Franc Bardòu publica un omenatge poetic a Catalonha e al Primièr d’Octòbre

Lo libre, paregut a l’ocasion de la Diada, es illustrat amb de fotografias de l’autor e rend omenatge al pòble catalan e al referendum d’independéncia

Escrich per  Ferriòl Macip 

Lo poèta Franc Bardòu ven de publicar Catalonha, t’ai somniada, una rejoncha bilingua occitan-francés dins la colleccion Votz de Trobar de las edicions Tròba Vox, jol numèro 74. Lo libre, format de poèmas escriches entre setembre e decembre de 2023 e illustrat amb de fotografias de l’autor sul patrimòni pirenenc, rend omenatge al pòble catalan e al referendum d’independéncia del 1r d’octòbre de 2017. 

Dins lo tèxt d’introduccion que dobrís la rejoncha, jol títol «Omenatge a Catalonha?», Bardòu explica que renóncia a bastir un omenatge exaustiu a Catalonha pr’amor qu’aquò o faguèt ja George Orwell. Çò que lo mena a escriure aqueste libre es mai que mai l’admiracion pel civisme democratic del pòble catalan lo 1r d’octòbre de 2017, qu’el considèra sense equivalent dins l’Occitània contemporanèa. L’autor opausa dirèctament aquela mobilizacion a çò qu’apèla la «disparicion gaireben certana» del pòble occitan, promés a l’esfaçament tant per la politica oficiala de l’estat francés coma per çò qu’el jutja èsser l’indoléncia dels quites occitans. 

Lo libre es dedicat a un grop de personas catalanas presentadas coma testimònis o actors d’aquela «gèsta civica e eroïca» del 2017, e tanben al musician Jordi Savall e a la cantatritz desapareguda Montserrat Figueras. 

Los poèmas de la rejoncha, escriches en occitan e traduches en francés per l’autor, tornan mai d’un còp sul subjècte «Ieu, t’ai somniada, Catalonha», coma un leitmotiv qu’a l’encòp invòca e interpèla lo país fraire. Evòcan lo pòble catalan «fait de pèiras vièlhas», las jornadas del Primièr d’Octòbre e la memòria dels que preparèron aquela consulta malgrat la repression policièra. Cèrts poèmas son precedits de citacions de l’ensagista Pau Valèri, extrachas de Regards sur le monde actuel et autres essais, sus la violéncia, lo drech e la politica. 

Segon lo tèxt de presentacion del libre, cada poèma evòca un pòble catalan «bastidor, insomés e, coma en 1936, organizat e autodisciplinat», mentre que las fotografias, totas de l’autor, remandan al patrimòni arquitectural catalan, en particular pirenenc. Lo tèxt precisa que las paraulas e los imatges vòlon bastir «un passatge assegurat sus la via de la fraternitat entre los pòbles sens estat», çò qu’es presentat non coma un gèst nèutre mas coma «l’arma de la paraula, l’arma de la volontat collectiva».

Franc Bardòu es un dels autors mai publicats de la colleccion Votz de Trobar, ont ja avián paregut d’autres títols sieus coma Fòc als uèlhs ai set de brasas, Lenga o Portals. Catalonha, t’ai somniada pòrta lo numèro ISBN 979-10-93692-82-1 e es disponible a las edicions Tròba Vox.

 

[Sorsa: www.jornalet.com]

Los examens en basco deus escolans de Baiona qui desfidèn l’imposicion deu francés que son estats corregits

Los ueitanta liceans qui redigín l’espròva de matematicas en basco qu’an vist las lors copias corregidas, mès rèsta enqüèra a obtiéner la reconeishença oficiau d’aqueth dret

Escrich per Jòrdi Ràfols

Los environ ueitanta escolans deu licèu Bernat Etxepare de Baiona qui avèvan causit de redigir en basco la lor espròva de matematicas deu bachelierat francés qu’an fin finau plan capitat, çò rapòrta Vilaweb. Maugrat las consignas de l’Acadèmia de Bordèu qui impausavan responsas exclusivament en francés, las lors copias que son estadas corregidas e presas en compte pendent la publicacion deus resultats.

Aquera decision que met fin a mantua setmana de tensions e incertitud. Abans las espròvas, lo ministre de l’educacion, Édouard Geffray, qu’avèva deishat enténer que los correctors examinarén las copias redigidas en basco, shens qu’estèsse pas balhada nada garentida oficiau. L’associacion Seaska, qui fedèra las ikastolas deu Bascoat Nòrd, que s’ei felicitada d’aquera sortida, saludant lo coratge deus escolans qui avèvan acceptat de córrer lo risc de véder los lors examens anullats. Pr’aquò, mantun candidat, cranhent de consequéncias entaus lors estudis superiors, qu’avèva totun preferit redigir en francés. Fins a la reforma Blanquer de 2019, las espròvas de matematicas e d’istòria-geografia podèvan estar corregidas en basco.

