L’AGAL avia una campanha en Galícia per convidar los portugueses e los brasilièrs a parlar en portugués als galegofòns
Escrich per Ferriòl Macip
L’Associacion Galèga de la Lenga (AGAL) entamenèt lo 25 de
julhet passat, a l’escasença del jorn nacional de Galícia, una campanha per
convidar los portugueses e los brasilièrs que vesitan Galícia a parlar
portugués amb los galècs, en luòc del castelhan o d’un mescladís d’espanhòl e
portugués sonat portunhol, çò raporta Diari
de la Llengua. La campanha se ten jos la devisa «Falo
galego, fala-me português!» (Parli galèc, parla-me portugués).
L’AGAL defend lo reïntegracionisme,
es a dire que «lo galèc e lo portugués son dos noms que balham a un meteis
continuum lingüistic». Per
tant, segon l’AGAL, lo passatge al castelhan es inutil.
Segon l’associacion,
Galícia coneis dempuèi de sègles una situacion de diglossia ont lo galèc es la
lenga del pòble e lo castelhan la dels elèits, una situacion que s’es vista
agreujada per l’escolarizacion obligatòria en castelhan e pels mèdias de massa,
tanben en castelhan. Aquò a menat de parlars galècs, mai que mai urbans, a
téner una sonoritat pus semblabla al castelhan.
L’AGAL reconeis que lo
galèc dels joves a perdut de traches que lo sarravan del portugués de Portugal:
un ancian de Tominho (Galícia) e un ancian de Vila Nova de Cerveira (Portugal)
parlan gaireben parièr, çò que ja es pas pus lo cas dels joves, mai marcats
pels accents de Madrid o de Lisbona.
La campanha, sostenguda
pels influenciaires galècs, portugueses e brasilièrs, convida los lusofòns a
parlar «dapasset en prononciant plan las vocalas», e prepausa de frasas coma
«parla-me en galèc se te plai» quand un galèc trantalha entre galèc e
castelhan. Los galècs, de lor costat, son convidats a passar pas jamai al
castelhan o al portunhòl, e a seguir de contenguts en portugués per acostumar
l’aurelha a d’autres accents e evitar los castelhanismes.
E s’en Occitània fasiam parièr amb los toristas catalans? Après tot, e mai sián de lengas desparièras, se se parlan dapasset e s’evitan los castelhanismes d’un costat e los francismes de l’autre, i auriá pas besonh d’una tèrça lenga per se comprene.
Sem comentários:
Enviar um comentário