Entrevista a Mateu Pons-Serradeil, advocat perpinyanès i copresident d’Unitat Catalana
Escrit per Lluís Dagues
Després de quaranta anys del partit federalista Unitat Catalana (UC), els catalanistes del nord volen renovar l’oferta política local i afrontar l’onada de l’extrema dreta. El jove copresident d’Unitat Catalana, l’advocat perpinyanès Mateu Pons Serradeil, ambiciona de portar una nova estratègia de seducció política i electoral per als nord-catalans i presentar UC com un partit acceptable dins la política francesa.
—Quin és l’origen d’Unitat Catalana?
—Fa quaranta anys, uns quants partits catalanistes van optar per presentar-se a les eleccions regionals del 1986, entorn d’una llista anomenada Unitat Catalana. És aquesta llista que es va transformar en partit polític, després.
—Quin era el context del moment?
—En aquell moment, la idea que guanyava entre els partits polítics catalans emergents era la d’agrupar-se per ser més eficients en la defensa de la llengua i de la cultura catalanes. Aquests partits també seguien, de lluny o de prop, les lleis de descentralització que donaven més poder als ens locals i que permetien de generar un interès per a guanyar totes aquestes eleccions locals: regió, departament i municipis.
—Unitat Catalana la van fundar
partits d’esquerra. Quins van ser els elements ideològics fundadors?
—Allò que va unificar tots aquests partits era una estima a la terra, amb una mirada ecològica. I ja hi havia, també, la voluntat de diferenciar la classe obrera local de la del nord de l’estat francès: si al nord tenen aquesta cultura industrial i obrera, aquí eren més agricultors i treballadors de la terra. La voluntat era, doncs, d’acostar-se als problemes del territori.
—A la dècada dels noranta veiem que
Unitat ja celebra algunes victòries, sobretot la municipal de Perpinyà del
1993. Com s’expliquen, aquestes victòries electorals?
—A la base hi havia Joan Pau Alduy, que es volia presentar a l’Ajuntament de Perpinyà i no tenia suport de cap partit, ni tan sols el del seu pare. Va fundar una llista molt rock’n’roll, amb gent vinguda de la societat civil, d’esquerra, del centredreta, amb l’objectiu de canviar el sistema polític local. Unitat, que sempre va ser un poc rock i anarquista, es va integrar naturalment en aquesta llista, hi va poder situar alguns elegits i desenvolupar, en aquell moment, una política en favor del català.
—Quin va ser el pes d’Unitat en la
política municipal de Perpinyà als anys noranta i als dos mil?
—Va ser molt important. Gràcies a Joan Pau Alduy, que al principi no parlava català, però que va fer l’esforç d’aprendre’l. És un home visionari que va canviar l’orientació dels mapes, amb els catalanistes, i que va girar Perpinyà cap a la Mediterrània, cap a Barcelona i no cap a París. Unitat va permetre d’impulsar la política bilingüe a l’espai públic, de l’estat civil en català, de serveis de traducció, dels casaments en català, de la creació del lema “Perpinyà la Catalana”, del Museu Puig, de la biblioteca municipal catalana. I va signar els convenis que van permetre d’estabilitzar les escoles immersives Arrels i Bressola…
Acte dels quaranta anys d’Unitat Catalana
—Unitat va participar en les grans
cites del territori: contra la Septimània, contra el canvi de regió Occitània,
contra Aliot… Com aconsegueix de continuar mobilitzant la societat
nord-catalana?
—Els adherits del partit són també membres d’associacions culturals catalanes, cosa que permet de teixir un lligam amb la resta de la societat. I després hi ha el fet que vam ser, durant temps, als Afers Catalans de la vila de Perpinyà, ara al Consell Departamental amb Jaume Pol. D’una altra banda, les associacions, que necessiten suport financer o polític, sempre van cercar Unitat. És una relació interessant.
—La crisi del procés del 2017 al
sud va impactar d’alguna manera Unitat i la política local?
—Va tenir un impacte en la mesura en què nosaltres, ben cert, érem a favor del procés independentista, evidentment. Primer, per respecte al fet que tots els pobles tenen dret de disposar d’ells mateixos. Després, perquè no podíem deixar passar l’ocasió de la creació d’un estat català propi. Ens va impactar també perquè, fins ara, érem un partit més moderat, i en aquell moment alguns van afiliar Unitat a una voluntat d’independentisme, però al nord i de cara a l’estat francès. Llavors, per alguns, ser catalanista a Catalunya Nord era igual a ser independentista. Tot i que són dues coses diferents.
—Seria una mena de “Occexit”?