Aquera victòria que demora totun provisòria. La correccion de las copias en basco qu’ei estada acordada a títol excepcionau, mentre que la reglamentacion contunha d’impausar lo francés entà las espròvas. Seaska que demanda d’ara enlà que lo decret esperat aqueth estiu autorize oficiaument los examens en lengas minorizadas, dont l’occitan, e que las reformas previstas entà 2028 que sian avançadas a 2027 entad ua experimentacion. Aquera revendicacion que benefícia d’un larg sostien institucionau au Bascoat Nòrd, on de nombrosas collectivitats e elegits que reclaman un bachelierat pleament accessible en lenga vasca.

🔴 AZKEN ORENEKOA | Euskaraz erantzundako matematikako baxoko azterketak zuzenduak izan dira

11:00etan jaso dituzte Etxepare lizeoko leheneko ikasleek baxoko azterketa aitzinatuen emaitzak. Seaskak pozarren hartu du berria, eta heldu diren urteetarako finkatu dadila eskatu du. pic.twitter.com/J26ipiZWUD

— Euskal Irratiak (@euskalirratiak) July 10, 2026

 

[Imatge: Patxi Beltzaiz / Mediabask - sorsa: www.jornalet.com]

Un futur amb demanda: estudia Filologia Catalana!

La nova edició de la campanya de Política Lingüística aposta per consolidar l’interès pel grau en un context de demanda creixent i jubilacions imminents

El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, en la trobada amb els primers becats de la beca de Filologia Catalana / Política Lingüística 

Golfes

La necessitat de professionals especialitzats en llengua i literatura catalanes s’ha convertit en un repte urgent per al país. Tot i que els estudis de Filologia Catalana han experimentat un creixement sostingut en els darrers anys, el mercat laboral continua reclamant més graduats capaços de cobrir les vacants que ja s’estan generant i les que arribaran amb les jubilacions massives previstes en el sector públic i educatiu. 

En aquest context, el Departament de Política Lingüística impulsa la tercera edició de la campanya “Tria Filologia Catalana”, que aquest any amplia presència a xarxes i reforça col·laboracions amb l’objectiu de consolidar la tendència a l’alça en les matriculacions. El conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, ha presentat la nova fase de la iniciativa i ha anunciat la continuïtat del programa de beques, que es manté després dels bons resultats del pilot amb 25 estudiants beneficiats. 

Les beques, dotades amb 500 euros mensuals, volen facilitar l’accés al primer curs del grau tant en Filologia Catalana com en Estudis Occitans, i contribuir així a garantir el relleu generacional en un àmbit on la demanda supera l’oferta. 

Les dades avalen aquesta necessitat. Segons l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), el 96,7% dels graduats en Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona treballen, majoritàriament en feines directament vinculades amb la seva formació. A més, el 83% van trobar feina en els tres mesos posteriors a finalitzar els estudis, una xifra que situa el grau entre els de més alta inserció del sistema universitari català. 

Les sortides professionals són diverses i abasten camps com la docència, els serveis lingüístics, l’edició, la comunicació, la planificació lingüística o les tecnologies del llenguatge. A això s’hi suma l’interès creixent del sector privat, que busca perfils polivalents capaços de treballar en entorns editorials, comunicatius o tecnològics. 

Amb aquesta nova edició de la campanya, Política Lingüística vol assegurar que el país disposi dels especialistes necessaris per afrontar els reptes lingüístics de la pròxima dècada i evitar que la manca de professionals esdevingui un fre per al desenvolupament del sector.

Acte d'obertura de la campanya "Tria Filologia Catalana", on el conseller va conversar amb els estudiants becats l'any passat.

[Font: www.catorze.cat]

Bachelierat: l’occitan e las autras lengas minorizadas seràn integradas als examens d’especialitat a partir de 2028

Los liceans que fagan una especialitat en occitan poiràn far l’examen correspondent en aquela lenga a partir de la session de bachelierat de 2028

Escrich per Jòrdi Ràfols

Lo bachelierat francés evoluirà a partir de 2028 per tal de prene melhor en compte los trajèctes bilingües en lengas dichas regionalas. Segon Le Monde, lo ministre de l’educacion, Édouard Geffray, a anonciat que los liceans qu’aurián seguit una especialitat en d’autras lengas de l’estat francés poirián d’ara enlà passar l’espròva correspondenta en aquela meteissa lenga.

Cossí foncionaràn las espròvas?

