A vitoria de Lula no Brasil provoca unha vaga de reaccións internacionais: «É un triunfo do Sur Global»

Dirixentes de América Latina, Europa, Asia e África felicitan o presidente brasileiro pola súa reelección.

O presidente do Brasil, Lula da Silva, e o vicepresidente, Geraldo Alckmin, celebran a súa reelección durante un acto en São Paulo após coñecerse os resultados.

Escrito por Rafa Ruiz-Matas 

A vitoria de Luiz Inácio Lula da Silva na segunda volta das eleccións presidenciais do Brasil provocou numerosas reaccións internacionais. Unha das primeiras felicitacións chegou da presidenta progresista mexicana, Claudia Sheinbaum, que celebrou o resultado electoral cunha mensaxe en X: "Viva a democracia, gañou o pobo do Brasil. Parabéns, presidente Lula!". Sheimbaum é unha das poucas aliadas ideolóxicas de Lula na rexión, nun contexto marcado pola presenza de gobernos conservadores e de extrema dereita en América Latina e de dirixentes próximos ao bolsonarismo, como o presidente arxentino, Javier Milei, e o mandatario estadounidense, Donald Trump.

Tamén o presidente uruguaio, o progresista Yamandú Orsi, trasladou os seus parabéns a Lula, con quen mantivo unha conversa telefónica após coñecerse os resultados. "Acabo de falar co presidente electo do Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, un amigo. Feliciteino polo triunfo e pola festa democrática que representa un proceso electoral", manifestou.

Pola súa parte, o presidente de Guatemala, Bernardo Arévalo, felicitou Lula pola súa "gran vitoria nas urnas" e o pobo brasileiro por unha xornada electoral que, segundo destacou, "consolida as súas institucións democráticas". Arévalo reivindicou a necesidade de gobernar "polo ben común" e de construír sociedades "máis xustas", ao tempo que expresou a súa vontade de reforzar as relacións bilaterais durante o novo mandato.

Desde o Perú, a dirixente conservadora Keiko Fujimori tamén felicitou Lula pola súa reelección e destacou a importancia de fortalecer a alianza estratéxica entre ambos os países. Fujimori avogou por impulsar a integración, a cooperación e o desenvolvemento sustentábel da Amazonía compartida, coincidindo coa proximidade do bicentenario das relacións diplomáticas entre o Perú e o Brasil.

A India e Suráfrica reivindican o papel do Sur Global

Fóra de América Latina, o primeiro ministro da India, Narendra Modi, trasladou os seus "máis sinceros parabéns" ao seu "querido amigo" Lula pola súa reelección. Modi expresou a súa intención de continuar traballando co mandatario brasileiro para "afondar e ampliar a asociación estratéxica" entre ambos os países, así como para reforzar a cooperación en distintos sectores.

O primeiro ministro indio destacou tamén a importancia de avanzar nas prioridades compartidas polo Sur Global e de traballar conxuntamente por "un mundo máis inclusivo, equitativo e sustentábel".

Na mesma liña, o presidente de Suráfrica, Cyril Ramaphosa, asegurou que o triunfo de Lula transcende as fronteiras brasileiras. "Esta vitoria terá repercusións máis alá do Brasil. É unha vitoria para o Sur Global e para as forzas progresistas de todo o mundo", afirmou.

Ramaphosa reafirmou o compromiso de Suráfrica de fortalecer as relacións bilaterais co Brasil e de continuar colaborando nos organismos multilaterais para construír "unha orde mundial máis xusta", baseada na solidariedade e no respecto ao dereito internacional.

Felicitacións desde Europa

A presidenta da Comisión Europea, Ursula von der Leyen, felicitou Lula pola súa reelección e destacou que "a democracia e o multilateralismo gañaron no Brasil". Nunha mensaxe publicada nas redes sociais, asegurou que a Unión Europea continuará colaborando co Goberno brasileiro nos próximos anos. "Seguiremos traballando estreitamente polo comercio libre e aberto, unha orde mundial baseada en regras e unha forte ambición climática", sinalou.

Pola súa parte, o presidente francés, Emmanuel Macron, trasladou os seus "máis sinceros parabéns" a Lula e destacou que "Francia e o Brasil teñen moito que construír xuntos". "Ante os grandes desafíos do noso tempo, fortalezcamos a nosa asociación estratéxica e manteñamos viva a amizade entre os nosos dous países ao servizo dun mundo máis xusto", manifestou.

No Estado español, o presidente do Goberno, Pedro Sánchez, aproveitou a vitoria de Lula para estabelecer un paralelismo coas eleccións xerais do próximo 29 de novembro. "Gran vitoria de Lula! O que pasou no Brasil pasará en España. A remontada do progresismo global acaba de comezar", afirmou nas redes sociais.

Sánchez vinculou así a remontada electoral do mandatario brasileiro cunha hipotética vitoria do PSOE nos comicios estatais, nos que os socialistas tamén parten por detrás do Partido Popular (PP) na práctica totalidade das enquisas publicadas, coa excepción do Centro de Investigacións Sociolóxicas (CIS). O presidente español procura trasladar ao escenario estatal o precedente de Lula, que conseguiu impoñerse na segunda volta das presidenciais brasileiras malia perder a primeira e partir en desvantaxe na maioría das sondaxes. Deste modo, Sánchez presenta o resultado do Brasil como exemplo da posibilidade de reverter as previsións electorais de cara ao 29-N.

O BNG celebra o triunfo de Lula fronte á ultradereita

Na Galiza, o BNG tamén celebrou a reelección de Lula. "Bora, Lula! Todo o apoio e parabéns a Lula e ao pobo brasileiro. Hoxe gañou a democracia, a xustiza social e a dignidade do pobo fronte á ultradereita", manifestou a formación nacionalista nas redes sociais, desde onde trasladou "un abrazo fraterno ao Brasil".

