segunda-feira, 24 de julho de 2017

L’absurda realitat. Lanthimos, Tsangari i la creativitat del nou cinema grec

Els cineastes grecs Lanthimos i Tsangari, representants de la nova generació del cinema grec, prenen protagonisme a l’article de cinema de Tariq Porter, publicat al número de juliol-agost de «Serra d’Or».
Yorgos Lanthimos i Athina Rachel Tsangari, dues cares que encapçalen el nou cinema grec.
El cinema provinent dels països orientals ha arribat a Catalunya, malgrat que els mitjans de comunicació i difusió generalistes no en parlin prou o gairebé gens. A aquest cinema, a més de fer visible aquests països, també ofereix «el retrat d’una societat des d’ella mateixa, mai des de l’alineació antropològica», explica Porter.
Un exemple destacat n’és l’iranià Ashgar Farhadi, que fa un cinema «serè i contundent […], són miralls complexos que tant de portes endins com de cara enfora enriqueixen la percepció i la definició de la identitat i la cultura de l’herència persa.» Gràcies a aquestes produccions cinematogràfiques, la nostra visió envers aquests països esdevé més autèntica i trenca alguns prejudicis, provocats per les informacions que ens arriben dels mitjans de comunicació generalistes. Ja ho diu Porter: «Si no existissin les seves pel·lícules, l’Iran seria, per a ulls simplistes, un forat negre més enmig de l’Orient Mitjà.»
Tariq Porter, però, se centra en el cinema grec, que ha arribat, en petites dosis, a les nostres pantalles. Malgrat el patiment que Grècia encara viu a causa del «rescat», «és la ficció la que a dia d’avui s’alça com a mediadora efectiva i sòlida» per connectar-nos a la realitat del país. Yorgos Lanthimos i Athina Rachel Tsangari són dues veus «profundes i reveladores» del nou cinema grec, amb «mostres de caràcter que possiblement són, també allà, un exercici de teràpia grupal i de reafirmació».
Una de les produccions més interessants escrita i dirigida per Lanthimos és Canino, que aborda l’aïllament des d’una visió crítica sobre la marginació i tot el que comporta, i ens adverteix contra el proteccionisme patològic.
Un any després, Athina Rachel Tsangari presenta Attenberg, una producció que és «un compendi d’episodis sobre identitat i sexualitat que rebutgen el realisme o, més ben dit, en celebren l’absència».
A tots dos films, l’absurd és el tret característic: Canino «representa el plaer per l’absurd […], una continguda anarquia narrativa i un concepte al darrere»; a Attenberg, Tsangari fa un pas més endavant i converteix l’absurd en el leitmotiv de la història. L’article repassa més filografia dels dos autors i la d’altres que ara emergeixen.
En definitiva, Tsangari i Lanthimos protagonitzen i encapçalen la nova generació de cineastes grecs de gran creativitat i amb ganes de dir coses. Malgrat tot, el cinema grec «s’eleva per a representar-se des de dins cap a fora de manera rica i polifacètica, sense renunciar mai a les múltiples possibilitats de llenguatge i a l’oportunitat de mantenir el país exposat».

[Font: www.nuvol.com]

Sem comentários:

Enviar um comentário