garum / gàrum m

 

Primera documentació: 7/01/2004

Tipus	manlleu del llatí
Contextos	L’àpat va consistir en garum i espines d’anxova arrebossades, de Subirós; fesols de Santa Pau amb botifarra esparracada, de Puigdevall; pa farcit, també de Puigdevall; cargols punxencs, fuet dolç, coca salada i vinagreta rosa, de Ruscalleda. [El Periódico, 7/01/2004 ]
	El xef continua dient que, sent com és una salsa que apareix als llibres d’història, la desaparició del gàrum és com si fa milers d’anys l’avui omnipresent quètxup s’hagués extingit. [Ara, 26/11/2016]
Observacions	El gàrum és un ‘condiment de les cuines grega i romana, d’olor i gust molt forts, obtingut fent marinar vísceres i trossos de peix en salmorra amb herbes aromàtiques’ (Termcat). Com es pot veure per la seva composició, té un gust molt particular, i en l’època grega Sèneca fins i tot va arribar a avisar la gent que el consumís amb moderació quan es va posar molt de moda, advertint que els ingredients amb què es preparava no podien ser bons per a l’estómac. A l’antiga Grècia, tothom prenia gàrum, tot i que les classes baixes es quedaven el producte de menys qualitat, mentre que el producte acabat i refinat anava a parar a les cases dels rics, que en podien pagar el preu. Tot i que el segon context parla del gàrum històric, el primer parla del present, ja que sembla que aquest condiment s’ha recuperat en algunes receptes d’alta cuina, potser perquè és una font de sabor umami. Pel que fa a l’escriptura d’aquest neologisme, hi ha variació entre el manlleu adaptat, amb accent, i sense adaptar.

[Font: neolosfera.wordpress.com]