Pola súa parte, a eurodeputada do BNG, Ana Miranda, destacou que "o mundo é un pouco máis xusto co triunfo histórico de Lula" e asegurou que "o pobo brasileiro soberanamente decidiu virar a historia". "A democracia venceu o fascismo", afirmou Miranda, quen felicitou o mandatario brasileiro, o Partido dos Traballadores e os seus aliados, aos que cualificou de "exemplo de esperanza mundial".

Na mesma liña, o deputado do BNG no Congreso, Néstor Rego, celebrou o resultado cunha mensaxe nas redes sociais: "Viva o Brasil democrático, antifascista e soberano!".

[Foto: Leco Viana / Zuma Press / Europa Press - fonte: www.nosdiario.gal]

Lula remunta i derrota Flávio Bolsonaro en les eleccions del Brasil: serà president per quart cop

El candidat ultra impugnarà la victòria contra pronòstic de l'actual mandatari 

Escrit per Berto Sagrera

Luiz Inácio Lula da Silva ha remuntat i ha derrotat Flávio Bolsonaro en les eleccions del Brasil, de manera que serà president per quart cop. L'actual mandatari i líder històric del Partit dels Treballadors s'ha imposat contra tot pronòstic en la segona volta d'aquest diumenge al fill de l'exgovernant Jair Bolsonaro, amb una diferència de més de quatre milions de vots. Mentre que el candidat ultra n'ha obtingut 59,8 milions (48,21%), Lula ha aconseguit 64,2 milions de vots (51,79%) en una remuntada per a la història: Bolsonaro va acabar en primera posició en la primera volta del passat 4 d'octubre, dos punts per sobre del candidat d'esquerres, i les enquestes mai no han posat Lula per davant. Realment, preveien un empat tècnic, lluny dels gairebé quatre punts que finalment els han separat, una distància més àmplia que fa quatre anys —quan el líder del PT es va imposar a Bolsonaro pare. El candidat ultra ja ha anunciat que impugnarà el resultat.

Bolsonaro s'ha negat a reconèixer la victòria de Lula i ha avançat que sol·licitarà "l'anul·lació" de les eleccions davant de la justícia. El motiu? La polèmica decisió judicial d'estendre dues hores l'horari de votació a tot el país, en resposta a una demanda de la campanya del president. El PT havia denunciat que en diverses ciutats controlades per la dreta no es van noliejar prou serveis d'autobusos gratuïts per atendre els votants, fet que afectava principalment la gent més pobra, que sovint vota l'esquerra. La decisió la va prendre el magistrat del Tribunal Suprem Cristiano Zanin, exadvocat de Lula, i es va anunciar un minut després del tancament dels col·legis electorals. Aleshores, una xifra elevada de meses no va rebre l'ordre a temps i va tancar a l'hora prevista, fet que va causar confusió. El president del Tribunal Superior Electoral, Kassio Nunes Marques, ha reconegut que l'ampliació de l'horari va causar "dificultats tècniques, operatives i de seguretat".

La polèmica decisió del Suprem

Aleshores, el candidat ultra ha titllat els fets "d'inacceptables" i ha considerat que són "una total violació al dret d'igualtat dels brasilers". "És inexplicable que la regla del joc s'hagi canviat novament pels amics de Lula en el Tribunal Suprem", ha afirmat Bolsonaro en una declaració a la premsa des de Brasília. En qualsevol cas, els presidents de la Cambra dels Diputats i del Seat, Hugo Motta i Davi Alcolumbre, aliats de Lula, han reconegut la victòria del mandatari.

Per la seva banda, Lula havia plantejat la segona volta com una batalla entre el model democràtic i l'amenaça de l'autoritarisme que representa la nissaga Bolsonaro —el pare, Jair, va ser condemnat a 27 anys de presó pel cop d'estat del 2022 després de perdre les eleccions. En el seu discurs, i amb la veu trencada després d'una campanya llarga i intensa, ha agraït els joves per haver sortit als carrers "per defensar la democràcia" i a la gent gran per haver anat a votar, reduint així l'alta abstenció de la primera volta. A més, ha afirmat que el Brasil ha demostrat a les urnes que "no accepta ser el pati del darrere de ningú", en referència a la claudicació davant la influència de Donald Trump que hauria significat la victòria del bolsonarisme. En canvi, ha assegurat que el país desitja ser "central" en les discussions globals.

Eufòria als carrers del Brasil

La victòria del PT s'ha traduït en un esclat d'eufòria en diverses ciutats del país, sobretot a Sao Paulo. Allà, desenes de milers de persones s'han congregat a la cèntrica Avenida Paulista, on ha acudit el mandatari reelecte per agrair el suport dels seguidors. "Dictadura mai més!", han cridat. La congregació de gent a Sao Paulo ha estat ara molt superior a la de fa quatre anys, quan Lula va guanyar a Jair Bolsonaro, i s'ha semblat al míting multitudinari amb el qual es va tancar la campanya de l'esquerra aquest dissabte.

Lula, que aviat farà 81 anys, s'ha hagut de reinventar en la campanya de la segona volta. S'ha comprat un mòbil per primer cop i s'ha centrat en les xarxes socials, que fins ara li eren alienes. Aquest esforç, combinat amb la por pels perills d'una victòria d'extrema dreta, li han permès la remuntada. Com dèiem, una remuntada inèdita, que mai no havia tingut lloc al Brasil. Ara, a partir d'aquest dilluns, Lula haurà de començar a negociar amb el Congrés més a la dreta de la història del país, tot un repte per a la governabilitat.

 

[Foto: Efe - font: www.elnacional.cat]

 

Brésil : le rouleau compresseur de l’extrême droite peut caler

Contre toute attente, Lula l’emporte sur Bolsonaro. Comment cette formidable victoire a-t-elle été possible ? 

