Les accions del govern de Netanyahu a Gaza, Cisjordània i l'Iran erosionen un suport fins ara incondicional
Europa Press
Escrit
per Lluís Tomàs
Israel perd cada cop més terreny en un front que
durant dècades havia tingut gairebé garantit: l’opinió pública dels
Estats Units. La Casa Blanca és el principal suport del govern de Benjamin
Netanyahu en tots els àmbits —polític, econòmic i militar—, però l'agressivitat
de les operacions israelianes a Gaza, l’expansió de la violència a Cisjordània
i la
guerra amb l’Iran han convertit la relació amb Tel-Aviv en un element
cada vegada més polaritzador dins la societat nord-americana. El
suport incondicional a Israel ja no funciona com un dogma incontestable i
l’últim cas que fa palesa aquesta tendència s’ha produït aquest mateix dijous, quan
l’ambaixador dels Estats Units a Jerusalem, Mike Huckabee, ha denunciat
els "terroristes israelians" que assetjaven una
família palestina a Qusra, al nord de Cisjordània. "Les accions d’aquells
que estan duent a terme aquests actes horribles de terror per intimidar i
assetjar aquesta família són repugnants", ha afirmat.
La violència exercida per colons
israelians contra la població palestina de Cisjordània s’ha
intensificat en els últims anys en paral·lel als bombardejos
sobre la Franja de Gaza. La comunitat internacional denuncia des de fa
temps la il·legalitat de molts assentaments, però el que resulta menys habitual
és que aquestes crítiques arribin des de la mateixa diplomàcia nord-americana.
Huckabee ha estat especialment contundent i ha assegurat que "no
hi ha excusa per a un comportament tan brutal". També ha explicat que
la delegació dels Estats Units ha instat tant la policia com l’exèrcit
israelians a actuar contra aquests "terroristes".
Més enllà de Cisjordània, el principal focus de
tensió aquest any ha estat la guerra amb l’Iran. Una part del Partit
Republicà considera que el govern de Netanyahu ha arrossegat
Washington cap a un conflicte que era evitable. Un pensament compartit dins del
moviment MAGA (Fem que Amèrica torni a ser gran, en anglès) i les seves veus
més influents. Tucker Carlson, exassessor de Trump i antic
presentador estrella de Fox News, ha arribat a acusar el president
nord-americà d’estar sota el "control" de Netanyahu. En la mateixa
línia, l’excongressista republicana Marjorie Taylor Greene, una de
les principals aliades de Trump fins a la ruptura entre tots dos a principis
d’aquest any, s’ha convertit en una de les figures més crítiques amb Israel
dins l’ala ultraconservadora.
Divisió entre els demòcrates
Dins del Partit Demòcrata, la
relació amb Israel s’ha convertit en una de les principals fonts de fractura
interna. D’una banda, l’establishment tradicional i moderat
manté la línia històrica del partit, que presenta Israel com un aliat
estratègic innegociable dels Estats Units i com l’única democràcia de l’Orient
Mitjà. De l’altra, una ala progressista cada vegada més
crítica sosté que Washington no pot continuar oferint suport incondicional a un
govern al qual atribueix violacions dels drets humans i responsabilitats en la
crisi humanitària de Gaza.
Abdul El-Sayed durant les primàries demòcrates de Michigan / EFE
L’ascens de l'ala progressista s’ha fet visible
a les primàries demòcrates. L’AIPAC (el principal lobby proisraelià dels Estats
Units) i altres organitzacions afins han destinat desenes de milions de dòlars
a donar suport a candidats moderats i, doncs, intentar derrotar congressistes
crítics amb Tel-Aviv. Però aquesta inversió no sempre ha tingut efecte. La
victòria d’Abdul
El-Sayed a Michigan confirma l’empenta d’un sector progressista
que també ha sumat èxits com el de Zohran Mamdani a Nova York.
Tots dos representen una nova generació de dirigents demòcrates molt
crítics amb Israel i partidaris de posar fi a l’ajuda militar
incondicional que Washington manté amb el govern israelià.
Erosió a l'electorat
La fractura no s'ha produït només als despatxos,
també entre l'electorat. Una enquesta de Gallup publicada a l’abril ja mostrava
un canvi de tendència de gran abast, ja que, per primera vegada, la
simpatia per Palestina superava la d’Israel entre els ciutadans dels Estats
Units. Fa una dècada, un 62% dels nord-americans expressava simpatia per
Israel, davant de només un 15% que ho feia per Palestina. Ara, en canvi, el
suport a Israel ha caigut fins al 36%, mentre que el de Palestina ha crescut
fins al 41%.
Aquesta transformació també està marcada per una
profunda bretxa generacional. Les generacions més grans van créixer
amb la imatge d’Israel com un estat democràtic, petit i vulnerable, envoltat
d’enemics i encara sota l’impacte de la memòria de l’Holocaust. En canvi, molts
joves de la generació Z i els millennials han conegut un Israel consolidat com
la principal potència militar i econòmica de la regió i interpreten el
conflicte palestí a través de marcs vinculats a la justícia social, el
colonialisme i els drets civils. Aquesta mirada connecta, a més, amb moviments
interns dels Estats Units com Black Lives Matter, fet que ha
contribuït a transformar la percepció d’Israel entre els sectors més joves de
l’electorat.
[Font:
www.elnacional.cat]
Sem comentários:
Enviar um comentário