Narrativa
Escrit per J A Quesada Coves
Un assassinat i un grapat de personatges llançats damunt del paper que, aparentment, no mantenen cap relació. D’aquesta manera comença Suburbis del paradís, l'última novel·la de Silvestre Vilaplana.
Parlar de l’autor alcoià és parlar d’un dels escriptors valencians més guardonats de les últimes dècades, guanyador de nombrosos premis, com ara el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira, el Premi Alfons el Magnànim de Narrativa, el Premi Nacional de Poesia Miguel Hernàndez o el Premi de Poesia Festa d’Elx, per esmentar-ne alguns d’una llarga llista. Aquest fet seria més que suficient per a confiar en la lectura d’una obra d’un escriptor tan reconegut, encara que hi ha més factors que afavoreixen aquesta fiabilitat.
Alrevés (2022)A les persones que han llegit Dones sense nom, l’anterior llibre de Vilaplana, els sonaran personatges com ara el capità Rodrigo, Jordi Guiu, Fidel Bonal, Roger Casafont, Santagustí o, sobretot, la inspectora Araceli Lavila, protagonista de la trama. En canvi, n’hi ha altres de nous: Enric Navarrete, Ricard Pomar, Alexis Solano o Maria. El nexe entre tots ells és la mort violenta de Salvador Lavila, pare d’Araceli. És aleshores quan s’engega l’acció i apareix el conflicte a resoldre: descobrir qui el va matar. Malgrat ser una continuació de Dones sense nom, no cal haver-la llegida per a gaudir de la nova lectura.
Les primeres investigacions semblen apuntar que ha sigut un crim polític, encara que descobreixen una situació molt més complexa darrere de la mort de Salvador Lavila
La inspectora Araceli, tot i estar de baixa per una malaltia greu, intenta trobar l’assassí del seu pare. No obstant això, el càncer provoca que no tinga prou forces per a continuar endavant a soles. Necessita la complicitat del seu company Jordi i del periodista Roger Casafont. Les primeres investigacions semblen apuntar que ha sigut un crim polític, encara que descobreixen una situació molt més complexa darrere de la mort de Salvador Lavila: un segrest, tortures, xantatges, assassinats i un munt de problemes que es plantegen al llarg de la trama. L’autor juga molt bé amb la intriga i porta el lector a voler saber més sobre aquest conjunt de dificultats. A més a més, durant la investigació la inspectora ha d’explorar en el seu passat i remoure records que creia soterrats. És en aquest moment quan hi apareixen fantasmes d’una altra època.
La lectura ens fa reflexionar sobre assumptes rellevants de la nostra societat, alguns dels quals ja estaven presents en Dones sense nom. És el cas del càncer, dificultat que semblava que Araceli ja havia superat, tot i que de nou hi recau. El lector pot imaginar com se sent una persona que ha patit la malaltia. Araceli no només està cansada a causa del patiment físic i mental que sent, que també, sinó, sobretot, de com és considerada per la societat pel fet d'estar malalta. Està farta que l’assenyalen i que tothom la tracte amb compassió.
l’estil àgil de Silvestre Vilaplana es fa present en el relat des de les primeres pàgines amb subtrames que semblen no estar connectades, amb capítols curts de ritme vertiginós i amb el desenvolupament d’un gènere que coneix a la perfecció
És important remarcar que l’estil àgil de Silvestre Vilaplana es fa present en el relat des de les primeres pàgines amb subtrames que semblen no estar connectades, amb capítols curts de ritme vertiginós i amb el desenvolupament d’un gènere que coneix a la perfecció. I és que Suburbis del paradís compleix moltes de les característiques de la novel·la negra, però també en té de la novel·la social. A través de la ficció narra una realitat molt actual que tracta temes com ara els crims polítics, el càncer, els moviments d’extrema dreta, els abusos de poder o les clavegueres del sistema. I és aquest últim punt el que li dona títol al llibre, assumpte d’especial rellevància al llarg de la lectura, que ens fa reflexionar sobre la societat en què vivim. En paraules del mateix autor, “la foscor podrida del poder ho cobria tot”, sentència que, malauradament, està de molta actualitat.
Comptat i debatut, Suburbis del paradís és una novel·la per a gaudir-la des de les primeres pàgines fins a la darrera. Crec que no és exagerat dir que Silvestre Vilaplana està al mateix nivell que altres autors europeus de novel·la negra, com ara la literatura nòrdica de les últimes dècades. L’alcoià ha aconseguit que el llibre tinga un bon lloc en la meua motxilla literària gràcies a la frescor i l’agilitat del seu estil, el carisma dels personatges o la intensitat de la trama, entre molts motius. En altres paraules, una obra molt recomanable que atraparà i farà reflexionar els lectors sobre aspectes significatius de la societat actual.
[Font: www.laveudelsllibres.ca]
Sem comentários:
Enviar um comentário