Els comicis, que es preveuen altament renyits, decidiran si el país més poblat de Llatinoamèrica s'afegeix al tomb conservador de la regió o continua mantenint-se'n al marge
 |
Flávio Bolsonaro
(esquerra) i Lula da Silva (dreta), durant el primer cara a cara televisiu de
la segona volta de les eleccions presidencials del Brasil, diumenge de la
setmana passada. |
Escrit per Marina Dias
The Washington Post
Després d’una primera volta en què el candidat ultradretà, Flávio
Bolsonaro, superà les expectatives i aconseguí d’imposar-se amb un 47% dels
vots –dos punts percentuals per sobre de l’actual president del país, Lula de
Silva–, el Brasil tornarà a les urnes demà, en la segona volta d’unes eleccions
presidencials que es decidiran entre ambdós candidats. Els comicis decidiran si
el país més poblat de Llatinoamèrica s’afegeix al tomb conservador que s’ha
apoderat de la regió aquests darrers anys, o bé si continua mantenint-se’n com
la gran excepció.
Els sondatges situen ambdós candidats com a virtualment empatats. Tant
Lula com Bolsonaro afronten l’envit de seduir els votants que no es van
decantar per cap d’ells en la primera volta, en què van participar un total de
dotze candidats. Un 45% dels brasilers diu que no votaria Lula sota cap cas,
segons els sondatges; la proporció és exactament la mateixa en el cas de
Bolsonaro.
Heus ací les cinc grans claus de les eleccions de demà.
Què diuen els
votants?
Lula ha encapçalat els sondatges durant la majoria de la campanya
electoral, però Bolsonaro ha anat escurçant distàncies a mesura que la primera
volta s’anava acostant.
Clayton Santos, un policia de cinquanta-tres anys de São Paulo, diu que
dóna suport a Bolsonaro perquè la seva prioritat és aturar Lula. “No tinc cap
candidat predilecte. Podria ser qualsevol amb possibilitats de derrotar Lula”,
explica.
Cláudio González, un jubilat de setanta anys, explica que Bolsonaro no és
la seva primera opció, però que el va votar a la primera ronda i el tornarà a
votar en la segona. “Volia que la dreta presentés un altre candidat. No crec que
en Flávio sigui el més preparat, però prefereixo qualsevol candidat abans de
Lula”, diu.
Lula ha presentat els comicis com una tria entre “democràcia i sobirania”
i “barbàrie i corrupció”.
Rúbia Monteiro, una professora de seixanta anys, considera que a l’esquerra
li cal sàvia nova, però que, ateses les circumstàncies, farà costat al
president. “Si guanya Flávio Bolsonaro, serà pitjor que el seu pare, perquè
s’aliarà amb Trump, que vol els nostres recursos naturals i vol fer al Brasil
allò que ja va fer a Veneçuela.”
Alessandra Fernandes Senra, de quaranta-vuit anys, explica que sempre ha
votat Lula, però que en aquestes eleccions el seu objectiu no és tant donar
suport al president com “salvaguardar la democràcia” del Brasil.
“Després del que va fer Jair Bolsonaro, sabem que la nostra democràcia
perilla”, diu. Senra també lloa les polítiques socials de Lula. “Sóc de classe
treballadora, i vull algú que vetlli pels treballadors.”
Karen Carolina Guimarães, una treballadora bancària de quaranta-un anys,
explica que ha votat Lula unes altres vegades, però que ara vol un canvi. En la
primera volta, explica, va votar nul intencionadament. Encara ha de decidir què
farà a la segona volta. “Pensaré quin dels dos millorarà la meva vida, i prou”.
El canvi
contra la por del canvi
La segona volta de les eleccions presidencials ofereix dues opcions molt
diferenciades als votants brasilers: la voluntat de canvi i la por d’allò que
pugui derivar-se’n.
Lula, que aspira a esdevenir el primer president de la història del país
a ser elegit per a un quart mandat –va ocupar el càrrec durant dos mandats
consecutius, del 2003 al 2010, abans de tornar a la presidència l’any 2023–, ha
basat la seva campanya en la defensa de la sobirania nacional i la democràcia,
i també en la lluita contra la crisi del cost de vida. El problema és que
l’actual president ja es va presentar amb un programa molt semblant a les
darreres eleccions amb les mateixes promeses: d’aleshores ençà, el preu del
menjar i la benzina s’ha mantingut obstinadament alt, i el deute de les llars
brasileres ha augmentat.
