Mostrar mensagens com a etiqueta Langues Régionales. Mostrar todas as mensagens
Mostrar mensagens com a etiqueta Langues Régionales. Mostrar todas as mensagens

sexta-feira, 14 de agosto de 2026

França porta als tribunals Baiona i Sara per haver reconegut l’èuscar

La prefectura considera que els acords municipals amaguen una mena de cooficialitat · Els ajuntaments ho neguen i estan disposats a arribar fins al Consell d’Estat 

Escrit per Alexandre Solano

El Tribunal Administratiu de Pau haurà de decidir si els ajuntaments de Baiona i Sara, a Lapurdi, poden mantenir els acords amb què han reconegut oficialment l’èuscar com a llengua dels municipis. La prefectura dels Pirineus Atlàntics els ha impugnats perquè considera que poden implicar una mena d’oficialitat.

Representants dels dos municipis van comparèixer dimarts al tribunal per respondre al recurs presentat pel prefecte, Jean-Marie Girier. La vista no va entrar en el fons de la qüestió, sinó que es va centrar en el control de legalitat dels acords municipals.

El consistori de Sara va aprovar el 2 de juliol, per unanimitat, el reconeixement oficial de l’èuscar com a llengua del municipi. Baiona va adoptar un acord semblant el 23 de juliol, en aquest cas per reconèixer oficialment tant l’èuscar com el gascó. La prefectura ha recorregut contra totes dues decisions.

L’estat francès s’empara en l’article 2 de la constitució, que estableix que la llengua de la República és el francès, i sosté que els acords poden amagar una mena de cooficialitat. Els municipis ho neguen. El batlle de Baiona, Jean-René Etchegaray, defensa que aquest article no impedeix als ajuntaments de promoure, protegir i difondre les llengües pròpies. “Enlloc no hi ha cooficialitat”, han remarcat els representants municipals.

De moment, els acords han quedat suspesos arran del recurs i la decisió judicial es podria saber en una setmana. Si és contrària als municipis, els responsables de Baiona i Sara diuen que estan disposats a recórrer fins al Consell d’Estat francès.

El precedent del català als plens de Catalunya Nord

El litigi té un precedent clar a Catalunya Nord, on cinc ajuntaments van provar de permetre que els regidors parlessin català als plens municipals. Elna, els Banys i Palaldà, Tarerac, Sant Andreu de Sureda i Portvendres van modificar els reglaments perquè les intervencions es poguessin fer primer en català i fossin traduïdes després al francès. La justícia administrativa francesa va anul·lar aquests canvis tot invocant també l’article 2 de la constitució. Els tribunals han establert que els regidors poden fer servir el català, però solament després d’haver-se expressat en francès, com a traducció. La cort administrativa d’apel·lació de Tolosa va confirmar aquest criteri el desembre del 2024 en el cas dels Banys i Palaldà: va considerar il·legal que el català fos la llengua emprada inicialment encara que hi hagués una traducció posterior al francès.

Una campanya per al reconeixement de l’èuscar

Els acords de Baiona i Sara formen part d’una iniciativa impulsada per Euskal Konfederazioa abans de les darreres eleccions municipals perquè els consistoris reconeguin oficialment l’èuscar. Itsasu també n’ha aprovat el reconeixement.

L’entitat recorda, a més, que la Comunitat d’Aglomeració del País Basc ja va aprovar el 2018 un acord sobre l’èuscar i el gascó que va superar el control de legalitat. Segons Euskal Konfederazioa, durant aquest mandat també haurien d’adoptar acords semblants Arrosa, Baigorri, Biarritz, Donapaleu, Donibane Lohizune, Senpere, Urruña i Uztaritze. El desenllaç del litigi de Baiona i Sara pot marcar, doncs, el marge que tindran aquests municipis per avançar en el reconeixement institucional de l’èuscar.

Precedents catalans

Hi ha dos precedents catalans força equivalents al reconeixement del basc aprovat pels ajuntaments de Baiona i Sara que podrien reforçar-ne la defensa jurídica. El 2007, el Consell General dels Pirineus Orientals —avui Consell Departamental— va aprovar una carta que reconeixia oficialment l’existència del català i la possibilitat de fer-lo servir en la institució. Tres anys més tard, el 2010, l’Ajuntament de Perpinyà va aprovar un text semblant.

En tots dos casos es tractava d’un reconeixement oficial de la llengua i del seu ús per part de les institucions, no pas de l’atorgament d’oficialitat. 

 

[Font: www.vilaweb.cat]

quinta-feira, 6 de agosto de 2026

Els nord-catalans podran tenir el títol de batxillerat amb menció de català

El govern francès autoritza que es pugui fer una especialitat de l’examen en “llengua regional” i que consti en el diploma

El govern francès ha confirmat que els alumnes podran fer l’examen de batxillerat d’una de les especialitats en una “llengua viva regional”, en català en el cas dels estudiants de la Catalunya Nord i en el diploma hi figurarà la menció de “cursus bilingüe” en aquesta llengua. El canvi no es materialitzarà fins al 2028, després que els alumnes del primer curs de batxillerat del curs vinent hagin completat aquests estudis el curs 2027-2028.

D’aquesta manera, un alumne que hagi seguit el primer i el segon curs en una llengua dita “regional” podrà presentar-se a la prova d’una de les seves dues especialitats en aquesta llengua. Això vol dir que no es podrà examinar de tot el batxillerat en aquest idioma i que la mesura no afecta els alumnes que el curs vinent faran el segon curs de batxillerat.

Els estudiants també podran fer l’examen oral en la seva llengua en una de les especialitats sempre que el tribunal autoritzi que es pugui fer d’aquella matèria.

Avenç

Tot i les limitacions de la mesura, la menció en una llengua “regional” al títol del batxillerat és un avenç, ja que, fins ara, els cursos bilingües només es podien fer en llengües vives estrangeres, en el marc d’un batxillerat internacional o un doble batxillerat. 

La mesura anunciada pel govern francès tindrà, però, un impacte limitat perquè, segons un informe del Senat francès de l’octubre de 2025, només 13.091 dels més de 250.000 estudiants d’institut estan matriculats en centres que ofereixen ensenyament en “llengua regional”.