Concretament, un escolan qu’a estudiat una matèria d’especialitat – coma las matematicas o l’istòria-geografia – pendent las annadas de primièra e de terminala en una lenga coma l’occitan poirà passar l’espròva en aquela lenga al moment de l’examen. Lo subjècte demorarà identic a aquel prepausat en francés, mas serà traduch. Aquela mesura s’aplicarà pasmens a una sola de las especialitats finalas, ja que l’autra aurà obligatòriament d’èsser preparada e avalorada en francés. Per exemple, «un escolan qu’aja seguit l’especialitat de matematicas en breton la poirà passar en breton, e l’especialitat fisica-quimia en francés», çò diguèt Geffray.

Lo grand oral seguirà la meteissa logica, la partida que pòrta sus l’especialitat concernida poirà èsser presentada en la lenga causida.

Fins ara, los escolans escolarizats dins de filièras bilinguas devián passar lors espròvas en francés, levat quand la lenga dicha regionala constituissiá ela meteissa l’especialitat. Lo ministèri presenta aquela reforma coma una reconeissença dels trajèctes bilingües e assegura que remet pas en causa la plaça centrala del francés dins lo sistèma educatiu.

Jos pression de mobilizacions creissentas

Aquela nòva  disposicion arriba dins un contèxt de mobilizacion creissenta en sosten a las lengas pròprias non oficialas. Dempuèi la reforma menada per Jean-Michel Blanquer en 2019, divèrses grops e associacions an denonciat l’espaci limitat balhat a aquelas lengas dins l’examen del bachelierat. Aquelas demandas an recentament ganhat de vam, particularament amb las mobilizacions dels liceans bascos de Baiona pel drech de far lors examens en basco. Davant aquela pression sociala e associativa, lo Ministèri de l’Educacion a pauc a cha pauc dobèrt lo camin a una tièra de mesuras que permetràn fin finala d’administrar los examens de bachelierat dins las divèrsas lengas autoctònas de l’Estat, dont l’occitan.

[Sorsa: www.jornalet.com]

Lo provençal serà lèu present dins la sintèsi vocala del Congrès

Après l’enregistrament d’una votz novèla, lo Congrès prepara l’integracion del provençal a «Votz», contunhant lo desvolopament dels espleches numerics en occitan

L’escrivan e professor Joan-Ives Casanova, especialista del provençal, prestèt sa votz pendent tres jorns d’enregistrament intensiu

Escrich per Jòrdi Ràfols

Lo Congrès Permanent de la Lenga Occitana perseguís lo desvolopament de sos espleches numerics amb l’integracion del provençal dins «Votz», sa plataforma de sintèsi vocala en occitan. Après lo lengadocian e lo gascon, aquela estapa novèla marca una avançada importanta per la representacion de las diferentas varietats de la lenga.

Per menar a bon tèrme aquel projècte, una votz novèla foguèt enregistrada en estúdio. L’escrivan e professor Joan-Ives Casanova, especialista del provençal, prestèt sa votz pendent tres jorns d’enregistrament intensiu. Aquel trabalh a permés de constituir un còrpus d’aperaquí 6000 frasas, representant près de dètz oras de donadas àudio brutas.

La sintèsi vocala «Votz» se basa sus de tecnologias neuronalas, capablas de produire una votz artificiala a partir d’aqueles enregistraments. Una fasa novèla d’entraïnament es prevista d’aicí a la fin de l’an, per tal d’integrar aquela votz provençala, mas tanben de melhorar las voses ja existentas en gascon e en lengadocian, aital coma d’apondre d’autras variantas.

Aquel projècte s’inscriu dins una dinamica mai larga de modernizacion de las aisinas lingüisticas occitanas. Gràcias a las avançadas recentas en intelligéncia artificiala, ven possible de crear e de melhorar de voses sinteticas amb de volums de donadas mai reduches que de per abans, facultant aital l’integracion de novèlas varietats de la lenga, coma la lemosina o l’aranesa, que seràn lèu tanben disponiblas.

[Imatge: CPLO - sorsa: www.jornalet.com]

Literatura e traduccion

Dera Hèsta des letres catalanes me platz destacar era intervencion de Carles Rebassa premiat damb eth Sant Jòrdi de Novèla

Escrich per Jusèp Loís Sans Socasau

Era poesia a estat protagonista darrèrament ena Val d’Aran. Eth dissabte passat, dia 21, dia internacionau dera poesia, ena Bibliotèca de Vielha, organizat peth Musèu dera Val d’Aran, se liegeren pendent mès d’ua ora poesies en ueit idiòmes diferents. Eth dia d’abans en Les se viuec era hèsta damb recitacion de poesies en aranés pes mainatges des estudis deth Baish Aran. 

