França aplica la doctrina imposada a la Catalunya Nord per prohibir el basc als plens municipals

El prefecte dels Pirineus Atlàntics només permet l’ús de l’eusquera per traduir el que s’ha dit prèviament en francès 

El prefecte dels Pirineus Atlàntics, el departament al qual pertany el País Basc sota administració francesa, ha prohibit als regidors dels ajuntaments bascos intervenir en la seva llengua durant els plens, tal com ja es va fer amb els ajuntaments de la Catalunya Nord que havien decidit fer servir el català. Segons informa Mediabask, el prefecte, Simon Fetet, ha vetat el reglament intern de l’Ajuntament de Beskoitze (Briscous en francès) que permetia als regidors expressar-se primer en basc i després en francès durant els plens. 

Els regidors que vulguin fer servir el basc ho hauran de fer només per traduir el que hagin dit prèviament en francès, tal com va ordenar la justícia als cinc ajuntaments nord-catalans que havien aprovat reglaments per expressar-se en català al consistori. De fet, en l’argumentació enviada al municipi basc, el prefecte argumenta la decisió basant-se en la que va prendre el Tribunal Administratiu d’Apel·lació de Tolosa, el desembre de 2024, sobre l’ús del català a cinc municipis de la Catalunya Nord. 

Mobilització 

La prohibició de prefecte ha provocat les protestes de les entitats a favor de la llengua basca, que ja estaven mobilitzades pel veto del prefecte a les iniciatives preses per diversos municipis bascos per donar més reconeixement a l’eusquera.  

Els entrebancs de l’administració al desenvolupament de les llengües minoritzades ha arribat a l’Assemblea Nacional francesa on una vuitantena de diputats de diferents partits han donat suport a una proposició de llei constitucional que demana modificar l’article 2 de la Constitució, que estableix que el francès és “la llengua de la República”. L’article ha estat invocat, en moltes ocasions, per marginar les dites “llengües regionals”. 

[Foto: CC-BY-SA-3.0 - font: www.diaridelallengua.cat]

Estrasborg: los mèdias en lengas minorizadas reclaman mai de sosten europèu

 

Lo president de MIDAS demanda al Parlament Europèu una reconeissença melhora dels mèdias en lengas minorizadas e de critèris comuns per sosténer lor desvolopament.

Lo president de l’associacion europèa dels jornals en lengas minoritàrias e regionalas MIDAS, Martxelo Otamendi, demandèt l’8 d'octobre passat al Parlament Europèu una melhora reconeissença dels mèdias en aquelas lengas e un melhor sosten de l’Union Europèa, çò rapòrta lo centre de recèrca aplicada privat Eurac Research. L’intervencion aguèt luòc pendent la reünion a Estrasborg de l’intergrop parlamentari consagrat a las minoritats tradicionalas, a las comunautats nacionalas e a las lengas.  

Pendent son parladís, Otamendi soslinhèt lo ròtle d’aqueles mèdias dins la produccion d’un jornalisme professional e la preservacion de las lengas minorizadas. Mostrèt son desir qu’aqueles mèdias foguèsson explicitament integrats a las politicas europèas relativas als mèdias e als programas de finançament. Prepausèt tanben que l’UE contribuiguèsse a establir de critèris comuns, ja que las ajudas publicas vàrian fòrça d’un estat membre a l’autre.  

Otamendi alertèt tanben suls risques ligats a l’intelligéncia artificiala, dont los sistèmas privilègian las lengas dominantas. MIDAS amassa actualament 29 mèdias de 12 estats que publican en 13 lengas diferentas. L’estat francés, que pertòca l’espaci màger de l’occitan, i es pas representat per cap de mèdia ni cap de lenga.

 

[Imatge: EP / Mathieu Cugnot - sorsa: www.jornalet.com]

2,6 milions d’èuros per las minoritats lingüisticas istoricas en Itàlia

L’occitan fa partida de las dotze lengas protegidas per aquel fons, dont la dotacion demesís annada après annada 

Escrich per Jòrdi Ràfols 

Itàlia destinarà 2,6 milions d’èuros al fons nacional de proteccion de las minoritats lingüisticas istoricas. Los fonzes seràn destinats als oficis lingüistics, a la formacion de foncionaris e d’ensenhaires, a las activitats culturalas e la toponimia. La lei protegís dotze minoritats dichas istoricas: los albaneses, los catalans, los croats, los franceses, los arpitans, los friolans, los germanics, los grècs, los ladins, los sardes, los eslovèns e los occitans.

Aquelas ajudas s’inscrivon dins l’encastre de la Lei 482/1999, adoptada fa mai de vint e cinc ans per desvolopar l’article 6 de la Constitucion italiana, que prevei la proteccion de las minoritats lingüisticas. Lo fons finança de projèctes portats per las administracions e los organismes dels territòris ont vivon aquelas comunautats, sustot dins los domenis de l’ensenhament, dels servicis publics, de la cultura e la toponimia.

La dotacion prevista per 2026 s’auça a 2 622 506 èuros, çò es un montant inferior al dels dos exercicis precedents. En 2025, lo fons dispausava de 2 760 533 èuros, e 2 905 823 èuros en 2024. En dos ans, las ressorsas previstas an donc desmesit de près d’un 10%.

