Necessitem la immigració

Escrit per José Miguel Gràcia    

En aquest moment quan hi ha encara a Ceuta milers de joves, diguem-ne immigrants, vinguts del Marroc o de altres terres subsaharianes, seria bo tenir present la situació d’Europa o d’Espanya en particular sobre el decreixement brutal de la població autòctona. La taxa de natalitat a Espanya és de 1,1 fills per dona, pràcticament la meitat d’allò que seria necessari per acomplir la taxa que denominem de relleu generacional, 2,1 fills per dona. La qual cosa vol dir que s’hauria de duplicar la taxa de natalitat per poder mantenir-hi el nombre d’habitants. Sense l’arribada dels fluxos immigratoris la població autòctona disminuiria permanentment, patint un fortíssim envelliment. A grans trets, la caiguda poblacional seria de unes 300.000 persones per any aproximadament. En deu anys serien uns 3.000.000. I en 100 anys uns 30.000.000 o tal vegada més. Espanya esdevindria un país tan envellit com impossible o inviable. Altrament vist el problema: necessitem de la immigració inevitablement si volem restar al mateix nivell actual dels 49,8 milions. A més a més, si volem arribar a la xifra que sembla òptima per un desenvolupament econòmic i social recomanable, hauríem de ser, en un termini no massa llarg, uns 53 milions, el que vol dir que hauran de venir 3 milions més de immigrants. Resumint: en uns 10 anys necessitem 6 milions de nouvinguts, com ara anomenem amb “bonisme” als immigrants. Però el problema no el té només Espanya, el problema s’estén en general per tota Europa i els altres països desenvolupats del món. Les conseqüències dels grans moviments poblacionals al món occidental seran d’un abast no pas fàcilment imaginable. Com es produirà la integració social, si es que es produeix, de tantíssimes persones, vingudes de països tan diferents? Quins seran els efectes sobre les creences religioses i les llengües minoritàries d’Espanya? I què pensar de la cultura en general i de la identitat nacional? Tot el que dic sobre Espanya ben bé es pot aplicar a la majoria dels països europeus. Tot i que, tot és massa llunyà perquè sigui motiu de reflexió i estudi pels governs i, inclús, pels estudiosos de la sociologia, la economia, la política i les altres ciències socials. Ara, preocupem-nos de Ceuta i de tot allò que ha de passar a curt termini que no és poca cosa.

 

[Font: finestro.wordpress.com]