Eth dissabte anterior, 14 de març gaudírem ena libreria Era Alquimia de Vielha dera presentacion d’ua interessanta traduccion de poesia ar occitan aranés. Era presentacion siguec organizada per Institut d’Estudis Aranesi sus era òbra Incinerar eth mite. Era autora ei Merche Llop, aragonesa, militanta des lengües, activista literària dera identitat. Era traduccion ar aranés ei de Ramon Sistac, membre der IEA-AALO. Aguesta òbra compde damb sies edicions en versions bilingües deth castelhan damb er aragonés, eth catalan, er euskera, eth galhèc, er asturian, ce qu’ei ua mòstra der activisme lingüistic de Merche Llop. Pendent era presentacion, autora e traductor mos obsequièren damb era lectura de quauqu’un des poèmes, gaudírem d’aqueth plaser pròpri dera literatura medievau eth «gòi dera lengua». 

Aqueth madeish dia en Catalonha, en Barcelona, viuérem era Nit de les lletres Catalanes, organizada peth IEC e Omnium, coma ua grana hèsta d’exaltacion dera lengua. Ena hèsta s’entreguèren diuèrsi prèmis as creadors e entre eri non i faltec eth reconeishement ara traduccion, en prèmi deth PEN catalan Montserrat Franquesa que s’entreguèc a Ramon Monton pera traduccion ath catalan d’ua òbra, enorme, longuíssima, der aleman, de Tomàs Man, qu’en occitan aranés se titolarie Jusèp e es sòns germans. 

Des publicacions en catalan, ua quantitat fòrça nauta, apruprètz ua tresau part corresponen a traduccions. E per çò que hè ara varianta aranesa gaudim d’obres importantes coma Alícia en país des meravilhes, traduïda per Tònho Castet, Eth Petit Prince traduïda per Verònica Barés, Eth Nau Testament òbra de Jusèp Amiell, Dòn Quishòt d’Era Mancha... e fòrça mès òbres encara que non agen tant de reconeishement internacionau: Solitud, Pèira de tartèra, Nocturn aranés... Tota era lengua occitana ei cargada de riques traduccions. 

Era traduccion ei un art inseparable ena construccion dera identitat lingüistica. Tà hèr ua bona traduccion cau enténer era òbra ena sua globalitat, conéisher era lengua de gessuda e era d’arribada, compréner era realitat e era societat... Ua bona traduccion ei ua òbra d’art. 

Era traduccion a importància ena conservacion e ena promocion dera lengua e enes lengües damb pòca socializacion encara mès. E aciu non podem deishar de nomentar per enèsim viatge er enorme trabalh d’Antòni Nogués, traductor de mès de cincuanta òbres dera literatura internacionau ar aranés; ei eth traductor mès prolific ar occitan. Mos a demostat qu’era estructura der occitan ena sua varianta aranesa ei tan elaborada coma entà traduïr òbres deth castelhan, der anglés, deth francés, der aleman, der italian, deth grèc, deth latin, der arab, deth rus... 

Però ath delà d’Antòni, ath que non poderam reconéisher era sua grana contribucion, d’auti apòrten damb petites contribucions eth reconeishement dera lengua e dera identitat, coma ei eth cas de Merche Llop e Ramon Sistac.  

I a dus petits exemples que m’an arribat enes darrères setmanes e que mereishen eth mèn petit reconeishement: eth prumèr entà un mètge qu’exercic ena Val d’Aran e qu’a aficions literàries. Se cride German, ei d’origen sudamerican e a escrit un recuelh de condes. Eth madeish assomís era sua publicacion en aranés a mès d’en castelhan. Eth dusau exemple ei entà Xavier Frias, filològ e romanista, autor de mès de 50 òbres en castelhan, galhèc e asturian, prologaire deth darrèr diccionari aranés-castelhan, òbra de Francisco de la Hoz Méndez. Xavier a escrit ues petites òbres de teatre damb finalitat educativa. Se titole Teatristòries e vò hè’c arribar as escòles araneses. Eth madeish se’n responsabilize. Son activistes des lengües, persones qu’encara que non empleguen era lengua nòsta de forma abituau la volerien projectar e projectar-se a trauès sòn.  

Era traduccion ei creacion, potenciacion d’ua creativitat personau e eth resultat ei ua naua òbra, a personalitat pròpria e era òbra traduïda a de considerar-se en definitiva damb personalitat particulara, que neish originàriament dera originau, dera prumèra. Era traduccion a d’imitar eth tèxte originau, però tanben l’a de transformar; a d’emplegar sentits, valors, arnesi, pròpis dera lengua ara que se traduís e es cambis son inevitables.   

Dera Hèsta des letres catalanes me platz destacar era intervencion de Carles Rebassa premiat damb eth Sant Jòrdi de Novèla (me permeti méter occitan en lòc de catalan): «Èm aciu, pr’amor qu’auem lengua, aguesta lengua; se n’auéssem ua auta seríem d’autes causes, però non açò e aciu. Ara e aciu. E sense lengua non i a país, ne libres, ne projectes, ne ”rondalhes”, ne estratègies, ne arren. Sense er occitan, nosati non i èm».

