Ser atès en la llengua pròpia redueix la mortalitat

Un estudi del Canadà revela que els francòfons atesos en el seu idioma tenen un 11% menys de risc de morir i els al·lòfons un 27% 

Rebre atenció en la pròpia llengua és un factor clau per tenir una millor salut a llarg termini, segons un estudi de la Universitat d’Ottawa i de la Universitat de Manitoba fet sobre població francòfona i de comunitats lingüístiques minoritàries del Canadà. L’estudi, dut a terme amb 50.375 pacients durant un període de quinze anys i publicat a la revista AJE Advances: Research in Epidemiology, revela que els francòfons i els al·lòfons (persones que no tenen ni el francès ni l’anglès com a llengua materna) presenten un risc de mortalitat significativament menor quan el seu metge s’expressa en la seva llengua. 

“Els resultats del nostre estudi assenyalen que els sistemes de salut haurien de fer de la concordança lingüística entre una persona i el seu metge una prioritat. Aquesta estratègia podria contribuir a fer augmentar l’esperança de vida d’una població canadenca cada vegada més diversificada lingüísticament”, assenyala l’autor principal, Michael Reaume. 

Els treballs anteriors fets pel mateix equip, que es referien únicament a pacients al·lòfons, ja havien demostrat que parlar el mateix idioma que el metge reduïa el risc de tenir una afecció cardiovascular. Per a aquest estudi, l’equip de recerca ha utilitzat una mostra molt més àmplia i, en lloc de centrar-se només en persones amb hipertensió, s’ha centrat en l’esperança de vida global.

Basant-se en les dades de l’Enquesta sobre la salut en col·lectius canadencs i en altres dades relacionades, els investigadors han trobat que el fet que el metge i el pacient parlin la mateixa llengua comporta una reducció de l’11% del risc de mort entre els francòfons que viuen fora del Quebec i reben cures en la seva llengua. La reducció del risc de mort entre els al·lòfons tractats en la seva llengua és del 27%.

Estudi de la UPF

L’estudi de la Universitat d’Ottawa i de la Universitat de Manitoba va en la mateixa línia que el que va presentar el maig passat la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que constatava que no garantir l’atenció sanitària en la llengua dels pacients pot anar en detriment de la precisió dels diagnòstics, de la confiança entre metge i pacient i de la qualitat assistencial. Aquesta situació no només afecta les persones nouvingudes, sinó també la població autòctona amb una llengua minoritària o minoritzada en diferents països del món.

 

[Foto: Unsplash - font: www.diaridelallengua.cat]