«Cada cop són més els joves jueus que creuen que no necessiten l’estat d’Israel per definir el judaisme»

Són poques les veus israelianes que qüestionen el sionisme i defensen obertament els drets del poble palestí. L’historiador israelià Ilan Pappé és una d’elles. Autor del llibre ‘Deu mites sobre Israel’, editat per Tigre de Paper, ha participat a la Fira Literal, on conversem amb ell sobre l’evolució del moviment antisionista, el paper de la comunitat jueva internacional i les vies per frenar el genocidi que pateix el poble palestí.

Ilan Pappé ha presentat 'Deu mites sobre Palestina' a la Fira Literal d'enguany.

Escrit per Marta Rosique Saltor

Expliqui’ns la seva història.

Vaig néixer i créixer a Israel. De ben jove em vaig interessar molt en la història d’Israel i Palestina i, a través de la investigació, em vaig començar a qüestionar el relat que se m’havia explicat. Tot això em va dur a esdevenir més actiu social i políticament a favor dels palestins. Ara ensenyo, estudio i escric llibres sobre la qüestió. 

La seva família era crítica amb l’estat d’Israel?

Jo no vinc d’una família antisionista, sinó d’una família bastant convencional. De vegades la influència no ve de la família sinó que prové d’un mateix. I de la lectura, és clar. 

Com es troba el moviment antisionista dins d’Israel?

És i sempre ha sigut molt petit i no té cap influència en la política d’Israel ni en les dinàmiques de canvi. Si és important és perquè té influència fora d’Israel: en les comunitats jueves. També és important que els palestins sàpiguen que hi ha alguns jueus israelians que s’identifiquen amb la seva lluita.

 

Per la comunitat palestina, el moviment antisionista dins d’Israel representa una oportunitat?

Agraeixen el suport, però saben perfectament que és un moviment molt petit com per confiar-hi i, per tant, per a ells no suposa una prioritat augmentar el número de jueus antisionistes. Tenen altres prioritats, davant dels perills existencials als quals s’enfronten a Gaza i a Cisjordània.

Pappé és professor de la facultat de Ciències Socials i Estudis Internacionals a la Universitat d’Exeter, a Anglaterra.

 Com està responent la comunitat jueva d’arreu del món?

Hi ha un canvi significatiu sobretot entre les generacions més joves. Fins i tot, als Estats Units. Cada cop són més els joves jueus que creuen que no necessiten l’estat d’Israel per definir el judaisme. És un procés que tindrà un impacte a Palestina; molt més que el moviment antisionista dins d’Israel.

Existeix un gran moviment antisionista jueu actualment. Vam celebrar una primera conferència a Viena l’any passat amb 300 membres i, la segona, serà a finals de juny a Dublin. Inclou les organitzacions i les persones individuals jueves d’arreu del món que no volen ser associades al sionisme i que, davant de les accions d’Israel, mostren una solidaritat activa cap a la població palestina. 

Als Estats Units, com de rellevant és el moviment antisionista?

Entre els jueus més joves, és molt fort. Nova York és la ciutat jueva més gran del món, i no només han escollit un alcalde musulmà sinó algú que és conegut per tenir un posicionament contundent a favor de Palestina. Aquesta és una senyal que entre els joves d’arreu del món hi ha un canvi. Un canvi que provindrà dels jueus joves. 

Què ha provocat que les persones joves facin aquest canvi?

Tenen massa coneixement. Les generacions anteriors no sabien què estava en marxa. Ara, amb l’era d’internet i dels mitjans alternatius, és impossible no saber; i no se senten còmodes amb el que saben. Saben que els jueus d’Amèrica han estat sempre l’avantguarda de la lluita contra el racisme, l’imperialisme i la pobresa, i no entenen per què no lluiten contra el sionisme. 

Situar-se contra la injustícia és ser lleial a la tradició jueva a Amèrica. La diferència en aquesta ocasió és que la injustícia la provoquen els jueus.

Creu que el canvi generacional pot influir en la política d’Estats Units?

En el llarg termini, sí. Entre tots els jueus que han participat en les acampades i manifestacions universitàries, alguns d’ells esperem que juguin un rol important en el futur dins l’elit política, cultural i mediàtica. I això contribuirà a canviar la política americana.

I què passa amb el curt termini?

En el curt termini és molt difícil veure cap esperança. És molt decebedor. És molt difícil veure des d’on pot provenir el canvi en un o dos anys. La clau en molts sentits és Europa; ni Israel ni Amèrica.

