Victoria Muñoz, activista antiracista i sòcia d'Afrofem Koop: «L’antiracisme polític a Catalunya és una lluita de tercera»

Com es viu el dia a dia sent una dona afrodescendent a Catalunya? En el marc d’ ‘El Pòdcast de Jornal.cat’, conversem amb la politòloga, activista antiracista i sòcia d’Afrofem Koop, Victoria Muñoz, sobre com s’enfoca l’antiracisme des de dins dels moviments socials catalans i quins són els reptes de l’economia social a l’hora de descolonitzar el relat. 

Escrit per Aina Serra i Julià Joana Junyent i Rofes

Quin és l’objectiu que perseguíeu engegant el projecte d’Afrofem Koop?

Nosaltres vam arrencar Afrofem Koop per donar resposta a les necessitats que un grup de dones negres i afrodescendents de Catalunya teníem. Aquestes necessitats estan molt vinculades a la precarietat econòmica i sistemàtica i les atravessa un racisme estructural present en el mercat laboral o en l'accés d'oportunitats, entre d’altres. 

Tot i ser evident, convé subratllar que avui dia, una dona negra a Catalunya, tot i tenir un mateix desenvolupament professional i formatiu que una dona blanca, té menys oportunitats laborals.

Normalment, quan parlem d’interseccionalitat posem l’etiqueta ‘dona’ al centre i, en canvi, la raça queda relegada a un rol secundari o accessori, igual que passa amb altres qüestions com la classe social o el barri d'on vens. Però per nosaltres, justament, el terme interseccionalitat ens permet veure que no podem separar aquestes etiquetes i, per tant, ser dona afrodescendent és una etiqueta en si mateixa. Per això remarquem que els tipus de violències que pateixen les dones afrodescendents al mercat laboral o en els estudis, però també en molts altres àmbits, són violències molt específiques. 

“El context històric de Catalunya ha estat marcat pel pensament colonial i això ha determinat com ens comportem i interactuem amb les altres persones.” 

D’on provenen aquestes violències?

En general s’ha d’entendre que el context que hem tingut històricament a Catalunya ha estat marcat pel pensament colonial i això ha determinat com ens comportem i interactuem en general amb les altres persones, tant dins com fora de casa nostra. 

“Viure sent una persona afrodescendent a Catalunya és estar exposada a l’augment d’actes racistes no només per part de les institucions i particularment dels cossos policials, sinó també per part dels veïns.” 

A Catalunya hi ha persones blanques que encara avui consideren que tenen més drets que les persones racialitzades o nouvingudes.

És que realment tenen més drets i aquest és el problema. La mentalitat colonial i aquesta mentalitat sobre l’altre són molt conflictives. Perquè, què és l’altre i que som nosaltres? Aquesta generació de l’altre és la que precisament permet l'articulació d'una estructura institucional i jurídica que dona drets a uns i els treu als altres.

Per exemple, quan parlem d’un mínim de quota de dones en llistes de partits polítics a les eleccions, de la mal anomenada discriminació positiva en clau de gènere, però només en clau de gènere, estem reproduint justament aquest pensament colonial de jo primer i després vas tu. 

Com es tradueix aquesta violència estructural a la vostra experiència quotidiana com a dones afrodescendents?

En el nostre cas, en algun moment de la nostra vida algú ens recorda que no som com la resta. I és un moment que arriba a ser xocant, perquè per nosaltres aquesta és la nostra normalitat. La generació de l'altre, és a dir, sentir que tu ets diferent a la resta és una cosa que arriba a una edat molt primerenca i que genera tota una sèrie de conseqüències.

Les dades indiquen que viure sent una persona afrodescendent a Catalunya és estar exposada a l’augment d’actes racistes no només per part de les institucions i particularment dels cossos policials, sinó també per part dels veïns. També és viure en un context marcat per l’augment dels delictes d’odi i per l’auge de discursos reaccionaris que, justament, estan posant el focus en nosaltres. A aquestes violències s’hi afegeixen les violències estructurals i perennes: moltes de les nostres famílies han hagut d’afrontar una llei d’estrangeria i tot un marc de violència a altres espais com els centres sanitaris i les escoles. 

Com us organitzeu per afrontar aquesta realitat col·lectivament?

S'ha de tenir en compte que l'organització política negra, no només a Catalunya, sinó arreu del món, no és quelcom nostre, no és propietat nostra, sinó que és una resposta històrica. És una resposta comuna i normal, que forma part de la història negra a tota la diàspora com a resposta envers aquesta mentalitat d'esclavatge, de submissió, de generar-nos a nosaltres el sentiment de ser els altres. O sigui, la forma d'organitzar-se col·lectivament, és quelcom habitual i normal dins de les diàspores migrants provinents del Sud Global, però particularment de la nostra també. 

