La diàspora amaziga a Catalunya preserva i transmet la seva llengua i cultura, sigui a través de classes i tallers impulsats per la comunitat com a través de projectes que fan créixer l’idioma i les variants en l’àmbit digital.
“La meva paraula favorita en amazic sempre ha estat tayri, que vol dir ‘amor’. De fet, és la primera paraula que vaig aprendre. Quina és la vostra?”. Aquest és un dels reels (vídeos) del compte d’Instagram @amazightalks que, amb més de 27.000 seguidors, difon informació i curiositats sobre la cultura, la llengua i la història del poble amazic. Al darrere hi ha la Lalla Ghizlan Baryala, una jove de 28 anys nascuda a Barcelona, de pare amazic de la regió de l’Atles del Marroc i de mare àrab del nord del país, de Tànger.
Baryala va començar a descobrir la seva llengua paterna, l’amazic, d’adolescent, ja que els seus pares havien decidit parlar-li en castellà perquè s’integrés millor a Catalunya. “Amb el temps sentia el pare parlant amb familiars o escoltant música i no entenia quina llengua era, però em generava una sensació molt emocional i volia saber-ne més”. Així, a poc a poc, va interessar-se cada vegada més per l’amazic i els seus orígens, fins al punt que va obrir aquest compte. “Em va servir per reconnectar amb la meva identitat i els meus orígens i apropar-los també a molta gent amaziga o de la diàspora que m’escriu explicant-me que, com jo, desconeixen moltes coses de la seva llengua i les seves arrels”, explica.
Una llengua disseminada pel nord d’Àfrica
L’amazic (tamaziɣt) està constituït per un conjunt de varietats lingüístiques minoritzades parlades per la població autòctona del nord d’Àfrica. Actualment, es parla des de la Mediterrània al Sahel i, d’est a oest, de l’oasi egipci de Siwa a l’oceà Atlàntic. La població amazigòfona, tot i que no hi ha dades clares, es calcula que són més de 20 milions i està molt dispersa geogràficament. Es parla sobretot a Algèria i el Marroc (on hi ha tres zones diferenciades que coincideixen amb tres grans variacions dialectals: el Rif, l’Atles i la regió de Sus), països on es concentra més del 90% de la població amazigòfona, però també hi ha comunitats en petites zones de Tunísia, Líbia, Mauritània, Burkina Faso, Níger, Mali, Txad i Egipte. Fins fa poc, l’amazic s'havia mantingut essencialment com a llengua oral. Comprèn un gran nombre de variants dialectals, amb diferències considerables entre si. Això és degut a la separació geogràfica de les diferents comunitats, que es concentren sobretot en zones de muntanya, oasis, valls i algunes zones costaneres. Aquesta desconnexió geogràfica de l’amazic també té a veure amb el pes que han tingut a la zona tant les llengües dels països colonitzadors (anglès, francès o espanyol) com l’expansió de l’arabització, lligada sobretot a l’islam.
Mapa de distribució de l’amazic al Nord d’Àfrica
A Catalunya, es calcula que la diàspora amaziga o amb arrels amazigues representa entre 100.000 i 200.000 persones. La majoria provenen de dues zones: del sud-est del Marroc, que s’agrupen sobretot a Cornellà, Sabadell i Tortosa; i del nord, de la zona del Rif, més presents a Osona, el Maresme i l’Empordà. Sobre l’amazic a Catalunya, l’Idescat apuntava en l’enquesta d’usos lingüístics de la població de 2023 que unes 45.600 persones de més de 15 anys el tenen com a llengua materna o d’iniciació, per damunt d’altres idiomes com el francès, l’anglès o l’italià. Segons dades recollides per la Casa Amaziga de Catalunya i alguns experts l’any 2018, s’apunta que podria ser la tercera llengua materna a Catalunya, basant-se en el fet que bona part de la migració del Marroc i d’Algèria prové de zones amazigòfones. De totes maneres, no hi ha una estadística fiable, ja que sovint els mateixos amazigòfons no es declaren com a parlants de la llengua.
