sexta-feira, 14 de agosto de 2026

França porta als tribunals Baiona i Sara per haver reconegut l’èuscar

La prefectura considera que els acords municipals amaguen una mena de cooficialitat · Els ajuntaments ho neguen i estan disposats a arribar fins al Consell d’Estat 

Escrit per Alexandre Solano

El Tribunal Administratiu de Pau haurà de decidir si els ajuntaments de Baiona i Sara, a Lapurdi, poden mantenir els acords amb què han reconegut oficialment l’èuscar com a llengua dels municipis. La prefectura dels Pirineus Atlàntics els ha impugnats perquè considera que poden implicar una mena d’oficialitat.

Representants dels dos municipis van comparèixer dimarts al tribunal per respondre al recurs presentat pel prefecte, Jean-Marie Girier. La vista no va entrar en el fons de la qüestió, sinó que es va centrar en el control de legalitat dels acords municipals.

El consistori de Sara va aprovar el 2 de juliol, per unanimitat, el reconeixement oficial de l’èuscar com a llengua del municipi. Baiona va adoptar un acord semblant el 23 de juliol, en aquest cas per reconèixer oficialment tant l’èuscar com el gascó. La prefectura ha recorregut contra totes dues decisions.

L’estat francès s’empara en l’article 2 de la constitució, que estableix que la llengua de la República és el francès, i sosté que els acords poden amagar una mena de cooficialitat. Els municipis ho neguen. El batlle de Baiona, Jean-René Etchegaray, defensa que aquest article no impedeix als ajuntaments de promoure, protegir i difondre les llengües pròpies. “Enlloc no hi ha cooficialitat”, han remarcat els representants municipals.

De moment, els acords han quedat suspesos arran del recurs i la decisió judicial es podria saber en una setmana. Si és contrària als municipis, els responsables de Baiona i Sara diuen que estan disposats a recórrer fins al Consell d’Estat francès.

El precedent del català als plens de Catalunya Nord

El litigi té un precedent clar a Catalunya Nord, on cinc ajuntaments van provar de permetre que els regidors parlessin català als plens municipals. Elna, els Banys i Palaldà, Tarerac, Sant Andreu de Sureda i Portvendres van modificar els reglaments perquè les intervencions es poguessin fer primer en català i fossin traduïdes després al francès. La justícia administrativa francesa va anul·lar aquests canvis tot invocant també l’article 2 de la constitució. Els tribunals han establert que els regidors poden fer servir el català, però solament després d’haver-se expressat en francès, com a traducció. La cort administrativa d’apel·lació de Tolosa va confirmar aquest criteri el desembre del 2024 en el cas dels Banys i Palaldà: va considerar il·legal que el català fos la llengua emprada inicialment encara que hi hagués una traducció posterior al francès.

Una campanya per al reconeixement de l’èuscar

Els acords de Baiona i Sara formen part d’una iniciativa impulsada per Euskal Konfederazioa abans de les darreres eleccions municipals perquè els consistoris reconeguin oficialment l’èuscar. Itsasu també n’ha aprovat el reconeixement.

L’entitat recorda, a més, que la Comunitat d’Aglomeració del País Basc ja va aprovar el 2018 un acord sobre l’èuscar i el gascó que va superar el control de legalitat. Segons Euskal Konfederazioa, durant aquest mandat també haurien d’adoptar acords semblants Arrosa, Baigorri, Biarritz, Donapaleu, Donibane Lohizune, Senpere, Urruña i Uztaritze. El desenllaç del litigi de Baiona i Sara pot marcar, doncs, el marge que tindran aquests municipis per avançar en el reconeixement institucional de l’èuscar.

Precedents catalans

Hi ha dos precedents catalans força equivalents al reconeixement del basc aprovat pels ajuntaments de Baiona i Sara que podrien reforçar-ne la defensa jurídica. El 2007, el Consell General dels Pirineus Orientals —avui Consell Departamental— va aprovar una carta que reconeixia oficialment l’existència del català i la possibilitat de fer-lo servir en la institució. Tres anys més tard, el 2010, l’Ajuntament de Perpinyà va aprovar un text semblant.

En tots dos casos es tractava d’un reconeixement oficial de la llengua i del seu ús per part de les institucions, no pas de l’atorgament d’oficialitat. 

 

[Font: www.vilaweb.cat]

Sem comentários:

Enviar um comentário