[Font: www.diaridelallengua.cat]

quarta-feira, 5 de agosto de 2026

Aliot accelera l’ofensiva contra el català a Perpinyà: proposa d’abandonar l’Oficina Pública de la Llengua Catalana

Segons els estatuts, perquè un membre surti de l’ens, ha de tenir el vot del conjunt dels altres membres, un element que podria dificultar la sortida de Perpinyà 

Escrit per Lluís Dagues

Després d’anunciar el seu projecte d’Institut del Rosselló, el Louis Aliot, batlle de Perpinyà,  i el seu equip municipal volen sotmetre a votació, durant el consell municipal de demà, de retirar-se de l’Oficina Pública de la Llengua Catalana (OPLC).

Era previsible. Després de set anys justos d’existència, l’Oficina Pública de la Llengua Catalana és a punt de perdre un dels seus membres fundadors. Louis Aliot va convocar un consell municipal extraordinari aquest mes d’agost amb el pretext de fer votar un pla de prevenció de riscs d’inundació. Però una setmana abans del consell, el batlle va afegir a l’ordre del dia la retirada de l’Oficina Pública de la Llengua Catalana amb aquesta informació: “Des de la seva creació, la Vila dóna 25.000 euros per al funcionament de l’estructura i el seu programa d’activitat”.

Cinc mesos després de la seva reelecció, mesos en què ha suprimit la Regidoria de la Catalanitat de l’ajuntament i ha anunciat la creació d’un Institut del Rosselló, el batlle de la capital nord-catalana vol eliminar l’últim rastre de política en favor del català. L’anunci segueix el que va fer, fa vuit mesos, la Regió Occitània, també membre fundador de l’oficina i presidida per Carole Delga (socialista), de retirar 50.000 euros dels 100.000 anuals que donava a l’OPLC. Entre el secessionisme lingüístic i la baixada de les subvencions, l’estructura sofreix una hemorràgia interna. Diagnòstic general d’un malestar de la llengua.

Una oficina catalana per a una regió occitana

Per entendre l’OPLC, s’ha de tornar enrere. El 2015, el govern socialista va imposar la constitució de megaregions administratives, amb el pretext de facilitar la gestió dels territoris i economitzar mitjans i recursos. Si bé a Tolosa la notícia fou ben acollida, a Perpinyà la reforma va fer sortir milers de nord-catalans al carrer. El 2016, per tal de rasurar el món militant nord-català, Carole Delga va proposar la creació d’una Oficina de la Llengua, estructura que ja existia a l’estat francès per a les llengües basca, occitana i bretona, i que porta les polítiques lingüístiques per a incentivar l’ensenyament, l’ús i la presència pública de les llengües pròpies a cada territori.

El projecte d’Oficina Pública de la Llengua Catalana era un vell tema recurrent, segons Pere Manzares, activista. “Va sortir d’uns quants àmbits al voltant de l’any 2010: un candidat a les eleccions regionals, de la Federació d’Entitats en Defensa de la Llengua Catalana, i també  s’havia creat el Sindicat Intercomunal per la Promoció de la Llengua Catalana i Occitana (SIOCCAT)”.

El 2016, la nova Regió Occitània, el Departament dels Pirineus Orientals, la Vila de Perpinyà i l’estat francès, per mitjà de la seva delegació regional i dels representants de l’Education Nationale, anunciaren per fi l’impuls de l’OPLC. Els estatuts foren signats passats vint-i-dos mesos d’espera, i referendats per l’estat, que mai no complí el seu compromís financer, fins al punt que avui deu desenes de milers d’euros no atorgats a l’OPLC.

Pere Manzanares, que va seguir la constitució de l’OPLC, explica: “En Pujol [predecessor d’Aliot] era pas un gran defensor de la llengua, però hi havia elegits que sí que eren convençuts pel projecte.” Entre ells, Annabelle Brunet, que fins el 2019 fou elegida a la Vila de Perpinyà, sota el mandat de Jean-Marc Pujol, i que va representar l’ajuntament durant el procés de creació de l’OPLC. Pujol, després de perdre l’ajuntament contra Aliot, féu costat al batlle de RN. Brunet, per la seva banda, va continuar plantant cara a Aliot fins a guanyar, en les darreres eleccions municipals, una plaça entre els escons –reduïts– de l’oposició. Brunet recorda: “Amb la Regió era molt complicat, hi havia una guerra d’influència. Volien triar la direcció des de Tolosa, i no volien compartir la governança amb la Vila de Perpinyà. Veient la situació ara, no era tampoc una mala idea, i si vam veure de seguida que Perpinyà no seria un motor per a l’OPLC, volíem que almenys en fos un actor financer. Llavors, allò que ens preocupava més, a banda de la voluntat que la Vila de Perpinyà tingués més pes en l’estructura, era que l’OPLC tingués un pressupost propi per al seu funcionament. Un pressupost nou per a una nova política lingüística.”

Amb un pressupost total de 365.000 euros anual, és a dir, 1,36 euros de diners públics invertits per a la llengua catalana per cada habitant de Catalunya Nord, l’OPLC va néixer deu mesos abans del confinament sanitari per la pandèmia i de la primera elecció de Louis Aliot. De llavors ençà, l’Ajuntament de Perpinyà s’ha presentat únicament dues vegades a l’assemblea general de l’oficina, representat pel seu antic delegat de Cultura, André Bonet, que deixà finalment un seient buit durant sis anys. “Tot mantenint l’adhesió financera, van desertar completament. Cap notícia”, resumeix Manzanares. Per Annabelle Brunet, “és l’OPLC que va prendre el relleu de la política lingüística, atès que l’Ajuntament de Perpinyà ho va deixar completament”.

La Nova Enquesta d’Usos Lingüístics

Contactat pel diari local L’Indépendant, l’ajuntament avança que “el manteniment d’aquesta ajuda financera no es justificava en un moment de rigor i seguiment de diners públics”. Recordem, irònicament, que Aliot acaba de ser condemnat per malversació de diners públics europeus. A més, l’ajuntament reprotxa a l’OPLC unes despeses majoritàriament centrades en el manteniment de l’estructura o injustificades, i posa d’exemple de la realització d’una enquesta lingüística que costà 50.000 euros. És, de fet, de la Nova Enquesta d’Usos Lingüístics a Catalunya Nord, basada en les enquestes sociolingüístiques que es fan a la resta dels Països Catalans. 

