Molts diuen que l'Alguer és la meca dels catalans, un lloc que tot bon català té l'obligació, un cop a la vida, de visitar. És cert, la ciutat catalanoparlant de Sardenya és el límit oriental de l'expansió lingüística del català, el record que tota l'illa era part de la Corona d'Aragó i un element que demostra que la llengua, malgrat els anys i els intents d'erradicar-la, encara es parla.
Escrit per Marcel A. Farinelli
Amb molts anys vivint a Barcelona, he ben comprès que l'Alguer és un argument que suscita un interès immediat, i que les persones volen saber-ne més. Si així estan les coses, doncs, per què costa tant trobar informació contrastada, per què els mitjans d'informacions catalans en parlen poc? Són quasi vint anys, ja, que aquesta constatació em pareix paradoxal.
Durant aqueixos anys han passat moltes coses a l'Alguer, i sobretot han evolucionat les relacions entre la ciutat sarda i la resta de Països Catalans, però encara avui és difícil que els mitjans d'informacions catalans en parlin. Quan l'Alguer apareix als grans mitjans, sobretot és per una efemèride històrica o un reportatge sobre la llengua. A part d'algunes excepcions, com 'El Temps' o 'Vilaweb', que fa anys que fan bona informació a damunt de l'Alguer, els grans diaris catalans, com 'La Vanguardia', quasi mai s'interessen a l'actualitat política o cultural de la ciutat sarda. Les grans capçaleres acostumen a tenir un enviat a Roma, que informa del que succeeix a tot Itàlia, però aquests corresponsals pareixen tenir poca connexió amb el context alguerès. El resultat és que, quan succeeixen fets rellevants, com la detenció de Puigdemont l'any 2021, o més recentment la decisió del Municipi de redactar tots els actes oficials en català i italià, pels lectors catalans, és difícil entendre el context. Sembla que les coses succeeixin improvisament.
Això és també una conseqüència de la imatge de petit poble mariner, de localitat insular on anar de vacances. Si la percepció més difosa no fos aqueixa, probablement els mitjans de comunicació us haurien parlat més de Gavino Balata, que l'any passat ha publicat la primera novel·la en català de l'Alguer, o de la colla castellera, els Mataresos, que aqueix any van fer les primeres actuacions en públic. Us haurien pogut parlar de la decisió del Municipi d'adoptar un model de llengua escrita, presa l'any 2021, i del fet que ara tota la documentació s'ha de publicar en forma bilingüe. Haurien pogut fer un reportatge per explicar que aqueix any, per segona volta, s'han fet les proves per obtenir el certificat C1 de català de l'Alguer. També haurien pogut fer més atenció a les eleccions municipals o regionals, que tenen conseqüència a damunt de la política lingüística a l'Alguer, o a les iniciatives per mantenir viva la llengua, per recuperar tradicions o enfortir els lligams. Per ser honestos, a vegades sí que ho han fet, però sempre de forma puntual. El fet que l'Alguer estigui present de forma intermitent en els mitjans més difosos, i quasi mai a la televisió pública, té un impacte en la imatge que molts catalans tenen de l'Alguer i dels algueresos, i sobre les relacions.
Primer tot, la falta d'informació, i la falta de context, quan s'intenta donar-ne una, fa sí que la majoria pensi que l'Alguer de veritat sigui un poble petit, on tots es coneixen. No és així, som més de 40.000, tenim un aeroport civil i militar, un port turístic ben gran, un parc i una àrea marina protegida, una presó i no sé quants hotels, càmpings i cases per turistes, i jo a mala pena conec la gent que viu al meu barri, com a totes les ciutats. Però la conseqüència de la desinformació que més fa mal són les teories que es difonen a les xarxes, que noto com sempre més es fan populars. Per exemple, últimament molts comptes a X, en majoria independentistes, parlen de l'Alguer com un model a seguir per la política lingüística. L'Alguer seria molt més endavant que Catalunya, on la llengua recula i les institucions no fan res. Totes les notícies que he mencionat abans, són malinterpretades i se n'exagera la importància històrica. D'aquí que molts desitgen anar-se'n a viure a Sardenya, per fugir de la repressió lingüística de l'estat espanyol, en un l'Alguer imaginari on el català és predominant i incorrupte. No és absolutament cert, a l'Alguer la feina a fer és moltíssima, i tots els catalanoparlants de Sardenya miren a Catalunya com un model i un exemple, i per molt que l'actual situació lingüística a Catalunya sigui deplorable, aquí el català és més present que no a l'Alguer.
Fa anys, però, de l'Alguer se'n parlava més. És com si durant el temps l'interès hagi minvat. Quan la Generalitat treballava per obrir una delegació, o quan es van establir els vols entre Girona i l'Alguer, hi havia més informació, i de més qualitat. També és veritat que l'enfortiment de les relacions amb l'Alguer era un dels objectius, si no del Govern, almenys del conseller de Vicepresidència, i després vicepresident, Josep Lluís Carod-Rovira. Els anys immediatament abans del procés van ser un moment en què la presència de l'Alguer en els mitjans catalans no era anecdòtica com avui, però va ser un moment. Després del 2010, com he escrit fa anys en algun article acadèmic, l'atenció mediàtica es va focalitzar, òbviament, en les qüestions internes a Catalunya, en el procés, i doncs l'Alguer ha perdut molta visibilitat. Al contrari, en el mateix període, els diaris italians i sards, naturalment, han parlat molt més de Catalunya, amb el resultat que també qui no parla català a l'Alguer ha adquirit molta informació sobre la política catalana.
L'aplicació del 155, amb el tancament de la subdelegació de la Generalitat i el control de la televisió i la ràdio públiques, ha representat la interrupció quasi total del lligam, i doncs, de la informació. En els anys següents, malgrat la recuperació dels poders autonòmics, la presència de l'Alguer a ràdio, jornals i televisions catalanes és escassa. Probablement, és un símptoma dels temps que corren. Però, no totes són males notícies, perquè si l'atenció dels grans mitjans és poca, al contrari, revistes com 'El Temps', 'Núvol' o 'Enderrock', els diaris digitals (com 'Racó Català', òbviament!), les ràdios i els jornals locals –per no parlar de les xarxes, que mereixen un article a part– fan informació de més bona qualitat, quan es tracta de l'Alguer. Hi ha molta esperança, doncs, més enllà dels mitjans públics i de les grans capçaleres.
[Font: www.racocatala.cat]
Sem comentários:
Enviar um comentário