Jusèp Loís Sans Socasau ei èx-president der Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana (IEA-AALO)

[Sorsa: www.jornalet.com]

Itàlia: espelís una coordinacion per defendre las lengas

Uèch lengas istoricas s’unisson dins lo CLIRD per promòure lo plurilingüisme, afortir lor reconeissença institucionala e garentir la transmission intergeneracionala d’aquel patrimòni viu

Alessandro Mocellin, president de l’Acadèmia de la lenga venèta, es tanben lo president del CLIRD | CLIRD

Itàlia es un dels païses europèus mai rics en diversitat lingüistica. Als costats de l’italian coexistisson de lengas istoricas, dont l’occitan, vertadièras expressions de las comunautats, de la cultura e de la memòria dels territòris. Es dins aquel contèxt qu’es nascut lo CLIRD – Coordinamento Lingue Regionali e Diritti linguistici (Cooordinacion Lengas Regionalas e Dreches Lingüistics), una iniciativa qu’a per mira de promòure, protegir e valorizar aquel patrimòni lingüistic unic, reconegut al nivèl internacional mas encara insufisentament pres en compte dins l’òrdre juridic italian. 

Lo CLIRD amassa d'institucions culturalas engatjadas dins la defensa de uèch lengas italianas: l’emilian, lo ligur, lo lombard, lo napolitan, lo piemontés, lo romanhòl, lo sicilian e lo venèt. Uèch lengas, uèch territòris e la vision comuna de defendre los dreches lingüistics, d’encoratjar lo plurilingüisme e de transmetre a las generacions futuras una riquesa culturala partejada. 

Aquela novèla institucion a per tòcas de sosténer la reconeissença institucionala d’aquelas lengas, de favorir lor ensenhament e la recèrca academica, de collaborar amb d’institucions europèas e de valorizar lor preséncia dins los mèdias e a l’escòla. 

---

Precision: lo CLIRD pertòca las lengas de l’estat italian que, a l’ora d’ara, an pas de reconeissença oficiala. L’occitan, per contra, es reconegut per la lei italiana sus las minoritats lingüisticas istoricas (lei n.º 482/1999).

 

[Sorsa: www.jornalet.com]

Causir l’occitan dins los estudis universitaris

L’ÒPLO encoratja los estudiants a aprene l’occitan tre la primièra annada après lo bachelierat

Lo portal Parcours Sup, dobèrt fins al 12 de març, marca cada an l’intrada dins lo periòde de causida universitària pels liceans de l’estat francés. Dins aquel encastre, l’Ofici Public de la Lenga Occitana (ÒPLO) encoratja los estudiants a aprene l’occitan tre la primièra annada après lo bachelierat dins qualques universitats. 

L’organisme ramenta que, al mièg de l’amplor de formacions existentas, l’occitan demòra una opcion reala dins l’ensenhament superior, particularament dins las regions mai occidentalas del país, çò es la Nòva Aquitània e en region dicha Occitània. Las formacions son accessiblas jos divèrsas formas: licéncias completas, diplòmas universitaris o unitats d’ensenhament integradas dins d’autres percorses.  

A Bordèu, Montpelhièr, Pau o Tolosa, los estudiants pòdon causir d’estudis especificament dedicats a la lenga e cultura occitanas o integrar l’occitan coma competéncia complementària. Segon l’ÒPLO, aquela competéncia lingüistica es fòrça demandada dins l’ensenhament, ont los besonhs de professors son importants, mas pòt tanben constituir un avantatge dins de sectors coma lo torisme, la formacion professionala, l’audiovisual o la comunicacion.   

L’organisme encoratja los parents e los liceans a considerar aquela possibilitat e a s’informar sus las diferentas ofèrtas abans la tampadura de las inscripcions. Per l’ÒPLO, causir l’occitan dins l’ensenhament superior permet non solament d’aquerir una competéncia lingüistica suplementària, mas tanben de participar a la transmission e la valorizacion de la lenga istorica del territòri.

[Imatge: Marcela - sorsa: www.jornalet.com]

L’estat francés tardièr sus sas lengas

Malgrat la vitalitat de las lengas dichas regionalas coma l’occitan, lo còrs o lo breton, l’estat francés refusa de mesuras de proteccion eficaças, a la diferéncia de sos vesins europèus

Carcassona 2009

Imaginatz un ciutadan occitanofòn que se pòt adreiçar a un agent municipal en sa lenga, qu’inscriu sos mainats a l’escòla en occitan o que respond naturalament en aquela lenga pendent un contraròtle administratiu. Imaginatz un agricultor qu’emplena de formularis sens deure passar al francés, un pacient qu’escàmbia amb son mètge en la lenga que mestreja melhor, o encara un justiciable que s’exprimís davant un jutge sens qu’aquò pause de problèma. Dins l’estat francés, aquelas situacions relèvan encara largament de la politica-ficcion. Pasmens, correspondon simplament a una reconeissença ordinària de la diversitat lingüistica, tala coma ja existís en çò de bon nombre de vesins europèus.

