Primera documentació: 5/12/1994
| Tipus | manlleu del gallec |
| Contextos | L’última nit els amfitrions ens ofereixen una queimada dins de la immensa llar del pazo, la millor que he tastat en la vida. [El Temps, 5/12/1994] |
| Amb els seus peus, que encomanaven energia als que estaven asseguts, la nit plujosa, a falta de queimada però amb un públic entusiasmat [...], s’hagués acabat amb una festa celta. [Avui, 1/03/2016] | |
| Observacions | El manlleu del gallec queimada és la lexicalització del participi femení del verb queimar ‘cremar’, amb què es designa la beguda típica de Galícia que es prepara amb rom (o un altre tipus d’aiguardent), llimona i sucre, i que abans de beure’s es flameja fins que es produeix la combustió quasi total de l’alcohol, és a dir, com el cremat.
Segons la tradició, aquesta beguda destil·lada es pren després de sopar, en la foscor de la nit, en una mena de ritual en què els comensals s’agafen de les mans en senyal d’unió i fraternitat. Mentre la queimada encara crema, es recita un conjur, anomenat conxuro o esconxuro, que funciona com a protecció contra maleficis i manté allunyats els esperits malvats i les meigas (un tipus de bruixa que pacta amb el diable) de qui beu aquest aiguardent.
|
[Font: neolosfera.wordpress.com]
Sem comentários:
Enviar um comentário