L’occitan es una de las dotze lengas susceptiblas de beneficiar d’aquel fons. En Itàlia, la màger part de la comunautat occitana viu dins las Valadas, en Piemont e Ligúria. Existís tanben la comunautat occitana de La Gàrdia, en Calàbria. La demanda supèra pasmens la moneda disponibla. En 2024, los projèctes presentats per l’occitan despassèron d’efièch lo montant que li èra atribuit dins la reparticion iniciala, e lo montant final foguèt reduch a solament 91 475 èuros. Aquel an, las comunautats albanesa, francesa, arpitana, friolana e grèga avián tanben presentat de projèctes per un montant superior a las ressorsas que lor èran atribuidas

 

[Imatge: Prèmi Ostana - sorsa: www.jornalet.com]

Porten al Parlament francès la modificació de la Constitució per protegir les llengües minoritzades

Vuitanta diputats de diferents partits donen suport la proposició per modificar l’article 2 de la Carta Magna 

El diputat Peio Dufau i el diputat bretó Paul Molac van presentar dimarts a l’Assemblea Nacional francesa una proposició de llei constitucional que demana modificar l’article 2 de la Constitució, que estableix que el francès és “la llengua de la República”, segons informa ICI Pays Basque. Els dos diputats, que  presideixen des de 2025 el grup d’estudis sobre les llengües i cultures regionals a l’Assemblea Nacional, es proposen acabar amb una disposició que ha servit, en moltes ocasions, per marginar les dites “llengües regionals” com el català, tal com han denunciat entitats i partits polítics. 

El cas més recent d’utilització de l’article 2 per bloquejar els progressos de les llengües minoritzades per França ha estat el veto del prefecte a les iniciatives preses per diversos municipis bascos per donar més reconeixement a l’eusquera, en un moviment que recorda als esculls que es van posar a diversos municipis de la Catalunya Nord per fer servir el català en els plens dels ajuntaments. 

Dufau a explicat a ICI Pays Basque que les “llengües regionals” “no competeixen en absolut amb el francès”, sinó que aporten “una riquesa que cal preservar”. De moment, la iniciativa del diputat basc i del diputat bretó ha aconseguit el suport de vuitanta diputats de diferents partits polítics “des d’Els Republicans LR fins a La França Insubmisa (LFI)” i esperen que la qüestió s’inclogui en l’ordre del dia en els pròxims mesos. 

 

[Font: www.diaridelallengua.cat]

Alberte Momán, escritor: «O que me conduce a escribir é, basicamente, a obsesión»

Nunha actividade como a literaria, situarse nas marxes ten as súas consecuencias. O escritor Alberte Momán (Ferrol, 1976) sábeo ben após unha traxectoria prolífica e intensa que o uniu á narrativa e á poesía durante moitos anos. Non seguiu modas nin movementos, mais si participou de numerosos colectivos. Este 2026 lanzou a reedición do seu poemario trilingüe 'A seiva calcinada' e non descarta facer novas obras próximas ao estilo Pulp. 

O escritor Alberte Momán, nunha praza da cidade de Lugo, o 19 de agosto.

Por Antón Escuredo 

A sinceridade é unha das virtudes de Alberte Momán, mesmo para falar da súa actividade literaria. O seu interese por escribir e publicar levouno a participar en numerosas iniciativas colectivas e individuais, compartindo libros e escenario ou presentándose en solitario. Nesta entrevista para Nós Diario fala da súa obra e dunha traxectoria na que descubriu a autoedición. 

—Desde 2003 e até a data ten publicado 20 obras de poesía e 23 de narrativa. Sería o que chamaríamos un escritor prolífico. Cal é a razón desta esta “voracidade” literaria?

Acompaño normalmente a escrita con lecturas e elas proporciónanme principalmente preguntas que me fago a min mesmo. Son bastante obsesivo en moitos aspectos e tendo a buscar respostas. Para consolidar esas respostas ou esas reflexións nas que vou caendo segundo vou lendo necesito plasmalas nalgún sitio. Así, parto inicialmente de pequenos bosquexos, frases ou parágrafos que vou recompilando e que despois podo enlazar. En moitos casos remata por ser unha historia ou un libro de poemas. O que me conduce a escribir, basicamente, é a obsesión.

Por outra parte, as miñas novelas son “micronovelas”. Son breves, rara vez chegan ás 100 páxinas, nunha liña moi próxima ao Pulp clásico. Con todo, tento darlles un pouco máis de contido, de reflexión que no Pulp que conta con obras normalmente lixeiras e bastante mal escritas. As miñas novelas tenden ás denominadas “psychobilly” con acción constante e dándolle unha volta aos heroes clásicos da literatura e da banda deseñada.

—Comentou nalgunha ocasión que a súa primeira lectura foi unha obra de Neira Vilas. Que está lendo na actualidade?
Agora mesmo estou lendo principalmente ensaio. Empecei coas obras de Mark Fisher e seguín con June Fernández. Neste último caso interesoume o tratamento do feminismo desde distintas perspectivas, na liña do que eu estaba facendo. Tamén achegueime a Jean Baudillard. Son a influencia que teño agora mesmo principalmente na miña poesía. Iso si, fago é unha revisión propia e moi persoal dos seus textos.

—E que temáticas ten agora mesmo na cabeza que poderían rematar nun libro? 
Hai dúas que me viñeron obsesionando nos últimos meses. Por unha parte o desexo visto desde o punto de vista do filósofo francés Deleuze de como inflúe na nosa forma de actuar, na nosa actitude vital, e como mesmo pode acabar actuando en contra dos nosos propios intereses individuais ou incluso como sociedade. E despois, por outra parte, está o tema do silencio desde o punto de vista de Foucault. De como o silencio responde aos intereses do poder. Ademais, reflexiono sobre o tema do simulacro, de Baudillard. Ese outro eu virtual, ese “matrix” no que estamos inmersos por crear un ser virtual que, en teoría, chega a representarnos.

