Delmore Schwartz i altres escriptors inspiradors de Lou Reed

A The Velvet Underground, etc. (Cúpula) el periodista Rafa Cervera revela els gustos literaris de Lou Reed, des dels autors beat fins al seu professor de literatura, Delmore Schwartz, del qual LaBreu edità el 2022 En els somnis comencen les responsabilitats.

Escrit per Àlex Milian

The Velvet Underground, etc. (Libros Cúpula), del periodista valencià Rafa Cervera, aprofundeix en aquest grup icònic per a la història de la música (segons el subtítol “El grupo que pervirtió la música rock”) i en les influències literàries del seu líder, Lou Reed (que ací apareix, en la seua etapa juvenil, com a Lewis).

Cervera explica que Reed va convertir un dels professors de la Universitat de Siracusa en “una mena de figura paterna”. Qui el va captivar va ser Delmore Schwartz, escriptor que va arribar a aquell centre “en hores baixes degut a les paranoies que la beguda fomentava al seu cap”, però que havia signat un recull de contes que havia impactat l’autor de Lolita: “El mateix Nabokov havia elogiat En els somnis comencen les responsabilitats, la col·lecció de relats que va publicar el 1938, la qual situà a l’alçada d’obres de J. D. Salinger, John Cheever, John Updike i John Barth”.

Aquest recull de relats, En els somnis comencen les responsabilitats, està traduït al català per Andreu Gomila i va ser publicat per LaBreu Edicions l’any passat. Fins al 2022 només la revista Paper de vidre havia encarregat la traducció d’un dels contes a Dolors Udina.

A Schwartz, en Lou Reed “l’escoltava encisat mentre recitava passatges de Finnegan’s Wake [James Joyce], a l’Orange, el bar pròxim al campus de Siracusa, on es reunien els seus deixebles per debatre sobre literatura fora de les hores lectives”.

Però Cervera també explica altres escriptors de capçalera de Reed: “Llegia compulsivament autors beat —Ginsberg, Corso o Bukowski—, que, com [William] Burroughs, introduïen a les seues obres el consum de drogues i la pràctica d’una sexualitat que a voltes fugia del normatiu”.

Reed “s’havia proposat emprar la cançó pop com vehicle literari: per la brevetat i abast popular, considerava les cançons com contenidors perfectes de lírica”.

[Font: www.eltemps.cat]