Una tèsi novèla rapròcha lo basco e l’ancian ibèr coma lengas sòrres eissidas d’un meteis ancessor

Una recèrca recenta de l’Universitat de Barcelona met en lum de correspondéncias entre los numerals iberics e bascos, suggerissent qu’aquelas doas lengas ancianas poirián partejar un ancessor comun

La descobèrta recenta de la man de bronze d’Irulegi, en Navarra, datada d’entre lo sègle Ir abans Crist e lo sègle Ir de nòstra èra, a liurat lo mai ancian tèxt conegut en lenga basca o en basco arcaïc.

Una tèsi recenta publicada per l’Universitat de Barcelona a relançat lo debat sus l’origina de la lenga basca, çò rapòrta Ici. Lo trabalh, signat pel filològ e iberista Eduardo Orduña Aznar e publicat lo 26 de decembre de 2025, sosten que l’euskara e l’ibèr entretenon pas una relacion de filiacion dirècta, mas que s’agiriá de lengas sòrres eissidas d’un meteis ancessor comun uèi desaparegut.

Las semblanças entre las doas lengas son conegudas dempuèi de sègles, mas la novetat d’aquela recèrca residís dins l’analisi dels numerals. Orduña a mes en evidéncia de correspondéncias sistematicas entre los nombres iberics e bascos, sustot dins las desenas e dins la faiçon dont aqueles se combinan amb las unitats, un esquèma que, segon l’autor, exclutz la simpla coïncidéncia: «La clau arribèt en 2004, quand descobriguèri que dins los tèxtes iberics, i aviá qualques mots que ramentavan de numerals en lenga basca», çò diguèt Orduña. A de formas ibericas ja conegudas coma laur (4, lau en basco modèrne) o bortze (5, bost) s’ajusta de novèlas identificacions, talas coma abar (10, hamar) o orgei (20, hogei).

Aquela ipotèsi, desvolopada tanben per Joan Ferrer i Jané, qu’a apondut d’autres numerals a l’estudi, es uèi largament acceptada demest los iberistas, e mai suscite encara lo scepticisme de fòrça bascològs, que contunhan de considerar lo basco coma una lenga isolada. Lo debat s’alarga enfin a l’aquitan, una lenga coneguda unicament per de noms pròpris ancians e de divinitats, mas que poiriá tanben aparténer a aquela meteissa familha lingüistica protoistorica.

Las donadas disponiblas soslinhan pasmens los limits materials de la recèrca. Se coneis uèi mai de 2000 inscripcions ibericas, generalament plan brèvas e fragmentàrias. Pel basco, es pas atestada cap de tradicion escricha continua abans lo segle XVI, amb la publicacion del Linguae Vasconum Primitiae de Bernard Etxepare. Los testimoniatges mai ancians se limitavan als noms pròpris aquitans d’epòca romana, fins a la descobèrta recenta de la man de bronze d’Irulegi, en Navarra, datada d’entre lo sègle Ir abans Crist e lo sègle Ir de nòstra èra, qu’a liurat lo mai ancian tèxt conegut en lenga basca o en basco arcaïc, sustot amb lo tèrme sorioneku («que pòrta l’astre», zorioneko en basco modèrne).

Hi ha rastres de basc en l'aranès: vestigis d'un passat esborrat.

[article]https://t.co/KACBwUntNp pic.twitter.com/znLaVOLghe

— País Invisible Podcast (@paisinvisible) January 16, 2026

[Sorsa: www.jornalet.com]