Un estudi de Human Rights Watch denuncia el Pla d’Harmonització de Pequín per “adoctinar” els tibetans i forçar l’assimilació cultural
![]() |
| Tibetans en un carrer del Tibet |
«El govern xinès, en actuar a les llars d’infants està accelerant la campanya per privar els nens tibetans de la seva llengua materna i la seva cultura i identitat», ha dit Maya Wang, directora adjunta d’Àsia de Human Rights Watch. «Aquesta política no va sobre la qualitat de l’educació, sinó sobre l’assimilació forçosa dels tibetans en una edat primerenca en una identitat nacional centrada en la cultura Han.»
Segons Human Rights Watch, molts nens tibetans surten de l’educació infantil sense saber o voler parlar tibetà, fins i tot amb membres de la família. Els pares enquestats en l’estudi afirmen que al cap de setmanes o mesos d’anar a la llar d’infants, els nens canvien gairebé completament al xinès.
El Pla d’Harmonització 2021 és el resultat d’un pla de repressió contra les llengües minoritzades de la Xina. Des de la Llei d’Autonomia Nacional Regional de 1984, el règim ha anat prohibint el tibetà en les diferents etapes educatives fins arribar a l’etapa preescolar. El 2021, el Ministeri d’Educació va ordenar a totes les llars d’infants de les regions amb una llengua diferent del mandarí que utilitzessin la “llengua comuna nacional” o el xinès estàndard en totes les activitats d’ensenyament. Les referències oficials a l’“educació bilingüe” van desaparèixer de les directrius polítiques i diferents sentències, lleis d’educació i polítiques governamentals van eliminar la resta d’espai legal i polític per a l’educació en llengües minoritàries, alhora que incorporaven l’adoctrinament polític i cultural a tot el sistema escolar, fins i tot a nivell preescolar. Tot això va culminar amb la Llei de Promoció de la Unitat i el Progrés Ètnic de 2026, que imposa sancions a tothom qui es consideri que “obstrueix” l’aprenentatge i l’ús del xinès.
Tot i que l’educació infantil no és obligatòria a la Xina, Human Rights Watch ha descobert que a les zones tibetanes s’ha convertit en obligatòria en la pràctica. Les escoles de primària de les zones urbanes demanen, cada cop més, que s’acrediti que s’ha anat a la llar d’infants per a la inscripció, fet que obliga els pares a portar els nens a centres en llengua xinesa. Les autoritats també demanen a les llars d’infants que que pressionin els pares i els nens perquè parlin xinès a casa i que presentin vídeos fent-ho. Els examinadors del govern avaluen el nivell de mandarí dels alumnes a través d’entrevistes i observació, tot i les normes que prohibeixen els exàmens i altres pressions acadèmiques a les llars d’infants.
La política lingüística es combina, a més, amb l’adoctrinament polític i cultural. Els plans d’estudis preescolars a les zones tibetanes posen cada cop més èmfasi en l’“educació patòtica”, la lleialtat al Partit Comunista Xinès i la identificació com a membres de la “nació xinesa.” S’ensenya els nens a celebrar les festes xineses Han, recitar els clàssics xinesos, cantar cançons patriòtiques i participar en activitats que glorifiquen la història militar i revolucionària. El budisme tibetà i les pràctiques culturals tibetanes no estan incloses al currículum.
Vulneració de la llei internacional
L’acceleració de la pèrdua de la llengua tibetana a edats cada cop més primerenques té profundes conseqüències culturals, segons Human Rights Watch, que posa com a exemple afeblir la comunicació entre nens i gent gran, alterar la dinàmica familiar, reduir la transmissió del coneixement religiós i cultural, i la creixent percepció entre la canalla que la llengua i la identitat tibetanes són inferiors. Les polítiques de la Xina vulneren, a més el dret internacional, els drets humans i lleis com la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets del Nen, que garanteix als nens pertanyents de minories el dret d’utilitzar la seva pròpia llengua i obliga els estats a garantir que l’educació en respecta la identitat cultural.
Human Rights Watch assenyala que el govern xinès hauria de revertir les polítiques que forcen l’educació en llengua xinesa a les escoles infantils, recuperar les opcions d’educació bilingüe i posar fi a l’adoctrinament polític en la primera infància. Els governs estrangers i les Nacions Unides també haurien de pressionar al govern xinès perquè compleixi amb les seves obligacions internacionals i permeti l’accés independent a les zones i escoles tibetanes.
«La pèrdua de llengües amb l’abast que hi ha al Tibet no és accidental, és un política del govern xinès», avisa Wang. “Si no es canvien les pràctiques de la Xina, tota una generació de nens tibetans creixerà aïllada de la seva pròpia llengua, cultura i patrimoni.”
[Imatge: Dúnia Garcia i Aranzueque - font: www.diaridelallengua.cat]

Sem comentários:
Enviar um comentário