El 5 de novembre de 1992, a l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, s’obria a la signatura dels estats la Carta europea des les llengües regionals o minoritàries. Aquesta es considera la data de referència, tot i que prèviament s’havien adoptat acords i hi havia hagut adhesions per part de diversos estats.
Es commemora doncs que fa 20 anys que aquest tractat internacional en forma de convenció per al reconeixement i la defensa de les llengües europees començava el seu camí fins als nostres dies, en què l'han signat fins a 33 estats dels 47 membres del Consell d'Europa.
La commemoració d’aquests 20 anys de la Carta coincideix, d’una banda, amb el reforçament del compromís de la Generalitat de Catalunya en la defensa de la diversitat lingüística europea a través de la recent assumpció, per un període de dos anys, de la vicepresidència de la xarxa europea NPLD (Network to Promote Linguistic Diversity), que inclou i representa 16 comunitats lingüístiques europees. La NPLD ─integrada per governs estatals, regionals i també per associacions i entitats que treballen en la defensa de les llengües europees─ és una entitat reconeguda per la Unió Eurpea, de la qual rep suport i és entitat consultora.
D’una altra banda, el 24 d’octubre de 2012 el Comitè de Ministres va fer públiques les darreres recomanacions en relació amb el seguiment de l’aplicació a l’Estat espanyol dels compromisos adquirits amb la Carta, la qual cosa comporta el tancament del tercer cicle de seguiment de la Carta.
Considerant els informes d'avaluació anteriors, emesos el 2005 i el 2008, la Generalitat i també l’Estat en el seu conjunt han tingut una evolució positiva i de creixent protecció de les llengües de l’Estat. L’informe de 2012, però, fa ja una avaluació i aporta informacions que alerten d’uns canvis de tendència. Així, mentre el conjunt encara resulta positiu, aquest resultat prové principalment de l’acció dels governs autonòmics, i, en canvi, es fan importants recomanacions en relació amb les mancances d’actuació de l’Estat, que no garanteix ni disposa del personal ni dedica els esforços adequats per garantir el respecte a les diferents llengües en dos àmbits: els serveis de l’Administració general de l’Estat i l’Administració de justícia. L’informe recomana una revisió normativa i ressalta especialment la greu situació en el món de la justícia.
Importància de la Carta per a Catalunya
La legislació sobre la llengua catalana va, en molts casos, més enllà del que demana la Carta. Tot i així, aquest tractat internacional té una gran importància per a Catalunya. Cal recordar la participació catalana en la seva gènesi. Ja el 1979, Alexandre Cirici, membre de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, va prendre la iniciativa d’elaborar una proposta i una llista de llengües europees que calia protegir. El 1984, a Estrasburg, es va crear un grup de treball per elaborar un text en el si de la Conferència dels Poders Locals i Regionals. En aquell grup, format per juristes, lingüistes i polítics, hi prenien part activa els catalans Modest Prats i Lluís M. de Puig, al costat de l’alemany Herbert Kohn, representant de la Conferència dels Poders Locals i Regionals, i d’experts com J. Woerling, P. Ardizzone, F. Ermacora, M. Philips, R. Locatelli i F. Albanesi.
La Carta té també una importància cabdal pel que fa a la protecció i el foment de l’occità aranès, llengua oficial també a Catalunya i pròpia de l’Aran. A més la Carta, i els seus mecanismes de control de compliment, permet disposar d’una avaluació del grau de compromís i voluntat dels governs en la defensa de la pluralitat lingüística.
Finalment, aquest informe permet evidenciar la correcció de la política lingüística de la Generalitat de Catalunya, de la qual cal destacar l’aval internacional a la política lingüística en el món educatiu, en contrast amb la d’altres territoris, i també el reconeixement i la protecció de què disposa l’occità aranès. Les recomanacions del Comitè de Ministres no comporten cap crítica ni suggeriment a la Generalitat de Catalunya; ben al contrari, aquestes es refereixen al Govern de l’Estat i en algun cas a altres governs territorials. Així, d’acord amb el darrer informe del Comitè d’Experts, el Comitè de Ministres del Consell d’Europa va emetre, el 24 d’octubre, unes recomanacions quant a la utilització efectiva d’aquestes llengües en el marc de l’Estat espanyol, que palesen les limitacions del marc normatiu actual de l’Estat i la seva manca d’actuació i voluntat de cooperació.
Des del 2010 s’han produït canvis o novacions normatives importants. Molt probablement les conseqüències de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya es reflectiran en els pròxims informes del Comitè d’Experts i cal confiar que també comportaran recomanacions del Comitè de Ministres. Igualment, les mesures adoptades pels governs valencià i balear hauran de ser avaluades pel Comitè d’Experts.
El seguiment internacional de la política lingüística, mitjançant un tractat que compromet l’Estat davant el Consell d’Europa i que obliga a la presa de mesures en favor del català, constitueix un instrument valuós per a la recuperació de la nostra llengua en els àmbits on encara manté una posició precària.
La Carta i els seus informes són, sens dubte, un gran i important instrument internacional per a la defensa de la llengua pròpia que permeten constatar les limitacions o mancances a què encara es veu sotmesa. Són també importants per consolidar i fer visible la realitat de la pluralitat del patrimoni lingüístic europeu, de la qual formem part i en la qual participem i col·laborem, com un valor substancial de la identitat europea. Per això la Carta europea de llengües regionals o minoritàries té per davant un llarg recorregut, del qual tot just ara hem assolit una primera fita que commemorem, els 20 anys.
