La norma permetrà l’ajuda mèdica per morir a pacients amb malalties greus i incurables que compleixin estrictes requisits
Escrit per Anna
Solé Sans
França ha
fet un pas històric en la regulació del final de la vida. El president Emmanuel
Macron ha promulgat la llei que legalitza l’eutanàsia i el suïcidi
assistit, després que la norma fos publicada aquest dimecres al Journal
officiel de la República Francesa, el tràmit que en permet l’entrada
en vigor.
El text reconeix un nou dret a l’anomenada "ajuda a morir",
però limita l’accés a les persones que compleixin una sèrie de requisits.
L’Assemblea Nacional francesa va aprovar definitivament la llei el 15 de
juliol, amb 366 vots a favor i 182 en contra, després d’un llarg recorregut
parlamentari marcat per la divisió entre les dues cambres.
Quines condicions s'hauran de donar?
La norma estableix que podran sol·licitar aquesta ajuda les persones
majors d’edat que tinguin la nacionalitat francesa o que resideixin de manera
estable i regular al país. També hauran de patir una malaltia greu i
incurable que comprometi el pronòstic vital en una fase avançada o
terminal i que provoqui un deteriorament irreversible de l’estat
de salut.
Un altre requisit és l’existència d’un patiment físic o psicològic
relacionat amb la malaltia que no pugui ser alleujat o que el pacient
consideri insuportable. La llei deixa fora, però, els casos en què el patiment
sigui exclusivament psicològic i no estigui vinculat a una patologia física
greu.
El procediment també exigeix que el pacient mantingui la capacitat
de prendre decisions de manera lliure i conscient. La petició haurà de
formular-se davant d’un metge o un infermer i quedar formalitzada per escrit.
Posteriorment, serà sotmesa a una avaluació col·legiada per comprovar que es
compleixen totes les condicions.
Suïcidi assistit vs. eutanàsia
La llei diferencia entre les dues formes d’ajuda. En el cas del suïcidi
assistit, serà el mateix pacient qui s’administrarà la substància
destinada a provocar la mort. Quan no pugui fer-ho físicament, podrà ser un
metge o un infermer qui l’administri, en un procediment que correspon a l’eutanàsia. Un
cop autoritzada la petició, la persona haurà de confirmar la seva decisió
després d’un període mínim de reflexió de dos dies. El sistema busca així
garantir que la voluntat es mantingui fins al moment de l’administració.
Segons l’Assemblea Nacional, la llei és el resultat d’un procés parlamentari
que es va allargar durant més de dos anys i que va generar importants
discrepàncies polítiques. El Senat francès, de majoria conservadora, havia
defensat una posició més restrictiva sobre les condicions d’accés, mentre que
els diputats van acabar imposant el text final.
El Consell Constitucional va examinar la norma abans de la seva
promulgació i va validar-ne el principi general, tot formulant algunes reserves
sobre determinats aspectes del procediment. El Consell d’Estat francès, que
havia analitzat el projecte abans de la seva tramitació parlamentària, també
havia remarcat que l’accés quedava sotmès a criteris mèdics i personals
estrictes.
La promulgació situa França entre els països europeus que han optat
per regular l’ajuda mèdica per morir. La nova legislació, però, no estableix un
accés general a l’eutanàsia o al suïcidi assistit, sinó que el restringeix a
pacients que compleixin tots els criteris previstos i superin el procediment
d’avaluació establert.
El debat sobre el final de la vida, lluny de tancar-se amb l’aprovació de
la llei, continuarà ara al voltant de la seva aplicació, la formació dels
professionals sanitaris i les garanties per assegurar que les decisions
dels pacients siguin lliures i informades.
Sem comentários:
Enviar um comentário