«Intrús en la pols»: sempre Faulkner

 

La història d’un negre, Lucas Beauchamp, aparentment involucrat en l’assassinat d’un blanc

William Faulkner | Wikimedia Commons

Escrit per Joan Garí

Traducció de Manuel de Pedrolo

William Faulkner, com tots els grans, era un escriptor profundament local, i és precisament per això que les seues pàgines són ara universals. Nascut a New Albany (Mississipi), al Sud profund, va situar la majoria de les seues novel·les en un territori inventat, però perfectament reconeixible: el comtat de Yoknapatawpha.

En aquest lloc mític la gent caçava raboses, tenia destil·leries il·legals, plantava cotó o tabac, reverenciava els herois derrotats de la Guerra de Secessió i, si un negre plantava cara a un blanc, se l’impregnava de gasolina i s’hi feia una bella foguera.

Faulkner, a diferència de molts dels seus conciutadans, no era racista. Ben al contrari, pensava que els negres havien de tindre els mateixos drets que els blancs, però no volia que cap setciències del Nord baixara a ensenyar-los urbanitat racial, ni encara menys a obligar-los a comportar-s’hi decentment.

Les obres de Faulkner són conegudes pel seu experimentalisme. Tot i ser contemporani dels grans autors de la Lost Generation –Hemingway, Fitzgerald, Dos Passos–, la complexitat de la seua sintaxi i dels seus mecanismes narratius el situen com el més innovador de tots en el terreny formal. A això cal sumar el seu món propi, arrelat en les històries del Sud irredempt, com la que ens va voler contar en Intrús en la pols.

William Faulkner, Intrús en la pols, L’Agulla Daurada (2025)

A diferència d’altres títols seus, com ara Absalom, Absalom, Intruder in the Dust no porta al límit l’experimentació literària. Faulkner ens hi vol narrar la història d’un negre, Lucas Beauchamp, aparentment involucrat en l’assassinat d’un blanc. Per salvar Lucas, un trio una mica insòlit–Chick Mallison, un adolescent idealista–, el seu oncle advocat i una velleta septuagenària– duran a terme una perquisició minuciosa pel territori de la comarca.

Lucas, que és un tipus orgullós, esquerp i gens procliu a fer reverències als blancs, està custodiat a l’oficina del xèrif per un tal Will Legate. Aquest té clar que, en l’instant exacte en què una turba vinga a linxar Lucas, ell no hi tindrà res a fer. En qualsevol moment algú de la família del mort es plantarà al seu davant i li dirà: “Surt del mig, Will Legate, hem vingut a buscar el negre”.

Tot i que la traducció de Manuel de Pedrolo –que recupera aquesta edició, actualitzada per Carles Miró i Núria Bendicho– és molt correcta, era difícil atrapar el sabor primigeni –col·loquial, dialectal, profundament despectiu– dels diàlegs originals: “Git out of the way, Will Legate. We’ve come for that nigger” (cite per l’edició de Random House, 1948). No cal abundar en la connotació que el terme nigger tenia –i té– als Estats Units.

A pesar que l’estil d’aquesta obra pot ser considerat –per als estàndards de Faulkner– conservador, no deixa de ser una novel·la seua. Llegim, per exemple, aquest paràgraf:

“I va recordar com l’oncle (assegut a l’altre costat de la taula, on es prenia el cafè) havia dit que no és necessàriament menjant que l’home s’obre camí en el món, però que per l’acte de menjar, i potser només gràcies a aquest acte, entra i s’instal·la en el món, no a través, sinó a dins, furgant en la desbordant solidaritat del món tal com una arna en la llana, mitjançant l’acte físic de mastegar, s’empassa la substància de la trama i de l’ordit, i així, fabricant, traduint, en algun lloc d’ell mateix i de la seva memòria, tota la història de l’home o potser fins i tot renunciant-hi gràcies a la masticació, abandonant, menjant-se-la per endurir-se, aquella cosa minúscula, orgullosa i plena de vanitat que ell anomena la seva memòria, el seu jo i el seu Soc”.

Si em permeteu la broma, és exactament el mateix que Feuerbach, en un dia d’inspiració, va resoldre en una frase molt més curta, un aforisme tan citat, tergiversat, explotat i prostituït en la seua eixuta rotunditat: “Som el que mengem”.

Siga com siga, la crida antiracista de Faulkner, servida en el seu estil insubornable i complex, va fer el seu efecte: als anys 60, el moviment pels Drets Civils reclamarà socialment el que la consciència individual de l’escriptor havia abanderat enmig de l’hostilitat jactanciosa dels seus paisans.

 

[Font: www.laveudelsllibres.cat]