Les dones, guardianes de l’amaziguitat
A la diàspora amaziga, com passa en moltes altres cultures, han estat sobretot les dones les que han agafat el rol de transmissió de la llengua dins la comunitat. La Fatiha Ait Hssain és una dona amaziga de 35 anys que va venir a viure a Tortosa l’any 2008, des del poble de Tinghir, al sud-est del Marroc. “És una zona quasi desèrtica, però tothom parla amazic. La meva mare, per exemple, gairebé no parla àrab. Per tant, jo vaig decidir parlar a les meves quatre filles en amazic”, explica. A més, Ait Hssain també fa d’intèrpret de l’amazic al català o castellà a Tortosa a través de l’associació Atzavara Arrels, quan de vegades hi ha necessitat d'interpretació als jutjats o a la policia. “Em fa contenta veure que la gent amaziga continua utilitzant la seva llengua d’origen també aquí”, diu.
Tot i aquestes peticions d’intèrprets en amazic que explica Ait Hssain, encara avui el principal problema de la comunitat amazigòfona a Catalunya continua sent la invisibilització dins de la comunitat marroquina, la qual cosa fa que se’n vulnerin els drets lingüístics. En el dossier Les dones d’origen amazic a Catalunya narren la seva amaziguitat, d’Özgür Güneş Öztürk i Istar Montull Mussach, s’expliquen alguns casos en primera persona de diferents espais de vida en els quals les dones amazigòfones necessiten i no disposen de serveis públics que les puguin atendre en amazic. Per exemple, els jutjats acostumen a tenir intèrprets àrabs: si un amazic o una amaziga no pot explicar el que necessita a una psicòloga, a una advocada o en un judici, pot suposar-li un greuge. O, també, quan algunes dones van a una visita mèdica, han de portar-hi els seus fills perquè facin d'intèrprets, amb el problema de manca de privacitat que això comporta.
De vegades, aquesta manca de serveis, de teixit associatiu o de xarxa de suport per a les dones que només parlen amazic, que sí que poden tenir més fàcilment les marroquines que parlen àrab, pot fer que les primeres s’acabin aïllant més.
Ait Hssain diu que, quan tornen al seu poble per Nadal, les seves filles “estan il·lusionades, no només perquè poden entendre la gent, sinó perquè connecten amb zones molt diferents a la ciutat, on la gent talla llenya per al foc, prepara el pa al forn a casa, cuida animals i hi ha més tranquil·litat i més confiança entre tots i totes”.
També assenyala que va sentir que havia d’escollir entre transmetre l’amazic o el darija (l’àrab del Marroc). “És important aprendre l’àrab per llegir l’Alcorà i també perquè, si van al Marroc, el necessitaran per llegir els senyals, per fer paperassa o si et para la policia. Aquest és un debat que hem tingut les mares amazigues de la diàspora. Però, al final, per aprendre l’àrab tindran més oportunitats. Però jo soc amaziga, i si no ensenyo la meva llengua i la meva cultura als meus fills, qui ho farà?”, es pregunta.
Baryala també ha viscut aquesta situació i l’ha vista al seu entorn. “Molta gent amaziga, sobretot dones, hem interioritzat durant molt de temps que l’amazic era una llengua de segona, vinculada amb la ruralitat i poc moderna. I si ets musulmana, sembla que hagis d’escollir entre l’àrab o l’amazic, com si t’haguessis d’identificar amb una identitat o l’altra. A mi això també m’ha costat de digerir, que puc ser una mica les dues coses”, reconeix.
 |
Amazigues en un esdeveniment cultural
Classes impulsades per la Casa Amaziga
La comunitat amaziga a Catalunya s’ha organitzat en diverses entitats. Una de les principals és la Casa Amaziga de Catalunya. “Als inicis, l’any 2010, va néixer per treballar pels drets socials dels amazics, els drets com a persones migrants a Catalunya. Però de seguida vam assumir la reivindicació dels drets lingüístics i l’ensenyament de la llengua amaziga a infants com una de les principals reivindicacions, agafant el relleu d’organitzacions prèvies com l’Assemblea Amaziga de Catalunya o Bayt al-Thaqafa, la Casa de la Cultura”, explica Aziz Baha, expresident de la Casa Amaziga de Catalunya, educador social i professor de llengua i cultura amazigues de 2008 a 2014.