—Parte da súa temática dedicouna á denuncia ecolóxica, como no caso do Prestige ou da Mina de Corcoesto, e tamén contra a violencia de xénero. O escritor non debe deixar de posicionarse de maneira pública a través da súa obra?
Eu a min mesmo tampouco me vexo tanto como un simple autor. Son unha persoa política, loxicamente como todas as persoas. Aínda que hai persoas que renegan desa faceta política que todos e todas temos por pertencer a unha sociedade e véxome influenciado por ela. Non tomar posición tamén sería posicionarse. Hai certas cousas ás que non podo nin desexo renunciar. Por exemplo, a participar nesta sociedade tentando mellorala dentro das miñas posibilidades. Como esa teoría da gota de aceite, de ir vendo como individualmente podemos acabar sendo un colectivo, digamos, implicado. Non quero renunciar a ser unha persoa política porque son unha persoa que pertence a un colectivo.

—Ademais, a súa obra aparece en, polo menos, 36 obras colectivas. Cre que compartir espazo literario enriquece?

Compartir sempre enriquece. Xa non só porque se acaben materializando proxectos, senón porque permite ter outras visións e permite non centrarse tanto no eu.

O eu non existe, si existe en tanto que formamos parte dun colectivo que existe, do que formamos parte e co que temos que entendernos. Centrarnos no eu, para min, é un problema. Todos os proxectos colectivos, sexan libros ou non, permiten distanciarse un pouco dese eu, dese egocentrismo. A min isto paréceme imprescindíbel.

—Falando de colectivos. Participou en varios grupos poéticos (A porta verde do sétimo andar, Redes Escarlata...). Que función cumpriron no seu momento e que función cumpren os que viñeron despois?
Para min foron unha porta como autor e para dar a coñecer a miña obra. Ademais, déronme a oportunidade de chegar a lugares que doutra maneira non chegaría, de coñecer a persoas que, probabelmente, non coñecería. Tamén de ver proxectos e actividades en bibliotecas, librarías, asociacións veciñais, de mulleres... Esas experiencias foron para min moi importantes e determinantes para entender a miña posición dentro do panorama literario. Ademais, coñecín xente que, voluntariamente e de forma desinteresada, está traballando en moitos proxectos a nivel local. Agora, no panorama actual dos grupos poéticos e literarios vexo unha tendencia cada vez máis individualista. A xente búscase a vida máis que pensar en participar en colectivos. É algo lexítimo mais niso vexo certo retroceso. Con todo, a aparición e desaparición de colectivos literarios foi algo sempre cíclico. Nos 80 había varios que despois desapareceron mais xurdiron outros. Por iso, na situación actual non se pode asegurar que aparezan outros.

—En 2012 botou a andar a editora O Figurante Edicións e agora aposta pola autoedición para sacar a luz a súa obra. Cal é a razón desta decisión?  

Ao longo da miña traxectoria experimentei con moitas fórmulas dentro do contexto no que estamos que é o de ter unha lingua minorizada que perde falantes mais tamén lectoras e lectores. Tampouco hai un interese real por parte da Administración galega para mudar esta situación. Vin que os números non daban. Non se vendían abondo libros como para manter viva a miña idea inicial que non era gañar diñeiro senón manter o proxecto. A miña economía non me permitiu seguir adiante co proxecto editorial.

Daquela, comecei a estudar outras vías e atopei a autoedición. A través dunha plataforma que simplifica todos os procesos, desde a edición até a maquetación. Despois está o apartado da venda e a distribución que se realiza a través de impresión baixo demanda. Desta maneira vendes en todo o mundo e non tes un stock, que é un dos grandes problemas das editoras sobre todo cando publicas un gran número de exemplares.

—Esta maneira de publicar influíu, dalgunha maneira, na súa obra actual?  

Cheguei a mercados nos que nunha pensei que chegaría. Incorporei o portugués e o castelán para achegarme a América e entrei en países como Brasil, México ou Arxentina. Recoñezo que fago ensaios e vexo como funcionan. Parto do descoñecemento practicamente absoluto das lectoras e dos lectores dese ámbito xeográfico. Ademais, deixei a posibilidade, a través da miña páxina web, de poder descargar as obras de forma gratuíta e foi toda unha sorpresa a aceptación que tiveron. 

Alén diso, a partir deste sistema tamén contactei con persoas e contactaron comigo moi interesadas no que escribo. Descubrín, dalgunha forma, que hai outras escritoras e escritores que están facendo obras semellantes ás que eu estaba facendo aquí. Nin eu tiña coñecemento da súa actividade nin a miña estaba entre as súa lecturas.

—Dentro dese descoñecemento mutuo tamén entre os países de América está o Brasil...

Si. De Portugal xa coñecía moita xente e xa colaborara no ámbito lusófono, mais Brasil, para min, era un mundo á parte. Tiña un descoñecemento absoluto de como funcionaban alía as cousas e a verdade é que é como un planeta diferente. Hai xente moi interesada, con proxectos e moitos recursos de autoedición. En moitos casos vencellados ao mundo do fanzine que a publicacións, digamos, máis formais.

Recuperando 'A seiva calcinada' 

Este ano, Alberte Momán reeditou, a través de autoedición, A seiva calcinada (Lastura, 2014) co texto orixinal traducido ao italiano e ao castelán. A iniciativa partiu do propio autor cando se interesou pola posibilidade de contar cunha segunda edición. “A primeira estaba esgotada e xa me dixeron que non contaban con poder sacar outra”, explica a Nós Diario o escritor ferrolán. Momán foi consciente da imposibilidade de "sacar á rúa 100 ou 200 exemplares mais si que era posíbel facelo no formato a demanda".

