lo gascon, aquela estapa novèla marca una avançada importanta per la representacion de las diferentas varietats de la lenga.
Per menar a bon tèrme aquel projècte, una votz novèla foguèt enregistrada en estúdio. L’escrivan e professor Joan-Ives Casanova, especialista del provençal, prestèt sa votz pendent tres jorns d’enregistrament intensiu. Aquel trabalh a permés de constituir un còrpus d’aperaquí 6000 frasas, representant près de dètz oras de donadas àudio brutas.
La sintèsi vocala «Votz» se basa sus de tecnologias neuronalas, capablas de produire una votz artificiala a partir d’aqueles enregistraments. Una fasa novèla d’entraïnament es prevista d’aicí a la fin de l’an, per tal d’integrar aquela votz provençala, mas tanben de melhorar las voses ja existentas en gascon e en lengadocian, aital coma d’apondre d’autras variantas.
Aquel projècte s’inscriu dins una dinamica mai larga de modernizacion de las aisinas lingüisticas occitanas. Gràcias a las avançadas recentas en intelligéncia artificiala, ven possible de crear e de melhorar de voses sinteticas amb de volums de donadas mai reduches que de per abans, facultant aital l’integracion de novèlas varietats de la lenga, coma la lemosina o l’aranesa, que seràn lèu tanben disponiblas.
Dera Hèsta des letres catalanes me platz destacar era intervencion de Carles Rebassa premiat damb eth Sant Jòrdi de Novèla
Escrich per Jusèp Loís Sans Socasau
Era poesia a estat protagonista darrèrament ena Val d’Aran. Eth dissabte passat, dia 21, dia internacionau dera poesia, ena Bibliotèca de Vielha, organizat peth Musèu dera Val d’Aran, se liegeren pendent mès d’ua ora poesies en ueit idiòmes diferents. Eth dia d’abans en Les se viuec era hèsta damb recitacion de poesies en aranés pes mainatges des estudis deth Baish Aran.
Eth dissabte anterior, 14 de març gaudírem ena libreria Era Alquimia de Vielha dera presentacion d’ua interessanta traduccion de poesia ar occitan aranés. Era presentacion siguec organizada per Institut d’Estudis Aranesi sus era òbraIncinerar eth mite. Era autora eiMerche Llop, aragonesa, militanta des lengües, activista literària dera identitat. Era traduccion ar aranés ei deRamon Sistac, membre der IEA-AALO. Aguesta òbra compde damb sies edicions en versions bilingües deth castelhan damb er aragonés, eth catalan, er euskera, eth galhèc, er asturian, ce qu’ei ua mòstra der activisme lingüistic de Merche Llop. Pendent era presentacion, autora e traductor mos obsequièren damb era lectura de quauqu’un des poèmes, gaudírem d’aqueth plaser pròpri dera literatura medievau eth «gòi dera lengua».
Aqueth madeish dia en Catalonha, en Barcelona, viuérem eraNit de les lletres Catalanes, organizada peth IEC e Omnium, coma ua grana hèsta d’exaltacion dera lengua. Ena hèsta s’entreguèren diuèrsi prèmis as creadors e entre eri non i faltec eth reconeishement ara traduccion, en prèmi deth PEN catalan Montserrat Franquesaque s’entreguèc a Ramon Montonpera traduccion ath catalan d’ua òbra, enorme, longuíssima, der aleman, de Tomàs Man, qu’en occitan aranés se titolarieJusèp e es sòns germans.
Des publicacions en catalan, ua quantitat fòrça nauta, apruprètz ua tresau part corresponen a traduccions. E per çò que hè ara varianta aranesa gaudim d’obres importantes comaAlícia en país des meravilhes, traduïda per Tònho Castet,Eth Petit Princetraduïda per Verònica Barés,Eth Nau Testamentòbra de Jusèp Amiell,Dòn Quishòt d’Era Mancha... e fòrça mès òbres encara que non agen tant de reconeishement internacionau:Solitud,Pèira de tartèra,Nocturn aranés... Tota era lengua occitana ei cargada de riques traduccions.
