Per Anna Llisterri
Com que ja fa molt que no parlo de lectures, he pensat que escriuria
una mica sobre un llibre que toca molt de passada els temes del blog,
però que m’ha anat acompanyant últimament per transports públics i sales
d’espera. Es titula Trabajos forzados, l’ha escrit Daria Galateria (i traduït Félix Romero) i el subtítol deixa més clar de què va: Los otros oficios de los escritores. En
efecte, es tracta d’un recull de peces (podrien ser perfectament
reportatges de dominical reciclats) sobre vides d’escriptors,
centrant-se en els oficis no relacionats amb la literatura que van
exercir per guanyar-se la vida, més o més empesos per la necessitat.
El conjunt de biografies resulta molt variat: escriptors més o menys
coneguts, en circumstàncies molt diverses i dedicats a tota mena
d’activitats. N’hi ha de rics, d’altres que viuen enfonsats en la
misèria i també els que es troben en punts intermedis. Alguns tenen
vides d’allò més insulses (almenys vistes des de fora), mentre que
d’altres donarien per a una novel·la d’aventures. Personalment, m’ha fet
gràcia el cas de l’única escriptora, Colette, dedicada a aprofitar la
seva fama literària per vendre cosmètics i el que ara en diríem
marxandatge, però n’hi ha per triar i remenar. En podeu veure la llista
en aquest punt de llibre:
I enmig de tot això hi ha l’escriptura, i les diferents maneres que
tenen d’enfocar aquesta activitat i relacionar-la amb la resta de la
seva vida. Ara bé, no espereu explicacions sobre obres literàries; si
coneixeu els autors, bé, i si no, aquest no és el millor llibre per
esbrinar què van escriure o la importància que va tenir, més enllà de
les repercussions públiques del personatge. En qualsevol cas, les
biografies estan explicades de forma amena, amb voluntat de retratar
l’escriptor (i de vegades el seu entorn) sense perdre l’interès del
lector.
No és un d’aquells llibres que t’atrapen i et canvien la vida, però
sí una lectura agradable, amb una edició bonica i cuidada, que s’agafa
amb gust i es pot deixar sense problemes quan les circumstàncies ho
demanen. Permet passar una bona estona sense haver de fer grans esforços
ni caure en l’estupidesa, i fins i tot pot afegir alguna pinzellada al
vernís cultural de cadascú, que mai no fa nosa. Jo l’he anat llegint a
estones durant unes quantes setmanes i diria que s’adiu molt amb el
format.
I finalment, no he pogut evitar fer-me la pregunta: algunes
d’aquestes vides, les més interessants, les hauria explicat algun llibre
si els protagonistes no fossin escriptors famosos?
[Font: lecturaidecoracio.wordpress.com]
Sem comentários:
Enviar um comentário