Na obra aparecen temas que continúan de actualidade como o de ser emigrante sen papeis ou a situación da lingua galega. Os poemas, ademais, están a disposición das lectoras e dos lectores de forma libre e gratuíta a través da súa páxina web. “Eu nunca vin isto como un negocio, gústame crear e que a xente teña a posibilidade de ler a miña obra”, recoñece Momán. Por este motivo, admite que é partidario, neste momento, "de que todo o mundo teña acceso á cultura,  que non deixe de poder facelo por cuestións económicas".

 

[Foto: Magoi - fonte: www.nosdiario.gal]

Ser atès en la llengua pròpia redueix la mortalitat

Un estudi del Canadà revela que els francòfons atesos en el seu idioma tenen un 11% menys de risc de morir i els al·lòfons un 27% 

Rebre atenció en la pròpia llengua és un factor clau per tenir una millor salut a llarg termini, segons un estudi de la Universitat d’Ottawa i de la Universitat de Manitoba fet sobre població francòfona i de comunitats lingüístiques minoritàries del Canadà. L’estudi, dut a terme amb 50.375 pacients durant un període de quinze anys i publicat a la revista AJE Advances: Research in Epidemiology, revela que els francòfons i els al·lòfons (persones que no tenen ni el francès ni l’anglès com a llengua materna) presenten un risc de mortalitat significativament menor quan el seu metge s’expressa en la seva llengua. 

“Els resultats del nostre estudi assenyalen que els sistemes de salut haurien de fer de la concordança lingüística entre una persona i el seu metge una prioritat. Aquesta estratègia podria contribuir a fer augmentar l’esperança de vida d’una població canadenca cada vegada més diversificada lingüísticament”, assenyala l’autor principal, Michael Reaume. 

Els treballs anteriors fets pel mateix equip, que es referien únicament a pacients al·lòfons, ja havien demostrat que parlar el mateix idioma que el metge reduïa el risc de tenir una afecció cardiovascular. Per a aquest estudi, l’equip de recerca ha utilitzat una mostra molt més àmplia i, en lloc de centrar-se només en persones amb hipertensió, s’ha centrat en l’esperança de vida global.

Basant-se en les dades de l’Enquesta sobre la salut en col·lectius canadencs i en altres dades relacionades, els investigadors han trobat que el fet que el metge i el pacient parlin la mateixa llengua comporta una reducció de l’11% del risc de mort entre els francòfons que viuen fora del Quebec i reben cures en la seva llengua. La reducció del risc de mort entre els al·lòfons tractats en la seva llengua és del 27%.

Estudi de la UPF

L’estudi de la Universitat d’Ottawa i de la Universitat de Manitoba va en la mateixa línia que el que va presentar el maig passat la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que constatava que no garantir l’atenció sanitària en la llengua dels pacients pot anar en detriment de la precisió dels diagnòstics, de la confiança entre metge i pacient i de la qualitat assistencial. Aquesta situació no només afecta les persones nouvingudes, sinó també la població autòctona amb una llengua minoritària o minoritzada en diferents països del món.

 

[Foto: Unsplash - font: www.diaridelallengua.cat]

Los examens en basco deus escolans de Baiona qui desfidèn l’imposicion deu francés que son estats corregits

Los ueitanta liceans qui redigín l’espròva de matematicas en basco qu’an vist las lors copias corregidas, mès rèsta enqüèra a obtiéner la reconeishença oficiau d’aqueth dret

Escrich per Jòrdi Ràfols

Los environ ueitanta escolans deu licèu Bernat Etxepare de Baiona qui avèvan causit de redigir en basco la lor espròva de matematicas deu bachelierat francés qu’an fin finau plan capitat, çò rapòrta Vilaweb. Maugrat las consignas de l’Acadèmia de Bordèu qui impausavan responsas exclusivament en francés, las lors copias que son estadas corregidas e presas en compte pendent la publicacion deus resultats.

Aquera decision que met fin a mantua setmana de tensions e incertitud. Abans las espròvas, lo ministre de l’educacion, Édouard Geffray, qu’avèva deishat enténer que los correctors examinarén las copias redigidas en basco, shens qu’estèsse pas balhada nada garentida oficiau. L’associacion Seaska, qui fedèra las ikastolas deu Bascoat Nòrd, que s’ei felicitada d’aquera sortida, saludant lo coratge deus escolans qui avèvan acceptat de córrer lo risc de véder los lors examens anullats. Pr’aquò, mantun candidat, cranhent de consequéncias entaus lors estudis superiors, qu’avèva totun preferit redigir en francés. Fins a la reforma Blanquer de 2019, las espròvas de matematicas e d’istòria-geografia podèvan estar corregidas en basco.

Aquera victòria que demora totun provisòria. La correccion de las copias en basco qu’ei estada acordada a títol excepcionau, mentre que la reglamentacion contunha d’impausar lo francés entà las espròvas. Seaska que demanda d’ara enlà que lo decret esperat aqueth estiu autorize oficiaument los examens en lengas minorizadas, dont l’occitan, e que las reformas previstas entà 2028 que sian avançadas a 2027 entad ua experimentacion. Aquera revendicacion que benefícia d’un larg sostien institucionau au Bascoat Nòrd, on de nombrosas collectivitats e elegits que reclaman un bachelierat pleament accessible en lenga vasca.

🔴 AZKEN ORENEKOA | Euskaraz erantzundako matematikako baxoko azterketak zuzenduak izan dira

11:00etan jaso dituzte Etxepare lizeoko leheneko ikasleek baxoko azterketa aitzinatuen emaitzak. Seaskak pozarren hartu du berria, eta heldu diren urteetarako finkatu dadila eskatu du. pic.twitter.com/J26ipiZWUD

— Euskal Irratiak (@euskalirratiak) July 10, 2026

 

[Imatge: Patxi Beltzaiz / Mediabask - sorsa: www.jornalet.com]

O Consello de Europa solicita información á Mesa e á Xunta sobre o cumprimento das súas resolucións sobre o galego

 

O Comité de expertos do Consello de Europa para a Carta europea das linguas solicitou información á Mesa e á Xunta, a través do Estado, sobre o cumprimento das últimas resolucións do Comité de Ministros do organismo internacional a respecto da Carta europea das linguas rexionais e minorizadas. En cada ciclo de avaliación realízase unha avaliación a medio termo para coñecer se existen avances. 