Era traduccion ei un art inseparable ena construccion dera identitat lingüistica. Tà hèr ua bona traduccion cau enténer era òbra ena sua globalitat, conéisher era lengua de gessuda e era d’arribada, compréner era realitat e era societat... Ua bona traduccion ei ua òbra d’art.
Era traduccion a importància ena conservacion e ena promocion dera lengua e enes lengües damb pòca socializacion encara mès. E aciu non podem deishar de nomentar per enèsim viatge erenorme trabalh d’Antòni Nogués, traductor de mès de cincuanta òbres dera literatura internacionau ar aranés; ei eth traductor mès prolific ar occitan. Mos a demostat qu’era estructura der occitan ena sua varianta aranesa ei tan elaborada coma entà traduïr òbres deth castelhan, der anglés, deth francés, der aleman, der italian, deth grèc, deth latin, der arab, deth rus...
Però ath delà d’Antòni, ath que non poderam reconéisher era sua grana contribucion, d’auti apòrten damb petites contribucions eth reconeishement dera lengua e dera identitat, coma ei eth cas de Merche Llop e Ramon Sistac.
I a dus petits exemples que m’an arribat enes darrères setmanes e que mereishen eth mèn petit reconeishement: eth prumèr entà un mètge qu’exercic ena Val d’Aran e qu’a aficions literàries. Se cride German, ei d’origen sudamerican e a escrit un recuelh de condes. Eth madeish assomís era sua publicacion en aranés a mès d’en castelhan. Eth dusau exemple ei entà Xavier Frias, filològ e romanista, autor de mès de 50 òbres en castelhan, galhèc e asturian, prologaire deth darrèr diccionari aranés-castelhan, òbra de Francisco de la Hoz Méndez. Xavier a escrit ues petites òbres de teatre damb finalitat educativa. Se titoleTeatristòriese vò hè’c arribar as escòles araneses. Eth madeish se’n responsabilize. Son activistes des lengües, persones qu’encara que non empleguen era lengua nòsta de forma abituau la volerien projectar e projectar-se a trauès sòn.
Era traduccion ei creacion, potenciacion d’ua creativitat personau e eth resultat ei ua naua òbra, a personalitat pròpria e era òbra traduïda a de considerar-se en definitiva damb personalitat particulara, que neish originàriament dera originau, dera prumèra. Era traduccion a d’imitar eth tèxte originau, però tanben l’a de transformar; a d’emplegar sentits, valors, arnesi, pròpis dera lengua ara que se traduís e es cambis son inevitables.
DeraHèsta des letres catalanesme platz destacar era intervencion de Carles Rebassa premiat damb eth Sant Jòrdi de Novèla (me permeti méter occitan en lòc de catalan): «Èm aciu, pr’amor qu’auem lengua, aguesta lengua; se n’auéssem ua auta seríem d’autes causes, però non açò e aciu. Ara e aciu. E sense lengua non i a país, ne libres, ne projectes, ne ”rondalhes”, ne estratègies, ne arren. Sense er occitan, nosati non i èm».
Jusèp Loís Sans Socasau ei èx-president der Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana (IEA-AALO)
Uèch lengas istoricas s’unisson dins lo CLIRD per promòure lo plurilingüisme, afortir lor reconeissença institucionala e garentir la transmission intergeneracionala d’aquel patrimòni viu
Alessandro Mocellin, president de l’Acadèmia de la lenga venèta, es tanben lo president del CLIRD | CLIRD
Itàlia es un dels païses europèus mai rics en diversitat lingüistica. Als costats de l’italian coexistisson de lengas istoricas, dont l’occitan, vertadièras expressions de las comunautats, de la cultura e de la memòria dels territòris. Es dins aquel contèxt qu’es nascut lo CLIRD – Coordinamento Lingue Regionali e Diritti linguistici(Cooordinacion Lengas Regionalas e Dreches Lingüistics), una iniciativa qu’a per mira de promòure, protegir e valorizar aquel patrimòni lingüistic unic, reconegut al nivèl internacional mas encara insufisentament pres en compte dins l’òrdre juridic italian.
