La Costera, cinquanta anys inesborrables de cultura i perseverança

La ciutat de Xàtiva ret homenatge aquest divendres, en un acte de música i memòria en el Gran Teatre de la Ciutat, a la mítica Llibreria La Costera, un espai imprescindible de dinamització cultural per a la ciutat i la seua comarca, quasi sempre en condicions adverses, que compleix el primer mig segle de vida. Actuacions de Pau Alabajos o La Maria, acompanyats de testimonis i audiovisuals, serviran per a traçar un tribut que ha vingut acompanyat de la publicació de dos opuscles de Víctor Maceda i Ximo Cerdà —l’un més documental, l’altre més literari—, que posen en context i valoren el treball de La Costera i d’altres llibreries pioneres.

Escrit per Xavier Aliaga 

Si algú haguera de traçar una història de la vida cultural de Xàtiva i les poblacions del seu voltant el darrer mig segle, hauria de dedicar un apartat específic al que és tota una institució, la Llibreria La Costera, promoguda el 1976 —ara fa cinquanta anys— per una parella de joves entusiastes, Carles Sánchez i Cristina Poveda, que es llançaren a l’agosarada aventura de portar endavant un negoci amb el llibre en la nostra llengua com a pal de paller.

Sánchez, oriünd d’Alcázar de San Juan (Albacete), era un militant antifranquista, en les files del Front Revolucionari i Antifeixista (FRAP), que residia a Alzira i que havia tingut una primera experiència professional a una altra llibreria mítica, l’alzirenya Xúquer. Una vivència de militància cultural, que reproduïa la trajectòria d’unes altres llibreries pioneres, que era susceptible de ser traslladada a Xàtiva, amb voluntat d'irradiar a la comarca. Per això el nom, Llibreria la Costera, que arrencava en un carrer estret i una mica obscur de la ciutat, però amb efluvis històrics i literaris, el Pere IV. Era un 8 de maig del 1976. Uns mesos després, durant la celebració del III Festival de la Cançó de Xàtiva, Carles coneix Cristina, que es trobava de visita en la ciutat per repartir pamflets.

Naixien així tots uns referents, «Carles i Cristina, els de la Costera», quasi un nom de guerra. En un sentit malauradament literal, perquè la magnífica notícia que era dotar la ciutat d’un referent llibreter en català no va ser rebuda de la mateixa manera per tothom. Era el final del règim franquista, amb el dictador ja mort, i se suposava que els inicis de la democràcia. Els intolerants, tanmateix, posaren la llibreria en el punt de mira. Per ser valencianista i d’esquerres. Una sèrie de pintades amenaçadores, com passava en unes altres llibreries, serviren d’advertència macabra. Un 25 de novembre, quasi quan el projecte estava encara fent les primeres alenades, una bomba feu esclatar la façana i provocà nombrosos danys, sortosament materials.

Estat de la llibreria després de l'atemptat 

Un patètic i espectral IV Comando Adolf Hitler Orden Nuevo va ser identificat per aquell temps com l’autor material —els autors intel·lectuals eren uns altres— dels atemptats a llibreries d’Albacete i Saragossa. L’autoria de l’atemptat contra la Llibreria La Costera mai no es va resoldre, com va passar amb les bombes a Joan Fuster. Era l’intent de perllongar la por i la coacció feixista. Uns altres hagueren plegat. Carles i Cristina, «els de La Costera», tiraren endavant, amb la complicitat i la solidaritat fins i tot econòmica de la societat civil. I dels seus prohoms: el mateix Fuster, Vicent Andrés Estellés o Ferran Torrent, entre altres, manifestaren el seu suport a la llibreria davant dels atacs.

Els intolerants s'havien pegat un tret en el peu; el seu intent d'acovardiment va tindre els efectes contraris. La llibreria, amb la seua característica tipografia i el genial logotip de Joan Ramos, es va convertir en un referent. Centenars d’autors i autores, també cantants, presentaren allí els seus llibres i discos, connectant el públic local i la seua pedrera d’escriptors amb el que s’estava fent. Estellés, Josep Piera, Joan Francesc Mira, Martí Domínguez i tants altres —escriptors locals com Toni Cucarella també, per descomptat—, foren alguns dels visitants de la llibreria. Un establiment amb tant de prestigi i predicament que fins i tot Ernest Lluch, l’any 1984, quan era ministre de Sanitat, aprofità la inauguració de l’hospital comarcal Lluís Alcanyís per fer una visita a la llibreria.

Imatges d'una vida. La llibreria en la Fira, rebent la visita de Vicent Andrés Estellés o Ernest Lluch. O en família, amb Cristina, Carles, Joan Ramos i el fill de la parella, Carles. 

