Traducció de Jaume Riera i Sans
L’empresa editorial és, sovint, arriscada. S’han de tenir en compte mols factors i variables perquè una llibre arribe a veure la llum. En aquest sentit, i encara més en el cas de llengües com la catalana, els problemes es multipliquen. Sembla, per les tendències actuals i generals del circuit, que les editorials només es poden permetre prestar atenció a les obres que han obtingut algun premi literari, de manera que moltes propostes interessants acaben dins el calaix o, millor dit, en un disc dur. Possiblement, un dels sectors que més se’n ressent és el de la traducció dels clàssics. Per què hauríem d’invertir recursos en un text —vell i antic— que ja ha estat publicat en castellà, en anglès o en francès? I sobretot, quin és el públic real que es podria interessar per un llibre d’aquestes característiques? És cert que tenim editorials potents com ara la Bernat Metge, Adés i ara o La casa dels clàssics, que s’han dedicat plenament rescatar aquestes grans obres de la literatura universal. De totes maneres, hi ha quasi mil anys de literatura excel·lent, els mil anys que dura l’edat mitjana, que han quedat en l’oblit.
Universitat de Barcelona (2022)Per això cal aplaudir sense manies una de les últimes iniciatives del servei de publicacions de la Universitat de Barcelona, com és la publicació, el 2022, de Disciplina clericalis o com viure amb la saviesa, de Pere Alfons, enormement popular durant els temps medievals. El títol de l'obra reflecteix encertadament el seu propòsit: servir de guia per al desenvolupament moral i intel·lectual del clergat. A través d'una sèrie d'històries interconnectades, Alfons imparteix lliçons valuoses sobre la virtut, la prudència i la importància de l'aprenentatge.
De l’autor, Pere Alfons, en sabem més aviat poc. Per a l’elaboració del seu perfil biogràfic hem de recórrer, majoritàriament, als pròlegs que acompanyen les seues obres i un grapat de documents en què apareix de manera directa i indirecta. No sabem amb certesa la data del seu naixement ni de la defunció. El que sí que se sap és que fou un jueu aragonès del segle XII, Mossé Sefardí, que es convertí al cristianisme. Decidí “renàixer” amb el nom de l’apòstol Pere i amb el cognom del seu padrí, el rei Alfons el Bataller. Els especialistes apunten que es dedicà a la medicina i que possiblement va tenir l’oportunitat de treballar a la cort del rei Enric I d’Anglaterra i a la del rei Alfons el Bataller.
narracions curtes àmpliament utilitzades en la literatura medieval, particularment en els sermons i escrits religiosos. Aquestes històries serveixen d’anècdotes il·lustratives per als fidels per tal de reforçar conceptes i valors que en ocasions se’ls presentaven massa abstractes
De l’entorn cultural del regne d’Aragó, la Disciplina Clericalis de Pere Alfons s'erigeix com una captivadora col·lecció d'exempla. També coneguts com a contes exemplars, eren narracions curtes àmpliament utilitzades en la literatura medieval, particularment en els sermons i escrits religiosos. Aquestes històries serveixen d’anècdotes il·lustratives per als fidels per tal de reforçar conceptes i valors que en ocasions se’ls presentaven massa abstractes. Fonamentalment es construïen a partir d’esdeveniments històrics, paràboles bíbliques, folklore o de la vida quotidiana i transmetien lliçons morals i ensenyaments religiosos. Així, els exempla van jugar un paper crucial en la pedagogia medieval, ja que les narracions breus resultaven atractives i entenedores al públic. La particularitat de la Disciplina Clericalis és que precisament aquests exempla es configuren, per primera vegada, a partir d’elements provinents de les tradicions narradores orientals. És d’aquesta manera que Alfons, un jueu convers al cristianisme, crea un ric tapís de saviesa i entreteniment amb una barreja magistral de narratives extretes de fonts àrabs, perses, cristianes i hebrees juntament amb anècdotes gregues i romanes clàssiques.
en un bon nombre de contes apareixen musulmans, jueus i cristians convivint i conversant. A banda animals i altres éssers del meravellós, s’hi passegen també joglars, lladres, reis virtuosos, sastres, pagesos o un bon nombre de filòsofs, Sòcrates i Aristòtil entre ells
La tendència a la “multiculturalitat” també es veu reflectida en els personatges que apareixen al llarg de les trenta-tres narracions que componen el llibre. Tant a nivell cronològic, geogràfic i social són de procedència diversa. De fet, en un bon nombre de contes apareixen musulmans, jueus i cristians convivint i conversant. A banda animals i altres éssers del meravellós, s’hi passegen també joglars, lladres, reis virtuosos, sastres, pagesos o un bon nombre de filòsofs, Sòcrates i Aristòtil entre ells. O les dones, que en determinats relats, com el XXIV, hi apareixen retratades com a personatges astuts i assenyats. Al capdavall, tot i els prejudicis seculars, aquest retrat de la societat, basat en la convivència, o si més no en la coexistència, no devia d’allunyar-se massa de la vida quotidiana de les viles i ciutats del segle XII.
En efecte, Alfons era un bon narrador. Va saber aprofitar els recursos que tenia a la seua disposició per compondre una obra que tindria, a posteriori, un profund impacte en la literatura europea. Comptat i debatut, la seua influència es pot apreciar en Geoffrey Chaucer, Giovanni Boccaccio i molts altres autors imprescindibles. L’humor, la ironia, el suspens de determinats passatges combinats amb el folklore, el meravellós i les religions fan de Disciplina clericalis un testimoni del poder de la narració capaç de transcendir les fronteres culturals i impartir saviesa atemporal.
La barreja magistral de narracions orientals i occidentals d'Alfons, juntament amb les seves tècniques de narració d'històries, ha fet que l'obra haja guanyat un lloc entre les creacions literàries més significatives de l'edat mitjana.
[Font: www.laveudelsllibres.cat]
Sem comentários:
Enviar um comentário