Na resolución publicada en 2024, o Consello de Europa instou o Estado e a Xunta á derrogación do decreto que prohibe o galego nas materias da área científico-técnica, ao estabelecemento de medidas que permitisen o uso do galego nos procedementos xudiciais a petición dunha das partes, ou medidas para asegurar a atención e dispoñibilidade de galego na administración e nos servizos sociais e de saúde. 

Na información remitida pola Mesa, ademais de trasladar os datos que reflicten a emerxencia lingüística, destacouse o total incumprimento das resolucións do Consello de Europa mantendo o decreto contra o galego, limitando o seu uso na xustiza a través da Lei orgánica do poder xudicial ou, no caso da Xunta, facilitando un programa informático que non conta coa posibilidade de uso da lingua propia de Galiza, situación semellante a diferentes aplicativos no SERGAS, reforzado coas dúas últimas modificacións en 2024 e 2025 da lei de emprego público de Galiza para facilitar o acceso á listas de contratación da Xunta a persoal que non pode acreditar o coñecemento de galego, ou cunha lei de intelixencia artificial que non contempla o uso do galego nesta tecnoloxía pola administración pública. 

Pola súa banda, segundo explicou Marcos Maceira, presidente da Mesa, “a Xunta insistiu en agochar a vergoña que supón que o propio goberno que ten obriga de promover a lingua galega encabece a súa exclusión, sen mostrar ningún interese e cumprir un tratado internacional de obrigado cumprimento como a Carta Europea das Linguas, comezando por derrogar o decreto contra o galego no ensino e garantindo a presenza do galego en todos os espazos e para todos os usos”. No seu informe, afirma Maceira, a Xunta amósase satisfeita “cos desastrosos resultados para o galego do decreto do ensino” e non fai mención a asegurar o galego no coñecemento e nas ferramentas básicas de traballo para todas e todos os traballadores públicos. 

“Nada impediu á Xunta e ao Partido Popular cumprir co PXNLG e a CELRM nos últimos vinte e dous anos”, recorda o presidenta da entidade de defensa da lingua. “Á emerxencia lingüística”, remata, “a Xunta só respondeu con propaganda coa que ocultar a lexislación contra o galego que foi aprobando nos dous últimos anos”.

[Fonte: www.amesa.gal]

Engega el Fòrum de Diversitat Lingüística a Barcelona

La trobada tracta fins dissabte la situació de les llengües minoritzades i la gestió del multilingüisme

Sessió del Fòrum de Diversitat Lingüística a Barcelona

Barcelona acull des d’aquest dimecres i fins dissabte el Fòrum de Diversitat Lingüística – Reptes globals, empoderament i treball en xarxa, una trobada dedicada a analitzar la crisi de la diversitat lingüística i a repensar les polítiques de revitalització de les llengües minoritzades i de gestió del multilingüisme.

El Fòrum aplegarà experts de l’àmbit acadèmic, de l’activisme i de diferents comunitats lingüístiques amb l’objectiu de teixir ponts entre el món acadèmic i les iniciatives de base, compartir experiències d’èxit i establir aliances a llarg termini per revertir la crisi de la diversitat lingüística i reforçar el capital lingüístic d’Europa i del món.

La trobada analitzarà l’impacte de les llengües dels immigrants en les llengües pròpies de Catalunya i buscarà propostes que ajudin a enfortir el català com a llengua de cohesió i, alhora, garantir els drets lingüístics de totes les comunitats. El Fòrum també es proposa actualitzar els relats que, tradicionalment, han donat suport als processos de revitalització lingüística i enfortir-ne la capacitat transformadora, connectant-los amb els reptes contemporanis en matèria de drets humans, sostenibilitat, feminismes, moviments ambientals i humans.

De forma paral·lela al Fòrum, hi haurà dues exposicions, obertes del 17 al 20 de juny: Tres dècades sembrant llavors: materials en llengües indígenes per a la revitalització lingüística, de Linguapax Amèrica Llatina i el Laboratori de Llengua i Cultura del CIE-SAS-Centre d’Investigacions i Estudis Superiors en Antropologia Social, al pati de l’Institut d’Estudis Catalans, i Les llengües no moren, les maten, de Linguapax, que es farà al Pati de Lletres de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (UB).

El dia 18, es farà el lliurament del premi Linguapax 2025 al projecte Hilo de Ju’gthë’sx Pthuuse’jnxi’s, del Plan de Vida Proyecto Nasa de Colòmbia.

 

[Foto: Fosterlang - font: www.diaridelallengua.cat]

Lo còrs al sègle XXI

Es mai present a l’escòla còrsa e tanben dins los mèdias d’aquela illa. Pasmens, la transmission familiala demòra encara fragila e la lenga es encara menaçada

Escrich per Christian Andreu

Lo còrs (corsu en còrs) es una lenga romanica parlada dins l’illa de Corsega. Fins a fa gaire, foguèt considerada coma plan pròcha dels dialèctes toscans e de l’italian central, mas uèi a una identitat lingüistica pròpria e una importanta valor simbolica dins la societat còrsa contemporanèa. 

