El govern francès aprova el projecte de llei d’autonomia de Còrsega

El president cors crida les “forces nacionalistes i progressistes” a fer pedagogia entre els diputats per aconseguir un poder legislatiu

 

François Rebsamen, ministre d'Ordenació del Territori i Descentralització, presenta el text en un missatge institucional 

El govern francès ha tramitat aquest 30 de juliol la proposició de llei per modificar la Constitució i inscriure-hi el futur Estatut d’Autonomia de Còrsega. El text preveu que les autoritats corses “puguin ser habilitades” per adaptar lleis i reglaments estatals, sempre dins dels límits que establirà una futura llei orgànica. El govern cors, de signe autonomista, es mostra satisfet, mentre que el Consell d’Estat avisa que el redactat podria donar massa autonomia a Còrsega. Els independentistes, en canvi, n’assenyalen les limitacions i insuficiències. 

 Un dels punts d’interès de la sessió d’ahir al Consell de Ministres era comprovar si el govern francès havia incorporat en el text algunes recomanacions de canvi emeses pel Consell d’Estat, organisme que assessora l’executiu. El Consell s’havia mostrat preocupat perquè la redacció actual, segons el seu parer, obre la porta a transferir una capacitat legislativa gairebé general a les autoritats corses. Això és així perquè el redactat no limita “l’adaptació” de les lleis i reglaments a unes competències específiques: “Es fa possible, potencialment, una transferència completa de competències en qualsevol àmbit”, adverteix el Consell. 

El govern francès, però, ha preferit no incorporar aquestes recomanacions, argumentant que era preferible respectar els acords presos amb la major part de representants electes de Còrsega el març de 2024 a Beauvau, uns acords que són polítics i no constitueixen cap garantia jurídica.

I ara, què?

En realitat, l’executiu passa la pilota al Parlament francès, que debatrà la proposició de llei a partir d’aquest octubre. Primer, al Senat, i després, a l’Assemblea Nacional. Si les dues cambres no arriben a un acord sobre un mateix text —una situació habitual— s’obrirà un procés d’harmonització. En cas que s’assoleixi aquest acord, les dues cambres reunides en Congrés hauran d’aprovar el text amb una majoria de tres cinquenes parts.

El president del govern cors, Gilles Simeoni, ha dit que estava satisfet amb l’actitud del govern francès i ha reconegut que hi ha “reticències” al Parlament francès. Simeoni ha instat les forces “nacionalistes i de progrés” a fer pedagogia entre els diputats perquè el text pugui aprovar-se amb la concessió de l’autonomia legislativa. Ha recordat, a més, que el Consell Constitucional francès “controlarà” aquesta capacitat legislativa i que en la futura llei orgànica s’hauran de “fixar” els àmbits en què Còrsega podrà exercir la seva autonomia.

Divisió de parers entre els independentistes

Core in Fronte, l’únic grup independentista de l’Assemblea de Còrsega, manté la cautela davant del procés. El president del grup, Paul-Félix Benedetti, reiterava la setmana passada que el text “és de mínims” però demanava que se li donés l’oportunitat d’arribar al Parlament i reclamava, això sí, que les recomanacions del Consell d’Estat no fossin tingudes en compte.

L’altra formació independentista amb representació a l’Assemblea, però sense grup propi, és Nazione. La seva única diputada, Josepha Giacometti Piredda, ocupa un escó al grup de no inscrits. Nazione rebutja els acords de Beauvau i ahir mateix reiterava que el text presentat pel govern francès “ni permet reconèixer els drets del poble cors, ni la cooficialitat [de la llengua corsa] ni l’estatut de resident”.

Aquesta última qüestió és central en el debat polític de fa dècades tant a Còrsega com a França. El gruix del nacionalisme cors, ja sigui autonomista o independentista, reclama el reconeixement del poble cors com a tal, la cooficialitat de la llengua corsa i la creació d’un estatut de resident per frenar l’especulació immobiliària i garantir el dret a l’habitatge per als corsos. Les autoritats franceses sempre s’han oposat a aquestes demandes i el president francès, Emmanuel Macron, ha reiterat que aquest procés no les inclourà. Tot i això, la proposició de llei reconeix Còrsega com una “comunitat històrica, lingüística i cultural que ha desenvolupat un vincle singular amb la seva terra” —una definició que el Consell d’Estat també ha criticat perquè considera que la fórmula podria ser discriminatòria i amb riscos jurídics.

 

[Imatge: Élysée - font: www.nationalia.cat]