Toti Soler: “Aquí hem perdut els nostres orígens i sembla que no tinguem dignitat musical”

 

El compositor i guitarrista publica el seu 37è àlbum i reconeix que l'artista que més troba a faltar és el seu "germà i amic" Ovidi Montllor

Toti Soler i Ovidi Montllor, als anys 70

  

El compositor, cantant i guitarrista Toti Soler ha publicat el seu 37è disc ‘Fill de la fortuna’ (Satélite K), el 37è sense comptar tots els discos en què ha acompanyat altres artistes. Cançons que van de la tarantel·la a la buleria fins a la sardana i amb col·laboradors com Gemma Humet, Mireia Vives, Rosa Mateu i Sandra Bonillo. En una entrevista amb l’ACN, Soler es mostra crític amb la música predominant que es fa al país, que busca imitar la música americana, afirma. Soler creu que tots ells han oblidat els orígens: “Hem perdut els nostres orígens i sembla que no tinguem dignitat musical”, lamenta.

Dels 18 temes de ‘Fill de la fortuna’, 11 són de Toti Soler, que també canta dues cançons: ‘Som’, de Raimon, que és un homenatge al cantant de Xàtiva, i ‘Fugaç’, sobre un poema de Sandra Bonillo. Els temes de guitarra tenen estils variats: tarantel·la, buleria, sardana, i les composicions són de diferents èpoques.

El tema que obre el disc ‘Nedant en el vent entre les fulles lluminoses’ és una tarantel·la molt recent, de fa un any, explica, però després hi ha altres cançons com ‘Oració a la vall’ que en té 35 i està inspirada en un poema de Salvador Jàfer, que és un projecte que tenia Ovidi Montllor i que no es va arribar a tirar endavant. Una de les versions del disc és el clàssic ‘La santa espina’ cantada al disc per la soprano catalana Rosa Mateu. “És una sardana que sempre m’ha agradat molt i diria que és el veritable himne de Catalunya és una cançó preciosa, positiva i alegre”.

Soler té l’experiència, assegura, que quan fa un disc variat amb cançons diverses és més ben acollit i més encara, afegeix, amb les “col·laboracions magnífiques” al ‘Fill de la fortuna’. El disc està format per 18 temes per a guitarra solista, grup i cançons, amb diferents convidats com Gemma Humet, Mireia Vives, Rosa Mateu, Sandra Bonillo i els seus nets Marc i Pol, amb el contrabaixista Marc Prat i el percussionista Arnau Figueres.

El disc l'ha enregistrat a l'estudi de casa seva a Palau Sator, el productor és ell mateix, i el tècnic de so també. Soler va començar la confecció del disc fa tres anys i per la pandèmia no el va poder tirar endavant. Finalment, el disc veu ara la llum.

Soler dedica ‘Som’ a Raimon i assegura que el cantant valencià és un dels seus herois. El compositor fa broma que, en el seu cas, “després d’aguantar tants anys la ‘marxeta’ potser sí que arribarà a la categoria d’heroi”. Recorda els anys que va estar amb el seu amic Ovidi Montllor i les gravacions amb artistes com Léo Ferré i Taj Mahal.

Ovidi Montllor i Jordi Sabatés

Reconeix que tots els artistes amb els que va col·laborar el que més troba a faltar és Ovidi Montllor perquè “era com un germà i un veritable amic” i el Jordi Sabatés amb qui vaig començar amb un petit grup de jazz.

“Sempre he volgut fer la meva i m’he mantingut a part de les influències comercials i de moda i m’ha permès composar una mica el meu llenguatge i és el que un artista vol: tenir la seva pròpia veu”. Ha citat entre les seves grans influències Bach, Debussy, Miles Davis i el flamenc.

Música actual

Soler es mostra crític amb la música actual sobretot quan assegura que tothom fa música americana. De fet, recorda que ja ho cantava l’italià Renato Carosone a la popular cançó ‘Tu vuò fà l'americano’ (tu vols fer-te l’americà). Soler creu que tots ells, músics d’aquí que fan música americana, han oblidat els seus orígens. “Aquí hem perdut els nostres orígens i sembla que no tinguem dignitat musical”.

Destaca els punts en comú que hi ha en la música que es fa al mediterrani nord, que inclou Catalunya. “Les cançons napolitanes són cosines germanes de les nostres i es pot anar fins a Grècia i també en tenim parentesc”. Lamenta que a Grècia escoltes música grega al cotxe contínuament, mentre que aquí s’escolta música rock o pop “copiada. No som ni d’aquí ni d’allà i això és molt greu”.

Soler apunta que s’ha de tenir una memòria històrica i musical. Creu molta gent d’avui en dia no saben qui és Carles Riba, Frederic Mompou, el Garreta, el Tete Montoliu o l’Ovidi Montllor. “Són desconeguts però artistes que surten fent saltirons està a l’ordre del dia”, afegeix.

[Foto: CCMA - font: www.racocatala.cat]