Les classes s’han mantingut des de 2004 en conveni amb el Departament d’Educació de la Generalitat i amb el suport d’entitats com el CIEMEN i Fundació pels Drets Col·lectius dels Pobles a Sabadell, Manresa, Montcada i Reixac i Granollers. Ara, però, només hi ha dos grups estables a Sabadell. Baha identifica diversos motius que expliquen aquest fet. “D’una banda, hi ha famílies que malauradament no veuen que sigui útil que les seves criatures estudiïn l’amazic. De l’altra, tenim pocs recursos per fer aquesta tasca: el Departament d’Educació hauria de poder impulsar aquestes classes directament. És una de les llengües més parlades de la ciutadania catalana, després del català i el castellà”, apunta.
 |
Imatge d’una activitat d’aprenentatge de l’amazic |
A més, Baha explica que el Marroc tampoc aposta per l’amazic. “Hi ha acords bilaterals amb el Marroc per ensenyar la cultura i la llengua del Marroc als nens i nenes d’origen marroquí a la diàspora. Però, a la pràctica, només s’ensenya l’àrab. Com si l’amazic no fos una part important de la cultura marroquina! És una discriminació”. El 2011, la Constitució del Marroc va reconèixer l’amazic com a llengua oficial (entre un 40% i un 50% de la població el parla), i va prometre introduir la llengua a l’ensenyament. En realitat, però, l’aprenen menys del 15% dels alumnes del país, segons dades de 2025 del ministeri d’Educació, i a secundària és gairebé inexistent. Un informe presentat el 2023 per tres entitats amazigues i de drets de les minories rebaixa la xifra a menys del 10% i apunta que no hi ha un compromís suficient de l’Estat marroquí per implementar l’oficialitat de la llengua amaziga a l’ensenyament. Les organitzacions denuncien que entre 2018 i 2022 el nombre d’alumnes que rebien ensenyament d’amazic va baixar dels 600.000 (xifra oficial) a 350.000 (segons l’organització Minority Rights Group), nombre que segons el ministeri ara ha crescut fins als 650.000. També critiquen que, d’aquí a 2030, només s’ha previst la generalització de l’ensenyament de l’amazic a primària, i que el nombre de professors que són preparats anualment és insuficient per cobrir les necessitats.
L’escola ha estat un dels principals camps de batalla culturals al llarg de les darreres dècades al Marroc, tant per als defensors de la llengua amaziga com per aquells que han intentat marginalitzar-la. En l’època colonial, en què el Marroc va ser un protectorat de França (1912-56), tot i que les elits franceses veien l’amazic com un idioma “d’endarreriment”, van obrir alguns centres escolars francoamazics d’ensenyament de la llengua a les regions de Fes i Meknès i van voler atorgar als amazics una jurisdicció diferent (el dahri de 1930), amb l’objectiu de separar-los dels àrabs i assimilar-los a la cultura francesa. Amb la independència, s’imposa l’arabització de l’ensenyament i s’arracona tant el francès, llengua colonial, com l’amazic, considerat un símbol de divisió del poble marroquí en un moment de construcció de la identitat nacional.
“A l’escola, recordo que havíem de parlar àrab darija no només a l’aula, sinó també al pati. Era una imposició, perquè en realitat tots els alumnes veníem de pobles amazics de la zona, però si parlàvem en amazic, ens renyaven”, recorda Aziz Baha, que és originari de la regió de Drâa-Tafilalet, a l’Atles oriental.
Ara que l’amazic ja és oficial, es constata, però, com apuntava l’informe de Minority Rights Group, l’estancament o fins i tot el bloqueig institucional en l’ensenyament de la llengua al Marroc. Les dificultats d’implementació generalitzada de les polítiques educatives o la manca de professorat qualificat són alguns dels motius. Rachid Raha, president de l’Assemblea Mundial Amaziga, apuntava altres possibles claus en una conferència el dia mundial de les llengües maternes el febrer de 2023: per exemple, que els manuals didàctics amazics puguin no estar en la línia amb els valors profundament religiosos que vehicula actualment l’escola àrab del país, o que no s’ajustin alguns relats històrics als oficials sobre la construcció de la identitat nacional.
Socialitzar per fer créixer la llengua
Omaima Baychou, amb només 20 anys, és una de les professores dels dos grups estables d’ensenyament d’amazic a Sabadell. “Primer, vaig ser-ne alumna, i ara fa uns anys que en soc professora. Aquestes classes són molt importants perquè els nens i nenes, que poden aprendre amazic a casa pels seus pares, poden socialitzar-se amb altres parlants d’amazic de la seva edat, aprendre a escriure’l i també sentir altres persones que el parlin. Si no, és molt difícil mantenir-lo per a la nostra generació, si a l’escola i en el nostre dia a dia ja ens relacionem més en català o castellà”, apunta. Baychou ensenya també a les classes el tifinag, l’alfabet propi de l’amazic, que sovint es fa servir per expressar la identitat amaziga, simbòlicament i política.
