Un total de 86 títols ja han arribat a l'anglès, alemany, i a l’eslovè, amb una obertura al món àrab
La directora de l'Institut Ramon Llull, Iolanda Batallé
Encara amb xifres provisionals, el 2018 haurà estat un any de bona collita de traduccions d’obres en català. De moment, ja hi ha 86 títols publicats –alguns dels quals, amb l’ajut de l’IRL- traduïts a llengües com l’alemany, l’hongarès, l’eslovè, l’anglès, el portuguès, el txec, l’italià i el búlgar, a més d’una obertura al mercat literari del món àrab. La xifra definitiva, però, es preveu que assoleixi els 150, segons ha avançat a l’ACN la directora de l’Institut Ramon Llull, Iolanda Batallé. A més dels autors catalans clàssics com Mercè Rodoreda, Joan Sales o Manuel de Pedrolo, entre les obres més traduïdes l’any passat es manté el fenomen de Jaume Cabré, al qual s’hi sumen Alicia Kopf, Xavier Bosch, Tina Vallès, Josep Maria Esquirol, Imma Monsó i Francesc Serés.
La traducció d’obres de literatura catalana s’ha incrementat de manera notable els últims anys i ha assolit la plena integració dels seus autors en el sector editorial internacional. Avui en dia, ja hi ha una àmplia representació de llengües i països, així com un gran increment en llengües clau com l’anglès i el francès.
Cada any, es publiquen més de 100 novetats de literatura catalana traduïda, incloent la infantil i la juvenil. Concretament, l’últim any tancat, el 2017, van ser-ne 149, una xifra una mica inferior a la de l’any anterior, quan se’n van traduir 195.
Concretament, només l’any passat, L’ombra de l’eunuc de Jaume Cabré, s’ha traduït a l’alemany, Les veus del Pamano a l’hongarès i Senyoria a l’eslovè. L’obra que va catapultar Alicia Kopf Germà de gel, premi Llibreter i Documenta, ha arribat a l’anglès, portuguès i txec, mentre que l’assaig filosòfic de Josep Maria Esquirol La resistència íntimam s’ha traduït a l’italià. Tina Vallès amb La memòria de l’arbre, es pot llegir ara en italià i portuguès, mentre que la novel·la Algú com tu de Xavier Bosch s’ha traduït a l’alemany, portuguès i búlgar.
Una de les novetats de l’any passat ha estat la irrupció de la literatura catalana en el món àrab, amb la traducció de l’obra L’aniversari d’Imma Monsó i La pell de la frontera de Francesc Serés publicats a Egipte per l’editorial Sefsafa.
Els clàssics catalans a editorials de prestigi
Un any més, els clàssics catalans han continuat arribant a editorials de prestigi internacional. És el cas, per exemple, de La mort i la primavera de Mercè Rodoreda, que s’ha traduït a Penguin Random House, mentre que l’obra Incerta glòria de Joan Sales arriba a Itàlia i Hongria, després que ho hagi fet entre el públic anglès i alemany. Finalment, en el marc de l’Any Pedrolo, s’ha publicat en anglès als Estats Units el celebrat Mecanoscrit del segon origen.
La vigència d’algunes obres clàssiques es confirma per la seva traducció per primera vegada a altres llengües, i també per les noves traduccions de títols ja traduïts en el passat. La traducció recent d’obres d’autors de referència a les principals llengües europees inclou títols com Josep Pla (El quadern gris i La vida amarga), Josep Maria de Sagarra (Vida privada), Mercè Rodoreda (El carrer de les Camèlies; Mirall trencat; Viatges i flors; La plaça del Diamant; Jardí vora el mar; Quanta, quanta guerra), Joan Sales (Incerta glòria), Victor Català (Solitud), Blai Bonet (El mar) i Joaquim Amat-Piniella (K. L. Reich).
Un cas emblemàtic és el de les traduccions a l’anglès, tant en editorials britàniques com nord-americanes. Les dades de traduccions actuals són la culminació d’una tendència que s’inicia l’any 2012, quan la literatura catalana entra en els circuïts comercials del sector editorial anglosaxó.
Obres i autors més traduïts
Les obres més traduïdes de la literatura catalana són La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda, que s’ha traduït a 36 llengües, La pell freda d’Albert Sánchez Piñol a 32, la novel·la del Jo confesso de Jaume Cabré a 21, mentre que El violí d’Auschwitz de Maria Àngels Anglada i Pandora al Congo d’Albert Sánchez Piñol han arribat a 18 llengües diferents.
Els autors dels quals s’han fet més edicions d’obres en altres idiomes són Mercè Rodoreda (194 edicions), Salvador Espriu (150 edicions), Ramon Llull (144 edicions), Jacint Verdaguer (116 edicions), Andreu Martín (98 edicions), Josep Pla (94 edicions), Quim Monzó (91 edicions) i Jaume Cabré (88 edicions), segons les dades del TRAC, la base de dades en línia de l’IRL de traduccions de literatura catalana, que inclou les edicions de butxaca i les noves traduccions d’un mateix títol.
Després del castellà (53), l’italià (12) i el francès (11) són les principals llengües de destinació de les traduccions de literatura catalana al 2017, seguides del portuguès (9), l’anglès i l’alemany (totes dues amb 8) i el neerlandès (6).
L’IRL, promoció i foment a la traducció
L’Institut Ramon Llull (IRL) fomenta la traducció i la promoció de literatura catalana, amb la presència a fires del llibre, el suport als editors i traductors estrangers i la cooperació permanent amb les editorials i agències literàries catalanes.
En total, entre el 2002 (l’any de la fundació de l’IRL) i el 2017, el Llull ha atorgat 1.225 ajuts a la traducció de literatura catalana a 44 llengües i 48 països. Només el 2018, del total de traduccions previstes, al voltant de 90 comptaran amb la col·laboració de la institució.
En aquest sentit, Batallé constata en una entrevista a l’ACN la tendència alcista de les traduccions de literatura catalana i destaca la importància de crear “vincles” amb les editorials internacionals. Com a repte de futur, assegura que cal identificar a quines llengües encara no s’hi arriba prou per “crear propostes” per fer-ho possible.
[Foto: ACN - font: www.larepublica.cat]
Sem comentários:
Enviar um comentário