Écrit par Pablo Pillaud-Vivien 

Purée, que c’est heureux ! 

Et que c’est un soulagement. Dimanche, au Brésil, Lula a battu Flávio Bolsonaro avec une avance que personne ne prédisait. Il y a trois semaines, le président sortant avait terminé derrière son adversaire d’extrême droite au premier tour. Le fils-à-papa facho avait bénéficié du ralliement de tous les autres candidats de droite. Et voilà l’ancien métallurgiste réélu avec 51,79% des voix, plus de 4 millions de suffrages d’avance. Lula a engrangé plus de 10 millions de voix supplémentaires entre les deux tours. Une victoire nette qui rompt avec le scénario que beaucoup pensaient inéluctable, celui d’une extrême droite mondiale avançant partout, élections après élections, sans que rien ne semble pouvoir l’arrêter. Pourtant, en Serbie, le mouvement étudiant vient, ce week-end, de défaire le pouvoir d’extrême droite aux législatives. Aux États-Unis, les élections de mi-mandat du 3 novembre diront si Donald Trump peut conserver les deux chambres : ça semble mal parti pour lui. Et donc, hier, les Brésiliens ont mis un coup d'arrêt à la poussée des forces de haine.  

Pour le moment, reste à comprendre ce qui s’est passé au Brésil. Comment Lula a-t-il réussi à inverser une élection que Bolsonaro devait remporter ? Le premier élément est assurément un surcroît de mobilisation exceptionnel depuis trois semaines. Les jeunes et les abstentionnistes du premier tour ont été sollicités un à un. Les réseaux sociaux, délaissés par le vieux Lula, ont été activés par la jeunesse militante. C’est aussi une véritable noria de chauffeurs qui, défiant le coup de force, s’est mise en branle pour se substituer aux bus à l’arrêt alors qu’ils devaient acheminer les électeurs vers les bureaux de vote. 

Cette mobilisation a été préparée par l’engagement de tout le mandat de Lula contre l’extrême droite. En 2022, Lula avait su rassembler très largement pour parvenir à battre Bolsonaro père. Durant son mandat, il a su composer avec cette coalition hétéroclite mais conforme à la réalité politique du Brésil. On était loin d’un gouvernement 100% issu du Parti des Travailleurs (PT). Au contraire, l’arc allait de la gauche à la droite démocratique. Assurément, cela a posé des difficultés dans la mise en œuvre de nombreuses réformes. Mais c’est bien cette politique de rassemblement sur la durée qui a permis les victoires, il y a quatre ans et aujourd’hui. 

Le plus dur va commencer. La politique du dernier mandat a sorti des millions de gens de la misère mais elle n’a pas résolu les questions des inégalités faramineuses et de l'insécurité endémique. Lula ne peut plus faire l’impasse. Il devra aussi résister aux pressions dominatrices de Donald Trump qui veut contraindre le Brésil à s’abaisser au statut d'arrière-cour de Washington. Lula a su activer la fibre nationale qui fonctionne encore en Amérique du Sud… Il faudra la conforter en véritable autonomie stratégique et économique.

La tâche sera ardue car le Congrès est désormais dominé par des forces conservatrices et le puissant Centrão, cette coalition de partis centristes capables de soutenir le gouvernement sur certains textes et de le combattre sur d’autres. Lula n’aura pas les coudées franches. Il aura du mal à faire tout son programme, rien que son programme. Il devra négocier, composer, affronter une opposition déterminée.

La gauche brésilienne a donc gagné une bataille décisive parce qu’elle a su construire un rapport de forces large qui barre la route aux fascistes. Mais pour Lula, l’essentiel reste à faire : répondre aux attentes des Brésiliens.

 

 

[Source : www.regards.fr]

«Venècia. Ciutat de pèrdues», d’Enric Bou

 Venècia com a metàfora d’un món en extinció, com a metàfora de la vida mateixa, finita

Enric Bou

Escrit per Francesc Viadel Després de llegir Enric Bou em sent un poc més venecià que mai, pobre de mi, viatger de circumstàncies, sense vocació, com ho he sigut sempre. Les raons són tan simples com belles. Anem a pams.  Diu Bou que Jaime Salinas li va explicar fa molt de temps que la millor manera d’entrar a la ciutat és per mar. La seua recomanació era que ho fes a través de la llacuna “com en el film de Luchino Visconti”.  Una altra de les imatges al meu entendre més potents que Bou recrea en aquest assaig de Ciutats per pensar Europa, col·lecció dirigida per Antoni Martí Monterde, és la de la boira: “Hi ha moments –escriu– en què la ciutat desapareix, submergida en la boira.” “Un fenomen –afegeix– que cada cop és més difícil que succeixi, malgrat que alguns visitants ho consideraren una de les característiques de la dificultat de la visió de la ciutat”.  El cas és que, com explica Bou:  “El canvi climàtic ha fet que la boira sigui poc freqüent, un record del passat. De fet, ja fa anys que no hi gela ni hi neva, i la guerra del 1511 dels habitants de Murano enfrontats al poder central, que ha explicat amb gran luxe de detalls Claire Judde de la Riviére, ara no seria possible”.  Tot això ve perquè més de trenta anys després he pogut valorar, gràcies a Bou, un fet que en aquell moment a penes vaig intuir. Havia estat testimoni de la bellesa en majúscula sense ser-ne del tot conscient.  També jo vaig penetrar Venècia per l’aigua, a bord d’un vaporetto. Embarcarem des de punta Fusina després de passar una nit de llamps i de trons en un càmping una mica atrotinat ocult dins d’una pineda a tocar de la llacuna. Recorde que al meu costat viatjava una família italiana d’aspecte humil i sense cap dubte procedent del sud. A mesura que el vaporetto avançava la silueta de les cúpules i els campanars de Venècia s’anava fent més nítida, esquerdant un espès banc de boira. En això, el cap de família, amb la pell tant recremada pel sol com la del meu pare, advertia als seus dos fills menuts i la seua esposa, posant els ulls com plats, solemnement: “Mireu: Venècia!”.