A l’ora d’ara, es una de las lengas minorizadas mai estudiadas de l’estat francés. Après de sègles de dominacion politica e culturala francesa venguèt mai e mai marginalizat dins l’administracion, l’escòla e los mèdias. Totun, dempuèi aperaquí 1950, lo nacionalisme còrs s’es fòrça desvolopat e aquò a permés un recobrament del sieu prestigi social dins l’illa.

Uèi, doncas, es mai present a l’escòla còrsa e tanben dins los mèdias d’aquela illa. Plan mai qu’ara fa sonque 50 ans. Pasmens, la transmission familiala demòra encara fragila e la lenga es encara menaçada per la lenga majoritària, lo francés.

Una lenga italoromanica

Lo còrs aperten al grop italoromanic. Los lors parlars son tras que pròches del toscan medieval, mai que mai dins lo nòrd de Corsega. La causa ne son los ligams politics e comercials que i aguèt tre l’illa e divèrsas vilas-estat italianas septentrionalas, dont especialament Pisa e Gènoa. 

Aital, pendent de sègles, la lenga de cultura e d’administracion foguèt l’italian. Lo còrs foguèt utilizat sonque coma lenga orala populara, mas l’italian foguèt la lenga escricha. Aquò provoquèt una diglossia al nivèl popular. Quand en 1769 l’estat francés annexèt l’illa, lo francés s’impausèt pauc a cha pauc dins l’administracion e l’ensenhament còrses. Aquel procès s’accelerèt fòrça pendent lo sègle XIX.

Val sens dire qu’a l’escòla lo francés obtenguèt un ròtle central pr’amor que foguèt presentat coma la sola lenga legitima de la Republica francesa. Las autras lengas dichas regionalas foguèron mespresadas coma patois arcaïcs. Al sègle XX tota una generacion foguèt educada sonque en francés. Aquò provoquèt una rompedura de la transmission intergeneracionala. 

Uèi es de mal dire quantes parlaires de còrs i a. Segon las lors competéncias o comprenesons o encara identificacions culturalas, i a una chifra o una autra. La majoritat dels estudis sociolingüistics estiman qu’i a entre 100 000 e 150 000 parlaires de còrs a l’ora d’ara. La populacion de l’illa es de 350 000 abitants.

Pasmens, i a fòrça corsofòns que son annadits o qu’an crescut dins de familhas de lenga còrsa. Tanben i a de diferéncias segon las regions. Dins las zònas ruralas lo còrs es mai viu, mas es mens viu dins los centres toristics francizats. Fòrça joves an una cèrta competéncia lingüistica en còrs e aquò entraïna de diferéncias nautas entre conéisser e utilizar la lenga insulara. 

Après la Segonda Guèrra Mondiala, la modernizacion economica e lo torisme accelerèron encara mai la francizacion de l’illa. Fòrça familhas causiguèron de transmetre sonque lo francés als mainatges per facultar lor integracion sociala e professionala E lo nombre de corsofòns patiguèt una regression.

Totun, a comptar de 1970, lo fenomèn se revirèt. Lo còrs se desvolopèt plan mai amb los nòus movements regionalistas que volián revalorizar la lenga còrsa coma un simbòl de l’identitat còrsa. Mai d’organizacions culturalas, d’intellectuals e de musicians tornèron emplegar lo còrs, e ara es presentat coma una valor de l’illa. 

Tanben cal dire que la musica joguèt un ròtle clau dins aquel procès. De musicians coma I Muvrini ajudèron a popularizar la lenga quitament al nivèl internacional. Puèi, lo còrs s’installèt dins los libres, lo teatre e la poesia. E dempuèi los ans 1980 l’estat francés a permés l’introduccion del còrs a l’escòla. Uèi es ensenhat a l’escòla primària e segondària.

Pasmens, lo còrs es pas sovent la lenga veïculara unica. Lo francés contraròtla fòrça lo sistèma educatiu. Cèrts cercaires an soslinhat que l’ensenhament actual entraïna mai una cèrta familiarizacion culturala amb lo còrs que non pas una vertadièra competéncia bilingua activa. 

La preséncia mediatica del còrs a fòrça aumentat dempuèi los ans 1980.

Uèi, se pòt trapar lo còrs a la television regionala publica, difusat dins de programas culturals, informatius, documentaris e d’emissions culturalas. La ràdio a tanben ajudat a la normalizacion lingüistica de la lenga insulara pendent d’annas, e uèi encara i a cèrtas emissions dins de ràdios localas qu’utilizan parcialament o totalament la lenga còrsa. 

Tanben, i a plusors revistas culturalas e publicacions literàrias en còrs. Amb Internet arribèron de podcastes, de canals de YouTube, d’Instagram e d’autres contenguts numerics en còrs. Aquò balha una cèrta modernitat a las practicas culturalas dels pus joves. Mas lo còrs es pas encara cooficial dins l’illa.

Segon la Constitucion francesa, d’efièch, la sola lenga oficiala de la Republica es lo francés. Malgrat aquò, i a de subvencions culturalas e de programas escolars, amb una senhalizacion bilingua e una cèrta promocion del patrimòni còrs.

La demanda de l’oficializacion del còrs

Uèi lo movement nacionalista còrs demanda  la cooficialitat lingüistica, pr’amor que lo còrs es encara una lenga vulnerabla. La principala menaça es la transmission familiala. Lo còrs es sovent après a l’escòla mas pas a l’ostal. E mèdias, administracion, universitat e l’economia son encara en francés. 

Per mantun cercaire lo còrs serà una lenga patrimoniala mas pas pus una lenga comunitària normala. I a cèrtas contradiccions. Se lo còrs es simbòl d’una identitat culturala fòrta e benefícia d’una preséncia escolara importanta amb una produccion culturala dinamica, cal sonhar la transmission intergeneracionala s’òm vòl salvar la lenga de l’illa.