Perque la reculada de las lengas minoritàrias es pas una fatalitat ligada a la modernitat o a l’urbanizacion, mas plan lo resultat de causidas politicas. Segon L’Express, al Reialme Unit, lo galés benefícia d’un ensenhament obligatòri e estructurat, que va de còps fins a l’immersion totala, al ponch que l’anglés i es ensenhat coma lenga segondària. Dins l’estat espanhòl, l’occitan —jos sa forma aranesa— es lenga oficiala dins la Val d’Aran e es uèi parlat per una larga majoritat de la populacion, contrast sasissent amb la situacion francesa. Aquela reconeissença resulta d’una volontat politica afirmada en Catalonha, puèi que l’occitan es protegit e promogut per l’estatut d’autonomia catalan e per la lei. S’inscriu mai largament dins un quadre ont mantuna lenga, coma lo catalan, lo basco o lo galèc, dispausan d’un estatut oficial e d’usatges institucionals espandits, contribuissent a lor transmission e a lor vitalitat sociala.

En Itàlia, los germanofòns del Naut Adige an drech d’utilizar lor lenga davant los tribunals e dins lors relacions amb l’administracion, sens qu’aquò pòrte tòrt a la coesion sociala. Soïssa, fidèla a son principi constitucional d’egalitat lingüistica, garentís una proteccion a l’ensemble de sas lengas nacionalas, e mai lo romanch, pasmens parlat per una minoritat plan reducha. Dins lo canton dels Grisons, aqueste es ensenhat a l’escòla e utilizat dins l’administracion e la vida publica, illustrant una concepcion de la diversitat lingüistica fondada suls dreches dels parlants puslèu que sus lor pes demografic. Pasmens, l’arpitan, un còp èra parlat dins mantun canton, a pas beneficiat del meteis estatut oficial e demòra fòrça minoritari, çò que mòstra que quitament en Soïssa, la proteccion lingüistica depend d’una reconeissença politica explicita. Se poiriá pausar una question semblabla sul lombard, lenga pròpria de Tessin e dels Grisons mas non reconeguda pr’amor d’una diglossia favorabla a l’italian.

Invèrsament, la situacion francesa revèla lo pes d’una causida politica de longa desfavorabla a la diversitat lingüistica. En refusant tota reconeissença juridica efectiva de las lengas dichas regionalas, l’estat a mantengut un quadre ont lor usatge public demòra marginal, quitament dissuadit. L’occitan n’ofrís una illustracion frapanta: parlat sus un vast territòri e per de milions de personas a la debuta del sègle XX, es uèi relegat a d’usatges privats o simbolics, sens vertadièra plaça dins l’administracion, la justícia o l’ensenhament general. Aquel declin es pas lo produch d’una evolucion naturala, mas la consequéncia dirècta d’una politica d’uniformizacion lingüistica que contunha de produire sos efièches.

[Imatge: Guilhèm Sevilha - sorsa: www.jornalet.com]

George Clooney, novèl ciutadan «occitan»

La familha Clooney a obtengut lo ciutadanatge francés, mas lor installacion en Provença soslinha l’oblit de la lenga nòstra e del patrimòni cultural occitan

Lo celèbre actor estatsunidenc George Clooney, son esposa Amal e lors bessons de 8 ans an oficialament obtengut lo ciutadanatge francés, segon un decret de naturalizacion publicat al Jornal Oficial, çò rapòrta Midi Libre. Clooney es proprietari dempuèi 2021 del Domeni del Canadèu, format d’una bastida provençala del sègle XVIII de 900 m² e d’un terren de 172 ectaras amb de vinharedas. Localizat a Brinhòla (Brinholenc), causiguèt de s’ancorar duradissament en Provença, seduch per un quadre de vida mai protector per sa familha.

L’actor a sovent exprimit son estacament a la lenga e a la cultura francesas: «Aimi la cultura francesa, vòstra lenga, e mai siái encara marrit après 400 jorns de corses», çò exprimiguèt en galejant Clooney. A sustot mes endavant la tranquillitat ofèrta per la vida locala, luènh dels paparazzi e de la pression mediatica. E mai los Clooney partegen lor temps entre mai d’un país, lor domeni varés rèsta, segon l’actor, «l’endrech mai aürós» per lor familha.

