domingo, 6 de setembro de 2026

Petzold: una barca sobre l’oceà

Escrit per Imma Merino

L’ale­many Chris­tian Pet­zold va cons­truint una fil­mo­gra­fia habi­tada per fan­tas­mes, sigui per abor­dar la presència dels morts o, podent-hi estar lli­gat, el pes del pas­sat. Amb relats que donen joc al melo­drama, ha explo­rat política­ment en la història del seu país, com ho exem­pli­fica Pho­e­nix (2014), en què Nina Hoss inter­preta una jueva super­vi­vent d’Auschwitz que torna a Berlín sense que el seu marit la reco­ne­gui: una faula amb la qual el direc­tor vol fer pre­sent que Ale­ma­nya va lliu­rar-se a la des­memòria del nazisme sense assu­mir la culpa pels seus crims. Sobre la per­vivència del pas­sat, i com res­sona en el pre­sent, no és per res que a Tran­sit (2018) adapti la novel·la homònima d’Anna Seguers, sobre uns refu­gi­ats que volen embar­car-se a Mar­se­lla l’any 1940 per fugir de la França envaïda pels nazis, ambi­en­tant-la en el món con­tem­po­rani.

Una de les intèrprets de Transit és Paula Beer. Després de fer-ho a Undine (una revisió contemporània de la “nimfa enamorada” per part d’un cineasta que poua de mites, llegendes i contes) i El cel roig, a parer meu el film més fascinant i emotiu de Petzold, l’actriu també participa a Miroirs nº 3, una altra història de fantasmes. Hi assumeix una jove (Laura) que, sortint il·lesa d’un accident automobilístic en què mor el seu xicot, és acollida per una dona (Betty) amb qui va creuar la mirada en passar davant de casa seva amb el cotxe poc abans del sinistre. En aquesta casa, hi ha el pes d’una absència i Betty vol omplir-la amb la presència inesperada de Laura, inconscient de ser objecte d’una transferència, de convertir-se en el reflex d’una altra.

Per què Laura es refugia amb una família completada amb el marit i el fill de Betty? Aquests són uns mecànics disposats a arreglar allò que no funcionava a la casa, com ara un piano amb el qual Laura interpreta la peça núm. 3 (Una barca sobre l’oceà) de les cinc que configuren Miroirs, de Ravel. Vet aquí el perquè del títol d’un film que potser és una peça menor de Petzold, però amb el misteri i estranyesa onírica propis del seu cinema.

Espejos n.º 3

Director: Christian Petzold Intèrprets: Paula Beer, Barbara Auer, Matthias Brandt, Enno Trebs

Alemanya, 2025 

 

[Font: www.elpuntavui.cat]



 

Sem comentários:

Enviar um comentário