Per o poder far, cal una melhora preséncia del còrs dins mond audiovisual, dins la musica, los rets socials e dins la creacion culturala numerica. Se lo còrs conquista aqueles espacis nòus d’usatge, serà mai utilizat pels joves. Lo reviscolament del còrs, pasmens, es estat estonant durant los darrièrs decennis e per aiçò uèi encara es parlat. 

Se la societat còrsa pòt melhorar la simpatia culturala de la populacion envèrs la siá lenga e l’emplegar mai per carrièras, lo còrs poiriá subreviure. Cal doncas que venga encara una lenga modèrna, urbana e numerica per pèrdre pas lo sieu ligam amb la comunautat de Corsega. E trobar, per ansin, un avenidor al costat de las autras lengas d’Euròpa.

[Imatge: savard.photo - sorsa: www.jornalet.com]

Bachelierat: l’occitan e las autras lengas minorizadas seràn integradas als examens d’especialitat a partir de 2028

Los liceans que fagan una especialitat en occitan poiràn far l’examen correspondent en aquela lenga a partir de la session de bachelierat de 2028

Escrich per Jòrdi Ràfols

Lo bachelierat francés evoluirà a partir de 2028 per tal de prene melhor en compte los trajèctes bilingües en lengas dichas regionalas. Segon Le Monde, lo ministre de l’educacion, Édouard Geffray, a anonciat que los liceans qu’aurián seguit una especialitat en d’autras lengas de l’estat francés poirián d’ara enlà passar l’espròva correspondenta en aquela meteissa lenga.

Cossí foncionaràn las espròvas?

Concretament, un escolan qu’a estudiat una matèria d’especialitat – coma las matematicas o l’istòria-geografia – pendent las annadas de primièra e de terminala en una lenga coma l’occitan poirà passar l’espròva en aquela lenga al moment de l’examen. Lo subjècte demorarà identic a aquel prepausat en francés, mas serà traduch. Aquela mesura s’aplicarà pasmens a una sola de las especialitats finalas, ja que l’autra aurà obligatòriament d’èsser preparada e avalorada en francés. Per exemple, «un escolan qu’aja seguit l’especialitat de matematicas en breton la poirà passar en breton, e l’especialitat fisica-quimia en francés», çò diguèt Geffray.

Lo grand oral seguirà la meteissa logica, la partida que pòrta sus l’especialitat concernida poirà èsser presentada en la lenga causida.

Fins ara, los escolans escolarizats dins de filièras bilinguas devián passar lors espròvas en francés, levat quand la lenga dicha regionala constituissiá ela meteissa l’especialitat. Lo ministèri presenta aquela reforma coma una reconeissença dels trajèctes bilingües e assegura que remet pas en causa la plaça centrala del francés dins lo sistèma educatiu.

Jos pression de mobilizacions creissentas

Aquela nòva  disposicion arriba dins un contèxt de mobilizacion creissenta en sosten a las lengas pròprias non oficialas. Dempuèi la reforma menada per Jean-Michel Blanquer en 2019, divèrses grops e associacions an denonciat l’espaci limitat balhat a aquelas lengas dins l’examen del bachelierat. Aquelas demandas an recentament ganhat de vam, particularament amb las mobilizacions dels liceans bascos de Baiona pel drech de far lors examens en basco. Davant aquela pression sociala e associativa, lo Ministèri de l’Educacion a pauc a cha pauc dobèrt lo camin a una tièra de mesuras que permetràn fin finala d’administrar los examens de bachelierat dins las divèrsas lengas autoctònas de l’Estat, dont l’occitan.

[Sorsa: www.jornalet.com]

Astúrias: Uviéu aculhirà un congrès de las lengas e culturas menaçadas d’Euròpa

Cercaires, escrivans e representants de divèrsas comunautats lingüisticas europèas debatràn de la diversitat culturala e l’avenidor de las lengas minorizadas

Escrich per Jòrdi Ràfols 

La vila asturiana d’Uviéu aculhirà las 24 e 25 de julhet lo 28n Congrès de l’Associacion per las Lengas e Culturas Menaçadas (ALCEM), un rendètz-vos internacional consagrat a la defensa de las lengas minorizadas d’Euròpa, çò rapòrta El Comercio. Presidida per l’antropològ e academician Roberto González-Quevedo, l’organizacion torna dins la capitala asturiana près de quaranta ans après una primièra edicion organizada en 1987.

La dobertura del congrès se tendrà al sèti de la Junta Generala del Principat d’Astúrias, lo parlament asturian, amb una vesita institucionala e las intervencions dels representants d’ALCEM e de las autoritats asturianas. Un omenatge serà puèi balhat a Boris Pahor, escrivan de lenga eslovèna e ancian candidat al prèmi Nobel. La matinada se perseguirà amb una conferéncia de Giustina Selvelli sus la diversitat lingüistica dins la region alpenca adriatica.

Lo programa prevei tanben d’intervencions del poèta Mario Obrero e de l’escrivan Inaciu Galán a l’entorn de l’avenidor de l’asturian. Los debats se perseguiràn al Museu Arqueologic d’Astúrias amb de representants de mantuna comunautat lingüistica europèa e una reflexion sul ròtle de la creacion literària en las lengas minorizadas.

Enfin, las darrièras intervencions seràn consagradas a las lengas celticas e la tradicion literària irlandesa. Lo professor Robert K. Shepherd evocarà lo desvolopament de la lenga literària en mantun autor màger d’Irlanda, mentre qu’Avelino Corral abordarà la situacion actuala de las lengas celticas. La presentacion dels actes del precedent congrès e las conclusions d’aquela edicion novèla clavaràn lo congrés.

