Joan Ferrarons s’ha afrontat per primera vegada en la llengua original a ‘A passes cegues per la terra’, de Leib Ròkhman
Joan Ferrarons, traductor del llibre
Escrit per E. VÀZQUEZ
El traductor Joan Ferrarons s’ha afrontat per primera vegada a l’adaptació de la llengua ídix al català amb A passes cegues per la terra, de Leib Ròkhman (1918-1978), publicada per Club Editor. Idioma encara viu, però amb un ús quotidià molt reduït a comunitats devotes, només s’estudia a tres ciutats europees: Londres, Berlín i París, a les quals ha hagut de viatjar Ferrarons per familiaritzar-se amb la cultura que li ha permès lliurar el llibre de Ròkhman traduït al català (fins ara només n’hi havia traduccions directes en hebreu i francès) després de cinc anys llargs de feina i com “una manera d’honrar aquesta tradició jueva centreeuropea”.
A passes cegues per la terra, escrita en ídix el 1968, narra el desarrelament i el sofriment dels supervivents de la Xoà a partir de l’endemà de la fi de la Segona Guerra Mundial. “Intenten reprendre i començar una nova vida als seus països d’origen, però no poden perquè hi ha altra gent ha ocupat casa seva mentre ells eren als camps nazis, i a Polònia, d’on procedeixen la majoria, continua havent-hi matances de jueus fins i tot acabada la guerra”, ha explicat Ferrarons en la presentació de la novel·la a la premsa. Aquest rebuig empeny els supervivents a un desplaçament erràtic per Suïssa, Amsterdam o Alemanya, fins que finalment alguns emigren a Palestina o a l’acabat de crear estat d’Israel.
En la novel·la apareixen diversos personatges centrals: X, que vertebra tota la narració; un matrimoni que ha sobreviscut a l’extermini; el Jo, que “no se sap ben bé qui és i que s’acosta molt a X”, i un quart personatge col·lectiu, el Nosaltres, testimoni que “aquest viatge no el fan sols, sinó tot un grup humà, un grup de jueus que comparteixen una experiència molt dura de desarrelament i sofriment”.
Sobre la llengua original, el traductor ha apuntat que, quan Ròkhman va escriure la novel·la, ja es veia clar que l’ídix no tindria continuïtat com a llengua normal. “Si fa aquest gest d’escriure en una llengua a punt de morir, és per honrar la tradició mil·lenària de la cultura jueva”. Per la seva banda, Joan Ferrer, doctor en filologia semítica i llicenciat en teologia i en geografia i història, ha afirmat que A passes cegues per la terra és “la gran novel·la sobre la condició moral i humana”.
[Foto: ACN / PERE FRANCESCH - font: www.elpuntavui.cat]
Sem comentários:
Enviar um comentário