Per Jaume Renyer
El sacerdot grec-ortodox Gabriel Nadaf encapçala el moviment pel reconeixement de la comunitat nacional aramea a Israel desvinculant-se de la catalogació com àrabs que fins ara els hi era d'aplicació.
Aqueix gest minoritari, però significatiu, dins la comunitat cristiana d'Israel respon al fet que a l'estat hebreu és l'únic de l'Orient Pròxim on els cristians no són perseguits per part dels islamistes (amb més o menys intensitat segons els diversos règims autoritaris de la regió). Aqueixa persecució s'ha agreujat després de les denominades "primaveres àrabs", com és el cas dels coptes d'Egipte, i per l'esclat de la guerra de Síria.
La iniciativa de Gabriel Nadaf va acompanyada de la crida als joves cristians a enrolar-se voluntàriament a les Forces de Defensa d'Israel, seguint els passos que en aqueix mateix camí fan cada cop més els drusos i els beduïns, com a via d'integració plena a la ciutadania israeliana.
La llengua aramea pràcticament ha desaparegut i només subsisteix en nuclis molt aïllats de la regió (Malula a Síria, per exemple) i en la litúrgia dels sacerdots d'aqueixa ètnia, com els que custodien la seva petita capella al Sant Sepulcre de Jerusalem (escoltar els seus resos en la mateixa llengua que parlava Jesús em va impressionar fortament el primer cop que vaig visitar "terra santa"). Els cristians d'Israel parlen àrab no pas arameu, però el pare Nadaf propugna recuperar aqueixa identitat preislàmica per ésser reconeguts per l'Estat com "cristians de llengua àrab", no àrabs tot curt com fins ara, atesa la progressiva identificació entre la condició d'àrab i la de musulmà.
L'actitud d'Occident és la d'amagar el cap sota l'ala aparentant ignorar aqueixa neteja ètnico-religiosa en curs. Potser la propera vista del pontífex catòlic Francisco a Jerusalem suposarà un tombant, (efímer ?) pel que fa al silenci còmplice del mitjans de comunicació europeus, i especialment catalans, davant aqueixa qüestió incòmoda. La culpabilització sistemàtica d'Israel és dogma en el món periodístic, i fer aparèixer la maldat dels islamistes que ataquen impunement les indefenses poblacions cristianes no entra en els esquemes establerts. Com tampoc la iniciativa de Gabriel Nadaf.
[Font: blocs.mesvilaweb.cat]
Sem comentários:
Enviar um comentário