En declaracions a The Washington Post el passat mes de maig, Lula
reconeixia que qualsevol democràcia que no aconsegueixi de satisfer les
necessitats bàsiques dels seus ciutadans obre la porta a la retòrica
antisistema. “Quan passa això, qualsevol idiota que critiqui el sistema és
aplaudit. Això passa a tot arreu del món”, deia.
L’esperança de l’equip del president és que el paquet de mesures
econòmiques implementat aquestes darreres setmanes l’ajudi a captar nous
votants per a la segona volta. D’ençà de la primera volta, Lula ha anunciat la
condonació del deute a les famílies brasileres, ha ampliat els programes
d’ajuts socials i ha pres mesures per a prohibir les cases d’apostes en línia,
que han deixat milions de brasilers en deute.
“La qüestió és si Lula pot fer front al poderós desig de canvi que preval
arreu del Brasil”, diu el cap de campanya del president, Edinho Silva.
Bolsonaro s’enfronta al problema contrari: convèncer els votants
delerosos de canvi que votar-lo no significaria votar pel moviment que va fer
perillar la democràcia al país fa menys de quatre anys.
Durant les primeres setmanes de campanya, Bolsonaro va provar de
presentar-se com una versió més moderada del seu pare, que com a president va
treure importància a la pandèmia del coronavirus –que va deixar més de 700.000
morts al Brasil–, va promoure polítiques contra els drets de les dones, la
població negra i els indígenes, i, finalment, va ser condemnat per haver provat
d’abolir l’estat de dret democràtic mitjançant la violència.
“Veureu un Bolsonaro diferent”, va declarar el fill de l’ex-president a
The Washington Post el passat mes abril. “El Bolsonaro que sempre heu volgut.”
Tanmateix, Bolsonaro ha anat virant cap a la dreta a mesura que Lula s’ha
anat obrint pas als sondatges, i ha provat d’apel·lar a la base de suport del
seu pare amb un programa de línia dura en matèria de seguretat. Proposa de
castrar químicament els violadors, reduir a catorze anys l’edat de
responsabilitat penal per als delictes més greus i construir presons d’alta
seguretat inspirades en els centres penitenciaris del president d’El Salvador,
Nayib Bukele.
L’abstenció,
un envit compartit
El Brasil és un país fortament polaritzat, en què gran part de
l’electorat es decanta amb claredat per l’esquerra o per la dreta. Això,
tanmateix, no sempre implica que els votants necessàriament donin suport ni a
Lula ni a Bolsonaro.
Captar els vots d’aquells qui van fer costat a candidats alternatius
durant la primera volta podria resultar especialment difícil, per a ambdós
candidats: en molts casos, els seus vots van ser un acte d’oposició tant a Lula
com a Bolsonaro.
En la segona volta, molts podrien decantar-se per una tercera opció:
quedar-se a casa.
“Ambdós candidats faran un esforç enorme per a seduir els votants que no
van votar per cap d’ells en la primera volta”, diu Maurício Moura, fundador de
l’agència demoscòpica brasilera Ideia. “Però és ben possible que una gran part
d’aquests electors decideixi, senzillament, no votar.”
El vot és obligatori
per als brasilers entre divuit anys i setanta; no votar pot ser causa de multa
i, fins i tot, de restriccions temporals a l’accés a determinats serveis
públics. Històricament, l’augment de l’abstenció ha perjudicat el Partit dels
Treballadors de Lula, atès que els votants del partit solen ser de nivell
socioeconòmic més baix, i inclouen una proporció més alta d’electors de més de
setanta anys i d’electors que viuen en zones rurals apartades dels col·legis
electorals.
La participació en la primera volta va ser del 78,9%, segons les
autoritats electorals brasileres.
La incògnita
Trump
Un dels temes centrals de la campanya ha estat el risc d’ingerència
electoral del govern Trump. El president dels Estats Units és amic i aliat
estret de Bolsonaro, tot i que en el passat també s’ha referit a Lula com a
“bon home” i “paio intel·ligent”.
Trump ha descrit les eleccions brasileres com a “molt importants” i ha
dit que les seguia “de ben a prop”. No ha donat suport a cap candidat, però el
seu govern ha pres unes quantes mesures –econòmiques i diplomàtiques– en
benefici dels Bolsonaro, i a petició d’ells.
