Primera documentació: 2/11/2006| Tipus | sintagmació |
| Contextos | Del risotto amb bolets a l’arròs negre amb sèpia, passant per la sopa de llenties i ordi, l’arròs amb llet de soja gratinat, el cuscús amb marisc, la paella de fruites o les delícies de tofu i blat de moro, els lectors aprendran a fer meravelles amb els cereals. [El Periódico, 2/11/2006] |
| Entre la desena de receptes que s’hi proposen, destaquen algunes preparacions clàssiques com l’arròs negre o la paella de verdures, i algunes d’innovadores, com la de foie amb arròs bomba del Delta o la de vieires amb caviar a l’aroma de kaffir. [Ara, 19/07/2017] | |
| Observacions | L’arròs és el segon cereal més produït a tot el món, després del blat, cosa que el converteix en un dels aliments bàsics en moltes cultures culinàries. Concretament, l’arròs negre és un plat que es menja en diverses zones del Mediterrani, especialment a les costes catalana i valenciana, on se sol servir acompanyat d’allioli, però també a Itàlia (on es coneix amb el nom de riso nero). El color negre que caracteritza aquest plat es deu a la incorporació de la tinta de la sípia (o d’algun altre cefalòpode, com el calamar), que s’afegeix al fumet. A Palafrugell (Baix Empordà), però, el color de l’arròs negre s’aconsegueix amb el sofregit de la ceba, que se sotmet a una cocció molt lenta i llarga, fins que s’arriba a reduir quasi fins al 90 %. |
[Font: neolosfera.wordpress.com]
Sem comentários:
Enviar um comentário