—Exactament. I ens permetria d’actuar més eficaçment sobre les qüestions ambientals, d’economia, d’ajuts a les empreses, la mobilitat, per a poder afrontar millor els problemes del nostre territori, que són específics de la nostra identitat i dl nostre caràcter transfronterer. A més de la possibilitat, a llarg termini, de legislar certs àmbits.
—Quins, per exemple?
—La fiscalitat i l’ensenyament, punts importants per a nosaltres.
—Hi ha hagut una altra ruptura més
gran, que és la del confinament i l’elecció, per primera vegada, de l’extrema
dreta al departament. Quins impactes concrets va tenir l’any 2020 sobre Unitat
i la política local?
—Nosaltres sabíem que l’extrema dreta era anticatalanista. Ells són molt a favor de la identitat, que de moment és la francesa. Sabíem que arribarien aquestes polítiques dures contra el català. Sense sorpresa. I també, entre la crisi al sud i la pressió de l’extrema dreta, hi ha hagut habitants que se sentien fins ara catalans i francesos i que actualment es veuen obligats de triar entre l’una cosa o l’altra. I que han de demostrar que són ben bé francesos.
—Creieu que hi ha un complex
d’identitat francès a Catalunya Nord?
—Constati que la cultura catalana mai no ha estat integrada a la francesa, contràriament a la basca o la corsa, sigui gastronòmicament, culturalment, artísticament… D’una banda, hi ha un rebuig francès. D’una altra banda, crec que aquí ens falta orgull per la llengua i la cultura. Si ho comparem amb el sud, és la nostra gran diferència. Si la llengua deixa de ser transmesa aquí al nord, és per vergonya més que no pas per prohibició. En les famílies, ningú no va impedir de parlar català. Però era vergonyós de parlar català i prohibir, al fill o al nét, una ascensió social gràcies al francès. Aquest sentiment de vergonya fa que la llengua materna esdevingui llengua artificial. Vam sofrir una política jacobina potent. Quan comparem avui els estrangers de fora de l’estat que s’instal·len aquí, no comparteixen aquesta vergonya amb els seus fills: els pares a vegades no parlen francès als fills, transmeten la seua llengua sense vergonya. I per a nosaltres va ser molt particular, aquest tall.
—Amb la federació Regions i Pobles Solidaris vau
fer un sondatge estatal, fa dos anys, i ara acabeu de comandar-ne un altre que
es farà públic d’ací a un mes. Quin és l’objectiu d’aquesta enquesta?
—Per al primer sondatge, vam voler saber la percepció i l’estat de les
llengües i cultures a l’estat francès. I ens vam adonar que havíem rebut
respostes molt contraintuïtives. Per exemple, el 60% dels francesos (perquè el
sondatge va ser sotmès a una mostra estatal, amb focus a cada territori) són a
favor de l’ensenyament obligatori de les llengües regionals a tots els
territoris que en tenen una… És estrany saber que els habitants de Sena
Saint-Denis són a favor de l’aprenentatge de les llengües regionals. Vam
remarcar també que fins i tot l’electorat d’extrema dreta era molt regionalista,
tot i que l’extrema dreta mata les identitats i les llengües regionals. Amb tot
això, vam aixecar dades precises que ens permetran de treballar eficaçment.
—El nou sondatge d’opinió no serà
per a actualitzar les dades, sinó per a enfocar sobre algunes qüestions?
—És això. Tenim una mostra de 10.000 enquestats a tot França, cosa que és
important, amb algunes preguntes sotmeses fa dos anys i unes altres de més
enfocades a les nocions de federalisme.
—Quin és el programa d’acció d’Unitat per als quatre anys vinents?
—Volem participar en totes les cites electorals del territori. Les que vénen són les legislatives del 2027, on voldríem presentar un candidat a les quatre circumscripcions nord-catalanes, per tal de fer conèixer el nostre projecte polític, social, ambiental, econòmic i, ben cert, cultural i identitari.
—Aquestes darreres eleccions, no vau
poder superar el 5% dels vots. Parleu de fer conèixer el vostre programa.
Creieu que no és conegut?
—Ben cert, perquè primer vam ser folcloritzats, després vam ser etiquetats com a independentistes i separatistes, cosa encara tabú a l’estat francès… Hem de tornar a fer-nos conèixer, el nostre compromís pel país, per l’agricultura, per la llengua, per la identitat, sense ostracisme, tot considerant-nos francesos. Perquè si la cultura francesa és excepcional, la catalana també. La idea és d’aliar totes dues cultures.
[Fotos de l'autor - font: www.vilaweb.cat]