Deu anys després de la darrera, amb una aportació financera compartida entre el departament (una aportació de 20.000 euros), la Generalitat de Catalunya (25.000 euros) i l’OPLC (35.000 euros), l’enquesta, de 1.800 respostes, havia estat votada en assemblea general per unanimitat. Recordem, novament, que tres anys després de la seva primera elecció, Louis Aliot havia encarregat una enquesta de satisfacció a un gabinet de sondatge privat que va costar 33.000 euros per 600 respostes, és a dir, 55 euros la resposta; contra 44 euros per l’enquesta lingüística.

“Els ciutadans sempre s’han de malfiar de les institucions”

Els estatuts de l’OPLC declaren que, perquè un membre deixi de participar-hi, ha de tenir el vot del conjunt dels altres membres. Un element que podria dificultar la sortida de Perpinyà. Pere Manzanares és més aviat crític, i diu que l’anunci de l’Ajuntament de Perpinyà no és pas una sorpresa. “Em pensava que ho farien abans. Teòricament, la seva retirada ha de ser acceptada per tothom. A la pràctica, és molt difícil de fer-ho.” Per Annabelle Brunet, la retirada de l’ajuntament “no és una qüestió d’oportunitat financera, sinó que és, primer, l’afirmació d’una política anticatalanista, de cara també al debat actual sobre el canvi de nom del departament”. I afegeix: “Després, és l’ocasió que té per a atacar-me, desacreditar-me personalment, perquè sóc l’elegida de Perpinyà que va participar en la creació de l’OPLC.” Diagnòstic compartit per l’advocat i vice-president del partit polític Unitat Catalana, Mateu Pons: “És la continuïtat de tota la política d’Aliot. És la primera vegada que la llengua catalana és completament absent d’un programa polític a Perpinyà.”

I com s’interpreta que el batlle de Perpinyà presenti, alhora, el projecte de l’Institut del Rosselló? “És una pensada ideològica d’extrema dreta regionalista”, diu Manzanares. “De Mauràs a Petain, tots valoraven la petita pàtria per enfortir la gran, és a dir, del campanar fins a la nació. És una manera de singularitzar i de no ser pas acusat d’antiregionalisme, reemplaçant ‘català’ per ‘Rosselló’. Aquest institut voldrà substituir l’OPLC, i va lligat amb les relacions que va teixir el RN amb el PP-Vox de Mallorca i el conveni signat entre Palma i Perpinyà l’any passat. Aquest rossellonisme ja hi era fa cinquanta anys, però sense clau política, amb un aspecte merament cultural, lingüístic o intel·lectual, i que no ha qüestionat mai els lligams amb la resta dels Països Catalans.”

Blaverisme a la francesa

Per Manzanares, el discurs al voltant d’una identitat rossellonesa “és un perill, perquè Aliot, agafant el protagonisme, pot difondre molt fàcilment aquestes idees entre gent que no fa la diferència entre ser català i ser rossellonès. D’altra banda, confii que tot el sector intel·lectual, cultural i universitari no seguirà pas la ideologia d’Aliot.” Annabelle Brunet pensa que “és més patètic”: “No són prou intel·ligents ni s’interessen prou pels altres per mirar què passa a l’altra banda de la frontera. Ens agradaria creure que hi ha un gran complot blaver, de Perpinyà a Palma, perquè ens donaria més impacte, a nosaltres els catalans. Però ni tan sols és això. És únicament un acte mediàtic, un contrafoc. És bestiesa i ignorància. El que costa és treballar i lluitar contra tota aquesta política, que no té cap sentit, però que justament ens desorganitza i ens deixa perplexos.” Però afegeix: “Aquest rossellonisme pot ser molt perillós si els habitants no coneixen les intencions que hi ha al darrere. És a dir, que la gent que se sent molt vinculada al sentiment de catalanitat pot acabar essent enganyada per un home que els ven la protecció del Rosselló”. Per Mateu Pons es tractaria “d’un doble joc, en què defensa la seva pròpia política lingüística, però sense cap política definida per la llengua, cap pressupost dedicat a la llengua, i amb la supressió dels serveis dedicats a la llengua”. I continua: “El seu primer mandat va ser un esborrament progressiu. Aquests sis últims mesos han estat menys insidiosos: es tracta d’una anihilació completa”. 

El fenomen de la rosquilla  

Fins ara, no hi ha hagut gaires reaccions públiques del món polític o ciutadà. Pere Manzanares, més aviat cínic, diu: “Crec pas que hi hagi una acció jurídica del departament o de la regió per a obligar l’Ajuntament de Perpinyà a pagar, i crec pas tampoc que hi hagi una resposta ciutadana, perquè les manifestacions espontànies han desaparegut. D’altra banda, lamento les complicacions de subvencions, sobretot que el departament i la regió retallin, any rere any, el pressupost dedicat a les associacions. En paraules diuen que sostenen, però en actes és diferent.” Annabelle Brunet és més pragmàtica: “Quan Aliot va canviar el lema de la Vila, hi va haver una reacció popular. Ara cal transformar aquesta reacció popular en reacció política. Aquest episodi ens mostra que els ciutadans sempre s’han de malfiar de les institucions. A Catalunya Nord sabem que no podem pas comptar amb l’estat. Ara hem d’entendre que el nostre benestar no vindrà del funcionariat ni de les institucions.” Mateu Pons analitza: “Hi ha una reacció feble del món polític del territori, és el mínim que podem dir. Però ara, per a la majoria de la ciutadania, el posicionament d’Aliot contra el català és molt clar. Molts dels seus votants no podran continuar votant-lo i, alhora, declarar-se catalans.” 

I continua: “Constatem que molts municipis al voltant de Perpinyà fan com més va més per la llengua, cosa que abans no passava. Hi ha potser un efecte mirall, on tothom fa més, tret de Perpinyà, que fa menys. És el fenomen de la rosquilla [pastisset nord-català amb forma rodona i un forat al centre]: Perpinyà ha deixat el seu paper de motor que tenia històricament. Hi ha una fugida cap als afores, que fins ara tan sols era un fenomen econòmic i social, però que actualment és cultural i lingüístic. La catalanitat surt de la capital i va cap a la perifèria. La natura detesta el buit i el no-res, i com que Aliot ha triat el buit, els altres municipis han agafat el relleu, no pas per militància, sinó per contestar a una necessitat social i ciutadana. Pensi també que el món associatiu agafarà el relleu a la carència institucional, sóc molt optimista. Hi va haver reaccions disperses, és clar que falta de coordinació. La Federació pot ajudar amb això.”


