Los vèrbs irregulars solament al participi passat

Escrich per Domergue Sumien 

Lo participi passat de dobrir es irregular: dobèrt dobèrta

Lo sistèma dels vèrbs es una causa pro complicada en occitan —coma dins totas las lengas romanicas—.

Per simplificar lo trabalh dels aprenents, es util de saupre que i a una categoria de vèrbs irregulars que son en realitat a pena irregulars. Lor sola irregularitat es lo temps del participi passat. Los autres tempses d’aqueles vèrbs se conjugan regularament.

  1. aquerir

Lo participi passat pòt èsser regular: aquerit aquerida (vivaroalpenc aquerit aqueria).

Tanben pòt èsser irregular: aquist aquista (notatz lo plural sensible en occitan general: aquistes aquistas... mas alhors es aquists aquistas).

Aquel modèl de vèrb se pòt conjugar de manièra regulara en seguissent la 2a conjugason incoativa en ‑iss‑ coma finir: aquerissi, aquerisses, aquerís, etc.

Se conjugan parièr:

— conquerir: participi passat conquerit o conquist — enquerir: participi passat enquerit o enquist — requerir: participi passat requerit o requist
 

(Tanben lo tipe aquerir se pòt conjugar d’una autra manièra, mejançant la 2a conjugason non incoativa sens ‑iss‑, coma sentir, e amb una alternància vocalica e/iè o e/ie: aquièri, aquières, aquièr, aquerèm, etc.)
 
 
2. ardre (gascon àrder)
 
Lo participi passat es ars arsa (notatz lo plural sensible en occitan general: arses arsas... mas alhors es ars arsas).
 
Aquel vèrb se conjuga de manièra regulara als autres tempses en seguissent la 3a conjugason coma batre (gascon bàter): ardi, ardes, ard, ardèm, etc.
 
 
3. dobrir
 
Lo participi passat es irregular: dobèrt dobèrta.
 
Aquel modèl de vèrb se pòt conjugar de manièra regulara als autres tempses en seguissent la 2a conjugason incoativa en ‑iss‑ coma finir: dobrissi, dobrisses, dobrís, dobrissèm, etc.
 
Se conjugan parièr:

— entredobrir: participi passat entredobèrt
— redobrir: participi passat redobèrt
— cobrir: participi passat cobèrt
— descobrir: participi passat descobèrt
— recobrir: participi passat recobèrt
 

(Tanben lo tipe dobrir se pòt conjugar d’una autra manièra, mejançant la 2a conjugason non incoativa sens ‑iss‑, coma sentir, e amb una alternància vocalica o/uè o o/ue: duèrbi, duèrbes, duèrb, dobrèm, etc.)
 
Ai parlat de las variantas innombrablas del vèrb dobrir dins un article precedent.
 
 
4. metre (gascon méter)
 
Lo participi passat es irregular: mes mesa (en occitan general, notatz lo plural sensible meses mesas... mas alhors es mes mesas).
 
(Existisson tanben de variantas coma metut metuda e mes messa mas son inconegudas dins una bona partida dels dialèctes e semblan pas necessàrias en occitan estandard.)
 
Aquel vèrb se conjuga de manièra regulara als autres tempses en seguissent la 3a conjugason coma batre (gascon bàter): meti, metes, met, metèm, etc.
 
Se conjugan parièr, mas en apondent un accent grafic al participi passat masculin singular:

— admetre (gascon adméter): participi passat admés admesa (admeses admesas)
— demetre (gascon deméter): participi passat demés demesa (demeses demesas)
— entremetre (gascon entreméter): participi passat entremés entremesa (entremeses entremesas)
— permetre (gascon perméter): participi passat permés permesa (permeses permesas)
— prometre (gascon prométer): participi passat promés promesa (promeses promesas)
— remetre (gascon reméter): participi passat remés remesa (remeses remesas)
— sometre (gascon sométer): participi passat somés somesa (someses somesas)

 
 
5. morir
 
Lo participi passat es irregular: mòrt mòrta.
 
Aquel vèrb se pòt conjugar de manièra regulara als autres tempses en seguissent la 2a conjugason incoativa en ‑iss‑ coma finir: morissi, morisses, morís, morissèm, etc.
 
(Tanben se pòt conjugar d’una autra manièra, mejançant la 2a conjugason non incoativa sens ‑iss‑, coma sentir, e amb una alternància vocalica o/ò: mòri, mòres, mòr, morèm, etc.)
 
 
6. ofrir
 
Lo participi passat es irregular: ofèrt ofèrta.
 
Aquel modèl de vèrb se pòt conjugar de manièra regulara als autres tempses en seguissent la 2a conjugason incoativa en ‑iss‑ coma finir: ofrissi, ofrisses, ofrís, ofrissèm, etc.
 
Se conjuga parièr:

— sofrir: participi passat sofèrt

 
(Tanben aquel modèl se pòt conjugar d’una autra manièra, irregulara, mejançant la 2a conjugason non incoativa sens ‑iss‑, coma sentir, e amb una alternància vocalica o/ò: òfri, òfres, òfre, ofrèm, etc.)
 
 
7. rompre (gascon rómper)
 
Lo participi passat es irregular: rot rota.

Tanben pòt èsser regular: romput rompuda (vivaroalpenc romput rompua).
     
Dins los tempses compausats, òm accèpta rot o romput: a rot lo gredon = a romput lo gredon.
 
Coma adjectiu, òm utiliza sonque rot: un gredon rot, l’espasa rota.
 
Aquel vèrb se conjuga de manièra regulara als autres tempses en seguissent la 3a conjugason coma batre (gascon bàter): rompi, rompes, romp, rompèm, etc.
 
Los derivats coma corrompre (gascon corrómper) e interrompre (gascon interrómper) an totjorn un participi passat regular: corromput, interromput.
 
 
8. semondre (gascon semónder)
 
(Aquel vèrb es puslèu oriental, s’es adaptat al gascon, prendrà la forma semónder.)
 
Lo participi passat es irregular: semost semosta (notatz lo plural sensible en occitan general: semostes semostas... mas alhors es semosts semostas).

Tanben pòt èsser regular: semondut semonduda (vivaroalpenc semondut semondua).
 
Aquel vèrb se conjuga de manièra regulara als autres tempses en seguissent la 3a conjugason coma batre (gascon bàter): semondi, semondes, semond, semondèm, etc.
 
 
9. tòrcer
 
Lo participi passat es irregular: tòrs tòrsa (notatz lo plural sensible en occitan general: tòrses tòrsas... mas alhors es tòrs tòrsas).

Existís una segonda forma irregulara: tòrt tòrta.

Tanben lo participi passat pòt èsser regular: torçut torçuda (vivaroalpenc torçut torçua).
 
Dins los tempses compausats, lo participi passat es puslèu torçut: a torçut lo baston.
 
Totas las formas del participi passat se pòdon utilizar coma adjectius: un baston torçut = un baston tòrs = un baston tòrt.
 
Aquel vèrb se conjuga de manièra regulara als autres tempses en seguissent la 3a conjugason coma cóser o témer, amb una alternància vocalica o/ò, amb una alternància consonantica ç/c e amb la particula er al futur e al condicional: tòrci, tòrces, tòrç, torcèm... que tòrça, que tòrças... torcerai, torceràs... torceriái, torceriás, etc.
 
Se conjuga parièr:

— destòrcer: participi passat destòrs o destòrt o destorçut.

 

 

 [Imatge: © Andy Arthur - poblejat dins www.jornalet.com]