Hermitage: no news, good news

La russofòbia s'ha estès entre les institucions culturals, que des-programen activitats artístiques entorn l’ecosistema rus per mostrar el seu posicionament

Escrit per Clara Cardona

Probablement russofòbia (juntament amb desnazificar i tantes altres paraules que ens porta i ens portarà l’atac a Ucraïna) passi a ser de les candidates a Neologisme de l’Any 2022. L’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) des de fa anys obren un procés participatiu per escollir el neologisme de l’any. Ambdues entitats seleccionen deu paraules i els usuaris voten. Encara queda temps perquè acabi l’any, però veurem on ens porta tot plegat. El neologisme del 2021 va ser negacionisme, el del 2020 va ser coronavirus, emergència climàtica i animalista van ser els de 2019… Així que l’actualitat i la cultura mediàtica, a l’hora d’escollir la paraula de l’any, hi tenen molt a veure.

Aquestes alçades de la pel·lícula (perquè tot plegat és com una pel·lícula, tenint en compte que la realitat sempre supera sempre la ficció), el mot russofòbia ja no necessita ser explicat ni definit. A Catalunya en poden ser exemples el Festival de Música de Peralada, que va anunciar recentment la suspensió de les funcions programades del Ballet del Teatre Mariinsky de Sant Petersburg, que havia d’inaugurar la 36ª edició del festival amb una doble participació les nits del 8 i 9 de juliol; o el Liceu de Barcelona, que va confirmar que la soprano russa (tot i que nacionalitzada austríaca) Anna Netrebko no cantarà al concert commemoratiu previst per al 175è aniversari de la institució el proper 3 d’abril.

Aquests en són només alguns exemples del que està succeint aquest dies al nostre país, sempre sota la premissa de que si es des-programen activitats artístiques entorn l’ecosistema rus és perquè “hi ha la necessitat d’un posicionament clar de les institucions artístiques i dels seus dirigents contra la guerra i en compromís amb la pau”.

Molts altres països estan fent el mateix que a casa nostra, mentre que a altres llocs es “limiten” a restringir aquells esdeveniment artístics o produccions que han rebut diners públics del govern rus, com és el cas del Glasgow Film Festival que ha descartat les pel·lícules vinculades amb Rússia d’aquesta manera, per exemple.

Tot això ens fa pensar en quin seria avui el debat si finalment Barcelona hagués acceptat acollir la seu del Museu Hermitage, un projecte que, malgrat estar descartat, encara genera polèmica -ja que el fons d’inversió promotor del projecte manté oberta la via judicial per aconseguir una indemnització (milionària!) per part del consistori-. Fonts del mateix Hermitage van confirmar en el seu moment que tenien propostes d’altres ciutats on “instal·lar” el museu, com Lisboa o Madrid. Caldria veure en quin estat estan aquestes propostes que segurament ja no conserven l’interès ni l’atractiu inicial- però, de moment, només impera (d’imperialisme, sobretot) el silenci. De moment l’Hermitage reclama que unes obres cedides temporalment a museus de Roma i Milà tornin a Sant Petersburg. Així que potser hem estat beneïts d’un cop de sort que ens ha portat a l’exempció de polèmica en unes setmanes on la màxima és més que certa: no news, good news. I així no se’ns pot acusar de res.

 

[Font: www.nuvol.com]