[Font: www.vilaweb.cat]

sexta-feira, 17 de julho de 2026

Comment « dé-IA-iser » nos écrits pour éviter la disparition des particularités des langues ?

Les tics de langage de l’intelligence artificielle colonisent nos écrits. Derrière ces formules creuses se cache l’appauvrissement systématique de la langue. Les Russes parlent d’une IA « канцелярит » (kantselyarit) reprenant le jargon bureaucratique soviétique, les Chinois d’une IA stéréotypée, comme les dissertions impériales « 八股文 » (bāgǔwén), et les Québécois d’un manque de singularité de leur langue par rapport au français de l’Hexagone. Que faire ? 

L’intelligence artificielle (IA) générative présente un certain nombre de tics de langage, des mots et tournures qu’elle suremploie par rapport aux rédacteurs humains. 

Si vous lisez dans un texte « Dans le monde actuel en constante évolution », c’est forcément qu’il a été écrit par une IA.

Écrit par Maria Mercanti-Guérin

Maître de conférences en marketing digital, IAE Paris – Sorbonne Business School

Une étude estime qu’au moins 13,5 % des publications scientifiques de 2024 ont fait intervenir une IA dans leur rédaction, un chiffre qui grimpe à 40 % dans certaines revues.

Claude, ChatGPT ou Deepseek sont nourries des mêmes sources (Web, livres, Wikipédia, code…). Ces grands modèles de langage (LLM) reposent sur la prédiction statistique du prochain token (mot ou fragment de mot) le plus probable dans une séquence donnée.

L’IA sélectionne donc systématiquement les formulations les plus accessibles et conventionnelles disponibles dans ses données d’entraînement. Elle écrit en perdant l’originalité des styles humains, leur irrégularité, leur diversité. Elle perd également la causticité, le double sens, voire la faculté critique. Une expérience menée auprès de 293 participants (« writers ») invités à écrire une courte histoire a montré une augmentation de la similarité entre histoires conçues avec l’IA générative et donc une perte de créativité collective. Chacun écrit « mieux », mais tout le monde finit par écrire pareil.

Ces observations sont confirmées par mon dernier terrain de recherche. L’analyse des sites Web de 15 marques cosmétiques montre un décalage avec les 1 575 avis de consommateurs et les 1 611 brevets déposés par ces marques. Le style IA fait perdre la spécificité des positionnements et des singularités technologiques.

Modèles similaires

Au-delà de la génération de tokens, plusieurs éléments peuvent expliquer les tics de langage de l’IA.

La première cause tient à l’étape dite d’« alignement » : une fois entraîné sur des milliards de textes, le modèle est ajusté par des humains qui notent ses réponses, un procédé connu sous le nom de Reinforcement Learning from Human Feedback (RLHF), ou apprentissage par renforcement à partir de rétroaction humaine, en français.

Des annotateurs humains évaluent le caractère neutre et inoffensif des réponses du modèle. Ils retiennent les réponses polies, structurées présentant des phrases relativement courtes et des mots de liaison donnant le sentiment d’une pensée logique.

La deuxième tient au terrain d’entraînement des IA. Alimentées de contenus marketing tirés du Web ou de documents institutionnels, les IA sont soit emphatiques, soit terriblement ennuyeuses et reproduisent les tics langagiers présents dans ces corpus. Les recherches montrent une prédominance des domaines commerciaux (.com) largement présents dans l’un des grands jeux de données de référence pour entraîner les modèles de langage, le Colossal Clean Crawled Corpus ou C4. Il existe, également, une forte prévalence de contenus dupliqués, synthétiques ou de basse qualité. C’est ce matériau standardisé issu du Web marchand anglo-saxon que le modèle, statistiquement, apprend à imiter.

Mais que révèlent ces tics de langage ?

Si les tics sont en train de coloniser le Web, ils menacent les IA elles-mêmes par des phénomènes de contamination croisés.

Contaminations IA – humains

Dans une étude, le chercheur Hiromu Yakura a analysé plus de 360 000 vidéos YouTube et 771 000 épisodes de podcasts enregistrés avant et après la sortie de ChatGPT.

L’utilisation des « mots GPT » (comme « delve », « realm », « meticulous ») a connu une augmentation fulgurante dans les conversations spontanées humaines dans les dix-huit mois qui ont suivi son lancement.

C’est en récompensant certaines tournures lors du RLHF que l’on a, sans le vouloir, gravé dans le modèle ces préférences lexicales.

Contaminations IA-IA

Les grands corpus textuels (Common Crawl et ses dérivés) qui servent à la recherche linguistique sont saturés de textes générés par IA, ce qui complique l’observation de l’évolution naturelle de la langue.

À terme se profile le risque de l’ouroboros, le dragon ou le serpent qui se mord la queue : des modèles entraînés sur leurs propres productions, amplifiant leurs tics dans une boucle fermée.

Contaminations IA-humains-IA

Les IA servent aux humains des textes préformatés. Les rédacteurs Web utilisent les IA pour produire à un rythme effréné articles de blog ou fiches produit. Certains auteurs avouent leur utilisation régulière de Claude ou ChatGPT dans la production de leurs romans. Ce matériau semi-humain, semi-artificiel sert à l’entraînement des IA qui souffrent alors de consanguinité stylistique. Elles s’empoisonnent et deviennent de moins en moins performantes.

Meta, avant de reculer face à la fronde de son personnel et à des fuites de données, avait décidé pour pallier le problème de capter les dialogues humains de ses salariés pour nourrir son IA.

Des tics caractéristiques

Les tics de traduction qui sonnent faux viennent de l’anglais – langue de Claude ou de ChatGPT – car les grands modèles – GPT, Claude, Gemini – sont entraînés sur des corpus massivement anglophones.