Lo CLIRD amassa d'institucions culturalas engatjadas dins la defensa de uèch lengas italianas: l’emilian, loligur, lolombard, lonapolitan, lopiemontés, loromanhòl, losiciliane lovenèt. Uèch lengas, uèch territòris e la vision comuna de defendre los dreches lingüistics, d’encoratjar lo plurilingüisme e de transmetre a las generacions futuras una riquesa culturala partejada.
Aquela novèla institucion a per tòcas de sosténer la reconeissença institucionala d’aquelas lengas, de favorir lor ensenhament e la recèrca academica, de collaborar amb d’institucions europèas e de valorizar lor preséncia dins los mèdias e a l’escòla.
Precision: lo CLIRD pertòca las lengas de l’estat italian que, a l’ora d’ara, an pas de reconeissença oficiala. L’occitan, per contra, es reconegut per la lei italiana sus las minoritats lingüisticas istoricas (lei n.º 482/1999).
L’ÒPLO encoratja los estudiants a aprene l’occitan tre la primièra annada après lo bachelierat
Lo portal Parcours Sup, dobèrt fins al 12 de març, marca cada an l’intrada dins lo periòde de causida universitària pels liceans de l’estat francés. Dins aquel encastre, l’Ofici Public de la Lenga Occitana (ÒPLO) encoratja los estudiants a aprene l’occitan tre la primièra annada après lo bachelierat dins qualques universitats.
L’organisme ramenta que, al mièg de l’amplor de formacions existentas, l’occitan demòra una opcion reala dins l’ensenhament superior, particularament dins las regions mai occidentalas del país, çò es la Nòva Aquitània e en region dicha Occitània. Las formacions son accessiblas jos divèrsas formas: licéncias completas, diplòmas universitaris o unitats d’ensenhament integradas dins d’autres percorses.
A Bordèu, Montpelhièr, Pau o Tolosa, los estudiants pòdon causir d’estudis especificament dedicats a la lenga e cultura occitanas o integrar l’occitan coma competéncia complementària. Segon l’ÒPLO, aquela competéncia lingüistica es fòrça demandada dins l’ensenhament, ont los besonhs de professors son importants, mas pòt tanben constituir un avantatge dins de sectors coma lo torisme, la formacion professionala, l’audiovisual o la comunicacion.
L’organisme encoratja los parents e los liceans a considerar aquela possibilitat e a s’informar sus las diferentas ofèrtas abans la tampadura de las inscripcions. Per l’ÒPLO, causir l’occitan dins l’ensenhament superior permet non solament d’aquerir una competéncia lingüistica suplementària, mas tanben de participar a la transmission e la valorizacion de la lenga istorica del territòri.
Malgrat la vitalitat de las lengas dichas regionalas coma l’occitan, lo còrs o lo breton, l’estat francés refusa de mesuras de proteccion eficaças, a la diferéncia de sos vesins europèus
Carcassona 2009
Imaginatz un ciutadan occitanofòn que se pòt adreiçar a un agent municipal en sa lenga, qu’inscriu sos mainats a l’escòla en occitan o que respond naturalament en aquela lenga pendent un contraròtle administratiu. Imaginatz un agricultor qu’emplena de formularis sens deure passar al francés, un pacient qu’escàmbia amb son mètge en la lenga que mestreja melhor, o encara un justiciable que s’exprimís davant un jutge sens qu’aquò pause de problèma. Dins l’estat francés, aquelas situacions relèvan encara largament de la politica-ficcion. Pasmens, correspondon simplament a una reconeissença ordinària de la diversitat lingüistica, tala coma ja existís en çò de bon nombre de vesins europèus.