Comptat i debatut, Carles i Cristina, Cristina i Carles, «els de La Costera», guiaren l’experiència lectora de centenars, milers, de visitants d’unes quantes generacions. Cobrint tot l’espectre, dels més petits als més grans. Una tasca impagable. Resistint els embats de les transformacions del negoci, fins al punt de buscar un local més ampli i funcional, en la cèntrica i espaiosa avinguda de Gregorio Molina, l’actual ubicació.

Una aventura que, arran de la jubilació dels seus promotors, ha tingut continuïtat de la mà del grup Bromera de Josep Gregori, que es va fer càrrec del negoci l’any 2015. Mantenint la històrica denominació i el tarannà de xicotet centre cultural. I quan la dimensió de l’acte desborda les dimensions de la botiga, proveint de llibres les presentacions que es fan en uns altres espais de la ciutat. Donant servei de proximitat, a tota la comarca, en un ecosistema sensible com és el del llibre.

El desaparegut Josep Piera, en la llibreria. Els prohoms de la literatura del País Valencià donaren suport a La Costera. 

Llibres tribut i un acte a l’altura 

Com a part de l’efemèride, la llibreria, amb el suport de la Fundació Bromera, ha esdevingut aquests mesos una mena de xicotet segell amb la publicació de dos opuscles commemoratius. El primer, Aparadors de llibertat. La irrupció de les llibreries valencianistes, escrit pel director d’EL TEMPS, Víctor Maceda, recorre la història referida adés sobre el naixement de la llibreria xativina, però també d’uns altres establiments que, des de la dècada del 1960, aprofitant la llavor sembrada per Fuster, difonen els llibres en la nostra llengua. Parlem de Can Boïls, de Lauria, de Viridiana, de Xúquer —referida adés—, de Tres i Quatre —també atacada—, de Dau al Set, de Crida, de Creu i Ratlla, d’Ali i Truc, de l’Espill. «Unes llibreries sense les quals els valencians no seríem com són», adverteix Maceda. Una història recuperada amb el pretext de l’aniversari de la Costera.

Els opuscles de Víctor Maceda i Ximo Cerdà

El carrer dels llibres també en fa un homenatge, però en aquest cas des de la literatura. Ximo Cerdà, un tot terreny que ha compatibilitzat durant anys la tasca docent en la Universitat Politècnica de València, la ciència, la il·lustració amb una reeixida trajectòria com a escriptor de narrativa infantil i juvenil, ha concebut quinze relats en què ficciona la trajectòria de la llibreria, des dels inicis il·lusionants a la connexió de Carles i Cristina amb els usuaris, el seu paper com a prescriptors i la tasca de fer conèixer els autors en valencià, el tarannà de l’establiment com a espai de trobada per a diferents tipus de lectors i les presentacions que servien com a porta d’entrada als llibres, en un relat que li serveix per retre homenatge als autors locals.

Relats en tercera persona, tret d’un «Ara parle jo», en què l'escriptor adopta un to més personal, fent un paral·lelisme entre Edmond Dantès, el protagonista d’El comte de Montecristo, la novel·la preferida del seu pare, amb els propietaris de la llibreria. «Carles i Cristina van ser Edmond Dantès. Van perseverar», escriu.

El cantautor Andreu Valor, en una de les moltíssimes presentacions acollides durant mig segle d'història 

De fet, conscient que la literatura és un exercici de memòria, una part dels relats de Cerdà pouen en les possibles motivacions dels grups que agrediren la llibreria, primer amb pintades, després amb bombes. Una mena d’indagació que té connexions amb el moment present. El llibre, en tot cas, acaba amb un to bonic, amb un relat, «Una excepció», sobre el poder de la llibreria com a introductor en la lectura, sobre el moment màgic en què algú troba el llibre que l’interpel·la. La Costera estava on havia d’estar perquè les coses passaren.

Tot aquest magma de records personals, de memòria compartida, planarà en l’acte d’homenatge d'aquest divendres en el Gran Teatre, inclòs dintre de la programació del Festival Música i Lletra (MiL) de Xàtiva, en què músics de les noves fornades recuperaran les cançons de l’època heroica en què es va posar dempeus la llibreria. Pau Alabajos, La Maria, Odessa, Esther, Toni de l’Hostal, Kela i Jorge Gumbau faran aquest paper acompanyats d’una banda amb Clara Ventura, Sílvia Martí, Maria Camañez, Paula Zambudio i Carles Ródenas sota la direcció de Genís Ibáñez.

Entre unes coses i altres, hi haurà testimonis i la projecció d’un audiovisual inèdit amb gravacions posteriors a l’atemptat, perquè no s’oblide que fer realitat aquest projecte va ser possible malgrat la intolerància i l’estultícia dels intolerants. Una admirable història de cultura i perseverança. De resistència a un feixisme que torna a campar. I al qual tornem a dir que no. 

La llibreria, amb la seua imatge actual

 

[Font: www.eltemps.cat]