Voici quelques exemples des tics les plus caractéristiques des IA génératives en français :

  • les formules d’ouverture grandiloquentes comme « dans le monde actuel en constante évolution » ;
  • les adjectifs creux et interchangeables comme « fascinant » ou « crucial » ;
  • les verbes abstraits comme « mettre en œuvre » ou « s’articuler » ;
  • les mots de liaison à chaque phrase comme « en outre » ou « par ailleurs » ;
  • les conclusions marquées comme « en somme » ou « au final ».

Vers la fin des langues régionales ?

À terme se profile la fin des langues régionales inconnues des IA, mais également la fin de l’apprentissage des langues. Au-delà des tics de langage, les IA imposent sur tous les réseaux sociaux des traductions automatisées dans la langue de l’utilisateur. Objectif : lui permettre de lire les contenus du monde entier sans barrières linguistiques, avec le risque de véhiculer une langue traduite pauvre et bourrée de tics.

Des chercheurs canadiens montrent que les modèles spécialisés sont capables de comprendre la grammaire d’une langue. En revanche, les modèles généralistes, comme ChatGPT, sont incapables d’être réellement multilingues et ne transfèrent pas bien les règles grammaticales entre les langues. Connaître l’anglais n’aide pas vraiment une IA à parler le français québécois.

Les chercheurs indiens notent que l’IA efface les particularités de l’anglais indien pour produire un anglais standardisé. Les tics de langage entretiennent également un vaste système de déculturation. Ainsi, une description de Diwali (la fête des lumières) assistée par l’IA se concentre souvent sur des éléments occidentalisés, comme l’échange de cadeaux, tout en omettant les rituels religieux spécifiques et leur vocabulaire particulier.

Les observateurs russes signalent que ChatGPT produit un style qualifié de « канцелярит » (kantselyarit) pour désigner le jargon bureaucratique soviétique pesant. L’IA ressuscite involontairement ce style que les Russes avaient mis des décennies à dépasser. Le projet humanizer-ru a répertorié 44 patterns stylistiques sur lesquels il faut se pencher pour « dé-IA-iser » un texte russe.

En mandarin, les utilisateurs signalent que les textes IA sont reconnaissables à leur style « 八股文 » (bāgǔwén), référence au style des dissertations impériales stéréotypées, très structurées et creuses.

Humanisation du style des IA

Les sociétés d’intelligence artificielle ont pris conscience du problème. Elles cherchent à humaniser le style des IA, ce qui permettrait la disparition des tics mais pourrait bien aggraver le problème.

Il sera bientôt impossible de distinguer une production IA d’une production humaine, à travers des techniques comme :

  • l’AntiSlop sampling, littéralement « anti-bouillie », agissent déjà comme un correcteur automatique. Les chercheurs listent les mots et tournures trop typiques de l’IA. Un filtre intégré au modèle (l’échantillonneur) écarte ces tournures à mesure que le texte s’écrit, forçant une reformulation ;
  • le fine-tuning, consistant à spécialiser un modèle d’IA pré-entraîné à l’accomplissement d’une tâche spécifique, va se faire sur des corpus stylistiquement riches ;
  • l’IA constitutionnelle d’Anthropic, méthode qui consiste à aligner les systèmes d’intelligence artificielle sur les valeurs humaines en leur fournissant des principes éthiques de haut niveau à intégrer la façon d’écrire dans ses prérequis ;
  • les entraîneurs humains vont être recrutés différemment. Écrivains, journalistes spécialisés ayant perdu leur travail à cause de l’IA vont en retrouver un grâce à elle. Véritables coachs d’écriture, ils peuvent enseigner à l’IA à s’affranchir des stéréotypes de style ;
  • les modèles vont tenter de s’ancrer dans la réalité des utilisateurs. Cette imprégnation devrait permettre de sortir d’une rédaction convenue pour exprimer de vrais sentiments ou émotions. L’ancrage ou grounding fait sortir l’IA de l’artificiel pour la rapprocher du quotidien humain.

Le choix collectif entre préserver la diversité des langues, ou continuer à alimenter la machine, se heurte à une monétisation croissante de l’écrit. Derrière les tics, la machine infernale du gain pour rentabiliser les géants de l’IA est enclenchée.


Cet article est publié en partenariat avec la Délégation générale à la langue française et aux langues de France du ministère de la Culture.

 

[Photo : Summit Art Creations/Shutterstock - source : www.theconversation.com]





sexta-feira, 26 de junho de 2026

O Consello de Europa solicita información á Mesa e á Xunta sobre o cumprimento das súas resolucións sobre o galego

 

O Comité de expertos do Consello de Europa para a Carta europea das linguas solicitou información á Mesa e á Xunta, a través do Estado, sobre o cumprimento das últimas resolucións do Comité de Ministros do organismo internacional a respecto da Carta europea das linguas rexionais e minorizadas. En cada ciclo de avaliación realízase unha avaliación a medio termo para coñecer se existen avances. 

Na resolución publicada en 2024, o Consello de Europa instou o Estado e a Xunta á derrogación do decreto que prohibe o galego nas materias da área científico-técnica, ao estabelecemento de medidas que permitisen o uso do galego nos procedementos xudiciais a petición dunha das partes, ou medidas para asegurar a atención e dispoñibilidade de galego na administración e nos servizos sociais e de saúde. 

Na información remitida pola Mesa, ademais de trasladar os datos que reflicten a emerxencia lingüística, destacouse o total incumprimento das resolucións do Consello de Europa mantendo o decreto contra o galego, limitando o seu uso na xustiza a través da Lei orgánica do poder xudicial ou, no caso da Xunta, facilitando un programa informático que non conta coa posibilidade de uso da lingua propia de Galiza, situación semellante a diferentes aplicativos no SERGAS, reforzado coas dúas últimas modificacións en 2024 e 2025 da lei de emprego público de Galiza para facilitar o acceso á listas de contratación da Xunta a persoal que non pode acreditar o coñecemento de galego, ou cunha lei de intelixencia artificial que non contempla o uso do galego nesta tecnoloxía pola administración pública. 

