quarta-feira, 28 de maio de 2025

Els estrangers ho tindran més fàcil per aconseguir la nacionalitat andorrana

El Govern d’Andorra prepara una reforma la Llei de la Nacionalitat

  

La ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, ha presentat una reforma de la Llei qualificada de la Nacionalitat amb l'objectiu de flexibilitzar els requisits per obtenir la nacionalitat andorrana, especialment per a aquelles persones amb residència legal no continuada al Principat. La modificació, que entrarà a tràmit parlamentari, busca adaptar la normativa a les realitats actuals sense alterar els principis fonamentals de la llei, com el requisit de renunciar a altres nacionalitats o el període de residència de vint anys per a la naturalització.

 

Canvis clau en la residència i l'escolarització

Segons ha explicat Molné en roda de premsa, el projecte manté els 20 anys de residència exigits per a la naturalització, però ara es comptabilitzaran tots els períodes de residència al país, encara que no siguin continus. Això beneficiarà persones que han viscut a Andorra de manera intermitent, sempre que acreditin una residència principal i permanent durant els últims cinc anys abans de la sol·licitud. Aquesta mesura respon a la necessitat de no penalitzar aquells residents que, per motius laborals o personals, han hagut d'interrompre la seva estada al país.

Pel que fa a l'obtenció de la nacionalitat per via d'escolarització, es requeriran un mínim de 10 cursos escolars en centres públics o privats d'Andorra que segueixin programes educatius andorrans. La novetat és que es comptaran els anys cursats entre els 3 i els 18 anys, ampliant així el rang respecte a l'actual limitació a l'escolarització obligatòria. A més, es permetrà un període de fins a 12 mesos d'estudis a l'estranger sense que això afecti el còmput, una mesura pensada per a joves que participen en programes d'intercanvi o formació internacional.

 

Nous supòsits per a la nacionalitat per filiació

La reforma també introdueix canvis en l'accés a la nacionalitat per filiació. Fins ara, un infant nascut a l'estranger podia obtenir el passaport andorrà si un dels progenitors era andorrà i nascut al Principat. La nova llei afegeix dos nous supòsits: que els infants nascuts a l'estranger podran adquirir la nacionalitat si un dels progenitors és andorrà (encara que no hagi nascut a Andorra) i un dels avis sí que hi va néixer; també s'atorgarà la nacionalitat als fills de ciutadans andorrans que hagin residit al Principat durant almenys 10 anys, independentment del lloc de naixement dels progenitors.

Aquestes modificacions, segons Molné, pretenen reforçar el vincle amb Andorra i facilitar l'accés a la nacionalitat per a les noves generacions de la diàspora. La consellera general de Concòrdia, Cerni Cairat, ha valorat positivament la mesura, però ha demanat que es tingui en compte la situació dels fills de residents de llarga durada que no compleixen estrictament aquests requisits.

 

Tramitació i debat parlamentari

El projecte de llei entrarà ara al Consell General per al seu debat i eventual aprovació. Fonts del grup parlamentari Demòcrata, consultades per 'Bondia', asseguren que la reforma compta amb un ampli consens, però preveuen que alguns grups, com Andorra Endavant, podrien plantejar esmenes per ampliar encara més els supòsits d'accés a la nacionalitat, especialment per a residents de llarga durada sense vincles familiars directes amb Andorra. Per la seva banda, el Partit Socialdemòcrata ha demanat més claredat sobre com s'acreditarà la residència no continuada i ha alertat sobre possibles desigualtats en l'aplicació.

 

Una reforma en un context global

La modificació arriba en un moment en què Andorra busca adaptar-se a un entorn global més dinàmic, amb una població resident cada cop més diversa. Segons dades del Departament d'Estadística d'Andorra, el 2024 hi havia 39.456 residents estrangers al país, que representen gairebé la meitat de la població total. Aquesta realitat ha generat un debat recurrent sobre la integració i els drets dels no nacionals. La reforma, segons Molné, vol ser un pas cap a una legislació "més inclusiva però respectuosa amb l'essència d'Andorra".
 


[Font: www.racocatala.cat]

Sem comentários:

Enviar um comentário