L’amarg despertar del somni nazi
Després de projectar-se en el darrer Festival Internacional de Cinema de
Canes, fora de competició, i just quan acaba de guanyar el premi a la millor
pel·lícula en el recent 10è Bcn Film Fest, ‘La isla de Amrum’ de Fatih Akin
s’estrena als nostres cinemes. El realitzador turc-alemany repeteix de nou al
costat de l’actriu Diane Kruger, encara que ara en un paper secundari, després
del melodrama ‘In the Fade’ (2017), premi a la millor actriu a Canes i la
pel·lícula guanyaria al Globus d’Or al Millor Film de Parla Estrangera.
El director de films tan emblemàtics com ‘Contra la pared’ (2004), Os
d’Or al Festival de Berlín i millor pel·lícula europea de l’Acadèmia Europea,
amb propostes prou interessants com ‘Al otro lado’ (2007), s’havia instal·lat
en una zona perillosa ja que el seu cinema més recent desvetllava una certa
indiferència. Però ‘La isla de Amrum’ ens ha retornat, sorprenentment, a un
director Fatih a qui donaven ja per amortitzat. El guió, coescrit pel mateix
Akin i Hark Bohm, està ambientat a la primavera de 1945 quan comença a
esfondrar-se el règim nazi. El protagonista principal és Nanning (Jasper
Billerbeck), un nen alemany d’Hamburg de 12 anys que passa els últims dies de
la guerra amb la mare i els seus germanets a la casa familiar a l’illa que dona
nom a la pel·lícula.
 |
| «La isla de Amrum», de Fatih Akin |
Nanning pertany a les joventuts hitlerianes i veu traïdors al nazisme per
tot arreu, però la seva vida en aquesta vila marinera, poble del qual molts van
haver d’emigrar en el passat cap als Estats Units, li serveix per descobrir la
vida en el camp. Tot i el seu fanatisme nazi, Nanning és feliç caçant conills
amb el seu amic d’escola o sortint a caçar foques amb un pescador. El suïcidi
de Hitler l’abril de 1945 deixa orfes als que encara creuen en un règim
invencible mentre Alemanya és ocupada pels russos per l’est i l’abdicació
sembla imminent. La mare de Nanning, Hille (Laura Tonkel), en estat de xoc per
les notícies de guerra, pateix un trastorn depressiu que la porta a no voler
menjar, i Nanning farà tot el possible i més per aconseguir aliments
introbables per la seva mare com pa blanc, mantega i mel i fer-la feliç.
Un coming of age sobre el
sacrifici d’un nen que es veurà forçat a despertar abruptament de la seva
fantasia nazi i que s’haurà d’acostumar a un nou món amb un sistema de valors
oposats als de l’Alemanya nazi.
Una pel·lícula amb moments sòrdids i poc complaents però, al capdavall,
una admirable proposta preciosa, sensible, subtil i emotiva.
[Font: www.cinemacatala.net]
Sem comentários:
Enviar um comentário