Josep M. Flotats: “Marivaux és tan modern que no cal fer-lo en texans”

Ha arribat el dia. Avui Josep Maria Flotats torna a dirigir un espectacle al Teatre Nacional, disset anys després de la seva decidida marxa. I ho fa apostant per una de les obres més significatives de la seva tradició teatral:  El joc de l’amor i de l’atzar, de Pierre de Marivaux. 

Flotats amb el repartient de Marivaux 

Per Aída Pallarès

“Crec en la tradició, en l’herència” assegura el director, alhora que lamenta que a Catalunya “les continuïtats artístiques sovint s’han vist estroncades”. Els encarregats de donar vida als protagonistes d’aquesta (aparent) comèdia d’embòlics i enganys amorosos són Enric Cambray, Vicky Luengo, Rubèn de Eguia, Guillem Gefaell, Bernat Quintana, Mar Ulldemolins i Àlex Casanovas.

“Els intèrprets han de treballar sense ser conscients de la importància que té el que diuen, perquè si no es perd la lleugeresa de l’obra”, explica Flotats. Un joc de canvi d’identitats, entre els senyors i els criats, que provocarà tota mena de conflictes. “És a través de les màscares, de la disfressa, que els personatges es troben a ells mateixos i descobreixen la llibertat”, explica el director. Segons Flotats s’ha de passar obligatòriament per una mentida per aconseguir la veritat. Igual que el teatre de Pirandello, el teatre de Marivaux demostra que la ficció és tan eficaç com la realitat. De fet, pel dramaturg francès, el teatre era una metàfora de la vida.

El joc de l’amor i de l’atzar és una obra fronterera que separa el segle de les ombres del segle de les llums. Avui en dia és un clàssic, però Pierre de Marivaux, explica Flotats, va ser un transgressor, ja que va introduir a França la tradició teatral italiana que Lluís XIV havia prohibit. Va unir els dos estils de teatre que imperaven en aquella època: el de la Comédie Française, intel·lectual i discursiu, amb el de la Troupe d’actors italians establerts a París i hereus directes de la Commedia dell’Arte. “En el teatre de Marivaux, hi trobem, encara que soterrada, la llavor de la Revolució”, escrivia Xavier Fàbregas a Elogi de Marivaux, dins El teatre o la vida.

En la posada en escena Josep Maria Flotats ha volgut mantenir-se fidel al text i només s’ha permès unes pinzellades sonores. I conclou: “L’obra és tan moderna que no necessita que els actors vagin en texans”.

[Foto: David Ruano TNC - font: www.nuvol.com]