Al Parlament encara es parla llatí

El Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya ha posat a disposició dels seus membres i del públic en general un recull de les locucions i expressions llatines més habituals en l’àmbit jurídic i parlamentari. Es tracta d’una edició electrònica que es pot consultar en el web mateix del Parlament: Locucions i expressions llatines.

Escrit per Jordi Parramon i Núria Lucena

Som conscients que el nostre repertori no és exhaustiu, per la mateixa dificultat de localitzar i aplegar totes les expressions llatines que alguna vegada han estat emprades com a recurs estilístic, però sí que hem procurat fer-lo tan extens com sigui possible. Hem donat preferència a les expressions pròpies de l’àmbit jurídic, sense oblidar les que han perdut aquest matís d’especialitat que haguessin pogut tenir, i es poden aplicar a qualsevol context que requereixi un registre una mica culte.

L’origen de les expressions que conformen el recull és molt divers. La font principal és el dret romà, els principis que el conformen i les lleis i sentències que se’n deriven, als quals s’afegeixen els dictàmens dels jurisconsults d’èpoques posteriors, sense oblidar l’aportació dels humanistes ni l’abundosa fraseologia eclesiàstica. En conjunt, les locucions llatines conservades formen un corpus molt extens, del qual només hem espigolat les més freqüents, les que hem pogut documentar en el llenguatge parlamentari actual, que són també les que generen més consultes, tant per a textos escrits com per a intervencions orals.

L’obra s’estructura com un conjunt de fitxes, cadascuna de les quals conté la definició de la locució llatina; les formes equivalents en català i en castellà, si n’hi ha; indicacions sobre l’ús, en què hem remarcat les variants formals i, si és el cas, els errors morfològics o de pronúncia introduïts, i exemples de textos, intervencions i discursos que, sempre que ha estat possible, hem extret del nostre àmbit parlamentari. Perquè ens hem adonat que, d’exemples, no en manquen, i és admirable com una llengua sense reconeixement oficial ni regulació normativa, que molta gent considera inútil i dona per morta i enterrada, es manté activa a les institucions gràcies al seu prestigi històric i al pòsit cultural que ha anat acumulant al llarg de la història.

Les locucions llatines i les seves màximes perduren en bona part del vocabulari del Parlament, i ho fan com un conjunt de frases fetes a les quals hom recorre sovint no només per embellir un discurs o, en el millor dels casos, per aportar una citació d’autoritat, sinó també, sobretot per part dels juristes, com a recurs de simplificació i precisió en el discurs, ja que són expressions amb molt de contingut semàntic i que sovint també incorporen molta jurisprudència.

Com que verba volant, scripta manent, presentem aquest recull d’expressions i locucions llatines, amb la voluntat que sigui una eina de consulta perquè el personal polític i tècnic del Parlament de Catalunya, i també tothom que hi estigui interessat, pugui resoldre els seus dubtes a l’hora d’emprar una locució llatina, sobretot les que formen part del llenguatge jurídic, però també moltes de les que han penetrat en l’àmbit col·loquial. Per això mateix, la institució ha trobat convenient de posar aquest document a disposició del públic entre els seus recursos lingüístics.

Jordi Parramon i Núria Lucena
Assessors lingüístics del Parlament de Catalunya

[Font: eapc-rld.blog.gencat.cat]