A banda d’imposar aranzels als productes brasilers i sancions a nombrosos
alts càrrecs del govern, per no parlar de fer-se fotografies amb Bolsonaro o
posar en qüestió la integritat del sistema electoral brasiler, Trump i el seu
govern també han designat oficialment els dos grups criminals més importants
del Brasil com a organitzacions terroristes. Flávio Bolsonaro, l’impulsor de la
designació, l’ha reivindicada sovint com a prova del valor de la seva
proximitat personal amb el president nord-americà, i també com a prova de
l’efectivitat de la seva posició de mà dura envers la delinqüència.
El mes passat, el Departament d’Estat dels Estats Units titllà de
“mentida infundada” la idea que Washington havia provat activament d’influir en
els resultats de les eleccions. La intel·ligència brasilera, per la seva banda,
ha qualificat el risc d’ingerència nord-americà de “crític”.
Els assessors de Lula no preveuen que Trump qüestioni obertament la
legitimitat del sistema de vot electrònic del Brasil, però diuen que els
preocupen unes altres formes d’ingerència, com ara la manipulació dels
algorismes de plataformes tecnològiques nord-americanes per a afavorir
discursos pro-Bolsonaro i amplificar-los. En aquest sentit, el president
brasiler ha aprofitat la por d’una intervenció nord-americana per presentar-se
com el gran defensor de la sobirania brasilera.
El debat
polític, una qüestió secundària
En una campanya centrada en la por de la ingerència nord-americana i els
escàndols financers que envolten Bolsonaro fill, el marge per al debat polític
–per a comparar i contrastar idees i projectes– ha quedat reduït a la mínima
expressió.
Lula va començar la campanya com a gran favorit, però li ha costat de
convèncer els votants que mereix un quart mandat. Per una altra banda, les
mesures econòmiques aprovades aquestes darreres setmanes, encara no han tingut
un efecte tangible en l’economia domèstica de les llars brasileres, ni en la
seva sensació de benestar econòmic.
Bolsonaro fill, per
la seva banda, ha basat la campanya en la qüestió de la delinqüència, i ha
maldat per desviar l’atenció de l’escàndol bancari que l’involucra, i pel qual
li han obert una investigació. El candidat ultradretà ha estat acusat d’haver
sol·licitat milions de dòlars a Daniel Vorcaro, el banquer empresonat per un
dels fraus bancaris més greus de la història del país (Bolsonaro no ha negat l’acusació,
però assegura que no ha comès cap il·legalitat).
El fill de l’ex-president no és l’única figura destacada que ha estat
relacionada amb Vorcaro. El mes passat, amb motiu de la investigació sobre el
cas, es van fer públics uns missatges en què Vorcaro demanava consell al jutge
Alexandre de Moraes, marit de la directora d’un dels bufets d’advocats que ha
assessorat jurídicament el banquer aquests darrers anys. Moraes diu que no va
arribar mai a llegir els missatges de Vorcaro, i ha titllat la investigació
d’il·legal i de políticament tendenciosa. La defensa de Vorcaro ha rebutjat de
fer declaracions per a aquest article.
Moraes va ser un dels magistrats que supervisaren el procés penal contra
Jair Bolsonaro, i també ha jutjat partidaris de l’ex-president acusats de
menystenir l’ordre democràtic al país. Flávio Bolsonaro ha provat de vincular-lo a Lula arran d’aquests casos, i
ha presentat ambdós homes com a membres d’una mateixa classe política corrupta.
L’escàndol ha ajudat a escampar la sensació entre els votants que tots
dos candidats són corruptes, cosa que ha generat un clima polític marcat per la
fatiga i l’apatia. La situació contrasta radicalment amb la campanya del 2022,
en què Lula animà els votants a còpia de presentar els comicis com una tria
entre la democràcia i l’autoritarisme.
Moura preveu que la segona volta se centrarà en l’economia i la crisi del
cost de vida.
“Si la segona volta es converteix en una guerra de desgast contra
l’adversari, els electors que rebutgen ambdós candidats difícilment sortiran a
votar en tromba”, diu. I
afegeix: “Ha de prevaler l’optimisme econòmic.”
[Fotografia: Sebastião Moreira/Efe - reproduït dins www.vilaweb.cat]
