Plataforma per la Llengua recorre contra la castellanització del cognom Garcia d’un nounat al Registre Civil de Barcelona

L’entitat denuncia la “catalanofòbia” de l’administració i la impunitat dels funcionaris

Plataforma per la Llengua ha recorregut contra la decisió del. Registre Civil de Barcelona de castellanitzar el cognom del primer fill d’una família i inscriure’l com a García (amb accent) en lloc de posar el cognom en català, Garcia (sense accent), que és com consta al DNI del progenitor, al passaport i als certificats de naixement i matrimoni. L’entitat, que assessora la família, ha portat el cas a la via judicial en constatar com la institució no ha reconegut l’error “en un acte ple de catalanofòbia” i haver esgotat totes les vies administratives al seu abast per obtenir la rectificació.

La família va inscriure el nounat l’abril del 2025 i el mes següent va rebre per correu electrònic la certificació literal d’inscripció de naixement. Els pares van detectar que en el document el cognom estava escrit en castellà i van presentar la corresponent reclamació al Registre Civil perquè esmenessin aquest error injustificat.

La resposta que van rebre en una primera resolució administrativa va ser una negativa. L’òrgan registral no només no reconeixia cap error, sinó que va al·legar que l’ús de l’accent seguia les normes gramaticals de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua (RAE). Plataforma per la Llengua denuncia que el Registre Civil no només va ignorar la petició relacionada amb el criteri de filiació, sinó que “mostrava un supremacisme lingüístic manifest, posant per davant les normes d’una llengua que no corresponia a la del cognom com a excusa per a la seva decisió arbitrària”. Segons l’article 49 de la Llei 20/2011 del Registre Civil i l’article 109 del Codi Civil, la filiació és l’únic criteri legal que determina els cognoms del nascut. Per tant, la normativa ortogràfica no té aplicació en aquest cas: si el cognom del progenitor consta oficialment com “Garcia” sense accent, l’Administració no pot legalment invocar normes gramaticals per denegar-ne la rectificació. La correcció sol·licitada no era una qüestió ortogràfica, sinó una simple correspondència registral entre el cognom del progenitor i el del fill, dins de l’àmbit de la filiació, i reflecteix una circumstància registral consolidada. 

Aquesta vulneració en un cognom tan comú com Garcia no és ni de bon tros un fet aïllat. Des de 2021, l’entitat acumula una vintena de casos reportats per ciutadans que s’han trobat en situacions similars a Catalunya i el País Valencià. En total, Plataforma per la Llengua ha estat coneixedora 47 queixes relatives als registres civils de Catalunya, 19 de les quals per vulneració de drets lingüístics en la catalanització de noms i cognoms. Per la seva part, del País Valencià n’ha rebut 5 (3 per vulneracions en la catalanització dels noms i cognoms). A banda, n’ha conegut 4 provinents de les Illes Balears, per bé que relacionades amb altres supòsits.

Després de rebre aquesta resolució, la família va posar el cas en coneixement del Servei de defensa dels drets lingüístics de Plataforma per la Llengua. En una primera exploració de la resolució, l’entitat va corroborar que l’argument exposat és fals, ja que no existeix cap resolució de la Direcció General de Seguretat Pública i Fe Pública Registral (anomenada en aquell moment Direcció General dels Registres i del Notariat) del mes d’abril de 2025 en la resolució impugnada que faci referència a l’ús de l’accent. El fet és especialment greu en un òrgan especialitzat com l’aleshores Direcció General dels Registres i del Notariat, responsable de garantir la seguretat jurídica: invocar una resolució inexistent posa clarament en dubte la diligència de l’òrgan i posa en entredit la confiança en la seva rigorositat.  

Via administrativa exhaurida

Per aquest motiu, l’entitat va assistir legalment la família per interposar un recurs davant la Direcció General de Seguretat Pública i Fe Pública Registral del Ministeri de Justícia espanyol. Aquest recurs, al seu torn, també va ser denegat amb la mateixa justificació falsa de la primera resolució. L’òrgan va exposar en aquesta segona resolució, a més, que no existia error registral i que els cognoms són mencions d’identitat no cobertes per la fe pública registral, de manera que no era procedent la rectificació per via administrativa segons l’article 91 de la Llei del Registre Civil.    

Amb l’exhauriment de la via administrativa, la família es veu ara obligada a recórrer a la via judicial per aconseguir la rectificació del registre i eliminar l’accent incorrecte del cognom del menor. Aquesta serà, doncs, l’única manera de garantir que el registre reflecteixi fidelment la filiació i que els documents oficials del menor siguin coherents amb els del progenitor.   

Plataforma per la Llengua reclama a les administracions competents que facin pressió sobre la impunitat dels funcionaris a l’hora de prendre aquestes decisions arbitràries absolutament injustificades i encoratja els ciutadans que es trobin en situacions similars a fer arribar aquestes vulneracions al Servei de defensa dels drets lingüístics de l’entitat.

[Imatge: Unsplash - font: www.diaridelallengua.cat]