Pola súa banda, segundo explicou Marcos Maceira, presidente da Mesa, “a Xunta insistiu en agochar a vergoña que supón que o propio goberno que ten obriga de promover a lingua galega encabece a súa exclusión, sen mostrar ningún interese e cumprir un tratado internacional de obrigado cumprimento como a Carta Europea das Linguas, comezando por derrogar o decreto contra o galego no ensino e garantindo a presenza do galego en todos os espazos e para todos os usos”. No seu informe, afirma Maceira, a Xunta amósase satisfeita “cos desastrosos resultados para o galego do decreto do ensino” e non fai mención a asegurar o galego no coñecemento e nas ferramentas básicas de traballo para todas e todos os traballadores públicos. 

“Nada impediu á Xunta e ao Partido Popular cumprir co PXNLG e a CELRM nos últimos vinte e dous anos”, recorda o presidenta da entidade de defensa da lingua. “Á emerxencia lingüística”, remata, “a Xunta só respondeu con propaganda coa que ocultar a lexislación contra o galego que foi aprobando nos dous últimos anos”.


[Fonte: www.amesa.gal]

sábado, 13 de junho de 2026

Lo còrs al sègle XXI

Es mai present a l’escòla còrsa e tanben dins los mèdias d’aquela illa. Pasmens, la transmission familiala demòra encara fragila e la lenga es encara menaçada

Escrich per Christian Andreu

Lo còrs (corsu en còrs) es una lenga romanica parlada dins l’illa de Corsega. Fins a fa gaire, foguèt considerada coma plan pròcha dels dialèctes toscans e de l’italian central, mas uèi a una identitat lingüistica pròpria e una importanta valor simbolica dins la societat còrsa contemporanèa. 

A l’ora d’ara, es una de las lengas minorizadas mai estudiadas de l’estat francés. Après de sègles de dominacion politica e culturala francesa venguèt mai e mai marginalizat dins l’administracion, l’escòla e los mèdias. Totun, dempuèi aperaquí 1950, lo nacionalisme còrs s’es fòrça desvolopat e aquò a permés un recobrament del sieu prestigi social dins l’illa.

Uèi, doncas, es mai present a l’escòla còrsa e tanben dins los mèdias d’aquela illa. Plan mai qu’ara fa sonque 50 ans. Pasmens, la transmission familiala demòra encara fragila e la lenga es encara menaçada per la lenga majoritària, lo francés.

Una lenga italoromanica

Lo còrs aperten al grop italoromanic. Los lors parlars son tras que pròches del toscan medieval, mai que mai dins lo nòrd de Corsega. La causa ne son los ligams politics e comercials que i aguèt tre l’illa e divèrsas vilas-estat italianas septentrionalas, dont especialament Pisa e Gènoa. 

Aital, pendent de sègles, la lenga de cultura e d’administracion foguèt l’italian. Lo còrs foguèt utilizat sonque coma lenga orala populara, mas l’italian foguèt la lenga escricha. Aquò provoquèt una diglossia al nivèl popular. Quand en 1769 l’estat francés annexèt l’illa, lo francés s’impausèt pauc a cha pauc dins l’administracion e l’ensenhament còrses. Aquel procès s’accelerèt fòrça pendent lo sègle XIX.

Val sens dire qu’a l’escòla lo francés obtenguèt un ròtle central pr’amor que foguèt presentat coma la sola lenga legitima de la Republica francesa. Las autras lengas dichas regionalas foguèron mespresadas coma patois arcaïcs. Al sègle XX tota una generacion foguèt educada sonque en francés. Aquò provoquèt una rompedura de la transmission intergeneracionala. 

Uèi es de mal dire quantes parlaires de còrs i a. Segon las lors competéncias o comprenesons o encara identificacions culturalas, i a una chifra o una autra. La majoritat dels estudis sociolingüistics estiman qu’i a entre 100 000 e 150 000 parlaires de còrs a l’ora d’ara. La populacion de l’illa es de 350 000 abitants.

Pasmens, i a fòrça corsofòns que son annadits o qu’an crescut dins de familhas de lenga còrsa. Tanben i a de diferéncias segon las regions. Dins las zònas ruralas lo còrs es mai viu, mas es mens viu dins los centres toristics francizats. Fòrça joves an una cèrta competéncia lingüistica en còrs e aquò entraïna de diferéncias nautas entre conéisser e utilizar la lenga insulara. 

Après la Segonda Guèrra Mondiala, la modernizacion economica e lo torisme accelerèron encara mai la francizacion de l’illa. Fòrça familhas causiguèron de transmetre sonque lo francés als mainatges per facultar lor integracion sociala e professionala E lo nombre de corsofòns patiguèt una regression.

Totun, a comptar de 1970, lo fenomèn se revirèt. Lo còrs se desvolopèt plan mai amb los nòus movements regionalistas que volián revalorizar la lenga còrsa coma un simbòl de l’identitat còrsa. Mai d’organizacions culturalas, d’intellectuals e de musicians tornèron emplegar lo còrs, e ara es presentat coma una valor de l’illa. 

Tanben cal dire que la musica joguèt un ròtle clau dins aquel procès. De musicians coma I Muvrini ajudèron a popularizar la lenga quitament al nivèl internacional. Puèi, lo còrs s’installèt dins los libres, lo teatre e la poesia. E dempuèi los ans 1980 l’estat francés a permés l’introduccion del còrs a l’escòla. Uèi es ensenhat a l’escòla primària e segondària.

Pasmens, lo còrs es pas sovent la lenga veïculara unica. Lo francés contraròtla fòrça lo sistèma educatiu. Cèrts cercaires an soslinhat que l’ensenhament actual entraïna mai una cèrta familiarizacion culturala amb lo còrs que non pas una vertadièra competéncia bilingua activa. 

La preséncia mediatica del còrs a fòrça aumentat dempuèi los ans 1980.

Uèi, se pòt trapar lo còrs a la television regionala publica, difusat dins de programas culturals, informatius, documentaris e d’emissions culturalas. La ràdio a tanben ajudat a la normalizacion lingüistica de la lenga insulara pendent d’annas, e uèi encara i a cèrtas emissions dins de ràdios localas qu’utilizan parcialament o totalament la lenga còrsa. 

Tanben, i a plusors revistas culturalas e publicacions literàrias en còrs. Amb Internet arribèron de podcastes, de canals de YouTube, d’Instagram e d’autres contenguts numerics en còrs. Aquò balha una cèrta modernitat a las practicas culturalas dels pus joves. Mas lo còrs es pas encara cooficial dins l’illa.

