La ciutat de
Xàtiva ret homenatge aquest divendres, en un acte de música i memòria en
el Gran Teatre de la Ciutat, a la mítica Llibreria La Costera, un espai
imprescindible de dinamització cultural per a la ciutat i la seua comarca,
quasi sempre en condicions adverses, que compleix el primer mig segle de vida.
Actuacions de Pau Alabajos o La Maria, acompanyats de testimonis i
audiovisuals, serviran per a traçar un tribut que ha vingut acompanyat de la
publicació de dos opuscles de Víctor Maceda i Ximo Cerdà —l’un més documental,
l’altre més literari—, que posen en context i valoren el treball de La Costera
i d’altres llibreries pioneres.
Escrit per Xavier
Aliaga
Si algú haguera de traçar una història de la
vida cultural de Xàtiva i les poblacions del seu voltant el darrer mig segle,
hauria de dedicar un apartat específic al que és tota una institució, la Llibreria La Costera, promoguda el 1976
—ara fa cinquanta anys— per una parella de joves entusiastes, Carles Sánchez i Cristina Poveda, que
es llançaren a l’agosarada aventura de portar endavant un negoci amb el llibre
en la nostra llengua com a pal de paller.
Sánchez, oriünd d’Alcázar de San Juan (Albacete), era un militant antifranquista, en les files del
Front Revolucionari i Antifeixista (FRAP), que residia a Alzira i que
havia tingut una primera experiència professional a una altra llibreria mítica,
l’alzirenya Xúquer. Una
vivència de militància cultural, que reproduïa la trajectòria d’unes altres
llibreries pioneres, que era susceptible de ser traslladada a Xàtiva, amb
voluntat d'irradiar a la comarca. Per
això el nom, Llibreria la Costera, que arrencava en un carrer
estret i una mica obscur de la ciutat, però amb efluvis històrics i literaris,
el Pere IV. Era un 8 de maig del
1976. Uns mesos després, durant la celebració del III Festival de la
Cançó de Xàtiva, Carles coneix Cristina, que es trobava de visita en la ciutat
per repartir pamflets.
Naixien així tots uns referents, «Carles
i Cristina, els de la Costera», quasi un nom de guerra. En un sentit
malauradament literal, perquè la magnífica notícia que era dotar la
ciutat d’un referent llibreter en català no va ser rebuda de la mateixa manera
per tothom. Era el final del règim franquista, amb el dictador ja mort, i se
suposava que els inicis de la democràcia. Els
intolerants, tanmateix, posaren la llibreria en el punt de mira. Per
ser valencianista i d’esquerres. Una sèrie de pintades amenaçadores, com passava
en unes altres llibreries, serviren d’advertència macabra. Un 25 de novembre,
quasi quan el projecte estava encara fent les primeres alenades, una bomba feu esclatar la façana i provocà
nombrosos danys, sortosament materials.
Estat de la llibreria després de l'atemptat
Un patètic i espectral IV Comando Adolf Hitler Orden Nuevo va
ser identificat per aquell temps com l’autor material —els autors
intel·lectuals eren uns altres— dels atemptats a llibreries d’Albacete i
Saragossa. L’autoria de l’atemptat contra la Llibreria La Costera mai no es va
resoldre, com va passar amb les bombes a Joan
Fuster. Era l’intent de perllongar la por i la coacció feixista.
Uns altres hagueren plegat. Carles i Cristina, «els de La Costera»,
tiraren endavant, amb la complicitat i la solidaritat fins i tot econòmica de
la societat civil. I dels seus prohoms: el mateix Fuster, Vicent Andrés Estellés o Ferran Torrent,
entre altres, manifestaren
el seu suport a la llibreria davant dels atacs.
Els intolerants s'havien pegat un tret en el peu; el seu intent
d'acovardiment va tindre els efectes contraris. La llibreria, amb la
seua característica tipografia i el genial logotip de Joan Ramos, es va convertir en un
referent. Centenars d’autors i autores, també cantants, presentaren allí els
seus llibres i discos, connectant el públic local i la seua pedrera
d’escriptors amb el que s’estava fent. Estellés, Josep
Piera, Joan Francesc Mira, Martí Domínguez i tants altres
—escriptors locals com Toni
Cucarella també, per descomptat—, foren alguns dels visitants de
la llibreria. Un establiment amb tant de prestigi i predicament que fins i tot Ernest Lluch, l’any 1984, quan era
ministre de Sanitat, aprofità la inauguració de l’hospital comarcal Lluís
Alcanyís per fer una visita a la llibreria.
Imatges d'una vida. La llibreria en la Fira, rebent la visita de Vicent Andrés Estellés o Ernest Lluch. O en família, amb Cristina, Carles, Joan Ramos i el fill de la parella, Carles.
Comptat i debatut, Carles i Cristina,
Cristina i Carles, «els de La Costera», guiaren
l’experiència lectora de centenars, milers, de visitants d’unes
quantes generacions. Cobrint tot l’espectre, dels més petits als més grans.