Enric Bou, Venècia, ciutat de pèrdues, Universitat de Barcelona (2026)

La lectura de Bou, d’algú que coneix la ciutat perquè hi viu i hi treballa des de fa anys, m’ha despertat aquell bell record de joventut amb una nova resignificació, però també m’ha fet pensar en la Venècia com a metàfora d’un món en extinció, com a metàfora de la vida mateixa, finita. De nosaltres, tots, com a una civilització vagabunda a la cerca d’un destí.

Bou ha escrit un assaig incitador, emocionant sobre Venècia amb passatges d’un preciosisme exquisit, de vegades entristidor: 

“Els canals silenciosos: l’absència de soroll de motor als canals més petits a la nit. La ciutat de Venècia és una ruïna vivent: a diferència de Machu Picchu, és una ruïna poblada. La pèrdua és contínua. Cada vegada que un venecià nadiu se’n va a viure a la terra ferma, substituït per un turista o una botiga de records, es perd una mica més l’ànima de la ciutat.” 

Explica Bou que

“La ‘ciutat perduda’ és la comunitat autèntica i viva que s’està  esvaint. Així, esdevé una metàfora de la transitorietat: Venècia és el símbol màxim de la fragilitat dels assoliments humans. Ens recorda que fins i tot les civilitzacions més poderoses i belles estan subjectes al temps, la natura i el canvi polític.” 

“La seva lluita contra l’aigua és una batalla diària i visible contra l’oblit”, assevera. I no és la única batalla que lliura. Hi ha també, recorda l’assagista, una ciutat perduda de l’art. Això és, “la Venècia de Ticià, Tintoreto i Vivaldi”, avui desaparegudes:

“Podem veure –es dol l’autor– la seva obra en museus i esglésies, però el món  que els va produir –l’alquímia específica de la riquesa, la fe i el poder– s’ha perdut. Ens quedem amb els artefactes en un museu preciós i silenciós. El museu de la ciutat perduda. El museu de la pèrdua. (…) L’espai de Venècia, la ciutat perduda, és únic, original. Com una mena de sinècdoque, qualsevol part de la ciutat representa la totalitat”.

No és d’estranyar que s’haja escrit tant sobre aquesta ciutat dels canals. Bou en fa un mapa per als amants de Venècia o, simplement, per als lectors impenitents: 

“Els llibres de Venècia són de dues menes. Uns, escrits per autors locals, es complauen a explicar els ‘misteris’ d’una ciutat única. Donen pistes sobre llocs secrets, expliquen l’origen d’alguns costums i celebracions. (…) Els altres, escrits pels visitants ocasionals, es queden en la superfície i confirmen l’opinió del poeta del Vènet Andrea Zanzotto: Venècia és difícil o impossible de veure.”

A mig camí hi ha encara, diu Bou, els llibres de visitants amb bon ull, si bé, “com que els autors no són residents, es queden en una superfície profunda”. En salva, dels d’aquesta mena, France Thierard, francesa resident a Venècia des del 2011 autora de Venissse comme je l’aime. Une guide pour se perdre (2016). I, sobretot, Joseph Brodsky autor de Fondamenta degli incurabli o Watermark (1989). 

Brodsky, recorda Bou, va residir a la ciutat el mes de gener durant disset anys. “La Venècia del gener –rememora l’assagista a propòsit de Brodsky– inundada de frittelle és una ciutat irreal, gairebé buida.”

I enmig de tota aquesta bellesa, d’aquesta nostàlgia, la devastació també i no tan sols la que causa la natura: 

“Venècia ha esdevingut una destinació desitjada per milions de turistes. El silenci ha estat substituït pel sons que provoquen el brunzit constant de les multituds, les llengües de tot el món, el cliqueig dels aparells fotogràfics.” 

S’hi dona, inevitablement, una paradoxa:

“La contradicció d’estar enfrontats amb una autèntica bellesa, única al món, a través d’una experiència despersonalitzada i allunyada de la vida real, quan Venècia es converteix en mercaderia.”

Encara hi ha, però, una altra ciutat, la secreta, la que Bou defineix com a ciutat viva: 

“Aquesta es la ciutat que es revela quan et perds deliberadament, quan gires una cantonada que no porta enlloc o creues un pont que sembla privat. És la Venècia dels venecians, dels carrerons secrets. L’escenari d’aquesta Venècia secreta es manté només en alguns, pocs, dels sestieri (barris) allunyats del centre turístic i massificat, com Cannaregio o Castello. (…) Aquí la ciutat es mostra com una llar: hi ha botigues de queviures, bars amb ombre (un gotet de vi) cichetti (tapes) on la gent del barri beu tothora, i hi ha roba estesa entre finestra i finestra enmig del carrer.”

Visca doncs la Venècia secreta, la veritable, la del silenci i la remor d’aigua, la de la boira.

 

[Font: www.diarilaveu.cat]

Bruegel, o xenio que foi «máis Bosco que o propio Bosco» sen deixar de ser el

A Fundación Barrié estrea a exposición «Unha viaxe a mundos fantásticos» que estará aberta ata o 24 de xaneiro do 2027 

Exposición «O Bosco e Brueguel. Unha viaxe a mundos fantásticos» que se pode ver na Fundación Barrié ata o 24 de xaneiro do 2027. 