Segon la Constitucion francesa, d’efièch, la sola lenga oficiala de la Republica es lo francés. Malgrat aquò, i a de subvencions culturalas e de programas escolars, amb una senhalizacion bilingua e una cèrta promocion del patrimòni còrs.

La demanda de l’oficializacion del còrs

Uèi lo movement nacionalista còrs demanda  la cooficialitat lingüistica, pr’amor que lo còrs es encara una lenga vulnerabla. La principala menaça es la transmission familiala. Lo còrs es sovent après a l’escòla mas pas a l’ostal. E mèdias, administracion, universitat e l’economia son encara en francés. 

Per mantun cercaire lo còrs serà una lenga patrimoniala mas pas pus una lenga comunitària normala. I a cèrtas contradiccions. Se lo còrs es simbòl d’una identitat culturala fòrta e benefícia d’una preséncia escolara importanta amb una produccion culturala dinamica, cal sonhar la transmission intergeneracionala s’òm vòl salvar la lenga de l’illa.

Per o poder far, cal una melhora preséncia del còrs dins mond audiovisual, dins la musica, los rets socials e dins la creacion culturala numerica. Se lo còrs conquista aqueles espacis nòus d’usatge, serà mai utilizat pels joves. Lo reviscolament del còrs, pasmens, es estat estonant durant los darrièrs decennis e per aiçò uèi encara es parlat. 

Se la societat còrsa pòt melhorar la simpatia culturala de la populacion envèrs la siá lenga e l’emplegar mai per carrièras, lo còrs poiriá subreviure. Cal doncas que venga encara una lenga modèrna, urbana e numerica per pèrdre pas lo sieu ligam amb la comunautat de Corsega. E trobar, per ansin, un avenidor al costat de las autras lengas d’Euròpa.


[Imatge: savard.photo - sorsa: www.jornalet.com]

sábado, 30 de maio de 2026

Bachelierat: l’occitan e las autras lengas minorizadas seràn integradas als examens d’especialitat a partir de 2028

Los liceans que fagan una especialitat en occitan poiràn far l’examen correspondent en aquela lenga a partir de la session de bachelierat de 2028

Escrich per Jòrdi Ràfols

Lo bachelierat francés evoluirà a partir de 2028 per tal de prene melhor en compte los trajèctes bilingües en lengas dichas regionalas. Segon Le Monde, lo ministre de l’educacion, Édouard Geffray, a anonciat que los liceans qu’aurián seguit una especialitat en d’autras lengas de l’estat francés poirián d’ara enlà passar l’espròva correspondenta en aquela meteissa lenga.

Cossí foncionaràn las espròvas?

Concretament, un escolan qu’a estudiat una matèria d’especialitat – coma las matematicas o l’istòria-geografia – pendent las annadas de primièra e de terminala en una lenga coma l’occitan poirà passar l’espròva en aquela lenga al moment de l’examen. Lo subjècte demorarà identic a aquel prepausat en francés, mas serà traduch. Aquela mesura s’aplicarà pasmens a una sola de las especialitats finalas, ja que l’autra aurà obligatòriament d’èsser preparada e avalorada en francés. Per exemple, «un escolan qu’aja seguit l’especialitat de matematicas en breton la poirà passar en breton, e l’especialitat fisica-quimia en francés», çò diguèt Geffray.

Lo grand oral seguirà la meteissa logica, la partida que pòrta sus l’especialitat concernida poirà èsser presentada en la lenga causida.

Fins ara, los escolans escolarizats dins de filièras bilinguas devián passar lors espròvas en francés, levat quand la lenga dicha regionala constituissiá ela meteissa l’especialitat. Lo ministèri presenta aquela reforma coma una reconeissença dels trajèctes bilingües e assegura que remet pas en causa la plaça centrala del francés dins lo sistèma educatiu.

Jos pression de mobilizacions creissentas

Aquela nòva  disposicion arriba dins un contèxt de mobilizacion creissenta en sosten a las lengas pròprias non oficialas. Dempuèi la reforma menada per Jean-Michel Blanquer en 2019, divèrses grops e associacions an denonciat l’espaci limitat balhat a aquelas lengas dins l’examen del bachelierat. Aquelas demandas an recentament ganhat de vam, particularament amb las mobilizacions dels liceans bascos de Baiona pel drech de far lors examens en basco. Davant aquela pression sociala e associativa, lo Ministèri de l’Educacion a pauc a cha pauc dobèrt lo camin a una tièra de mesuras que permetràn fin finala d’administrar los examens de bachelierat dins las divèrsas lengas autoctònas de l’Estat, dont l’occitan.

[Sorsa: www.jornalet.com]

sexta-feira, 15 de maio de 2026

Au Pays basque, un rap en quête de reconnaissance

Longtemps absent du paysage musical local, le rap commence à s’imposer au Pays basque. Entre salles de concert, studios indépendants et initiatives locales, une scène encore fragile se développe, portée par de jeunes artistes qui font parfois de la langue basque, un outil de militantisme et de distinction.

Le jeune rappeur basque Pisoo en concert 

Écrit par Pablo Patarin

Paris a Gims et Oxmo Puccino, le 93 a Vald ou Kaaris, Marseille a Jul, SCH et IAM, Toulouse a Bigflo et Oli, Roubaix a Gradur... Le rap français s’est en partie construit par les scènes locales. Dans ce paysage, le Pays basque reste en marge. Comme d’autres territoires marqués par une langue et une identité propres, il peine à faire émerger des figures installées dans le paysage national. 


Il y a quelques années, Baby Neelou, de Biarritz, était parvenu à briser ce plafond de verre, sans pour autant revendiquer un quelconque ancrage territorial. Un cas révélateur d’un territoire où le rap n’a pas pris racine, ni acquis de réelle crédibilité dans l’industrie. Pourtant, sans atteindre un succès mainstream, une scène commence à se structurer. Des artistes locaux s’imposent progressivement, en utilisant parfois la langue basque pour porter leur voix.

Un écosystème en construction

L’histoire du rap au Pays basque reste récente. Dans les années 1990, côté espagnol, le groupe Negu Gorriak fait figure de référence avec un rock hybride, mêlant rap et reggae, nourri notamment par l’influence de Public Enemy.

