Primera documentació: 16/02/1989
| Tipus | manlleu del llatí |
| Contextos | Mario Zagallo tampoc necessita recuperar el mes de setembre perquè, en el seu cas, no es tracta d’aprovar una assignatura, sinó un doctorat cum laude. [El Periódico, 13/07/1998] |
| La tesi, que ha rebut nombrosos premis i ha obtingut la qualificació d’excel·lent cum laude, vol establir el perfil clínic i psicosocial que hi ha darrere dels intents de suïcidi per desenvolupar un programa de prevenció eficaç per a les conductes suïcides. [Avui, 20/06/2017] | |
| Observacions | Aquesta locució, que el GDLC ja recull amb asterisc, significa ‘amb lloança’, ‘amb elogi’, i s’aplica a la màxima qualificació d’un examen o d’una tesi doctoral, quan algú en vol remarcar una excel·lència especial.
Com a curiositat, el verb llatí laudo ‘lloar, elogiar’ està relacionat amb el mot laurus, que significa ‘llorer’. A l’antiga Grècia i Roma, aquest arbre representava la glòria poètica, imperial o esportiva, i, per tant, era el símbol de la lloança o la recompensa pública per una victòria. De fet, es coronaven amb fulles de llorer els guerrers i emperadors més valents, així com els atletes vencedors en els jocs olímpics. Així doncs, el llorer, vinculat a la fama literària i esportiva, també té a veure amb els èxits acadèmics i ha arribat fins als nostres dies amb la locució cum laude.
|
[Font: neolosfera.wordpress.com]
Sem comentários:
Enviar um comentário