Escrito por Javier Becerra

Nada máis entrar na planta soto da Fundación Barrié de la Maza, na Coruña, o visitante tópase co gravado dO home árbore, unha das pezas estrela da mostra «O Bosco e Bruegel. Unha viaxe a mundos fantásticos», inaugurada esta mañá. Trátase dunha criatura híbrida que anticipa o surrealismo. A súa inspiración áchase nO xardín das delicias, obra mestra dO Bosco conservada no Museo do Prado. A uns 500 quilómetros de alí pode contemplarse agora a súa revisión nun gravado. É obra de Pieter Bruegel, un artista que dedicou parte da vida para tirar do fío do seu predecesor, ata o punto de ser alcumado como o «segundo Bosco».

Un sobrenome así podería interpretarse como algo despectivo. Non ocorría no século XVI. Peter van der Coelen, comisario da mostra e conservador de Gravados e Debuxos do Museo Boijmans Van Beuningen de Róterdam, explícao: «Non significaba que estivese por baixo dO Bosco, senón que se achaba ao seu mesmo nivel. Nos Países Baixos, O Bosco era considerado o mellor artista imaxinable, á altura dos mestres italianos como Rafael, Leonardo ou Miguel Ángel. Chamarlle así non implicaba ser un mero imitador, senón a capacidade de executar a arte coa mesma mestría. Era un auténtico cumprido naquel momento».

Un dos visitantes contemplando «O elefante cercado».

Aquel período estivo marcado pola veneración cara a un pintor falecido 50 anos atrás que estaba a experimentar un rexurdimento inédito. «Seguramente o dO Bosco foi o primeiro revival da historia da arte —sinala—. Os artistas empezaron a facer copias dos seus cadros ou a crear novas composicións e gravados ao seu estilo. Aínda que o público non coñecía as súas pinturas orixinais, si estaba familiarizado con estes gravados». Foi precisamente aí cando o gravado deixou de ser unha simple artesanía para converterse no primeiro medio de comunicación visual masivo de Europa.

Entre todos eles destacaban os traballos de Bruegel, impulsados por unha explosión de creatividade que tomaba como punto de partida o imaxinario do seu modelo. Parte dos 85 gravados que integran a exposición están relacionados directa ou indirectamente cO Bosco. Pero non son reproducións literais, como advirte o comisario: «Son recreacións ou transformacións do seu traballo. O que a xente imaxinaba que era O Bosco, xa que non vían as súas pinturas orixinais. Os reis españois si as coñecían porque as posuían, pero o público xeral non, pois non había museos nin as súas obras estaban nas igrexas». A difusión do mito bosquiano no norte de Europa correu a cargo de creadores como o que protagoniza a colección da Fundación Barrié.

Hai exemplos onde a conexión de Bruegel cO Bosco acada o paroxismo. É o caso das series dOs sete pecados capitais, onde monstros e demos adquiren un protagonismo case hiperbólico. «NO Bosco adoita haber un tema relixioso central rodeado por algunhas criaturas extraordinarias ou demos; en Bruegel, en cambio, estes monstros ocupan o centro mesmo da escena. Deseña tal cantidade de invencións que se podería dicir que é incluso máis Bosco que o propio Bosco. Hai unha enorme profusión de imaxinería bosquiana».

«O home árbore», unha das pezas estrela da mostra fotografada por un espectador.

Con todo, esta profunda influencia non impediu que Bruegel fose máis aló, explorando temáticas e formas alleas ao seu referente. «Tamén retratou a vida cotiá, algo pouco habitual ata entón na historia da arte. Representou feiras campesiñas, vodas ou labores do campo», detalla o comisario. Tal foi a súa dedicación a estes temas que tamén recibiu o sobrenome de «Bruegel o Campesiño». A exposición permite contemplar varios exemplos desta faceta, así como estampas marítimas e paisaxes («foi un dos máis grandes paisaxistas da historia da arte», di van der Coelen) inspirados nas montañas dos Alpes. Atravesou a cordilleira non só para contemplar a obra dos renacentistas e a arte da Roma clásica. De feito, na súa famosa Torre de Babel tomou claros detalles arquitectónicos do Coliseo.

[Imaxes: ANGEL MANSO - fonte: www.lavozdegalicia.es]

Lula da Silva é reeleito presidente do Brasil

Numa eleição muito apertada, às 20:53, Lula, do PT liderava com 51,27%, mais 48,73% do que Flávio, do PL.

Escrito por João Almeida Moreira

Lula da Silva foi reeleito presidente da República, batendo Flávio Bolsonaro. Na noite eleitoral, Lula começou na frente as primeiras projeções mas Flávio ultrapassou-o às 19:47 locais, 22:47 em Lisboa, com cerca de 15% das urnas apuradas, e o slogan bolsonarista “Lula ladrão, teu lugar é na prisão” começou a ouvir-se das janelas dos apartamentos. Às 20:25 (23:25 em Lisboa), Lula volta a ficar na frente e é a vez de gritos “Lula, Lula” soarem das varandas dos prédios. Mas faltava muito Sudeste, a região de longe mais populosa e pro-Flávio, para apurar.

Já a tarde eleitoral ficou marcada pela controvérsia em torno dos ônibus na Bahia, São Paulo, Alagoas, Pernambuco, Roraima, Piauí, Paraíba, Pará, Paraná e Rio de Janeiro. 

Ao início da tarde, o PT denunciou uma redução superior a 50% na oferta de ônibus em Salvador, Feira de Santana e Lauro de Freitas, cidades baianas, apesar de a Justiça Eleitoral ter determinado transporte gratuito e uma operação equivalente à dos dias úteis neste domingo, 25. 

Na sequência, o Tribunal Regional Eleitoral da Bahia ordenou a prisão em flagrante do secretário municipal de Mobilidade de Salvador e o restabelecimento integral da frota, sob pena de multa de um milhão de reais por hora. 

A prefeitura soteropolitana, liderada por um bolsonarista como a das outras duas cidades baianas em causa, argumentou que o serviço estava a ser normalizado e justificou as interrupções iniciais com problemas relacionados a veículos que tinham sido adesivados com propaganda eleitoral, o que é proibido. 

