La IV Jornada sobre l'Ús del Català a la Justícia, organitzada pel
Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya i que va comptar amb la
presència de la directora general de Política Lingüística del
Departament de Cultura, Ester Franquesa, va tenir lloc a Vic el
divendres 25 d'octubre, i va aplegar un nombrós grup de professionals
que van fer un diagnòstic sobre l’ús del català a la justícia: quins
factors hi influeixen, quin és l’ús real i quina és la visió que se’n té
des d’Europa entre d’altres temes. Una de les qüestions que s’hi van
tractar i que va tenir especial relleu va ser la necessitat que el
català sigui un requisit i no un mèrit per exercir com a jutge a
Catalunya.
La Jornada també va posar sobre la taula les
iniciatives per reforçar el català a l’Administració de justícia,
impulsades pel Govern i amb participació de la Direcció General de
Política Lingüística, com la creació del certificat de llenguatge
jurídic en català, els cursos de capacitació de la llengua catalana, la
presència de 45 dinamitzadors lingüístics a disposició dels òrgans
judicials i els convenis signats amb els operadors jurídics per impulsar
el català en el seus àmbits professionals.
La Jornada va ser
inaugurada pel conseller de Justícia, Germà Gordó, que va exposar els
principals reptes en matèria lingüística i va repassar les principals
realitzacions impulsades pel Govern. A continuació, Alberto López
Basaguren, catedràtic de dret constitucional i membre del Comitè
d'Experts de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries,
del Consell d'Europa, va exposar que el Comitè fa un seguiment exhaustiu
de l’ús del català a la justícia, i que contrasta les dades oficials
que li arriben des de l'Estat espanyol amb les organitzacions no
governamentals que treballen al territori. Va fer èmfasi en el fet que
Espanya va ratificar la Carta al més alt nivell d’implicació, malgrat
els incompliments que es produeixen a la pràctica posteriorment. Tot
seguit, Emry Lewis, advocat i exmembre del mateix Comitè, va exposar la
situació del gal·lès en la justícia.
A la Jornada també es van
constatar aspectes sensiblement positius com el fet que els advocats que
exerceixen actualment han estudiat en català: s’ha produït un canvi
generacional i la major part de gabinets ja poden treballar en aquesta
llengua sense dificultat, pel que fa al coneixement. També, que hi ha un
corpus important de lleis en català, constituït pel Lexcat (Portal
Jurídic de Catalunya) i les traduccions del BOE al català. Finalment, es
va valorar de manera positiva que el Gabinet Jurídic de la Generalitat
ha fet explícita la voluntat de treballar en català i ha incorporat un
altressí als documents en què demana que el procés en què intervé sigui
en català.
[Font: www.gencat.cat]
Sem comentários:
Enviar um comentário