quinta-feira, 6 de julho de 2017

José González, un tango suec

L’obra de José González és digna d’escoltar a totes hores, però entra especialment bé aquells dies d’hivern gèlids. Aquells que solen anar acompanyats de sofà i manta. El temps, contra tot pronòstic, va optar per donar treva als concerts programats pel Festival (a)phònica de Banyoles. La temperatura va baixar, això sí. Però malgrat tot, la música de González ens va abrigar a tots.



Escrit per Agus Izquierdo 

No són cançons el que interpreta José González, sinó més aviat calfreds. Són brises profundes, emotives, que et colpegen el rostre i et mantenen impassible, immòbil. Dissabte passat va actuar en el marc del Festival (a)phònica. Successivament, el suec, fill d’argentins, il·luminava la nit amb temes com “Crosses”, “What Will”, “Every Age” o “The Forest”. González iniciava la vetllada amb un tímid “bona nit”. A partir d’aquí, el públic del Club Natació Banyoles no va poder sinó mantenir un silenci sepulcral, mentre ritme i lírica feien la resta.

González presentava Vestiges and Claws, el seu darrer disc, profund, optimista i al·legòric. I ho va fer armat, únicament, amb una guitarra hipnòtica, una percussió tribal, un capvespre asserenat i una veu magnètica. També l’estany de Banyoles semblava apreciar les infinites melodies d’un cantautor que es movia entre llums i ombres, com un esperit. Com un druida de boscos blancs.
Com a regal, deixava una versió de Paul Simon i una de “Black Bird”. Posava punt final a la nit amb “Heartbeats”, ja considerat un himne del folk modern. I després es va perdre, en la penombra del fons de l’escenari, abandonant els espectadors un xic desemparats, desorientats, orfes de vestigis.
Diumenge passat, la catorzena edició del Festival (a)phònica de Banyoles va tancar-se amb actuacions de Steve SmythClara Peya o de La iaia, de la qual us parla Megan Descayre aquí. Enrere deixa un any de superació, amb unes vibracions més que positives i mostrant un merescut creixement en tots els àmbits. I fins l’any que ve.

[Foto: Malin Johansson - font: www.nuvol.com]


Nenhum comentário:

Postar um comentário