El MACBA mostra, a través d’una presentació molt particular, la ingent obra plàstica de l’escriptor argentí Osvaldo Lamborghini. L’exposició permet descobrir una faceta totalment desconeguda dins la trajectòria de l’autor, perquè és la primera vegada que es mostra en públic la compilació dels seus treballs plàstics, que fins ara es trobaven a l’arxiu personal de l’escriptor.
Per Aina Canyelles
Osvaldo Lamborghini ha esdevingut un autor de culte, amb un gran recorregut dins les lletres hispanes, des de l’Argentina fins a Europa. Segons Valentín Roma, comissari de l’exposició, l’obra de Lamborghini anticipa la novel·la gràfica contemporània, el fanzine autoeditat, l’estètica del còmic i la literatura expandida.
Titulada Teatro proletario de cámara, la mostra s’emmarca dins de dues genealogies d’exposicions que estan molt relacionades amb Lamborghini: Carol Rama i Eugeni Bonet, perquè tant l’un com l’altra treballen dins de l’exploració de l’heterodòxia, és a dir, defugint el relat hegemònic sense ser tampoc contrarelat antagonista.
A l’exposició, formada a partir d’un gabinet d’estudi, s’hi pot veure la “problemàtica lligada a la màquina d’escriure”, aquesta obsessió per l’escriptura, l’experiència literària i l’expressió dels cossos polítics; perquè de cossos, dins del treball de Lamborghini, n’hi ha de totes les posicions. També s’hi troba sexe, pensament, crítica i política, on les referències al context sociopolític de Barcelona són incessants. Segons el comissari, a Lamborghini se’l pot considerar un dels cronistes més càustics de la Barcelona de principis dels 80.
L’exposició s’articula en quatre suports: 1) Els originals de Teatro proletario de cámara, un projecte definit com llibre-museu, que recull part d’aquest treball gràfic i que va ser l’únic projecte articulat sobre aquesta obra gràfica que Lamorghini va deixar. Ha sigut l’única obra que va veure la llum, el 2008, en una reduïda edició facsímil; 2) Les llibretes artesanals en què alterna el fotomuntatge, la crònica política i el diari íntim. L’autoedició el va portar a crear els seus propis quaderns, en què elaborava muntatges fotogràfics plens d’aforismes, fragments de descripcions literàries, poemes breus i frases de doble sentit.
3) La selecció de 73 làmines collage, de grans dimensions amb dibuixos expressionistes i imatges reciclades dels pamflets pornogràfics dels anys 70, anacrònics deserotitzats i passats de moda, que no obeïen ni tan sols als cànons de bellesa d’aquell moment. Aquestes làmines combinen composicions abstractes, dibuixos figuratius i imatges pornogràfiques, que són una prova del pes de la transcendència que van tenir la transavantguarda italiana i la nova pintura alemanya a la pràctica estètica de l’artista; 4) Els llibres intervinguts provinents dels mercats de saldos editorials, que no es publicaven i que tractaven sobre temes absolutament insòlits, tot i que l’escriptor hi establia una mena de diàleg autista que tergiversava els missatges estereotipats.
L’exposició es complementa amb una petita selecció de la biblioteca personal de l’escriptor, un conjunt de llibres que va reunir sota l’epígraf “ART”. Els volums ajuden a entendre l’univers, la influència i els vincles amb artistes i teòrics com R.W.Fassbinder i Pier Paolo Pasolini- en el desenvolupament de la obra plàstica de Lamborghini i són testimonis de la informació artística que gestionava l’artista.
A més, també s’inclouen en l’exposició tots els llibres publicats per Lamborghini en les seves edicions originals, juntament amb algunes revistes en què l’autor va col·laborar, així com alguns manuscrits redactats i corregits de la seva mà.
La mostra es complementa amb un element essencial per al projecte, – un catàleg produït per l’editorial MACBA, titulat El sexo que habla. El llibre, que actualitza l’aparell de lectura i d’interpretació de l’obra d’Osvaldo Lamborghini, recull cinc textos inèdits, escrits expressament per a l’ocasió pels novel·listes Cesar Aira, escriptor i gran amic de Lamborghini, Alan Pauls, el crític literari Antonio Jiménez Morato, crític jove que situa Lamborghini en el panorama de la literatura argentina contemporània, l’escriptora Beatriz Preciado i l’assagista i comissari de la mostra, Valentín Roma, que situa Lamborghini en la genealogia dels anys 80. La publicació es pot descarregar gratuïtament a la pàgina del museu.
[Font: www.nuvol.com]
Sem comentários:
Enviar um comentário