Una tasca impagable. Resistint els embats de les transformacions del negoci, fins
al punt de buscar un local més ampli i funcional, en la cèntrica i espaiosa
avinguda de Gregorio Molina, l’actual ubicació.
Una aventura que, arran de la jubilació dels seus promotors, ha tingut
continuïtat de la mà del grup
Bromera de Josep
Gregori, que es va fer càrrec del negoci l’any 2015. Mantenint la
històrica denominació i el tarannà de xicotet centre cultural. I quan la
dimensió de l’acte desborda les dimensions de la botiga, proveint de llibres
les presentacions que es fan en uns altres espais de la ciutat. Donant servei
de proximitat, a tota la comarca, en un ecosistema sensible com és el del
llibre.
El desaparegut Josep Piera, en la llibreria. Els prohoms de la literatura del País Valencià donaren suport a La Costera.
Llibres tribut i un acte a l’altura
Com a part de l’efemèride,
la llibreria, amb el suport de la Fundació Bromera, ha esdevingut aquests mesos
una mena de xicotet segell amb la publicació de dos opuscles commemoratius. El
primer, Aparadors de llibertat. La irrupció de les llibreries
valencianistes, escrit pel director d’EL TEMPS, Víctor Maceda, recorre la història referida adés sobre el
naixement de la llibreria xativina, però també d’uns altres establiments que,
des de la dècada del 1960, aprofitant la llavor sembrada per Fuster, difonen
els llibres en la nostra llengua. Parlem de Can Boïls, de Lauria, de Viridiana, de Xúquer —referida adés—, de Tres i Quatre —també atacada—, de Dau al Set, de Crida, de Creu i Ratlla, d’Ali i Truc, de l’Espill. «Unes llibreries sense les quals els valencians no
seríem com són», adverteix Maceda. Una història recuperada amb el pretext de
l’aniversari de la Costera.
Els opuscles de Víctor Maceda i Ximo Cerdà
El carrer dels llibres també en fa un homenatge, però en
aquest cas des de la literatura. Ximo Cerdà,
un tot terreny que ha compatibilitzat durant anys la tasca docent en la
Universitat Politècnica de València, la ciència, la il·lustració amb una
reeixida trajectòria com a escriptor de narrativa infantil i juvenil, ha
concebut quinze relats en què ficciona la trajectòria de la llibreria, des dels
inicis il·lusionants a la connexió de Carles i Cristina amb els usuaris, el seu
paper com a prescriptors i la tasca
de fer conèixer els autors en valencià, el tarannà de l’establiment
com a espai de trobada per a diferents tipus de lectors i les
presentacions que servien com a porta d’entrada als llibres, en un relat que li
serveix per retre homenatge als autors locals.
Relats en tercera
persona, tret d’un «Ara parle jo», en què l'escriptor adopta un to més
personal, fent un paral·lelisme entre Edmond
Dantès, el protagonista d’El comte
de Montecristo, la novel·la preferida del seu pare, amb els propietaris de
la llibreria. «Carles i Cristina van ser Edmond Dantès. Van
perseverar», escriu.
El cantautor Andreu Valor, en una de les moltíssimes presentacions acollides durant mig segle d'història
De fet, conscient que la literatura és un exercici de memòria, una
part dels relats de Cerdà pouen en les possibles motivacions dels grups que
agrediren la llibreria, primer amb pintades, després amb bombes. Una mena
d’indagació que té connexions amb el moment present. El llibre, en tot cas,
acaba amb un to bonic, amb un relat, «Una excepció», sobre el poder de la
llibreria com a introductor en la lectura, sobre el moment màgic en què algú
troba el llibre que l’interpel·la. La
Costera estava on havia d’estar perquè les coses passaren.
Tot aquest magma de
records personals, de memòria compartida, planarà en l’acte
d’homenatge d'aquest divendres en el Gran Teatre, inclòs dintre de la
programació del Festival Música i Lletra (MiL) de Xàtiva, en què músics de les
noves fornades recuperaran les cançons de l’època heroica en què es va posar
dempeus la llibreria. Pau Alabajos,
La Maria, Odessa, Esther, Toni de l’Hostal, Kela i Jorge Gumbau faran
aquest paper acompanyats d’una banda amb Clara
Ventura, Sílvia Martí, Maria Camañez, Paula Zambudio i Carles Ródenas sota
la direcció de Genís Ibáñez.
Entre unes coses i altres, hi haurà testimonis i la projecció d’un
audiovisual inèdit amb gravacions posteriors a l’atemptat, perquè no s’oblide
que fer realitat aquest projecte va ser possible malgrat la intolerància i
l’estultícia dels intolerants. Una
admirable història de cultura i perseverança. De resistència a un feixisme que
torna a campar. I al qual tornem a dir que no.
La llibreria, amb la seua imatge actual
[Font: www.eltemps.cat]
