La mesura, amb què Londres vol castigar la "neteja ètnica"
perpetrada per Israel al territori, marca un abans i un després en les
relacions entre els governs britànic i israelià
El ministre d'Afers Estrangers britànic, Ed Miliband, a Londres, la
setmana passada.
Escrit per Steve Hendrix
El govern britànic ha anunciat la prohibició d’importar productes fabricats
als assentaments israelians de la Cisjordània ocupada, a més d’un programa de
sancions contra les empreses implicades en la construcció d’aquests
assentaments, que gran part de la comunitat internacional considera il·legals.
En un discurs pronunciat ahir davant la Cambra dels Comuns, el ministre
d’Afers Estrangers britànic, Ed Miliband, afirmà que la decisió s’havia pres en
coordinació amb França i el Canadà, i que molts altres països europeus s’havien
compromès a donar-hi suport.
Segons Miliband, el govern britànic ha determinat que l’expansió dels
assentaments i l’augment de la violència contra la població civil àrab de
Cisjordània constitueixen un crim de neteja ètnica. “El govern israelià hi ha
fet els ulls grossos massa sovint i –encara pitjor– alguns membres han fet
declaracions de suport i han pres mesures per a accelerar el desplaçament
forçós dels palestins.”
L’episodi –una prova més de
l’impacte diplomàtic de la guerra d’Israel a Gaza i de les accions contra
Cisjordània– representa el trencament
més clar que s’ha vist fins ara entre Israel i el Regne Unit, un país que
tradicionalment ha estat un ferm defensor de l’estat jueu.
La mesura també posa el govern britànic al punt de mira dels Estats Units;
l’ambaixador dels Estats Units a Israel, Mike Huckabee, advertí ahir que la
decisió podria desfermar represàlies de la Casa Blanca i d’estats com Florida,
que tenen lleis que obliguen el govern estatal a prendre mesures recíproques
contra països que prohibeixin les importacions de productes fabricats o
relacionats amb els assentaments colons a Cisjordània.
“No sé fins a quin punt són conscients de les implicacions, i de com
afectarà tot plegat els britànics”, declarà Huckabee a la BBC ahir. “És una
decisió irracional.”
La setmana passada, Huckabee ja atribuí la mesura a “a l’odi als jueus”,
per bé que Miliband –que com a ministre d’Afers Estrangers ha demanat una
“reconsideració” de la política del Regne Unit envers Israel– és jueu.
La prohibició és un nou capítol en l’enduriment de la posició envers Israel
del govern laborista britànic, que arribà al poder l’any 2024. Fa un any, el
primer ministre d’aleshores, Keir Starmer, reconegué oficialment l’estat
palestí, cosa que significà un trencament en tota regla amb dècades de doctrina
diplomàtica britànica: fins llavors, Londres havia insistit que no reconeixeria
Palestina com a estat fins que ambdues parts no haguessin resolt les disputes
territorials. Londres també suspengué unes quantes llicències d’exportació
d’armament a Israel enmig d’una onada de preocupació pública per l’ús
d’armament britànic en els atacs d’Israel contra la població civil de Gaza.
En una declaració conjunta publicada ahir, els ministres d’Afers Estrangers
del Regne Unit, el Canadà, Dinamarca, Finlàndia, França, Islàndia, Irlanda,
Noruega, Polònia, Portugal, Espanya i Suècia presentaren la decisió com un
intent de mantenir viva la solució dels dos estats, amb Israel i un eventual
estat palestí com a veïns autònoms i sobirans. El text reconeix el dret
d’Israel de defensar-se d’atacs com el del 7 d’octubre de 2023, perpetrat per
milicians d’Hamàs a Gaza, però també insta les autoritats israelianes a prendre
mesures immediates per a mantenir a ratlla la violència dels colons a
Cisjordània.
“El govern d’Israel ha d’aturar immediatament l’expansió dels assentaments,
garantir la depuració de responsabilitat per la violència dels colons i
investigar les denúncies contra les forces israelianes”, diu la declaració.
La decisió del govern britànic és una conseqüència d’una onada d’atacs contra
pobles i granges palestines per part de colons jueus, sovint davant soldats
israelians que han refusat repetidament d’intervenir-hi. Enguany, l’ONU han
documentat gairebé 200 atacs mensuals, i ha advertit que la xifra s’encamina
cap a un màxim històric de 2.000 atacs en un sol any.
El govern del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha promogut
activament la construcció de nous assentaments, incloent-hi el polèmic projecte
E1: una petita ciutat de milers d’habitatges adjacent a Jerusalem Est que,
segons els crítics, dividiria a efectes pràctics el territori de Cisjordània en
dos i faria gairebé impossible la creació d’un estat palestí de territori
contigu.
El mes passat, quan el govern anuncià que el projecte E1 tiraria endavant,
el ministre d’Hisenda, Bezalel Smotrich, expressà obertament l’esperança que la
nova ciutat “enterri la idea d’un estat palestí”.
Per una altra banda, Miliband ha dit que la decisió d’aprovar el projecte
era un “acte inacceptable i destructiu”. El Regne Unit ha estat un dels països
europeus que han presentat una queixa formal sobre el projecte.
La mesura aprovada ara afecta qualsevol empresa britànica que financi o
construeixi habitatges nous als assentaments. També prohibeix la importació al
mercat britànic de béns procedents dels assentaments, com ara el vi o els
dàtils. Cal veure com s’ho farà el govern britànic per diferenciar els
productes fabricats a la Cisjordània ocupada dels productes fabricats a Israel
pròpiament dit; ambdós solen etiquetar-se amb el segell “Made in Israel”.
Miliband es convertí en el màxim representant diplomàtic del Regne Unit al
juliol, quan Starmer fou substituït com a primer ministre per Andy Burnham.
Tant Miliband com Burnham han expressat preocupació per les accions d’Israel a
Cisjordània i Gaza.
La setmana passada, Miliband prometé que el Regne Unit no consentiria “la
destrucció de la solució dels dos estats”, i que el govern britànic vetllaria
perquè les empreses del país “no financin ni construeixin ni participin en
promocions en assentaments nous”.
Les autoritats israelianes ja han advertit de possibles represàlies. El
ministre d’Afers Estrangers israelià, Gideon Saar, declarà la setmana passada a
un mitjà de comunicació israelià: “Si el Regne Unit actua contra l’estat
d’Israel, l’estat d’Israel actuarà contra el Regne Unit.”
Burnham ha defensat d’endurir la posició diplomàtica del Regne Unit envers
Israel d’ençà que arribà al càrrec. Diu que el Regne Unit havia d’haver
reclamat un alto-el-foc a Gaza més aviat i defineix l’escala de la devastació a
l’enclavament com “una taca en la nostra consciència col·lectiva”.
La decisió de prohibir les importacions provinents dels assentaments,
tanmateix, tampoc no ha estat exempta de polèmica al Regne Unit. Algunes
organitzacions jueves britàniques hi han fet pressió en contra, tot argumentant
que responen més a consideracions internes que no pas externes, que podrien
agreujar l’antisemitisme al país i que és poc probable que empenyin el govern
israelià a canviar d’actitud.
El rabí en cap Ephraim Mirvis escrigué ahir a X que la prohibició podria
derivar fàcilment en “un boicot de facto al comerç amb Israel
en general”, i advertí: “Quan s’endureix la retòrica sobre Israel, l’hostilitat
cap als jueus no sol trigar a agreujar-se.”
[Fotografia:
Andy Rain/Efe - font: The Washington Post - reproduït dins www.vilaweb.cat]