Em São Paulo, o PT alegou que apenas cerca de 60% da frota municipal estava em circulação, apesar de uma determinação judicial para garantir o serviço integral e gratuito. O partido pediu a prisão do secretário municipal de Mobilidade Urbana local também. 

A empresa de transportes atribuiu as dificuldades a problemas operacionais na reorganização das escalas de trabalho e das jornadas dos motoristas. O prefeito paulistano, Ricardo Nunes, também é apoiador de Flávio. “É uma coisa abominável, não vamos permitir que haja roubalheira e prefeito bandido”, reagia Lula por volta das 16 horas [20 em Lisboa]”.

Antes, o PT pedira o prolongamento da votação até as 19 horas [01:00 em Lisboa] naqueles estados, solicitação a que Kássio Nunes Marques, o presidente do TSE, não deu seguimento por duas horas, o que obrigou o STF a ter de resolver o caso em cima do horário do fecho das urnas. O juiz Cristiano Zanin, sorteado para decidir, optou pelo prolongamento por duas horas, tendo em conta não apenas as queixas do PT, mas também pedidos do PL por atraso de eleitores por causa de chuvas no Rio Grande do Sul e Minas Gerais. 

No entanto, milhares de urnas eletrónicas já tinham sido fechadas, o que gerou caos em muitos colégios eleitorais. Zanin informou posteriormente que a decisão da prorrogação por duas horas só valia para secções de votação ainda abertas.    

Em paralelo, circularam nas redes sociais denúncias de cancelamentos em massa de voos que poderiam impedir eleitores de chegar a tempo às urnas, sobretudo em ligações entre o Sul e o Nordeste.

A informação, confirmada pela Agência Nacional de Aviação Civil (ANAC) até à tarde deste domingo, era de quatro voos das companhias Gol, Azul e Latam com destino ao Nordeste cancelados entre sábado e domingo:

A Gol atribuiu o cancelamento da ligação Porto Alegre–Salvador a problemas técnicos no avião e afirmou ter reacomodado os passageiros, além de organizar um voo adicional. As companhias Azul e Latam apontaram questões operacionais e condições meteorológicas.

O Ministério de Portos e Aeroportos acionou a ANAC para acompanhar as operações e a agência afirmou não ter identificado uma operação coordenada para prejudicar eleitores no tráfego aéreo nacional. 

Como é costume nas eleições no país continental, registaram-se outros incidentes. As chuvas intensas obrigaram a mudar locais de votação em Itapevi, na região metropolitana de São Paulo, e em Curitiba e Guaratuba, no Paraná, estado em que três troços de rodovias federais foram bloqueados devido à acumulação de água, e em Minas Gerais e Rio Grande do Sul, os pontos de que se queixou a campanha de Flávio.  

No Rio de Janeiro, cerca de 3000 eleitores de Jardim Sulacap, na zona oeste do Rio, tiveram de votar noutro estabelecimento depois de ser identificada uma infestação de pulgas durante a preparação das urnas.

Entretanto, os dois candidatos votaram de manhã. Flávio Bolsonaro, logo após a abertura das urnas, às 08:20 (12:20 em Lisboa) na Escola Municipal Barão Homem de Mello, em Vila Isabel, zona norte do Rio de Janeiro. 

“A esperança virou medo”, afirmou o candidato, referindo-se ao receio de assaltos, à dificuldade de pagar as contas e à possibilidade de faltar comida em casa. Rodeado da mulher, Fernanda, da mãe, Rogéria Nantes Bolsonaro, ela própria com carreira política no Rio de Janeiro, e do governador eleito do estado, Douglas Ruas, classificou a campanha como “alegre e limpa”.

Lula votou cerca de uma hora depois na Escola Estadual João Firmino Correia de Araújo, em São Bernardo do Campo, na região metropolitana de São Paulo, ao lado da primeira-dama, Janja da Silva, do vice-presidente Geraldo Alckmin e de apoiantes como Fernando Haddad, Marina Silva e Simone Tebet.

Depois de agradecer a mobilização dos seus apoiantes durante a campanha – “disputo eleições desde 1989 e nunca vi nada assim” – afirmou que a disputa era contra a “mentira” e que os brasileiros não aceitariam um “miliciano” no Palácio do Planalto. 

Num balanço parcial, o TSE divulgou que 114 urnas eletrónicas tinham sido substituídas por problemas técnicos, num universo de 114.605 equipamentos preparados para a votação. Em Valinhos, estado de São Paulo, um eleitor foi levado à esquadra por utilizar um telemóvel na cabine, prática proibida.

CAMPANHA ACIRRADA

No primeiro turno, a 4 de outubro, Flávio Bolsonaro terminou em primeiro lugar, com 47,03% dos votos válidos, contra 45,16% de Lula. A diferença foi de cerca de 2,23 milhões de votos, insuficiente para evitar a segunda volta, mas dando ao candidato do PL um impulso político para a fase decisiva da campanha.

Na sequência, o candidato do PL recebeu o apoio de Ronaldo Caiado, ex-governador de Goiás e candidato do PSD na primeira volta, e de Romeu Zema, antigo governador de Minas Gerais e candidato do Novo. Mais tarde, Augusto Cury, do Avante, também assumiu voto em Flávio.

Finalmente, os partidos de centro-direita e do chamado centrão, com vista a construir uma base parlamentar para um eventual governo, também se aliaram à candidatura do filho de Jair Bolsonaro.

Lula, por sua vez, procurou mobilizar os eleitores de esquerda, os movimentos sociais e os setores democráticos que receavam uma vitória do bolsonarismo. A campanha reforçou a comunicação digital e procurou apresentar a eleição como uma escolha entre dois projetos políticos para o futuro do país.