Amèrica canviarà, però no ho farà abans de les eleccions del 2029. En canvi, Europa pot fer un canvi, encara que no sigui dramàtic. Si Europa imposés a Israel el 50% de les sancions que imposa a Rússia, se salvaria la vida de milers de palestins. Però no veig prou polítics europeus fent-ho. A Espanya i Irlanda es mullen més que a Alemanya i el Regne Unit, però no n’hi ha prou.

 "Si Europa imposés a Israel el 50% de les sancions que imposa a Rússia, se salvaria la vida de milers de palestins." 

Per què creu que els polítics europeus no s’hi atreveixen prou?

La culpa per l’Holocaust és un factor important sobretot entre les generacions més grans, però entre les generacions més joves el problema és que els polítics només s’interessen en la seva carrera. Confrontar Israel pot ser costós per la seva carrera política.

S’imagina una Unió Europa sobirana? 

Han de prendre decisions valentes al respecte, i assegurar que també entenen millor la posició de Rússia. No crec que Rússia estigui interessada en ocupar tota Europa, com es diu sempre aquí. 

"Gaza és important no només pels palestins sinó perquè demostra la ruptura del sistema internacional." 

I no és només sobre Europa, sinó sobre el sistema legal internacional. Amèrica fa el que vol a Veneçuela, Cuba, Iran... Israel fa el que vol a Palestina. Corea del Nord ho mira i diu: “Què voleu de nosaltres? Estem respectant més la llei internacional que Amèrica i Israel”. Vivim en un moment perillós pel món, i el món ho ha de saber veure. Gaza és important no només pels palestins sinó perquè demostra la ruptura del sistema internacional.

Com analitza l’augment d’inversió en armament per part de la UE?

Està connectat, perquè el principal avantatge econòmic d’Israel és que tothom vol comprar les seves armes perquè són testejades cada dia sobre altres persones. La indústria militar és el pitjor que la modernitat ha portat. Només pot sobreviure quan hi ha conflictes; si no, no hi ha incentius. Cal unir-se al moviment mundial pel desarmament, conjuntament al moviment de solidaritat per Palestina.

Mai abans havíem tingut tantes persones mobilitzades arreu del món en solidaritat amb els palestins. Ha tingut impacte a la Cort Internacional de Justícia i a la Cort Penal Internacional, també en alguns governs com Espanya, Colòmbia i altres. No serà prou per frenar el genocidi i la neteja ètnica, però en el llarg termini – quan mirem de manera retrospectiva – es demostrarà que ha estat un factor molt important. 

"Mai abans havíem tingut tantes persones mobilitzades arreu del món en solidaritat amb els palestins." 

La pregunta és com frenem el genocidi en el curt termini.

Estic segur que la mobilització és efectiva en el llarg termini, però tots sabem que les manifestacions no han frenat Israel a seguir implementant les seves polítiques. Ho hem vist recentment amb la Global Summud Flotilla. Tot plegat té un efecte acumulatiu, però la via més efectiva passa primer per Europa i després per la resta del món.

Israel mira Europa, hi creu i se’n sent part. Encara que sigui amb una acció simbòlica com Eurovisió o la Unió d'Associacions Europees de Futbol (UEFA) o els acords Horizon. Hi ha moltes accions que permeten donar un missatge clar a Israel que si segueix així, no podrà formar part d’Europa. Els israelians saben que molta gent a Europa no està contenta, però creuen que els governs els donen suport. 

Deia que Gaza demostra la ruptura del sistema legal internacional. Què ve després?

Això depèn del món, perquè moltes persones haurien d’adonar-se que, per tal de fer front als temes globals com el canvi climàtic, la pobresa o la immigració, es necessita cooperació internacional. Un país sol no ho pot afrontar. I no pots tenir cooperació internacional sense un sistema legal internacional. I això comença a Gaza.

Quin rol ha de jugar el multilateralisme?

És molt important. El projecte global del sionisme se sosté amb una coalició internacional molt poderosa, que inclou la indústria militar, cristians sionistes, jueus que tenen por del seu futur, partits de dretes, islamòfobs, etcètera. Nosaltres necessitem una coalició internacional de resposta, i ho estem començant a veure amb les comunitats indígenes del Sud d’Amèrica, sindicats i part de la societat civil.

 

[Font: www.jornal.cat]