Com potenciarem la llengua?

Escrit per Toni Strubell

És evident que un element clau de l’operació 155 que lidera Sánchez per anul·lar el “supuesto pueblo” de Catalunya passa per exterminar-ne la llengua. És un objectiu clau que va heretar del franquisme el Règim del 78 en què vivim. I és així malgrat que molts hagin tingut la infantil il·lusió –avui resulta quasi irrisori que algú s’ho hagués pogut creure- que la Transició i les primeres lleis de normalització serien una garantia per al futur del català. No, les coses no han anat a millor, sinó a pitjor. Potser una de les coses més greus és que la gran majoria de la població és aliena al problema de fons. No hi ha debat, no hi ha consciència de la necessitat de bastir unes actituds socials per començar a fer front, entre tots, a la situació de minorització. El gueto som nosaltres, no pas els immigrants! Certament hi ha una manca de lideratge ferm i positiu en aquest camp on la Plataforma per la Llengua i No Em Canviïs de Llengua són dels abanderats actuals de la causa. En canvi, sovint surten personatges catastrofistes a TV3 que malgrat ser experts, són incapaços de donar-nos una sola consigna constructiva per fer front a la situació. I som nosaltres que salvarem el català, cadascú de nosaltres. Molts es queixen dels cambrers i treballadors dels supermercats que no saben català o que fins i tot mostren una actitud desafiant contra el catalanoparlant. Però algú els ha explicat la situació? Algú ha explicat als catalanoparlants com se salva un idioma? Oi que ni tenen ni en tenim idea? En això els bascos, que parteixen d’una situació molt més crítica, ens van al davant. En actituds i sentiment de “causa”, cosa que ha fet que un Ciudadanos o un Vox no tinguin opcions al País Basc. Aquí sí tenen opcions perquè no hem treballat bé l’opinió pública. Inclús semblaria que sigui més forta una certa sensació –tan aberrant com esperpèntica- que és el castellà l’idioma en dificultats i el català l’idioma “impuesto”. Cal doncs començar la revolució pel català des de l’opinió pública i des del coneixement de la realitat. I amb l’elecció de polítics disposats a tornar a posar el català al centre de l’escenari enlloc d’amagar-lo o fer que sentin ploure per no perdre vots.

 

[Font: www.racocatala.cat]