Reaccions d’indignacion e colèra a París per l’emplec de la lenga del país dins l’investidura del govèrn de l’illa
Aquela investidura foguèt un moment d’emocion viva tant pel pòble còrs coma pels pòbles oprimits de l’estat francés e d’Euròpa. Après son eleccion, Jean-Guy Talamoni faguèt un discors entièrament en lenga còrsa. De son costat, Gilles Simeoni faguèt un discors essencialament en francés amb qualques passatges en lenga còrsa. Après aqueles discorses, tota l’assisténcia presenta (a l’excepcion d’una conselhièra del Partit Comunista Francés) entamenèt espontanèament l’imne còrs, Diu vi salvi Regina. L’acte institucional s’acabèt amb un moment de granda solemnitat: lo jurament dels conselhièrs nacionalistas fach sul libre Giustificazione della rivoluzione di Corsica (Justificacion de la revolucion de Corsega) dins son edicion originala de 1764.
L’emocion d’aqueles moments, d’una importància capitala per l’istòria de Corsega, durèt pauc de temps. Fins alara los politicians e los mèdias franceses avián totalament ignorat l’eleccion còrsa. Mas bastèt que lo nòu president Talamoni faguèsse un discors de 10 minutas en còrs per que se desencadenèsse dins l’estat francés una ondada publica de corsofobia doblada d’un discors colonialista d’un violéncia esfraiosa.
De reaccions iradas a París
Jean-Pierre Chevènement se declara “estomagat” tant per la lenga del discors coma per son contengut (que ramenta l’existéncia de la nacion còrsa). Jean-Luc Mélenchon, enemic declarat de las lengas oprimidas, declara: “soi ofensat quand lo president d’una assemblada francesa parla pas dins una lenga que compreni”. L’èx-primièr ministre Fillon demanda una intervencion de François Hollande fàcia al “prononciar d’un discors inaugural dins una lenga que, uèi, es pas la lenga de la republica”. La deputada socialista Marie-Noëlle Lienemann, que s’insurgís que lo nòu president “se siá permés de prononciar son discors d’installacion en lenga còrsa”, demanda que lo govèrn prenga de sancions.
Del costat dels mèdias, pro de cronicaires se son manifestats, coma Joseph Macé-Scaron de la revista ultrajacobina Marianne. El decreta que “totas las regressions identitàrias son marridas. Aquel identitarisme es una pandemia mondiala”. Lo gropuscul mediatic Boulevard Voltaire clama “Corsega Francesa!” dins un article d’un racisme abjècte. Tocant lo mitan literari francés, l’escrivan Philippe Besson se ditz “escandalizat” per “aquel espectacle de dos elegits”.
Talamoni: “se son ridiculizats”
De son costat, lo president Talamoni a respondut a aqueles atacs amb tranquillitat: “Se son ridiculizats. Los autres païses europèus comprendràn pas çò que los pòt metre dins un tala furor dins lo fach de far un discors dins una lenga qu’es pas lo francés. Es quicòm de totalament absurde e que demòstra la manca de nautor de vista de fòrça responsables franceses. Mas sèm segurs que se’n tròba de mai clarvesents que seràn capables de comprene çò que sèm a far”.
[ Alta Frequenza ]
— BFMTV: Gilles Simeoni répond aux critiques adressées à leurs discours d'investiture prononcés en langue corse
[Poblejat dins www.jornalet.com]

Sem comentários:
Enviar um comentário