Aquela exaltacion de la «cultura francesa» sona encara mai voida del moment que passa jos silenci la cultura pròpria del territòri ont la familha Clooney a causit de s’installar. A Brinhòla, la lenga occitana provençala, pasmens constitutiva de l’istòria e de l’identitat localas, es quasi absenta de l’espaci public, sens qu’aquò semble suscitar la mendre curiositat o lo mendre engatjament de part d’aqueles ciutadans globalizats novèls. En revendicant un estat francés abstrach e centralizat, celèbran una cultura dominanta e lingüicida, daissant lo patrimòni cultural provençal al marge de tota reconeissença reala e absoludament necessària

[Sorsa: www.jornalet.com]

Bavièra vòl integrar l’alemanic e lo francic a la Carta Europèa de las Lengas

L’iniciativa recep una atencion especiala en Alsàcia e Mosèla ongan

Lo land de Bavièra a demandat aquesta setmana al govèrn federal alemand que presente al Conselh d’Euròpa una sollicitacion oficiala per inclure tres dialèctes del naut alemand dins la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias: lo bavarés, l’alemanic e lo francic. Aquestes dos darrièrs son tanben parlats en Alsàcia e en Mosèla, ont aquesta iniciativa recep una atencion especiala en aqueste an 2025 proclamat “An del Bilingüisme” per la Collectivitat Europèa d’Alsàcia, çò rapòrta L’Alsace.

L’accion es estada aviada per l’associacion Förderverein Bairische Sprache und Dialekte, consagrada a la promocion dels parlars de Bavièra. La peticion lançada per l’entitat a amassadas mai de 22 000 signaturas en qualques setmanas, en particular pendent la fèsta de la bièrra de Munic.

Lo sosten politic es transversal: totes los partits representats al Landtag, lo parlament regional, an validada la demanda, inclusa la poderosa CSU, aliada istorica de la CDU del cancelièr Friedrich Merz. 

Baden-Württemberg onora los dialèctes 

En parallèl, lo land vesin de Baden-Württemberg atribuís cada dos ans un prèmi a de personalitats qu’emplegan l’alemanic, lo soab o lo francic dins l’espaci public. Lo 26 de novembre, lo guierdon foguèt atribuit als personatges culte Äffle & Pferdle, una sèria de dessenhs animats creada fa 65 ans per l’anciana cadena SDR e venguts referents de la cultura populara del sud-oèst alemand. 

L’occitan solament protegit dins l’estat espanhòl 

Redigida en 1992, la Carta Europèa prevei de mesuras per favorir l’ensenhament de las lengas minorizadas, la senhalizacion bilingüa e d’autras formas de visibilitat publica. Dins qualques estats, la Carta pòt tanben servir de basa per arribar a una cooficialitat lingüistica. En Alemanha, divèrsas lengas o dialèctes benefícian ja d’aqueles dispositius: lo frison en Schleswig-Holstein, lo sorab près de la frontièra polonesa, lo platt del nòrd o encara lo ròm.

Los estats francés e italian an signada la Carta, mas l’an pas jamai ratificada. Per França, lo tèxt seriá incompatible amb la Constitucion que consagra lo francés coma sola lenga de la Republica del temps qu’Itàlia ditz que lo compliment dels mandats de la Carta son tròp cars per son budget, en exigissent d’eliminar lo ròm de las lengas protegidas.

En consequéncia, l’occitan, oficial dins la comunautat autonòma de Catalonha, es sonque protegit dins l’estat espanhòl. Lo lingüicidi pòt contunhar en tota impunitat

[Imatge: Förderverein Bairische Sprache und Dialekte e.V. - sorsa: www.jornalet.com]

Lo tren e las lengas

L’iniciativa de l’SNCF d’introduire de corses de catalan gratuits dins lo TGV París–Barcelona es una nòva excellenta e la volèm saludar. Fa plaser de veire una granda entrepresa coma l’SNCF a reconéisser la fòrça culturala d’una lenga pròpria e de la partejar amb sos viatjaires. Tot aquò es positiu, util, e dins lo bon sens de l’istòria.

Ça que la, un ponch nos interpèla. L’accion s’es pensada per Barcelona, mas non pas per Perpinhan, ciutat ont l’SNCF trabalha dempuèi totjorn e que tanben fa partida del domeni catalan.

Mas se poiriá pensar a una iniciativa semblabla per l’occitan? Perqué pas? Non pas al luòc del catalan, mas en parallèl, en valorizant la diversitat reala dels espacis que l’SNCF travèrsa cada jorn. Sensibilizar los viatjaires —e lo personal— a l’occitan ajudariá non pas solament los toristas, mas tanben la populacion locala, que sovent a perdut lo contacte amb la lenga pròpria del país. Seriá un acte de cultura, de memòria e de responsabilitat.