Para tanto, fez  uma ofensiva nas redes sociais, em torno de um canal de Whatsapp chamado “Exército do Lula”, associado ao deputado André Janones, para influenciar a circulação de conteúdos nas plataformas digitais. 

Flávio procurou contrariar a iniciativa com a «Tropa do Flávio», numa disputa que chegou ao TSE. Os candidatos disputaram dois debates televisivos, na TV Bandeirantes e na TV Globo, e intensificaram atos nas ruas. Esta foi a 10ª eleição desde a redemocratização em 1989, a oitava decidida em segunda volta.

 

[Foto: EPA - fonte: www.dn.pt]

Quand l’IA appauvrit la pensée sur internet

En quelques années, l’intelligence artificielle (IA) a envahi le web au point de menacer la diversité même des idées qui y circulent. Un phénomène encore largement sous-estimé, dont les conséquences intellectuelles pourraient être durables. En mai 2025, plus d’un tiers des sites internet étaient générés ou assistés par des IA, selon une étude conjointe de l’Imperial College London et de l’université de Stanford. Écrit par Baptiste Detombe

Depuis l’avènement de l’IA, le web a entamé une transformation de taille: le contenu qui y figure est de plus en plus le produit d’acteurs algorithmiques que de cerveaux humains. Selon une étude conjointe de l’Imperial College London et de l’université de Stanford publiée en avril 2026, plus d’un tiers des sites internet étaient générés ou assistés par des IA en mai 2025. Fin 2022, ce chiffre était nul. 

Les flux des réseaux sociaux sont également envahis de ce que les Anglo-Saxons ont baptisé le slop: des contenus algorithmiques produits à la chaîne pour capter l’attention. La chercheuse américaine Michelle Nie signale que le slop est précisément conçu pour démultiplier la puissance de l’addiction numérique – optimisé non pour informer, mais pour retenir. 

Selon des données issues des outils de détection Pangram et de l’éditeur vidéo Kapwing, près de 40% des longs formats sur LinkedIn, 30% des publications sur X et jusqu’à 60% des vidéos TikTok relèveraient de cette catégorie. Ces chiffres, issus d’acteurs privés plutôt que de laboratoires académiques, doivent être lus avec prudence, mais ils donnent néanmoins une idée de l’ampleur d’un phénomène encore largement opaque.  

L’IA, nouveau pédagogue 

Le succès de l’IA sur internet tient à un avantage structurel: elle résout un problème fondamental du web, à savoir le gouffre entre l’accessibilité de l’information et son exploitabilité. Il est facile de trouver un contenu, il peut être difficile de le comprendre. L’IA joue ici le rôle de pédagogue et de tuteur: elle analyse, définit, structure ce qui était auparavant inexploitable sans effort significatif. Ce faisant, elle pourrait évincer à terme les sources qui assuraient jusqu’ici cette fonction: encyclopédies en ligne, forums spécialisés, groupes de presse. 

Entre 2024 et 2025, le trafic de Wikipédia a reculé de 8% selon la Wikimedia Foundation, une évolution considérable pour l’un des sites les plus consultés au monde. L’incitation à produire du contenu original, à enrichir le web de connaissances nouvelles, s’en trouve sérieusement menacée. 

Uniformisation des contenus 

Il serait néanmoins inexact de réduire ce phénomène à une invasion de fausses informations. L’étude de l’Imperial College London et de Stanford le confirme: les contenus générés par IA ne propagent pas davantage de fausses nouvelles que ceux produits par des humains. Les IA parviennent même à reproduire une certaine variété stylistique. 

Là où le bât blesse, c’est ailleurs: ces contenus présentent une similarité entre eux supérieure de 33% à ce que produisent les humains, assortie d’un optimisme systématique qui les déconnecte souvent de la réalité perçue par les lecteurs. Ce que l’IA génère n’est pas fondamentalement plus faux, c’est structurellement moins original, moins susceptible de porter la pensée vers ses marges. 

L’économiste autrichien Karl Polanyi affirme dans La Grande Transformation que «le droit à la non-conformité serait assuré comme la marque d’une société libre». L’hégémonie de l’IA sur internet semble fragiliser les conditions mêmes de cette non-conformité. À mesure que les contenus s’uniformisent, la pensée en ligne devient moins propice à l’émergence d’idées nouvelles, changeantes et déstabilisantes, qui sont pourtant au cœur de la vie intellectuelle et politique. Celle-ci ne peut se résumer à la simple perpétuation de ce qui existe déjà. 

Un internet à deux vitesses 

Face à cette généralisation de l’IA, une partie d’internet se barricade. Médias, blogs, auteurs – notamment sur Substack – placent leurs contenus derrière des abonnements pour soustraire leurs textes à l’aspiration des IA et préserver leurs revenus. Cette stratégie est l’un des rares moyens de résistance à la disposition des producteurs de contenus humains dans un monde où l’IA tend vers une position monopolistique. Internet se fragmente alors en deux espaces: un web ouvert, autoalimenté par des productions algorithmiques, et un web payant, où la pensée singulière et incarnée devient un bien rare. 

Le risque est celui d’un cercle vicieux: entraînées sur un web qu’elles ont elles-mêmes homogénéisé, les IA produiront des réponses de moins en moins riches, reflet d’un espace informationnel qui se vide progressivement de sa substance. Un espace numérique de plus en plus pauvre intellectuellement semble ainsi émerger, où la pensée singulière aura toujours plus de mal à trouver sa place. 

Ecrivain et philosophe de formation, Baptiste Detombe est le fondateur du média républicain Gavroche. Chaque mois, il pose un regard critique sur les transformations technologiques et anthropologiques de l’époque.

 

[Photo : Firmbee via Unsplash - source : www.leregardlibre.com]

Baby-sitter blanche, femme de ménage noire : l’ordre social en publicité

Une affiche publicitaire pour des services à domicile se fait l’écho de l’imaginaire racial et un rappel de l’ordre social, miroir des différentes intersections de race, genre, classe et migration qui se jouent dans l’imaginaire collectif.