Perque la reculada de las lengas minoritàrias es pas una fatalitat ligada a la modernitat o a l’urbanizacion, mas plan lo resultat de causidas politicas. Segon L’Express, al Reialme Unit, lo galés benefícia d’un ensenhament obligatòri e estructurat, que va de còps fins a l’immersion totala, al ponch que l’anglés i es ensenhat coma lenga segondària. Dins l’estat espanhòl, l’occitan —jos sa forma aranesa— es lenga oficiala dins la Val d’Aran e es uèi parlat per una larga majoritat de la populacion, contrast sasissent amb la situacion francesa. Aquela reconeissença resulta d’una volontat politica afirmada en Catalonha, puèi que l’occitan es protegit e promogut per l’estatut d’autonomia catalan e per la lei. S’inscriu mai largament dins un quadre ont mantuna lenga, coma lo catalan, lo basco o lo galèc, dispausan d’un estatut oficial e d’usatges institucionals espandits, contribuissent a lor transmission e a lor vitalitat sociala.
En Itàlia, los germanofòns del Naut Adige an drech d’utilizar lor lenga davant los tribunals e dins lors relacions amb l’administracion, sens qu’aquò pòrte tòrt a la coesion sociala. Soïssa, fidèla a son principi constitucional d’egalitat lingüistica, garentís una proteccion a l’ensemble de sas lengas nacionalas, e mai lo romanch, pasmens parlat per una minoritat plan reducha. Dins lo canton dels Grisons, aqueste es ensenhat a l’escòla e utilizat dins l’administracion e la vida publica, illustrant una concepcion de la diversitat lingüistica fondada suls dreches dels parlants puslèu que sus lor pes demografic. Pasmens, l’arpitan, un còp èra parlat dins mantun canton, a pas beneficiat del meteis estatut oficial e demòra fòrça minoritari, çò que mòstra que quitament en Soïssa, la proteccion lingüistica depend d’una reconeissença politica explicita. Se poiriá pausar una question semblabla sul lombard, lenga pròpria de Tessin e dels Grisons mas non reconeguda pr’amor d’una diglossia favorabla a l’italian.
Invèrsament, la situacion francesa revèla lo pes d’una causida politica de longa desfavorabla a la diversitat lingüistica. En refusant tota reconeissença juridica efectiva de las lengas dichas regionalas, l’estat a mantengut un quadre ont lor usatge public demòra marginal, quitament dissuadit. L’occitan n’ofrís una illustracion frapanta: parlat sus un vast territòri e per de milions de personas a la debuta del sègle XX, es uèi relegat a d’usatges privats o simbolics, sens vertadièra plaça dins l’administracion, la justícia o l’ensenhament general. Aquel declin es pas lo produch d’una evolucion naturala, mas la consequéncia dirècta d’una politica d’uniformizacion lingüistica que contunha de produire sos efièches.
La familha Clooney a obtengut lo ciutadanatge francés, mas lor installacion en Provença soslinha l’oblit de la lenga nòstra e del patrimòni cultural occitan
Lo celèbre actor estatsunidenc George Clooney, son esposa Amal e lors bessons de 8 ans an oficialament obtengut lo ciutadanatge francés, segon un decret de naturalizacion publicat al Jornal Oficial, çò rapòrta Midi Libre. Clooney es proprietari dempuèi 2021 del Domeni del Canadèu, format d’una bastida provençala del sègle XVIII de 900 m² e d’un terren de 172 ectaras amb de vinharedas. Localizat a Brinhòla (Brinholenc), causiguèt de s’ancorar duradissament en Provença, seduch per un quadre de vida mai protector per sa familha.
