Escrit per Joan Millaret Valls
Després de
projectar-se en el darrer Festival Internacional de Cinema de Canes, fora de
competició, i just quan acaba de guanyar el premi a la millor pel·lícula en el
recent 10è Bcn Film Fest, La isla de Amrum de Fatih Akin s’estrena als
nostres cinemes. El realitzador turc-alemany repeteix de nou al costat de
l’actriu Diane Kruger, encara que ara en un paper secundari, després del
melodrama In the Fade (2017), premi a la
millor actriu a Canes i la pel·lícula guanyaria al Globus d’Or al Millor Film
de Parla Estrangera. El director de films tan emblemàtics com Contra la pared (2004), Os d’Or al
Festival de Berlín i millor pel·lícula europea de l’Acadèmia Europea, amb
propostes prou interessants com Al otro lado (2007), s’havia
instal·lat en una zona perillosa ja que el seu cinema més recent desvetllava
una certa indiferència. Però La isla de Amrum ens ha retornat,
sorprenentment, a un director Fatih a qui donaven ja per amortitzat. El guió,
coescrit pel mateix Akin i Hark Bohm, està ambientat a la primavera de 1945
quan comença a esfondrar-se el règim nazi. El protagonista principal és Nanning
(Jasper Billerbeck), un nen alemany d’Hamburg de 12 anys que passa els últims
dies de la guerra amb la mare i els seus germanets a la casa familiar a l’illa
que dona nom a la pel·lícula.
Un nen que es
veurà forçat a despertar abruptament de la seva fantasia nazi
Nanning pertany a
les joventuts hitlerianes i veu traïdors al nazisme per tot arreu, però la seva
vida en aquesta vila marinera, poble del qual molts van haver d’emigrar en el
passat cap als Estats Units, li serveix per descobrir la vida en el camp. Tot i
el seu fanatisme nazi, Nanning és feliç caçant conills amb el seu amic d’escola
o sortint a caçar foques amb un pescador. El suïcidi de Hitler l’abril de 1945
deixa orfes als que encara creuen en un règim invencible mentre Alemanya és ocupada
pels russos per l’est i l’abdicació sembla imminent. La mare de Nanning, Hille
(Laura Tonkel), en estat de xoc per les notícies de guerra, pateix un trastorn
depressiu que la porta a no voler menjar, i Nanning farà tot el possible i més
per aconseguir aliments introbables per la seva mare com pa blanc, mantega i
mel i fer-la feliç.
Un coming of age sobre el sacrifici d’un
nen que es veurà forçat a despertar abruptament de la seva fantasia nazi i que
s’haurà d’acostumar a un nou món amb un sistema de valors oposats als de
l’Alemanya nazi.
Una pel·lícula amb moments sòrdids i poc complaents però, al capdavall, una admirable proposta preciosa, sensible, subtil i emotiva.
[Font: www.independent.cat]
Sem comentários:
Enviar um comentário