[photo de l'auteure]

Écrit par Fania Noël

L’espace public est un des lieux du rappel à l’ordre racial, social et de genre. Qu’il s’agisse de la façon dont les un·es l’occupent, ou non, y sont surveillé·es ou exclu·es, mais aussi des productions visuelles. En ce mois de rentrée scolaire, aux côtés des affiches pour les saisons culturelles, le prêt-à-porter, se trouvent celles pour les aides à domicile, dont celle-ci pour l’entreprise O2, qui a attiré mon attention.

La première image présente une femme noire, femme de ménage, la seconde, deux garçons blancs accompagnés de leur baby-sitter blanche, et enfin deux hommes, un senior et l’autre, son aide à domicile. Lorsque j’ai pris cette photo, je n’avais pas encore la formulation de ce qui m’avait interpellé dans cette affiche, seulement une intuition.

Cette campagne d’affichage, comme d’autres éléments visuels médiatiques (on peut citer la campagne de promotion de la série Surveillant capturée dans le métro parisien par Jaymie Silk), est l’écho de l’imaginaire racial et un rappel de l’ordre social, miroir des différentes intersections de race, genre, classe et migration qui se jouent dans l’imaginaire collectif. Il faut regarder l’affiche d’O2 au prisme du reportage de StreetPress paru le 8 septembre sur le racisme subi par les baby-sitters, qu’il provienne des parents ou des enfants.

Un premier réflexe libéral serait de critiquer l’affiche sur la base de « mauvaise » représentation des femmes noires comme femmes de ménage, mais cette opposition, en apparence contestataire, ne fait que légitimer l’ordre social et la hiérarchie sur le métier dont on peut être fier ou pas, dégradant ou non, tout en proposant une autre représentation qui viendrait invisibiliser le fait que les femmes noires, arabes et asiatiques composent le gros du contingent de ces emplois.

 

Elles sont les visages contemporains du prolétariat ouvrier, un visage qu’une partie de la gauche refuse : femme de ménage, caissière, employée à domicile, loin de l’image d’Épinal du travailleur de mine. Si critique il doit y avoir, mais ce serait une conversation plus large sur la publicité, ce serait cette image donnée de l’employée de maison heureuse et satisfaite avec son salaire qui, sûrement, lui permet un temps plein au salaire minimum, ne prend en compte ni son temps de trajet, ni ticket-restaurant.

C’est l’image se trouvant au centre, avec la baby-sitter, qui doit attirer notre attention, comme objet projetant les aspirations de classe et de race des clients potentiels. Les receveurs du service sont une famille blanche, mais la baby-sitter est aussi blanche, loin de la réalité des nounous que l’on peut croiser à la sortie des écoles, dans les parcs de Paris, pour les enfants en bas âge, ou même les plus grands.

Si certains parents racistes qui embauchent tout de même des femmes non blanches recherchent une main-d’œuvre qu’ils estiment plus facile à exploiter, d’autres leur font payer une contradiction liée à leur propre position sociale, notamment dans les familles où la garde d’enfants pèse lourdement sur le budget. Les baby-sitters non blanches sont souvent celles dont les tarifs restent accessibles. Leur présence devient alors le rappel de leur propre place dans la hiérarchie sociale : malgré leurs aspirations, ils ne peuvent pas se permettre une jeune fille au pair ni surenchérir sur un marché de la garde d’enfants particulièrement tendu.

S’interroger sur ce qui est présenté

Cette publicité est à destination de potentiels employeurs, et parmi eux des parents de plus en plus investis dans des stratégies scolaires allant du déménagement pour s’assurer une meilleure école de secteur au choix du privé, en passant par des stratégies de bilinguisme.

L’affiche rappelle l’assignation de racialisation du genre et de la classe : les personnes blanches sont les employeurs, et les personnes qui vendent leurs services sont les femmes noires au ménage, comme métier permanent, et la garde d’enfants par des jeunes et dynamiques jeunes femmes blanches, sûrement étudiantes (donc en temporaire), qui peuvent aider aux devoirs et « sans accent, sans voile, sans africanité » (pour reprendre les insultes dirigées contre les baby-sitters de l’article de StreetPress).

C’est ici que l’imaginaire et la réaffirmation de l’ordre social se jouent, où, pour médier la tension produite par l’exploitation capitaliste et le patriarcat, comme le rappellent les travaux de la sociologue Rose-Myrlie Joseph, l’illusion d’égalité vis-à-vis du partage du travail domestique au sein du couple de classe moyenne et supérieure repose sur les femmes de ces couples qui, à défaut d’être ménagères, deviennent manageuses des femmes de classe populaire employées.

Comme nous invite à faire bell hooks dans Culture insurgée : résister à l’hégémonie culturelle, décoloniser nos imaginaires, nous devons toujours interroger ce qui nous est présenté à l’aune du sens commun qu’il veut renforcer. Il nous faut aussi aller plus loin que les commisérations sur la représentation dite positive, dans ce cas-ci, c’est percevoir le lien direct entre l’enquête StreetPress et ces campagnes publicitaires.

La subversion ne consiste pas uniquement à produire des représentations différentes de la réalité ; parfois, montrer la réalité telle qu’elle est peut être transgressif. Une telle représentation composée uniquement de personnes migrantes ou descendantes de l’immigration postcoloniale serait un rappel des lignes raciales à l’œuvre sur nos écrans, dans les services publics ou encore dans les restaurants parisiens, où l’on peut suivre ces lignes entre le personnel en salle, celui en cuisine et les livreurs Deliveroo, corps en attente sur le trottoir. Un rappel du contrat racial décrit par Charles Mills pour les uns ; pour les autres, l’ordre social naturel.

[Source : www.politis.fr]