E aquí tocam lo fons del problèma: la question de la desaparicion de las lengas dins lo mond contemporanèu. Aquesta setmana, o raportàvem dins Jornalet: en Islàndia an paur de la pèrda de l’islandés, e en Turquia los parlants de la lenga laz se baton per la salvar. Aquò nos pertoca a totes. La mondializacion, quand se fa sens contrapeses culturals, uniformiza e, per tant, desumaniza. Perdèm de nuanças, de vejaires del Mond, de biaisses de contar, de sentir, de viure...

Totas las campanhas de sensibilizacion ecologica que se fan per protegir los ecosistèmas naturals son necessàrias. Mas o devèm dire: l’ecologia lingüistica merita la meteissa atencion. Una lenga que morís es un ecosistèma que desapareis. Es una pèrda irreversibla. E lo Mond i ven mai paure, mai monotòn, mai fragil.

Per tant, saludam l’SNCF per l’iniciativa del TGV París–Barcelona. Es una pòrta dobèrta. Mas li demandam amistosament que sián conscients tanben de la catalanitat de Perpinhan e que pensen tanben a l’occitan; qu’un jorn los trens que travèrsan Occitània pòscan tanben far ausir la lenga nòstra dins la senhaletica, dins las anóncias, dins de materials informatius. Pels vesitaires… mas tanben, e benlèu sustot, per nosautres meteisses, per recobrar los mots en la lenga que nos fa occitans. Car l’ecologia lingüistica es pas un luxe: es una necessitat vitala.

[Imatge: Smiley.toerist - sorsa: www.jornalet.com]

Legir coma aisina per aprene e valorizar la lenga

Lo clubs de lectura son de vertadièrs espacis de sociabilitat ont la lenga se viu pas solament coma objècte d’estudi, mas coma instrument de comunicacion autentica 

Per Dolors Català e Esther Lucea

Del 17 al 19 de novembre, l’Universitat de Bordèu aculhiguèt un collòqui dedicat a las lengas minorizadas. Demest las comunicacions presentadas, Dolors Català e Esther Lucea, presidenta del CAÒC, prepausèron una intervencion entitolada: “Un Club de Lectura occitan en Catalonha: un espaci per far viure la lenga”.

Dins lor presentacion, situèron d’en primièr lo contèxt actual de l’occitan en Catalonha, abans d’analisar lo ròtle essencial dels clubs de lectura dins la vitalitat de las lengas minorizadas. Segon elas, aqueles clubs son de vertadièrs espacis de sociabilitat ont la lenga se viu pas solament coma objècte d’estudi, mas coma instrument de comunicacion autentica.

Dins un encastre informal e convivial, los participants pòdon legir, discutir e crear de ligams personals en lenga, çò que permet de passar de l’aprendissatge teoric a l’usatge real. Aquela practica refortís a l’encòp la competéncia e l’identitat lingüistica, e fa descobrir una literatura sovent invisibilizada, mas d’una granda riquesa culturala.

Las doas representantas expliquèron tanben la naissença e l’evolucion del projècte: en tres ans de vida, lo club a organizat vint sesilhas, ont s’es legit un vintenat d’òbras escrichas en cinc variantas màgers de l’occitan (lengadocian, gascon, gascon aranés, provençal e lemosin). Tre lo començament del projècte, i a participat lo grand expèrt en literatura occitana, Jaume Figueras, qu’ajuda a causir las lecturas e balha lo contengut literari a las sesilhas. Amb lo temps, lo club es vengut mai qu’un simple espaci cultural: es un motor de transmission lingüistica, un agent de dinamizacion sociolingüistica e una plan bona aisina per far conéisser la literatura occitana.

Segon lor analisi, lo club atenh de publics fòrça divèrses: d’estudiants, de catalans que son a aprene l’occitan, e tanben d’occitans que vòlon retrobar o partejar las lecturas dins lor lenga. Aital, fòrça participants an restablit lo plaser de legir e lo plaser de parlar en occitan, dos elements indispensables per desliurar la lenga d’una percepcion estrictament escolara.

Aquelas sesilhas del Club de Lectura se son completadas de comptes renduts, de vidèos e d’un acompanhament lingüistic que permeton als participants de melhorar lor occitan e de comprene mai finament la diversitat de las variantas. Legir aquelas òbras —de còps aisidas, de còps mai escarpadas— es totjorn estat una font d’aprendissatge collectiu.

Per la còla del Club de Lectura del CAOC, aquela curiositat renovelada e aquel progrès partejat representan la vertadièra reüssida del club. En conclusion, soslinhan una idèa centrala: per far viure una lenga minorizada, sufís pas de corses o de teoria; cal d’espacis de plaser, de vida e de creativitat.

Un club de lectura es exactament aquò: un luòc ont la lenga respira, circula e s’afortís.

[Sorsa: www.jornalet.com]