View this post on Instagram

A post shared by Inaciu Galán (@inaciugalan_)

[Sorsa: www.jornalet.com]

La Xina es proposa «esborrar la llengua tibetana» des de les llars d’infants

 

Un estudi de Human Rights Watch denuncia el Pla d’Harmonització de Pequín per “adoctinar” els tibetans i forçar l’assimilació cultural   

Tibetans en un carrer del Tibet

El govern xinès està imposant l’educació en llengua xinesa i l’adoctrinament ideològic als nens de la llar d’infants per dur a terme l’assimilació cultural dels tibetans i esborrar la seva llengua, segons un informe de Human Rights Watch. El document, de 72 pàgines, denunciar que “la Xina utilitza els centres d’educació infantil per “integrar” els tibetans”, tal com diu una directiva del Ministeri d’Educació de 2021 –el pla d’harmonització de la llengua dels nens– que obliga l’ús del xinès mandarí estàndard en tot l’ensenyament preescolar a les zones de minories ètniques, la qual cosa, segons denuncia HRW, provoca que “s’esborri de forma accelerada la llengua i la cultura tibetana”.  

«El govern xinès, en actuar a les llars d’infants està accelerant la campanya per privar els nens tibetans de la seva llengua materna i la seva cultura i identitat», ha dit Maya Wang, directora adjunta d’Àsia de Human Rights Watch. «Aquesta política no va sobre la qualitat de l’educació, sinó sobre l’assimilació forçosa dels tibetans en una edat primerenca en una identitat nacional centrada en la cultura Han.»   

Segons Human Rights Watch, molts nens tibetans surten de l’educació infantil sense saber o voler parlar tibetà, fins i tot amb membres de la família. Els pares enquestats en l’estudi afirmen que al cap de setmanes o mesos d’anar a la llar d’infants, els nens canvien gairebé completament al xinès.  

El Pla d’Harmonització 2021 és el resultat d’un pla de repressió contra les llengües minoritzades de la Xina. Des de la Llei d’Autonomia Nacional Regional de 1984, el règim ha anat prohibint el tibetà en les diferents etapes educatives fins arribar a l’etapa preescolar. El 2021, el Ministeri d’Educació va ordenar a totes les llars d’infants de les regions amb una llengua diferent del mandarí que utilitzessin la “llengua comuna nacional” o el xinès estàndard en totes les activitats d’ensenyament. Les referències oficials a l’“educació bilingüe” van desaparèixer de les directrius polítiques i diferents sentències, lleis d’educació i polítiques governamentals van eliminar la resta d’espai legal i polític per a l’educació en llengües minoritàries, alhora que incorporaven l’adoctrinament polític i cultural a tot el sistema escolar, fins i tot a nivell preescolar. Tot això va culminar amb la Llei de Promoció de la Unitat i el Progrés Ètnic de 2026, que imposa sancions a tothom qui es consideri que “obstrueix” l’aprenentatge i l’ús del xinès.   

Tot i que l’educació infantil no és obligatòria a la Xina, Human Rights Watch ha descobert que a les zones tibetanes s’ha convertit en obligatòria en la pràctica. Les escoles de primària de les zones urbanes demanen, cada cop més, que s’acrediti que s’ha anat a la llar d’infants per a la inscripció, fet que obliga els pares a portar els nens a centres en llengua xinesa. Les autoritats també demanen a les llars d’infants que que pressionin els pares i els nens perquè parlin xinès a casa i que presentin vídeos fent-ho. Els examinadors del govern avaluen el nivell de mandarí dels alumnes a través d’entrevistes i observació, tot i les normes que prohibeixen els exàmens i altres pressions acadèmiques a les llars d’infants.   

La política lingüística es combina, a més, amb l’adoctrinament polític i cultural. Els plans d’estudis preescolars a les zones tibetanes posen cada cop més èmfasi en l’“educació patòtica”, la lleialtat al Partit Comunista Xinès i la identificació com a membres de la “nació xinesa.” S’ensenya els nens a celebrar les festes xineses Han, recitar els clàssics xinesos, cantar cançons patriòtiques i participar en activitats que glorifiquen la història militar i revolucionària. El budisme tibetà i les pràctiques culturals tibetanes no estan incloses al currículum.   

Vulneració de la llei internacional   

L’acceleració de la pèrdua de la llengua tibetana a edats cada cop més primerenques té profundes conseqüències culturals, segons Human Rights Watch, que posa com a exemple afeblir la comunicació entre nens i gent gran, alterar la dinàmica familiar, reduir la transmissió del coneixement religiós i cultural, i la creixent percepció entre la canalla que la llengua i la identitat tibetanes són inferiors. Les polítiques de la Xina vulneren, a més el dret internacional, els drets humans i lleis com la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets del Nen, que garanteix als nens pertanyents de minories el dret d’utilitzar la seva pròpia llengua i obliga els estats a garantir que l’educació en respecta la identitat cultural.   

Human Rights Watch assenyala que el govern xinès hauria de revertir les polítiques que forcen l’educació en llengua xinesa a les escoles infantils, recuperar les opcions d’educació bilingüe i posar fi a l’adoctrinament polític en la primera infància. Els governs estrangers i les Nacions Unides també haurien de pressionar al govern xinès perquè compleixi amb les seves obligacions internacionals i permeti l’accés independent a les zones i escoles tibetanes.   

«La pèrdua de llengües amb l’abast que hi ha al Tibet no és accidental, és un política del govern xinès», avisa Wang. “Si no es canvien les pràctiques de la Xina, tota una generació de nens tibetans creixerà aïllada de la seva pròpia llengua, cultura i patrimoni.”

 

[Imatge: Dúnia Garcia i Aranzueque - font: www.diaridelallengua.cat]