Es commemora doncs que fa 20 anys que aquest tractat internacional en forma de convenció per al reconeixement i la defensa de les llengües europees començava el seu camí fins als nostres dies, en què l'han signat fins a 33 estats dels 47 membres del Consell d'Europa.
La commemoració d’aquests 20 anys de la Carta coincideix, d’una banda, amb el reforçament del compromís de la Generalitat de Catalunya en la defensa de la diversitat lingüística europea a través de la recent assumpció, per un període de dos anys, de la vicepresidència de la xarxa europea NPLD (Network to Promote Linguistic Diversity), que inclou i representa 16 comunitats lingüístiques europees. La NPLD ─integrada per governs estatals, regionals i també per associacions i entitats que treballen en la defensa de les llengües europees─ és una entitat reconeguda per la Unió Eurpea, de la qual rep suport i és entitat consultora.
D’una altra banda, el 24 d’octubre de 2012 el Comitè de Ministres va fer públiques les darreres recomanacions en relació amb el seguiment de l’aplicació a l’Estat espanyol dels compromisos adquirits amb la Carta, la qual cosa comporta el tancament del tercer cicle de seguiment de la Carta.
Considerant els informes d'avaluació anteriors, emesos el 2005 i el 2008, la Generalitat i també l’Estat en el seu conjunt han tingut una evolució positiva i de creixent protecció de les llengües de l’Estat. L’informe de 2012, però, fa ja una avaluació i aporta informacions que alerten d’uns canvis de tendència. Així, mentre el conjunt encara resulta positiu, aquest resultat prové principalment de l’acció dels governs autonòmics, i, en canvi, es fan importants recomanacions en relació amb les mancances d’actuació de l’Estat, que no garanteix ni disposa del personal ni dedica els esforços adequats per garantir el respecte a les diferents llengües en dos àmbits: els serveis de l’Administració general de l’Estat i l’Administració de justícia. L’informe recomana una revisió normativa i ressalta especialment la greu situació en el món de la justícia.
Importància de la Carta per a Catalunya
La legislació sobre la llengua catalana va, en molts casos, més enllà del que demana la Carta. Tot i així, aquest tractat internacional té una gran importància per a Catalunya. Cal recordar la participació catalana en la seva gènesi. Ja el 1979, Alexandre Cirici, membre de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, va prendre la iniciativa d’elaborar una proposta i una llista de llengües europees que calia protegir. El 1984, a Estrasburg, es va crear un grup de treball per elaborar un text en el si de la Conferència dels Poders Locals i Regionals. En aquell grup, format per juristes, lingüistes i polítics, hi prenien part activa els catalans Modest Prats i Lluís M. de Puig, al costat de l’alemany Herbert Kohn, representant de la Conferència dels Poders Locals i Regionals, i d’experts com J. Woerling, P. Ardizzone, F. Ermacora, M. Philips, R. Locatelli i F. Albanesi.
La Carta té també una importància cabdal pel que fa a la protecció i el foment de l’occità aranès, llengua oficial també a Catalunya i pròpia de l’Aran. A més la Carta, i els seus mecanismes de control de compliment, permet disposar d’una avaluació del grau de compromís i voluntat dels governs en la defensa de la pluralitat lingüística.
Finalment, aquest informe permet evidenciar la correcció de la política lingüística de la Generalitat de Catalunya, de la qual cal destacar l’aval internacional a la política lingüística en el món educatiu, en contrast amb la d’altres territoris, i també el reconeixement i la protecció de què disposa l’occità aranès. Les recomanacions del Comitè de Ministres no comporten cap crítica ni suggeriment a la Generalitat de Catalunya; ben al contrari, aquestes es refereixen al Govern de l’Estat i en algun cas a altres governs territorials. Així, d’acord amb el darrer informe del Comitè d’Experts, el Comitè de Ministres del Consell d’Europa va emetre, el 24 d’octubre, unes recomanacions quant a la utilització efectiva d’aquestes llengües en el marc de l’Estat espanyol, que palesen les limitacions del marc normatiu actual de l’Estat i la seva manca d’actuació i voluntat de cooperació.
Des del 2010 s’han produït canvis o novacions normatives importants. Molt probablement les conseqüències de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya es reflectiran en els pròxims informes del Comitè d’Experts i cal confiar que també comportaran recomanacions del Comitè de Ministres. Igualment, les mesures adoptades pels governs valencià i balear hauran de ser avaluades pel Comitè d’Experts.
El seguiment internacional de la política lingüística, mitjançant un tractat que compromet l’Estat davant el Consell d’Europa i que obliga a la presa de mesures en favor del català, constitueix un instrument valuós per a la recuperació de la nostra llengua en els àmbits on encara manté una posició precària.
La Carta i els seus informes són, sens dubte, un gran i important instrument internacional per a la defensa de la llengua pròpia que permeten constatar les limitacions o mancances a què encara es veu sotmesa. Són també importants per consolidar i fer visible la realitat de la pluralitat del patrimoni lingüístic europeu, de la qual formem part i en la qual participem i col·laborem, com un valor substancial de la identitat europea. Per això la Carta europea de llengües regionals o minoritàries té per davant un llarg recorregut, del qual tot just ara hem assolit una primera fita que commemorem, els 20 anys.
[Font: www.gencat.cat]
Sem comentários:
Enviar um comentário