Per fer-se servir a les classes, la Casa Amaziga de Catalunya i el CIEMEN van desenvolupar entre 2018 i 2022 fins a 24 unitats didàctiques per aprendre amazic. Aquestes unitats inclouen enregistraments sonors i una guia d’ús, en català i en francès, i s’han utilitzat tant a escoles de Catalunya com del Marroc, de la mà d’alguns professors de primària als quals es va presentar el projecte. Aquests materials van ser coordinats per Carles Múrcia, professor de la Universitat de Barcelona i coautor d’un altre material de referència en l’ensenyament de l’amazic en la diàspora: el Diccionari català-amazic / amazic-català.
Baychou diu que les unitats didàctiques són molt útils, però que encara es podrien adaptar més. “Jo tinc alumnes d’entre quatre anys i dotze: estaria bé poder adaptar els continguts a les diferents edats. També és important que aquest material pugui anar més enllà de les classes i arribi a molta més gent en format digital a través de les xarxes socials”.
L’amazic a internet: una oportunitat per a l’estandarització?
De la necessitat d’impulsar l’amazic en el món digital neix la campanya Awal, orientada a fomentar l’idioma en el món digital. És un projecte impulsat per Col·lectivaT, la Casa Amaziga de Catalunya i el CIEMEN, que neix de la participació de la comunitat amazigoparlant, ja que es basa a recopilar dades, a través d’enregistraments de veu i recollida de textos traduïts, per tal de preservar la llengua. L’objectiu inicial d’Awal era arribar a desenvolupar un traductor en línia amazic. Google, però, ja n’ha fet un, alhora que la intel·ligència artificial fa que l’evolució d’aquestes eines sigui molt ràpida. Per tant, l’aportació actual d’Awal consisteix a produir textos traduïts que se'n pugen a repositoris als quals poden accedir els desenvolupadors web per millorar, així, els traductors automàtics existents o en desenvolupament.
 |
Es pot contribuir al web
d’Awal a partir de diferents llengües. A
la imatge, la versió en amazic escrit en alfabet tifinagh. |
Un dels reptes als quals s’enfronta l’amazic és trobar un model d’estandardització. De fet, el projecte Awal es basa en una proposta treballada per Carles Múrcia, en què la manera de construir l’estàndard de l’amazic no hauria de ser unitari, sinó composicional i plural, és a dir, respectant el caràcter horitzontal de la societat amaziga, que no té un centre de poder. Boudichat creu que això encara queda lluny: “Hi ha un debat sobre la percepció de les variants de l’amazic. El rifeny i l’amazic central són dialectes? O els podríem considerar llengües independents, i dir que l’amazic és com la llengua mare, el llatí, i aleshores tenim llengües que en neixen, com passa amb el català i el castellà? Ara, per exemple, amb la Ghizlan [Baryala]”, que també col·labora a Awal, “gairebé no ens entenem en amazic; només compartim algunes paraules. De totes maneres, aquest projecte és important perquè hi participen persones de zones diferents, i això fa que hi hagi punts de vista diferents i es pugui enriquir”, apunta.
 |
Ghizlan Baryala en una activitat
amb dones amazigues a Tortosa |
Per Baryala, “l’important és que la comunitat participi i nodreixi aquesta eina perquè hi hagi més contingut en la nostra llengua a la xarxa i la gent pugui aprendre la llengua de forma autodidàctica cada vegada més”. Per ella, hi ha una nova generació que no aposta tant per la presencialitat i la militància com abans. “Estem generant maneres diferents de fer i de connectar: creem continguts audiovisuals per Instagram o Tik Tok, fem pòdcasts o creem comunitat a través de les xarxes socials. El nostre activisme ara és més digital”.
Boudichat afegeix que els espais culturals de trobada continuen sent fonamentals. “La celebració de l’any nou amazic, la música, la cultura… Tots aquests esdeveniments sempre fan que la gent s’animi i s’impliqui més. Estaria bé poder unir els nostres tallers més lingüístics amb activitats culturals, gastronòmiques o artesanals. El fet de tenir espais més distesos on poder compartir opinions i experiències sobre com ens sentim les persones amazigues de la diàspora facilitaria també poder parlar de la llengua des d’un altre lloc”.
Sem comentários:
Enviar um comentário