L’actor a sovent exprimit son estacament a la lenga e a la cultura francesas: «Aimi la cultura francesa, vòstra lenga, e mai siái encara marrit après 400 jorns de corses», çò exprimiguèt en galejant Clooney. A sustot mes endavant la tranquillitat ofèrta per la vida locala, luènh dels paparazzi e de la pression mediatica. E mai los Clooney partegen lor temps entre mai d’un país, lor domeni varés rèsta, segon l’actor, «l’endrech mai aürós» per lor familha.
Aquela exaltacion de la «cultura francesa» sona encara mai voida del moment que passa jos silenci la cultura pròpria del territòri ont la familha Clooney a causit de s’installar. A Brinhòla, la lenga occitana provençala, pasmens constitutiva de l’istòria e de l’identitat localas, es quasi absenta de l’espaci public, sens qu’aquò semble suscitar la mendre curiositat o lo mendre engatjament de part d’aqueles ciutadans globalizats novèls. En revendicant un estat francés abstrach e centralizat, celèbran una cultura dominanta e lingüicida, daissant lo patrimòni cultural provençal al marge de tota reconeissença reala e absoludament necessària
L’iniciativa recep una atencion especiala en Alsàcia e Mosèla ongan
Lo land de Bavièra a demandat aquesta setmana al govèrn federal alemand que presente al Conselh d’Euròpa una sollicitacion oficiala per inclure tres dialèctes del naut alemand dins la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias: lo bavarés, l’alemanic e lo francic. Aquestes dos darrièrs son tanben parlats en Alsàcia e en Mosèla, ont aquesta iniciativa recep una atencion especiala en aqueste an 2025 proclamat “An del Bilingüisme” per la Collectivitat Europèa d’Alsàcia, çò rapòrta L’Alsace.
L’accion es estada aviada per l’associacion Förderverein Bairische Sprache und Dialekte, consagrada a la promocion dels parlars de Bavièra. La peticion lançada per l’entitat a amassadas mai de 22 000 signaturas en qualques setmanas, en particular pendent la fèsta de la bièrra de Munic.
Lo sosten politic es transversal: totes los partits representats al Landtag, lo parlament regional, an validada la demanda, inclusa la poderosa CSU, aliada istorica de la CDU del cancelièr Friedrich Merz.
Baden-Württemberg onora los dialèctes
En parallèl, lo land vesin de Baden-Württemberg atribuís cada dos ans un prèmi a de personalitats qu’emplegan l’alemanic, lo soab o lo francic dins l’espaci public. Lo 26 de novembre, lo guierdon foguèt atribuit als personatges culte Äffle & Pferdle, una sèria de dessenhs animats creada fa 65 ans per l’anciana cadena SDR e venguts referents de la cultura populara del sud-oèst alemand.
L’occitan solament protegit dins l’estat espanhòl
Redigida en 1992, la Carta Europèa prevei de mesuras per favorir l’ensenhament de las lengas minorizadas, la senhalizacion bilingüa e d’autras formas de visibilitat publica. Dins qualques estats, la Carta pòt tanben servir de basa per arribar a una cooficialitat lingüistica. En Alemanha, divèrsas lengas o dialèctes benefícian ja d’aqueles dispositius: lo frison en Schleswig-Holstein, lo sorab près de la frontièra polonesa, lo platt del nòrd o encara lo ròm.
Los estats francés e italian an signada la Carta, mas l’an pas jamai ratificada. Per França, lo tèxt seriá incompatible amb la Constitucion que consagra lo francés coma sola lenga de la Republica del temps qu’Itàlia ditz que lo compliment dels mandats de la Carta son tròp cars per son budget, en exigissent d’eliminar lo ròm de las lengas protegidas.
En consequéncia, l’occitan, oficial dins la comunautat autonòma de Catalonha, es sonque protegit dins l’estat espanhòl. Lo lingüicidi pòt contunhar en tota impunitat
[Imatge: Förderverein Bairische Sprache und Dialekte e.V. - sorsa: www.jornalet.com]