"Si l'extrema dreta guanya poder tant discursiu com institucional és perquè hi ha un marc racista de base que ho ha permès." 

Quines són les lluites actuals del vostre projecte?

Crec que en aquest moment d’auge dels discursos d'odi la nostra lluita en termes polítics és recordar que si l'extrema dreta guanya poder tant discursiu com institucional és perquè hi ha un marc racista de base que ho ha permès.

La política migratòria en aquest sentit dona una resposta clara del moment en què ens trobem. Ara l'extrema dreta té poder dins del Congrés dels Diputats, però cal recordar que històricament la política migratòria de l’estat espanyol ha estat una política de mort i més quan s’ha posat en diàleg amb les polítiques migratòries de la Unió Europea.

En definitiva, el que venim a denunciar és que el que vosaltres percebeu com un perill perquè us amenaça també a vosaltres, per nosaltres porta sent una amenaça des de fa segles. Evidentment, estem preocupades per l’auge reaccionari, però aquest auge té una base i una estructura sobre la qual es fonamenta. És aquí on hem d’incidir. 

Com podem combatre aquesta superioritat moral heretada del colonialisme?

La gent blanca normalment s’ofèn bastant quan diem que els espanyols o els catalans són racistes. Jo crec que aquest racisme intrínsec s’ha de començar a treballar des de l’adopció d’una posició d’humilitat i a partir d’aquí, reconèixer els privilegis i anar treballant. Vull dir, és clar, que ets racista. Com no has de ser racista si la història t'ha donat tots els privilegis del món? Amb el masclisme ho veiem molt clar: tenim una societat patriarcal i ens hem de deconstruir perquè estem en un marc patriarcal que ho impregna tot. Ara bé, quan es tracta de racisme, ja toca la sensibilitat fins i tot d’aquest feminisme blanc i la gent sovint no reacciona de la mateixa manera. 

Sovint ens han fet creure que les persones catalanes tenim cert accés a una classe dominant en lloc de fer-nos adonar que, realment, la classe treballadora catalana i les persones racialitzades o migrades som al mateix lloc. Podríem explotar el potencial d’anar junts en contra d'aquesta classe dirigent privilegiada que, al final, ens oprimeix a totes?

Idealment, la unitat seria el camí, però és un escenari que avui no podem tenir, perquè dins de la classe obrera hi ha una jerarquia racial i una divisió racial del treball, i hi ha també prioritats de lluites. Hi ha lluites considerades de segona i l'antiracisme polític a Catalunya és directament una lluita de tercera.

Des del sindicalisme s’utilitza la frase “nadiua o estrangera la mateixa classe obrera”. Nosaltres no hi estem d’acord perquè a dia d’avui no som la mateixa classe obrera. Tant de bo ho fóssim i tant de bo hi hagués aquesta unitat de lluita de classes que actualment no existeix, perquè es posa al centre l’opressió de classe i les altres lluites queden desplaçades a un segon pla. Passa igual amb el feminisme, on el gènere se situa al centre i la raça, l’orientació sexual i la identitat de gènere queden relegades a un paper secundari. 

Com analitzes el moviment de l’economia social i solidària de Catalunya des de la perspectiva antiracista?

S’ha de posar en valor tota la feina feta per cooperatives integrades per persones migrants. L’esmena que s’està construint des de l’esquerra social i solidària manifesta el potencial de l’economia social com a via antiracista. Jo crec que el que és important és que el sector no es despolititzi i segueixi construint-se de manera forta, generant llocs de treball ben pagats i sent un motor d’incidència política.

Precisament, l’economia social i solidària no és un concepte nascut a l’Europa occidental, sinó que prové de l’organització política en forma d’economies populars de territoris colonitzats. 

Podries destacar algun projecte referent que incorpori aquestes bones pràctiques?

En general, totes les cooperatives que formen part del cercle d'economies feministes i de les economies migrants que formen part de l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona, el Còopolis, ofereixen grans oportunitats de consum. Penso per exemple en el restaurant Abarka o també en CoopHalal, una cooperativa de finances ètiques segons els valors islàmics. 

“Donar suport a l’economia social i solidària de cooperatives o negocis migrants és un acte de reparació i de justícia. És el mínim que han de fer els blancs.” 

Per tant, un dels reptes del moviment de l'economia social i solidària hauria de ser continuar donant feina i integrant aquestes persones als projectes cooperatius, facilitant la regularització des del sector.

Sí, tenint en compte que la riquesa i els privilegis a Catalunya particularment, però a Occident en general, formen part d'una retòrica històrica, crec que donar suport a l’economia social i solidària de cooperatives o negocis migrants és un acte de reparació i de justícia. És el mínim que han de fer els blancs.

[Font: www.jornal.cat]