 

Côté français, la scène est embryonnaire. Quelques têtes émergent dans les années 2010 à Biarritz, comme le collectif Party Sèche, le rappeur Trankil Trankil ou le Basque d’adoption Grems, en lien avec une scène street-art très active. À la même époque, l’une des premières propositions de rap en langue basque s’impose avec le groupe 2zio, dont est issu ØDEI, aujourd’hui considéré comme l’une des têtes d’affiche du rap basque contemporain.

Dans ce paysage encore en construction, l’Atabal joue un rôle central. La salle de musiques actuelles de Biarritz soutient depuis 2005 la création locale. Mais ce n’est qu’au début des années 2010 que le rap intègre sa programmation. « Nous sommes un territoire de metal, de punk-rock, où le rap était quasi-inexistant », explique François Maton, programmateur et directeur de la structure. « Quand je suis arrivé en 2012, j’ai voulu défendre le rap, même si la scène locale était restreinte. On a commencé à programmer des artistes hip-hop, à développer des ateliers d’écriture rap, de MAO, ou de musiques urbaines avec des scolaires », poursuit-il.

Progressivement, la salle construit une offre régulière autour du hip-hop. « Il y avait un public pour du rap conscient et militant, comme Kery James ou Youssoupha », précise-t-il. En programmant ces artistes et en multipliant les actions de médiation, l’Atabal contribue à ancrer l’esthétique rap à l’échelle locale. Depuis l’après-COVID, la structure a encore élargi son offre en se tournant vers des artistes au style plus moderne, accueillant notamment Roméo Elvis, Caballero & JeanJass ou Lomepal...

Rappeurs émergents

En parallèle, certains acteurs se sont employés à faire grandir la scène de l’intérieur. C’est le cas du Bayonnais William Giddings, alias DJ Wall, qui œuvre depuis plus de dix ans au développement du rap local. À Anglet, il a fondé le studio Perception, où il met ses compétences d’ingénieur du son et de beatmaker au service des jeunes artistes du territoire.

Parmi eux, Pisoo incarne la nouvelle génération. À seulement 20 ans, le rappeur de Saint-Jean-Pied-de-Port cumule près de 17 000 auditeurs mensuels sur Spotify et enchaîne les scènes locales, notamment en première partie de Ziak ou Theodort à l’Atabal, sans pouvoir encore vivre pleinement de son art. « Le basque est ma langue maternelle, et j’ai passé toute ma scolarité dans une filière immersive en basque », raconte-t-il. Nourri adolescent par les titres de Sexion d'Assaut, il se tourne rapidement vers un rap mélodieux, aussi introspectif qu’« ambiançant », alternant entre basque et français dans ses textes.

Un cap est franchi en 2025. À l’occasion de Herri Urrats, fête annuelle organisée par les ikastolas - les écoles associatives en langue basque - afin de financer leurs activités, le duo du Pays basque sud Dupla est choisi pour interpréter la chanson officielle de l’événement. Le groupe invite Pisoo sur un featuring. Le morceau dépasse aujourd’hui les 600 000 écoutes sur Spotify, en faisant le plus grand succès du jeune artiste à ce jour. Il lui permet aussi de se produire devant plusieurs milliers de personnes à Saint-Pée-sur-Nivelle lors de l’événement. « On a cette volonté de représenter de plus en plus le rap local. Et comme nous ne sommes pas nombreux, il y a une vraie solidarité », résume Pisoo.

Faire valoir son identité, un moyen de militer et de se démarquer

Si côté espagnol le rap basque se mêle volontiers à d’autres esthétiques, du reggae au dancehall comme pour la rappeuse La Basu ou Gatom, dans une veine souvent festive, la tonalité se veut plus frontale et engagée dans le Pays basque nord. « Ce sont des esthétiques différentes, observe François Maton. Il existe une scène biarrote et bayonnaise plus festive, avec des artistes comme BolZed, mais la plupart sont dans une dynamique militante, liée à la langue, à la culture basque, à l’antifascisme ou à l’antiracisme. Ce sont des causes présentes sur cette scène, comme sur le territoire plus largement, même si l’extrême droite nous gangrène de plus en plus, comme partout. »

Un constat que partage Pisoo. Le jeune rappeur explique s’être mis à écrire en basque après sa rencontre, au lycée, avec un membre de RTZ Kolektiboa. « Ils font du rap politisé, avec des mots forts », décrit-il, citant aussi ØDEI comme une source d’inspiration : « Quand j’ai commencé à rapper, c’était la seule référence de rappeur basque autour de moi. »  

 

Originaire d’Urrugne, ØDEI développe un rap conscient, imprégné de son territoire : « Il vient du bertso, une pratique poétique traditionnelle en langue basque, décrit François Maton. Il est venu au rap petit à petit, avec une écriture très sombre et engagée. »

Faute de véritables têtes d’affiche ou d’exposition médiatique nationale, ces artistes dessinent une autre cartographie du rap, loin des centres habituels. Pour DJ Wall, cette singularité peut même devenir un atout, un moyen de se démarquer. Dans les colonnes de Sud Ouest, il expliquait inciter les jeunes rappeurs « à revendiquer qu’ils sont d’ici, à utiliser des mots basques. Il y a un million de rappeurs en France. S’ils veulent réussir, il faut qu’ils affirment leur identité. »

 

Aujourd’hui, l’Atabal poursuit son travail d’accompagnement auprès des artistes locaux et cherche à multiplier les passerelles à l’international. « Il est difficile pour une langue minorisée de se développer sur le territoire français, au vu de l’histoire et du fonctionnement de l’industrie, souligne le programmateur de la salle. Mais il y a des ponts à aller chercher en Bretagne, en Islande, en Italie, en Irlande, dans d’autres pays où les langues minorisées ont su trouver leur place dans le hip-hop. »

Langue rugueuse, percussive, aux origines incertaines, parfois considérée comme la plus vieille d’Europe, le basque apparaît alors comme plus qu’un simple marqueur identitaire, mais comme un outil pour les rappeurs désireux de se faire entendre au-delà des marges qu’on leur assigne. Une démarche résolument hip-hop.


[Photo : Pisoo - source : www.rfi.fr ]