La legislació actual garanteix el dret de ser atès en la llengua pròpia però no estableix un grau de coneixement per als treballadors
El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dijous una moció que insta el govern a “garantir que tots els professionals del sistema sanitari català acreditin un certificat B2 de català un any després de començar a treballar i un C1 al cap de dos anys”. El text, aprovat amb els vots a favor de Junts, ERC, la CUP i Aliança Catalana; l’abstenció de PSC i Comuns i els vots en contra del PP i Vox, demana també “el compliment de tota la legislació vigent que garanteix els drets lingüístics a Catalunya i de les obligacions dels Plans Lingüístics dels centres del SISCAT.”
La diputada socialista Sara Jaurrieta ha justificat l’abstenció de seu partit amb l’argument que el Pacte Nacional per la Llengua és “la millor eina que tenim” per promoure l’ús del català.
L’Estatut d’Autonomia i la Llei de política lingüística garanteixen el dret de ser atès en català i l’obligació dels poders públics de garantir aquest dret en l’àmbit sanitari, però no estableixen un grau de coneixement reglat per als professionals. Per accedir a una plaça per oposició en la sanitat pública catalana sí que cal acreditar un nivell, vinculat a la categoria professional, que pot anar del B1 al C1.
L’Estudi sobre les necessitats i coneixements lingüístics dels metges a l’assistència sanitària, elaborat pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), que recull dades de l’any 2023, revela que tres de cada deu metges que exerceixen a Catalunya (un 30,9%) no saben català, tot i que la gran majoria de facultatius que exerceixen a Catalunya (el 87%) l’entenen i el 87,6% el saben llegir.
Sem comentários:
Enviar um comentário